L’escalfament aquí, a casa

M.M.

mmiralles@lrp.cat

Marc Prohom és el cap de l’àrea de climatologia del Servei Meteorològic de Catalunya. Hi està d’acord: “Des de principis de segle XXI, les evidències del canvi climàtic són més abundants.” Tenim clar, també, tant sí com no, que aquesta pròxima dècada hi haurà canvis. “Anem cap a una autèntica revolució, la transició cap a les energies verdes. Si no, realment, el sistema ja està en un punt de no retorn en molts aspectes.” Amb aquest panorama, com pot ser que no estiguem tots al carrer, cridant i exigint decisions polítiques globals? “Hi ha una certa confusió, entre el temps, el que vivim avui, i la percepció climàtica de l’evolució del clima. Patim dies de fred i dies de calor, i no tenim gaire percepció que el clima està canviant. En perspectiva, sí que ho notem. Per exemple, ens en podríem adonar per la pujada del nivell de l’aigua del mar.” Al nostre país, des dels anys setanta, el nivell de l’aigua ha augmentat mig pam. Els de ciutat segur que se n’adonen menys, però a les zones rurals, la transformació és evident.

El que segur que tots hem notat és que fa més calor i que l’estiu es fa molt llarg. “L’estiu és l’època que s’està escalfant més. Des de la meitat del segle XX, l’estiu s’ha escalfat més de 2 ºC de mitjana. És molt...” Rumiem: el juny cada vegada s’assembla més a ple estiu, i també el setembre. El període estival s’eixampla. Això, a part dels efectes en la natura, de la incomoditat, porta a un consum més gran d’aigua, d’aparells per refrescar la llar, les botigues... “L’increment de la temperatura significa, sobretot a l’estiu, més evaporació: les plantes s’assequen més ràpidament, estan sotmeses a més estrès i, per tant, pateixen més.” El canvi climàtic, comenta, evidencia, i fa gran, les diferències. “Està posant sobre la taula les desigualtats socials i la injustícia... No tothom pot tenir aire condicionat.” La necessitat, d’aigua, per exemple, farà migrar. L’ONU ja ha alertat dels efectes del clima sobre els fluxos migratoris.

Catalunya pateix els efectes del canvi, és clar. Tot i que hi ha algunes especificitats: “Tot l’àmbit mediterrani s’escalfa més que la resta del planeta, igual que passa amb els pols, especialment el nord.” “Estem en un lloc molt peculiar, en una franja a cavall del món més fred del nord d’Europa, però també molt a prop del nord d’Àfrica. Cada vegada tendim més a tenir característiques de la climatologia del sud més que no pas del nord.”

És cert, diu Prohom: en el dia a dia, ens podem sentir sols, fent militància a favor del clima, i amb la sensació de fer el préssec... “Cal perspectiva, també. Fa quinze o vint anys, qui reciclava? Encara hi ha molt camí per fer, perquè encara hi ha qui no té clar el que vol dir ser membre d’una societat, i va a la seva, però també s’està millorant. L’activisme climàtic que estem vivint anirà a més.”

.