Trump, en solitari
El president dels Estats Units viu instal·lat en la polèmica perenne. El personalisme impregna les seves decisions en el tram final del seu mandat
RESISTÈNCIA
CONTROVÈRSIA
Què porta fins al cim del poder de la primera potència mundial un magnat multimilionari?
La desacceleració econòmica i la llunyania que suposen les elits de Washington per a bona part dels nord-americans podrien explicar la victòria en les presidencials del 2016 de l’actual mandatari, Donald Trump, en contra del que auguraven totes les enquestes, que veien en la candidata Hillary Clinton el relleu de Barack Obama. Trump gaudeix convertint-se en el centre de la polèmica, i durant els tres anys de mandat com a president dels Estats Units ha anat encadenant una polèmica rere una altra.
Nascut el 1946 en una família acomodada de Nova York, es calcula que la seva fortuna personal és de més de 3.500 milions de dòlars i va aconseguir una gran notorietat gràcies a les seves aparicions televisives. El càrrec no ha servit perquè suavitzés les seves formes ni per canviar les seves opinions. L’agressivitat en el seu llenguatge és notòria.
Dins de les files republicanes, sembla que el president Trump va per lliure, o almenys hi ha moltes decisions que pren en solitari. El republicà Chris Christie el descrivia com aquell parent de 72 anys a qui cada vegada li costa més canviar d’opinió. I és que el multimilionari no té cap inconvenient a negar el canvi climàtic o a justificar la separació dels fills dels migrants de les seves famílies a la frontera (van ser fotografiats a l’interior d’una mena de gàbies), una decisió que va ser fins i tot criticada per la seva esposa, Melania Trump, i després prohibida per un jutge.
El president tampoc ha tingut miraments a l’hora d’insultar quatre congressistes demòcrates pels seus orígens o religió, com tampoc no ha evitat la polèmica amb l’actriu nord-americana Meryl Streep. Trump és famós per la poca diplomàcia que aplica a l’hora de fer servir una de les seves eines favorites i que utilitza com a arma llancívola contra els seus adversaris: Twitter. En aquesta xarxa social, el president deixa anar tots els seus pensaments. Sense filtres. Lluny d’abandonar aquesta pràctica, fa només unes setmanes penjava un muntatge en què es podia veure la seva cara amb el cos de Rocky Balboa, el boxejador interpretat per l’actor Sylvester Stallone. Aquesta imatge li va servir per inflar el pit per l’increment del PIB nord-americà en un 2,1% en la taxa interanual entre juliol i setembre.
La presidència de Trump ja es comença a qualificar com una de les més polaritzades i una de les que ha generat més controvèrsia de les darreres dècades. Ha fet marxa enrere en la política mediambiental que havia traçat el seu antecessor, Barack Obama, abandonant l’Acord de París i reduint restriccions al carbó i a l’emissió de gasos amb efecte d’hivernacle. Trump no ha estat capaç de liquidar la reforma sanitària, coneguda com a Obamacare, al Congrés, per la falta de consens entre els mateixos republicans, tot i que ha aprovat mesures amb l’objectiu d’afeblir-la al màxim. La promesa de l’America first va calar com a missatge entre les classes treballadores, que van veure en el magnat el salvador de l’economia nord-americana. Aquesta prioritat –la de tenir cura primer dels de casa– també es pot aplicar en la gran campanya iniciada contra els migrants i que té el seu màxim exponent en el mur que es construeix a la frontera amb Mèxic. Darrere d’aquest missatge, també hi ha la intenció de Trump de replegar les tropes nord-americanes de diferents conflictes: sobretot de Síria i l’Afganistan. La primera decisió la va haver de posposar durant uns mesos, perquè suposava retirar el suport a les tropes kurdes que havien lluitat contra Estat Islàmic. Finalment, la decisió de Trump es va fer efectiva.
promeses electorals
La sortida de l’Afganistan, un dels conflictes més enquistats que hi ha al planeta i que fa dècades que dura, es preveia que es duria a terme a finals d’any. La política exterior de Trump també ha viscut altres episodis polèmics, com el trasllat de l’ambaixada israeliana de Tel-Aviv a Jerusalem. En aquest cas, el magnat complia la promesa electoral i satisfeia el lobby jueu establert als Estats Units. Aquesta decisió va indignar el món àrab, on es van iniciar una sèrie de protestes que van causar la mort de desenes de persones a finals del 2017. Amb aquesta decisió, Trump trencava un acord de la comunitat internacional.
En els darrers temps, el president nord-americà ha deixat en mans del seu gendre, Jared Kushner –casat amb la seva filla Ivanka, una de les seves principals assessores–, les relacions amb Israel. Els analistes coincideixen a assegurar que, d’un temps ençà, Trump ha anat empetitint el seu cercle de confiança. Pel despatx de la Casa Blanca han passat gairebé mitja dotzena de directors de comunicació, n’ha marxat el general John Kelly, i d’altres com el general Jim Mattis –va dimitir com a secretari de Defensa– i una llarga llista han abandonant l’equip per serioses desavinences amb el president. És il·lustratiu un article d’opinió que es va publicar a The New York Times el setembre del 2018. Sota el títol Jo formo part de la resistència interna de l’administració Trump, un alt càrrec del govern explicava que hi havia un grup que s’oposava als moviments del president, ruboritzats per les decisions i les formes del magnat.
Tot i això, el trumpisme té els seus seguidors dins i fora dels Estats Units, i en aquests darrers anys han anat guanyant protagonisme. És el cas del nou president del Brasil, Jair Bolsonaro, que amb una retòrica molt semblant a la del president nord-americà va arrasar en les darreres eleccions brasileres amb un discurs que barreja neoliberalisme i seguretat. El clixé utilitzat per Trump sembla que triomfa amb diferent recepta arreu del planeta. A Europa, aquest discurs antimigració l’utilitza el líder de La Lega, Matteo Salvini, en la seva personal croada contra els migrants que creuen el Mediterrani.
ADELA GENÍS
agenis@lrp.cat
.
Tensió pel ‘russiagate’
Trump no amaga la seva admiració pel seu homòleg rus, Vladímir Putin. Des que Donald Trump va arribar al poder, l’ombra de Rússia no es pot dissociar de la seva victòria. La sintonia mostrada pels dos líders en provoca crítiques, perquè s’acusa el magnat de confiar més en la paraula d’un exespia del KGB (Putin) que en els seus propis assessors i en l’FBI. Putin ha reconegu que tenia “preferència” perquè Trump guanyés les eleccions nord-americanes. El procés d’impeachment (judici al president) al qual està sotmès Trump arrenca per les pressions que el mandatari hauria sotmès a l’actual president d’Ucraïna, Volodimyr Zelenski, perquè investigués al fill de Joe Biden, rival demòcrata.