La Tordera ofega la pagesia
La borrasca ‘Glòria’ ha fet malbé l’agricultura del nord del Maresme, ha destrossat càmpings i infraestructures arran de mar i ha revifat la vella demanda de treure el tren de la costa
FRANCESC ALEMANY
MIQUEL RIERA
ANTONI PLA
”
JOAN VIÑAS
Les aigües han tornat a la calma, però el paisatge que han deixat a la vista recorda molt els escenaris de destrucció postbèl·lics. La borrasca Glòria es va deixar sentir amb tota la seva fúria a la comarca del Maresme, i amb especial virulència a la zona nord, destrossant camps agrícoles, arrasant càmpings i passejos marítims, tallant carreteres i malmetent una línia de Rodalies que ja funcionava en precari i que ara està tallada a l’altura de Malgrat de Mar per l’enfonsament de la via, fet que dificulta un servei que ja acumulava moltes mancances. La magnitud real de la tragèdia només s’ha pogut copsar des de l’aire, on les primeres imatges cedides pels serveis d’emergències mostraven un delta del riu Tordera amb els marges desdibuixats i on el mar i el riu es confonien en una gran taca d’aigua marronosa. La Tordera, fins ara mansa i tranquil·la i habitualment amb la llera seca, es va convertir a principis de la setmana passada en el resultat d’un fenomen meteorològic destructiu amb tot allò que es trobava al seu pas, sobretot amb la zona d’horts coneguda com el Pla de Grau, a Malgrat, i els camps del Pla de la Ginesta del municipi veí de Palafolls. Segons va reconèixer la mateixa consellera d’Agricultura, Teresa Jordà, l’espai està considerat un dels més importants de Catalunya pel que fa a nivell de producció, i això agreuja encara més la situació. Els terrenys a tocar del riu han quedat erms, arrasats, colgats de sorra i fang “com si fossin un paisatge de dunes d’un desert” i han capgirat les dinàmiques d’un sector agrícola que molts consideren ferit de mort si no s’hi actua amb celeritat. “Arran del riu ho ha trinxat tot. Hi ha pagesos a qui no els queda res i la majoria de petits conreus no estaven assegurats”, explica Miquel Riera, propietari de l’explotació ecològica l’Horta Pla De Munt de Palafolls, que fa un retrat negre de la situació. Riera afegeix que ara els esforços es concentren a netejar, endreçar i constatar l’abast de la tragèdia. “En el meu cas, em trobo que el Glòria ha afectat de ple l’empresa Planters Planas, una de les més importants subministradores de planter i que ja ens ha avisat que estarà inutilitzada durant uns quants mesos, fet que m’obligarà a trucar a altres portes d’arreu del país”, constata.
Al costat del pont de can Pitxota, David Carles, propietari d’una explotació de tres hectàrees dedicada al conreu de palmeres i altres plantes assegura que en té per a un any “per fer net”. “El riu va passar pel mig del camp i es va endur palmeres que feia quaranta anys que s’havien plantat”, recorda, i afegeix que l’aigua ha arrossegat brossa de tota mena que dificulta encara més la neteja dels camps. Als conreus d’horta –alguns ja eren a punt de ser collits– s’hi sumen les infraestructures agrícoles típiques, com hivernacles, bombes d’aigua i sistemes de rec. “Els hivernacles fan quatre metres d’alçada i l’aigua que hi va entrar superava els tres”, comenta un altre dels pagesos consultats que no vol dir el nom. Diu que està “trist i molt emprenyat”: “Som un sector que ens tenen abandonats.” Aquesta crítica és compartida per altres membres del col·lectiu que no s’acaben de creure que els ajuts i les subvencions que les administracions van anunciar a bombo i plateret per pal·liar el pas de la borrasca acabin arribant. “I si arriben segur que faran curt”, lamenta.
Josep Soms, propietari de l’Horta Soms al Pla de Grau de Malgrat destaca que l’episodi de climatologia adversa és només la punta de l’iceberg del mal endèmic que arrossega la pagesia a la zona. “No hi ha la inversió necessària, és una feina molt dura i no hi ha un canvi generacional que en garanteixi la supervivència”, assenyala. Soms manté que a l’espai agrícola s’estan desenvolupant un seguit de projectes interessants, alguns de pioners, però que no sembla que captin prou l’atenció de les administracions. Ara, amb la inversió milionària que es preveu per recuperar la normalitat a les explotacions, potser quedaran afectats. Del mateix parer és Antoni Pla, president de la Cooperativa Conca de la Tordera, una de les tres que hi ha a la zona, que qualifica la situació de “desesperada”. “Ja m’ha arribat que alguns pagesos de més de 60 anys han decidit plegar, perquè no es veuen amb cor de tornar a començar, i el més greu és que el seu lloc potser no l’ocuparà ningú”, diu, i assegura, malgrat tot: “Els que quedem ens tornarem a aixecar, perquè així ho hem fet sempre”.
ZONA CATASTRÒFICA?
Els afectats de l’espai agrícola de la Tordera debaten encara avui la necessitat de sol·licitar a l’Estat la declaració de zona afectada greument per una emergència de protecció civil –la popularment coneguda com a zona catastròfica– per poder accedir a un major nombre d’ajudes de l’administració estatal. Malgrat de Mar ha aprovat aquest divendres en un ple d’urgència la sol·licitud. L’alcalde, Joan Mercader (PSC), explica que l’objectiu prioritari ara és aconseguir el major nombre de suports econòmics. “S’agraeix el compromís de paraula fet per les administracions, però amb les primeres xifres que sonen no n’hi ha prou per cobrir-ho tot”, destaca. Mercader assumeix que els sectors afectats trigaran molt temps a poder tornar a la normalitat.
