Les veus fraternals de Madrid

EL SUPORT POPULAR

Parlem del seu compromís amb la causa catalana. Trenca el gel una dona d’empenta com l’Elena Ortega: “M’he mogut en la lluita antirepressiva tota la vida, ja abans de la detenció del meu fill. Quan vaig patir el cas de l’Alfon, moltes persones es va acostar a mi per ajudar-me. Era un moment molt dur i era quan més necessitava el suport de la gent. Quan hi ha repressió, les famílies es queden en estat de xoc. Necessiten suport emocional. A mi em van ajudar les famílies dels presos bascos. Vaig entendre com n’és, d’important, ajudar altres mares que es poden trobar en una situació similar”, relata. Madres Contra la Represión, moviment inspirador dels grups creats al territori català arran de la detenció de desenes de joves durant les protestes contra la sentència del Suprem, és alhora un moviment hereu de Madres Unidas Contra la Droga, creat el 2013, i fins i tot, mirant una mica més enrere, del moviment que reivindicava un judici just per la mort en mans d’un militar del jove antifeixista Carlos Palomino el 2007.

“El moviment actual té una dimensió antifeixista molt clara que reneix després que els poders de l’Estat es carreguessin una plataforma antifeixista molt activa”, afirma Jaime Pastor. Des del 15-M es calcula que s’han produït a la capital un miler de detencions de persones que des de la protesta al carrer volien fer tremolar part de les estructures del règim establert. Recorden, per posar un exemple entre molts, la Marcha por la Dignidad del 2014, quan van ser detinguts l’Imma i en Miguel. De les protestes derivades de la sentència, en Dani segueix entre reixes.

Seguim la conversa i els tres protagonistes expliquen que se saben vigilats pel Centro Nacional de Inteligencia (CNI). “Jo els he arribat a saludar al supermercat”, diu l’Elena. L’entrevista al Círculo de Bellas Artes es concerta a través d’una trucada de telèfon, aquella mateixa setmana. Seiem i a la taula més propera del bar i a la cadira que hi ha a menys distància seu un home, sol i sense esperar ningú, amb aspecte d’interessar-li la nostra conversa. Marxa just quan pleguem. Tots tres tenen clar que la seva presència no és casual.

Reprenem el fil. Expliquen que hi ha més paral·lelismes entre la lluita a Catalunya i la lluita a Madrid dels que molta gent es pensa. Allà, a la capital, també està activada la caixa de resistència i s’organitzen actes solidaris per recaptar diners com paelles, rifes... A Madrid existeix una entitat d’advocats similar a Alerta Solidària o als gironins Dret a Defensa, que fa costat als represaliats. És la Asociación Libre de Abogadas y Abogados (ALA).

Tots tres veuen la lluita independentista com “un desafiament al règim del 78, com una escletxa oberta en aquest règim, com una oportunitat per posar-hi fi”. Cap d’ells rema a favor de la independència de Catalunya. El que defensen és el dret a decidir dels pobles. I que guanyi qui tingui millors arguments per convèncer la gent. La Rosa, que es trobava sola defensant la causa catalana fins que va aterrar a Madrileños por el Derecho a Decidir, opina que la sentència del Tribunal Suprem “ha despertat moltes consciències”. “A partir de l’1 d’octubre, es dispara la criminalització de l’independentisme. La sentència desmenteix que hi hagués un cop d’estat, i després han arribat els revessos d’Europa a la justícia espanyola”, afegeix Jaime Pastor. El suport ha anat a més, segueix Minguela: “Fa dos anys érem quatre gats en algunes protestes. El 2019 hi ha hagut concentracions que hem començat sent una quinzena i hem acabat sent quatre-cents, i això que els mitjans de comunicació no ens donen veu tot i que el bombardeig d’informació és constant.”

