2030: vuit milions de catalans
Ja és un fet, a Catalunya moren més persones que no pas en neixen. Segons les dades provisionals de l’Instituto Nacional de Estadística, l’any 2018 va ser el primer en què hi va haver més defuncions (66.346) que naixements (61.950). Això no vol dir que s’hagi disparat la mortalitat dels ancians, tot el contrari –la gent viu més anys–, sinó que la natalitat està caient. Segons les previsions de l’Institut d’Estadística de Catalunya, els naixements aniran disminuint a curt termini, encara que després es podrien recuperar moderadament. Així, en el període 2018-2030 es preveu que naixeran al voltant de 790.000 nadons, un 15,3% menys que en el període 2006-2018 (quan hi va haver 931.000 naixements).
Ara bé, cap a finals de la pròxima dècada, la situació es podria capgirar, i l’any 2030 està previst el naixement d’uns 71.000 nadons, gairebé 10.000 més dels que neixen ara. Per fer aquests càlculs, l’Idescat té en compte les taxes de fecunditat i la població que arribarà en cada moment a l’edat reproductiva (evidentment, els càlculs poden fallar si es produeixen canvis socials i econòmics sobtats).
menys població reproductiva
En qualsevol cas, ara estan entrant en aquesta edat de tenir fills els homes i les dones que van néixer a finals del segle passat, que no és una generació especialment gran en nombre, perquè llavors ja hi va haver una davallada espectacular de la natalitat a conseqüència de factors econòmics, com la crisi de començaments dels anys noranta, i socials, especialment la dificultat de conciliar la vida laboral i la familiar. És a dir, en els pròxims anys hi haurà menys pares i mares potencials que anteriorment.
En canvi, a més llarg termini, la situació es preveu que millori perquè els naixements van repuntar amb l’entrada del segle XXI, gràcies a la immigració. I això farà que hi hagi més gent en edat reproductiva. Caldrà veure si les condicions socials i els interessos particulars afavoreixen que hi hagi més naixements, perquè tal com indiquen diversos experts, podria ser que en el futur la gent no deixi de tenir fills perquè no pugui tenir-los, sinó perquè realment no vulgui tenir-los, ja que el concepte de paternitat i maternitat també està evolucionant.
En referència al fenomen migratori, continuarà sent necessari si es vol mantenir el sistema com fins ara, amb una població en edat de treballar prou nombrosa per garantir les pensions. Els fluxos migratoris permetran, segons les previsions de l’Idescat, que el 2030 s’hagi passat dels 7,5 milions d’habitants actuals als 8 milions. A més llarg termini, també es preveu que la població continuï creixent, fins a arribar als 8,7 milions de catalans l’any 2060.
Les dinàmiques demogràfiques faran que en els propers anys hi hagi menys mainada en edat escolar i, en canvi, més gent més gran de 65 anys. Aquests darrers passaran d’1,41 milions el 2018 a 1,78 milions el 2030, i aniran augmentant fins a arribar als 2,61 milions de persones el 2060. Llavors ja seran un terç de la població total. A més, dins d’aquest tram d’edat cada cop seran més els de més edat: els majors de 80 anys passaran de 460.000 habitants el 2018, a 567.000 el 2030, i fins a 1.173.000 el 2060.
migració
El fenomen de la migració, a més de fer augmentar la població en general, engreixarà específicament la franja de gent en edat de treballar, de 16 a 64 anys. El saldo migratori total previst per al conjunt del període 2018-2030 és de 483.000 persones, aproximadament 40.000 persones per any. Segons l’Idescat, això farà que la població potencialment activa passi de 4,86 milions el 2018 a 5,08 el 2030. Paral·lelament, però, la població en edat de treballar estarà més envellida, ja que augmentarà el nombre dels que tenen entre 45 i 64 anys. Totes aquestes previsions es fan tenint en compte el que es coneix com a escenari mitjà, que preveu una estabilitat econòmica suficient perquè continuïn arribant migrants, una fecunditat mitjana i una esperança de vida mitjana.
Pel que fa a la distribució geogràfica de la població, l’Idescat preveu que la majoria de comarques guanyin població a mitjà termini. Segons l’escenari mitjà, l’any 2030 la població serà superior a l’actual en tres de cada quatre comarques. Les situades al litoral i prelitoral de Barcelona i Girona, i les situades al litoral de Tarragona (excepte les comarques de l’Ebre), són les que creixeran més. Concretament, les comarques que ho faran més en termes relatius seran el Gironès (11,5%), el Baix Penedès (11,5%), el Tarragonès (11,1%) i el Maresme (10,1%), on la població augmentaria més del 10% respecte a la població actual. Les seguirien el Vallès Occidental, Osona, l’Alt Penedès i el Baix Llobregat.
a la baixa
A l’extrem oposat, en una de cada quatre comarques la població disminuirà a mitjà termini. Les comarques de la Terra Alta (-8,0%), el Pallars Sobirà (-4,2%), les Garrigues (-3,7%) i l’Alta Ribagorça (-3,3%) serien les que perdrien més població en termes relatius. Les altres comarques que perdrien població són el Berguedà, el Priorat, la Conca de Barberà, la Ribera d’Ebre i el Baix Ebre.
Com a resultat de la baixa natalitat i l’envelliment de la població, tres de cada quatre comarques tindran més defuncions que naixements en el conjunt del període 2018-2030. En canvi, en aquest període es preveu que la immigració serà positiva en totes les comarques catalanes i, per tant, en moltes compensaria el saldo natural de signe negatiu. En conseqüència, la immigració serà el component que farà créixer la població a la majoria de comarques. En l’horitzó 2030, tots els àmbits territorials tindran més població que el 2018, excepte les Terres de l’Ebre (-0,7%). Els àmbits amb més creixement en termes relatius d’aquí al 2030 serien el Penedès (8,1%), les comarques gironines (7,8%) i el Camp de Tarragona (7,8%), seguits de l’àrea metropolitana (6,2%). El creixement seria més moderat a les comarques centrals (5,5%) i a Ponent (2,5%), mentre que seria més feble a l’Alt Pirineu i a l’Aran (0,2%). La ciutat de Barcelona creixeria un 2,1% i passaria dels 1,614 milions d’habitants el 2018 als 1,648 milions el 2030.
Menys mainada i més esperança de vida
I.C.Segons les projeccions de l’Idescat, l’any 2030 la població de nens i joves fins a 15 anys haurà disminuït en 127.000 habitants (passaria dels 1,264 milions del 2018 als 1,137 milions el 2030). La disminució afectarà principalment les etapes d’educació infantil i primària, que baixaran un 5,5% i un 17,8%, respectivament. En canvi, en les etapes d’educació secundària postobligatòria i d’ensenyament universitari la població augmentarà, perquè hi arribaran les generacions més nombroses, nascudes al voltant de l’any 2008. I pel que fa a l’esperança de vida, continuarà augmentant i el 2030 se situarà en els 83,2 anys per als homes i en els 88 per a les dones (80,8 anys i 86,3 anys, respectivament, el 2016). L’envelliment és una tendència global de la població de Catalunya que afecta totes les comarques. El 2030, en catorze comarques (una de cada tres) almenys una quarta part de la població tindrà 65 anys o més.