Riscos emergents
Les malalties causades pel canvi climàtic, el sobrepès, les noves addiccions, la resistència als antibiòtics i una millor educació sexual i afectiva són alguns dels reptes de futur
A Catalunya, un dels reptes en el món de la salut serà l’adaptació als efectes del canvi climàtic. L’augment de temperatures crearà nous entorns ambientals i farà que sigui més fàcil que arribin vectors capaços de transmetre infeccions que fins fa poc estaven limitades a països tropicals. A més, si continua la globalització, amb grans desplaçaments de persones i mercaderies, també s’afavorirà la propagació de geogràfica de malalties. De moment, entre els nous vectors que ja han arribat a Catalunya hi ha el mosquit tigre, que pot transmetre els virus chikungunya, dengue i Zika. Si pica una persona que hagi estat infectada en un viatge, i després pica una altra persona sana que no hagi viatjat, li pot encomanar la malaltia. Per aquest motiu, a Catalunya ja s’han detectat casos “autòctons”, com el d’una dona que va tenir dengue sense haver viatjat enlloc.
MOSQUITERES
Per evitar que això passi cal controlar les poblacions de mosquits. Això ja es fa ara en zones com els aiguamolls de l’Empordà, el delta del Llobregat i el delta de l’Ebre. Quan es detecta un cas d’aquestes malalties infeccioses es fan inspeccions al voltant del domicili del pacient per controlar que no hi hagi mosquits que les puguin escampar. “La sort és que aquests mosquits no es belluguen gaire”, explica el secretari de Salut Pública, el doctor Joan Guix, que recorda que cal evitar aigües acumulades en embornals, testos, gerros (es fan moltes campanyes en cementiris), abeuradors d’animals, basses... “El mosquit tigre només necessita l’aigua que hi cap en un tap de Coca Cola tombat per prosperar. És molt important la col·laboració ciutadana perquè no podem fumigar totes les cases”, insisteix. També recorda que un altre parent del mosquit tigre, l’Aedes eegipti, que havia existit fa molt de temps a la zona de l’Ebre, ara podria tornar a aparèixer i afavorir la transmissió d’altres malalties (és vector de la febre groga).
Però no es tracta només de mosquits: a la península Ibèrica, a les Castelles i a Extremadura, ja ha arribat un tipus de paparra que infecta la febre hemorràgica de Crimea-Congo, una malaltia semblant a la de l’Ebola, menys greu però que ja ha causat dues víctimes mortals des del 2016. A més, les alteracions climàtiques modifiquen les rutes migratòries de les aus, un altre reservori de malalties. Si això no és poc, fenòmens com sequeres i inundacions posaran en risc el subministrament d’aigua potable i fins i tot d’aliments si afecten les collites. I els pics extrems de calor i de fred afectaran la població vulnerable. “Pot passar això, i encara més coses. Per aquest motiu esperem tirar endavant aquest any una oficina per estudiar i combatre els riscos de salut públic a causa del canvi climàtic. Des de Salut no el corregirem, però ens hi hem d’avançar”, diu Guix.
el problema del sucre
Més d’un 51% dels adults catalans tenen sobrepès o obesitat. En infants i adolescents, el 21%. Això augmenta el risc de càncers, malalties cardiovasculars i articulars, diabetis, colesterol alt... Aquest fet està molt lligat a falta d’activitat física i a la dieta, i és sobre aquests dos punts que s’ha de treballar en el futur. És d’esperar que mesures com l’impost a les begudes ensucrades (un 8% dels adults catalans en beuen cada dia, i en el cas dels nens i adolescents la xifra arriba al 20%) es vagin generalitzant, sobretot després de comprovar que gràcies a l’impost s’han reduït un 20% les vendes. “Aquest és un exemple d’una estratègia que s’ha de seguir: tenir en compte que qualsevol política que es faci des de qualsevol administració té un impacte positiu o negatiu en les persones. Així, una mesura del Departament d’Economia acaba tenint un impacte important en l’àmbit de la salut, i aquesta és una fita important”, assegura Guix.
RECEPTAR PASSEJOS
Programes per afavorir que la gent es bellugui, circuits per anar a passejar, o que els metges d’atenció primària receptin l’activitat física com un producte terapèutic més seran algunes de les propostes que es veuran en la pròxima dècada, juntament amb altres mesures que ja s’estan aplicant per afavorir una alimentació més saludable, com la supervisió de les dietes escolars i els acords amb establiments de restauració perquè assumeixin el compromís d’oferir dieta mediterrània (ja es fan 150.000 menús diaris d’aquest tipus a Catalunya, i aniran a més). I encara un altre repte important: introduir la figura del dietista a l’atenció primària, no només per ajudar els pacients, sinó també per treballar conjuntament amb professionals de la medicina, de l’educació, dels serveis socials... En aquest tema hi ha un gran biaix socioeconòmic: les classes altes fan més activitat i s’alimenten millor, i les classes baixes i amb menys nivells d’estudis, no tant.
