Efecte dominó
El TJUE, amb la sentència sobre la immunitat de Junqueras, ha posat al descobert les maniobres de la justícia espanyola i ha traslladat el debat del cas català al cor d’Europa. Ara aquesta sentència tindrà un efecte dominó
PENDENTS DEL SUPREM
Queda per resoldre com aplicarà el Tribunal Suprem la sentència de LuxemburgLa decisió presa el 19 de desembre per la Gran Sala del Tribunal de Justícia de Luxemburg era esperada amb una barreja d’esperança, inquietud i expectació pels efectes jurídics, i també polítics, que podia generar. Que tindria una gran transcendència no en dubtava ningú, la incertesa era si es tractaria d’una explosió controlada o d’un terratrèmol. I la cúria europea ha emès una sentència de màxims que ha esclatat directament sobre l’actuació del Tribunal Suprem, la Junta Electoral Central i el Parlament Europeu que dirigia Antonio Tajani i ha posat en evidència les maniobres que han articulat contra els líders independentistes.
L’“afer intern”ha passat a convertir-se en un dels afers europeus de més rellevància dels últims anys. I no només pel reconeixement de la immunitat de tres eurodiputats, sinó també per l’intent, des d’institucions i tribunals, d’alterar la composició del Parlament Europeu. Queda encara per resoldre com aplicarà el Tribunal Suprem la sentència respecte a Junqueras i si admetrà sense matisos la seva immunitat i la nul·litat del judici i la sentència, que com reclama el seu advocat, Andreu Van den Eynde, es deriva de la sentència del TJUE. Oriol Junqueras havia de ser alliberat i prendre possessió del seu càrrec com a eurodiputat, i el Suprem només el podia mantenir a la presó si abans el Parlament Europeu en donava autorització (suplicatori). Així ho afirma el tribunal de Luxemburg sense matisos i, per tant, es posa en qüestió que el tribunal que presidia Marchena pogués continuar jutjant-lo i menys condemnant-lo sense haver esperat la resposta de la qüestió judicial plantejada davant del TJUE.
LA REACCIÓ EUROPEA
De moment, el Suprem i el govern espanyol s’han mogut amb molta cautela. Un fet que contrasta amb la celeritat amb què han reaccionat les institucions europees a la sentència. Només conèixer la resolució del TJUE, el president del Parlament Europeu, David Sassoli, es va dirigir al ple de la cambra per reclamar a l’Estat espanyol que l’apliqués, pel que fa Junqueras, i va anunciar que els serveis jurídics es posaven en marxa per estudiar immediatament el cas. Mentrestant, la sala dirigida per Marchena va informar que donava cinc dies a les parts perquè es pronunciessin, i el mateix va fer el magistrat Pablo Llarena pel que fa a les euroordres contra Carles Puigdemont i Toni Comín. I La Moncloa no va reaccionar fins ben entrada la nit, quan va anunciar que l’Advocacia de l’Estat ho estudiaria detingudament.
L’endemà mateix de la sentència, el Tribunal de Luxemburg va emetre una interlocutòria, signada per la seva vicepresidenta, l’espanyola Rosario Silva de Lapuerta, en què admetia que el Tribunal General –el tribunal de primera instància del TJUE– es va equivocar en denegar les mesures cautelars perquè Puigdemont i Comín poguessin assistir a la constitució del Parlament Europeu el 2 de juliol passat. Poques hores després, Puigdemont i Comín van aconseguir la seva acreditació com a eurodiputats abans la cambra no iniciés les vacances nadalenques, enmig d’una gran expectació mediàtica.
De moment, i des d’Europa, la sentència ha tingut ja conseqüències immediates, i falta saber com reaccionarà la justícia espanyola, i en especial si finalment Junqueras serà alliberat i si la resolució pot tenir un efecte dominó sobre tota la causa del Suprem i pot acabar amb una anul·lació del procés a Espanya, o més tard, en tribunals europeus i internacionals.