Per la seva banda, l’alcalde de Palafolls, Francesc Alemany (ERC), enumera les nombroses accions que com a consistori s’han hagut d’assumir immediatament per donar resposta al pas de la borrasca Glòria. “Hem trigat dies a poder garantir el pas a tots els propietaris, perquè el territori ens ha quedat desdibuixat per la sorra que s’ha acumulat als camps i ens hem vist obligats a construir un dic al costat del riu que eviti un nou desbordament”, comenta. Alemany parla clar i així ho va traslladar a la recent reunió d’alcaldes del Consell Comarcal del Maresme. “La situació del sector agrari és d’urgència vital per a la comarca i qui es desentengui de la necessitat d’una estratègia conjunta per garantir la seva supervivència s’equivoca. És un sector tocat de mort si no ens hi posem ara mateix”, comenta. Tant ell com la majoria de pagesos assenyalen l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) com una de les principals responsables dels efectes del desbordament del riu Tordera. “La neteja de la llera ha estat històricament insuficient i la brossa acumulada als camps i a les platges n’és l’exemple clar”, considera l’alcalde de Palafolls. Si el riu Tordera ha condemnat els camps, a la part baixa va tenir el suport del mar a l’hora de sumar destrosses al litoral. En aquesta ocasió, els càmpings del delta de la Tordera han estat els més malmesos. “L’afectació és diferent en funció de la proximitat al delta, però tots han rebut”, lamenta Joan Aubanell, tresorer de l’associació de càmpings del delta de la Tordera.
TORNA EL DEBAT DEL TREN
El pitjor, però, és que la zona on estan ubicats encara no és accessible i ni de bon tros hi poden circular els vehicles. “Falten pocs mesos per començar la temporada turística de Setmana Santa i no ens podem quedar de braços plegats perquè encara que no sigui al cent per cent hem d’intentar garantir l’obertura de les instal·lacions. Hi ha moltes famílies que s’hi guanyen la vida”, explica. Joan Viñas, vicepresident de l’entitat, es queixa que el sector dels càmpings “és el convidat de pedra, l’últim de qui es recorda tothom”.
La línia R1 de Rodalies, una de les més utilitzades de la xarxa ferroviària de Catalunya, és també una de les que acumula més incidències i, en conseqüència, més queixes dels usuaris. El trencament del pont per on circula la via que passa per sobre del riu Tordera ha deixat inhabilitat el tram de la R1 entre Malgrat i Blanes. Fonts d’Adif, responsable de les infraestructures, van avançar que les obres s’allargaran entre sis i vuit mesos. Els usuaris s’han trobat amb un servei alternatiu que s’ha de fer amb autocar, i la línia ha retallat la freqüència dels combois i la seva llargada, fet que implica autèntiques congestions de gent dins dels vagons, especialment en les hores punta. Els retards, a més, es repeteixen una setmana després de la borrasca com a conseqüència del condicionament de la via entre Vilassar i Mataró, on les onades van afectar la infraestructura.
La necessitat de traslladar la línia a l’interior del territori no és un debat nou i, periòdicament, apareix com un dels grans problemes pendents de resoldre a la comarca. El temporal ha fet revifar, un cop més, la demanda d’una xarxa ferroviària que no hagi d’estar condicionada pel mal temps, i la solució que ha sumat adeptes aquests dies és traslladar-la a l’interior. Una obra milionària i monumental que els defensors consideren imprescindible. Des del fòrum d’alcaldes del Consell Comarcal es demana un redisseny de les infraestructures al territori amb un argument afegit i d’un pes indiscutible: l’emergència climàtica. “Aquests episodis extrems de mal temps cada cop seran més freqüents i afectaran més municipis, per això no podem esperar més a posar fil a l’agulla a projectes d’envergadura com el de traslladar la via del tren”, remarca el president del Consell Comarcal i alcalde de Vilassar de Mar, Damià del Clot (ERC), que afegeix: “Reivindicarem les inversions a les administracions competents i si no són escoltades demanarem les responsabilitats pertinents quan torni a passar.” L’administració comarcal, que s’ha posat al costat de la pagesia “per evitar la desaparició del sector” treballa en la redacció d’un document marc de mobilitat que, a banda del trasllat de la via del tren, recull també transformar l’N-II en una via lenta de naturalesa interurbana, eliminar els peatges de la C-32, exigir un nou model tarifari de transport públic i inversions per estabilitzar i naturalitzar les platges.
TERESA MÁRQUEZ
mtmarquez@lrp.cat
MARESME
DESPRÉS DE LA TEMPESTA
Proper capítol
El Ter, entre poc i massa
CIUTADANS SOLIDARIS
El litoral maresmenc ha estat un dels escenaris més afectats per l’episodi climatològic advers i, paral·lelament, ha provocat una onada de solidaritat entre la ciutadania dels diferents municipis de la costa. Les platges van aparèixer plenes de brossa natural, sobretot canyes i troncs arrossegats pel riu Tordera. De forma espontània, i gràcies a l’ús de les xarxes socials, el cap de setmana passat es van començar a organitzar recollides col·lectives de brossa amb el suport dels ajuntaments. Milers de persones es van apuntar a la iniciativa i van ajudar a netejar un espai públic molt visitat.