NOVA LLEI D’ADDICCIONS
En els propers anys s’haurà d’aprovar sens falta una nova llei d’addiccions, ja que l’actual és del 1985 i evidentment està desfasada. Ara la proposta està en fase de redacció, però Guix creu que a començaments d’aquest any es podrà presentar al govern i començar el tràmit parlamentari. “Tindrà un enfocament completament diferent. Pel que fa a les drogues clàssiques, les dites il·legals, es continuarà intentant que se’n redueixi el consum, però també es plantejarà una estratègia de reducció de danys. Un heroïnòman que es punxi, a més del seu problema amb les drogues, té moltes possibilitat de contagiar-se d’hepatitis i VIH. A aquesta persona li hem de donar xeringues noves, metadona per via oral i centres on es faciliti una punció segura”, explica Guix, que tot seguit indica que el consum d’heroïna s’ha reduït moltíssim els últims anys, mentre que el de cocaïna ha augmentat.
Un tema que preocupa és el repunt del tabac. Sembla que s’ha perdut la por i que ha fet molt mal l’entrada del tabac de cargolar entre els joves. “Els joves pensen que no és nociu perquè l’elaboren ells, però al contrari, és pitjor. També preocupa enormement la cigarreta electrònica, la cigarreta sense combustió. La indústria tabaquera, que és molt potent, continua buscant nous mercats. Va perdent el mercat de la cigarreta tradicional i busca noves sortides. I el problema és que en aquests casos la publicitat i la venda no estan ni ben previstes ni ben regulades”, lamenta.
“Ens importa molt el fum ambiental i incrementarem la duresa de les mesures. A Catalunya, la legislació del tabac es compleix bé, excepte a les terrasses, on cal actuar”, afegeix. També creu que en els pròxims anys es prohibirà fumar dins del cotxe, no només com una mesura saludable, sinó també de seguretat. Pel que fa a la futura llei, també tindrà en compte les noves addicions, per exemple establint distàncies entre centres educatius i locals d’apostes. Es podria arribar a limitar o prohibir l’ús d’internet o de videojocs als joves, com vol fer la Xina? “Prohibir mai és una bona idea, s’han de buscar altres fórmules”, diu Guix.
la sida, sota control
Una de les bones notícies del futur proper podria ser el descobriment de la vacuna contra la sida. Els investigadors estan treballant en dos tipus: les preventives, que són com les vacunes tradicionals administrades a persones no infectades; i les terapèutiques, dirigides a persones ja infectades de VIH, dissenyades per reforçar el seu sistema immunològic i reduir d’aquesta manera el consum de fàrmacs, ja que aquests medicaments provoquen un envelliment prematur i així, afortunadament, aniran arribant a edats més avançades molts més pacients seropositius. Mentrestant, a Catalunya –on la xifra de nous casos anuals està estancada en uns 600– s’ha posat en marxa amb èxit el tractament PrEP (profilaxi preexposició), que consisteix a prendre un fàrmac abans de tenir relacions sexuals per evitar el contagi del virus.
bacteris resistents
Segons l’OMS, arribats al 2050 podria ser més letal la resistència dels antibiòtics que no pas el càncer. “Estem al davant d’una de les principals amenaces per a la salut global, la seguretat alimentària i el desenvolupament”, afirmen els experts d’aquest organisme. Així, es preveu que en els pròxims anys creixi els nombre d’infeccions com la pneumònia, la tuberculosi, la gonorrea i la salmonel·losi, que ara ja s’estan tornant més difícils de tractar perquè els antibiòtics han perdut efectivitat.
“No hem estat prou curosos a l’hora d’administrar antibiòtics, no només en persones, també en bestiar. Cal tenir molta cura amb les indicacions d’aquests fàrmacs i usar-los només quan cal”, explica Guix. De fet, l’Estat espanyol és el país on es recepten més antibiòtics de tot Europa, moltes vegades sense que sigui necessari o sense que els pacients se’ls prenguin correctament. Per evitar les resistències cal evitar les infeccions –extremant mesures higièniques, vacunant...– i al mateix temps desenvolupar nous antibiòtics i usar-los amb seny.
SALUT SEXUAL I AFECTIVA
Aquest és un altre tema cabdal, però el context sociopolític –amb formacions com Vox que es neguen a parlar de la violència masclista– i les tendències actuals no ajuden. “Els nois tenen accés a la pornografia via internet cada cop més aviat i això comporta una percepció de la sexualitat molt violenta, possessiva i de poder... S’hi ha d’incidir des de l’escola: l’educació sexual i afectiva s’ha de tractar de manera transversal, amb professors de referència, eliminant el sexisme i tenint en compte la sensibilitat LGTBI”, insisteix Guix.
La tendència de futur és clara: per millorar la salut i el benestar de les persones no només se les ha de curar, també cal intervenir en el seu entorn. “Amb el PINSAP (pla interdepartamental i intersectorial de salut pública) ja ho tenim en compte. Abans la salut pública es basava a tractar els factors de risc –colesterol alt, pressió alta...–, però ara anem més lluny, cap als determinants socials de la salut, les causes de les causes. És això el que hem d’identificar i modificar”, insisteix el responsable de la Generalitat.
De tots els determinants que influeixen en la salut, només el 20% són del sistema sanitari, i la resta es troben en l’entorn. “Si una persona té depressió el més normal és que vagi al metge i li recepti antidepressius. Però no ens hem de quedar aquí, hem de veure què hi ha al darrere”, explica Guix a tall d’exemple. En qualsevol cas, en els pròxims anys es buscarà que els ciutadans siguin més responsables de la seva salut. “Ara bé, tampoc els podem carregar tot el pes. La culpa d’emmalaltir o no, de tenir més o menys salut, és de la persona, però no només d’ella, també de tot allò que l’envolta”, conclou.