De la sentència en depenen, d’una banda, les euroordres i els diversos processos al Suprem contra les decisions de la Junta Electoral, i també podria tenir efectes sobre la vulneració dels drets polítics de Jordi Turull, Josep Rull, Jordi Sànchez i Raül Romeva. Tots ells van ser escollits a les corts espanyoles, però en cap cas Marchena va demanar el suplicatori al Congrés i al Senat espanyols, una formalitat que, per analogia i tenint en compte el criteri de Luxemburg sobre les immunitats, hauria d’haver dut a terme per continuar-los jutjant. Fins on arribarà l’efecte dominó, amb què va batejar l’advocat Gonzalo Boye aquell seu primer informe sobre l’estratègia per portar la batalla jurídica a Europa, dependrà, en part, del criteri que adoptin a partir d’ara els tribunals espanyols.
SUSANNA OLIVEIRA
soliveira@lrp.cat
.
ELS ARGUMENTS DEL TJUE
NO TÉ CARÀCTER HIPOTÈTIC, SINÓ REAL
El govern espanyol [en la vista al TJUE] sembla que considera que les qüestions prejudicials, en tant que versen essencialment sobre l’existència d’immunitat, tenen caràcter hipotètic, sobretot després de dictar-se la sentència del 14 d’octubre del 2019. [...] Es desprèn clarament que la interpretació sol·licitada pel Tribunal Suprem guarda relació directa amb l’objecte del litigi principal i que el problema suscitat en aquest litigi i en la mateixa petició de decisió prejudicial no és hipotètic, sinó real, i no ha perdut la seva vigència després de la sentència del 14 d’octubre del 2019.
NO CAL JURAR LA CONSTITUCIÓ
L’article 12 de l’acta electoral disposa, en particular, que el Parlament Europeu “verificarà les credencials dels diputats al Parlament Europeu” i “prendrà nota dels resultats [electorals] oficialment proclamats pels estats membres”. [...] Resulta que en “prendre nota” dels resultats electorals proclamats oficialment pels estats membres, el Parlament Europeu necessàriament dona per fet que les persones que han estat oficialment proclamades electes han passat a ser membres del Parlament Europeu. [...] L’adquisició de la condició de membre del Parlament Europeu, a efectes de l’article 9 del Protocol sobre els privilegis i les immunitats de la Unió, es produeix pel fet i des del moment de la proclamació oficial dels resultats electorals efectuada pels estats membres.
QUI DECIDEIX SÓN ELS ELECTORS
L’objectiu és que la composició del Parlament reflecteixi de forma fidel i completa la lliure expressió de les preferències manifestades pels ciutadans de la Unió, per sufragi universal directe, no només pel que fa a les persones per les quals volen ser representades durant una legislatura determinada, sinó també que el parlament Europeu quedi protegit en l’exercici de les seves activitats contra qualsevol impediment o risc de menysteniment que pugui afectar el seu bon funcionament.
Les immunitats reconegudes als membres del Parlament Europeu tenen com a objectiu garantir la independència d’aquesta institució [...] assegurant a cadascun dels seus membres, després de la proclamació oficial dels resultats electorals, la possibilitat de dirigir-se sense impediments a la primera reunió de la nova legislatura.
JUNQUERAS
Té immunitat en virtut de l’article 9, paràgraf segon, del Protocol sobre els privilegis i les immunitats de la Unió una persona que, com el Sr. Junqueras Vies, ha estat oficialment proclamada electa al Parlament Europeu quan es trobava en situació de presó provisional en un procés penal per delictes greus, però que no ha estat autoritzada a complir determinats requisits previs pel dret intern després de la proclamació ni a desplaçar-se al Parlament Europeu per participar en la seva primera sessió.
El Sr. Junqueras va adquirir la condició de membre del Parlament Europeu el 13 de juny del 2019.
HA DE SORTIR EN LLIBERTAT?
Procedeix respondre al tribunal que l’existència de la immunitat implica l’aixecament de la mesura de presó provisional imposada [...] Si el tribunal nacional competent estima que s’ha de mantenir la mesura de presó provisional imposada a una persona que hagi adquirit la condició de membre del Parlament, ha de sol·licitar tan aviat com sigui possible al Parlament Europeu que suspengui la immunitat reconeguda. [...] És al tribunal remitent a qui correspon apreciar els efectes aparellats a la immunitat del Sr. Junqueras en altres possibles procediments (el judici i la condemna dictada pel Suprem).