SUPORT A LES FAMÍLIES

L’ajuda que han prestat als familiars dels presos té un valor incalculable. Durant el judici, algunes persones van fer cua ja de matinada per entrar al jutjat amb l’única finalitat de cedir els seus llocs als familiars que arribaven al matí, directes de Catalunya. De passada, els traslladaven informació important, com ara que podien accedir a la sala amb un mocador groc però no amb samarretes amb missatges polítics, o els aconsellaven que tinguessin cura amb la gent de Vox que havia minat el carrer. L’equip de voluntaris de Madrid també ha ajudat les famílies a desplaçar-se des de l’estació d’Atocha fins a la presó, sobretot als parents dels CDR detinguts. I els han allotjat a casa seva quan ho han volgut. “Tenim un grup en què es demanen voluntaris quan, per exemple, s’ha de traslladar una família. Hi ha tanta gent oferint la seva ajuda que si no veus el missatge al moment, ja fas tard perquè algú se t’ha avançat”, comenta la Rosa.

Aquesta madrilenya que estudia català i que algun dia vol viure a Catalunya creu que Madrid encara ha d’aprendre molt dels catalans pel que fa a organització. “Vosaltres sou boníssims”, ens diu. “A Madrid, hi ha una seixantena d’entitats dedicades a la memòria històrica, i això ens passa amb tot. Així és difícil coordinar-se”, afegeix.

Tornant al referèndum de l’1-O, Jaime Pastor parla de “derrota política de l’Estat espanyol, que presumia de CNI i no va ser capaç de frenar la votació, ni tan sols de trobar unes urnes”. Rosa Minguela admet que va obrir una ampolla de cava el dia que el govern català va presentar les urnes i també subratlla que no s’esperava que els líders independentistes els caigués a sobre una llosa amb tants anys de presó. “Doncs a mi, malauradament, ja no em sorprèn res”, replica Elena Ortega, que afegeix: “Mira, si no, el cas d’Altsasu.”

El seu compromís amb el dret a decidir dels catalans ha provocat que algunes persones els mirin amb cara de pomes agres, i fins i tot que algú els retiri la paraula. Però això, lluny d’acoquinar-los, els referma encara més en la seva lluita i implicació en qualsevol causa que considerin injusta. Per això no van dubtar a desplaçar-se a Pamplona per participar en una manifestació per exigir l’alliberament dels joves d’Altsasu. Aquell dia van desplegar una pancarta en què es llegia “Madrid amb Altsasu”. “La gent ens aplaudia, vam ser molt ben rebuts, va ser impressionant”, recorden a l’uníson. L’Alfon va arribar a coincidir a la presó amb un dels joves navarresos.

CAPACITAT DESBORDANT

Un dels dies que més va marcar la trajectòria de Madrileños por el Derecho a Decidir va ser el 16 de març de l’any passat, quan diferents organitzacions i partits polítics van impulsar la gran manifestació a la capital per exigir l’alliberament dels presos polítics. Milers de persones arribades de diferents indrets, principalment des de Catalunya, van compartir proclames en un ambient d’absoluta germanor. Jaime Pastor recorda aquella jornada: “El moviment va fer un salt qualitatiu, vam veure que teníem una capacitat desbordant. Amb la nostra pancarta ens van demanar centenars de fotos, tant catalans com gent de Madrid, que aquell dia abundava.” I és que, afirmen, el republicanisme té més presència a Madrid de la que alguns cops es pot percebre des de fora. La Universitat Autònoma de Madrid va inaugurar el 2018 una sèrie de consultes sobre la monarquia. El 83,67% dels participants es van decantar per instaurar una república a Espanya. També hi ha, però, un Madrid que vota extrema dreta. “Ara mateix estan tan emborratxats d’èxit que han abandonat el carrer”, explica Pastor.

Aquest professor universitari introdueix el tema de la possible solució per al conflicte català, ara que s’ha obert la via del diàleg: “No hi veig una solució viable a curt termini. Es podria pensar en l’assaig d’una tercera via, una fórmula que impliqués una reforma constitucional, una consulta no vinculant a l’entorn d’una proposta, d’una reforma de l’Estatut en la línia federal... En paral·lel, s’ha de trobar una fórmula per negociar l’amnistia dels presos polítics. I a mitjà o llarg termini, potser es poden plantejar consultes pactant quines majories són necessàries.”

Passi el que passi, aquests madrilenys seguiran compromesos amb la defensa del dret a decidir i amb l’ajuda als represaliats.