El dossier

El Ter, entre poc i massa

El desbordament arran del temporal ‘Glòria’ ha deixat un rastre de desolació i ha tornat a posar sobre la taula com s’ha de gestionar un riu condicionat per la necessitat de subministrar aigua a l’àrea metropolitana de Barcelona

POR, RÀBIA, IMPOTÈNCIA
Veïns afectats expliquen les sensacions que els va provocar el pitjor temporal que es recorda en anys
REGULAR EL CABAL
No s’ha d’oblidar que vivim en un país on els aiguats són recurrents, però també ho són les sequeres
TEMPORAL FORA DE TEMPS
Resulta estrany veure camps negats sota els arbres sense fulles i sota la llum esmorteïda d’un sol d’hivern

El pàrquing municipal de la sortida d’Ullà en direcció a Verges es va convertir després del pas del temporal Glòria en un testimoni mut de la devastació provocada a la zona del Baix Ter. Mobles, televisors, neveres, fustes, llibres, joguines, estris de cuina... tot s’anava amuntegant sobre el fang després que l’Ajuntament hi preparés un espai de recollida. Una nina trencada i bruta semblava que mirava amb incredulitat els veïns que portaven fins allà les pertinences que l’aigua els havia fet malbé. Forma part del paisatge de les conseqüències materials d’uns aiguats, uns danys que d’una manera o d’una altra s’hauran d’anar superant, tot i que l’angoixa i la por que es van viure en aquesta part del país la nit del dijous 23 al divendres 24 de gener difícilment s’oblidaran.

“Anàvem veient com l’aigua pujava i no parava. No sabíem què fer, els nervis estaven a flor de pell i no va ser fins a quarts de quatre de la matinada que no va començar a baixar. És molt trist veure com en només unes hores ho pots arribar a perdre tot”, explica la Carme, una veïna que ha perdut tot el que tenia al garatge de casa seva: neveres, congeladors, el sistema de la calefacció...

Després del temporal, voltar per les carreteres de la zona era resseguir un paisatge discontinu de camps negats i enfangats, amb l’estranya sensació que alguna cosa inconcreta estava fora de lloc. La crescuda del riu va deixar municipis incomunicats, danys en infraestructures, conreus, empreses, habitatges i locals particulars, a més de problemes de subministrament elèctric i d’aigua potable.

fora de temps

“Aquí va ploure, però no es pot dir que ho fes d’una manera excepcional. El que no havíem vist mai és una crescuda del riu com aquesta”, explica Josep Estrany, un pagès que es dedica sobretot al conreu de pomes. Recorda com el seu pare li parlava de les grans inundacions de l’octubre del 1940. Aquella tardor, les fortes pluges van fer créixer tant el Ter que va negar tota la plana i el seu curs es va barrejar amb el del Fluvià, que també estava desbordat. La referència a la data revela el motiu de la sensació d’incongruència: normalment els aiguats passen a la primavera o a la tardor, i ara estem en ple hivern. Per això resulta fora de lloc veure camps negats sota els arbres sense fulles i sota la llum esmorteïda d’un sol que no s’aixeca prou sobre l’horitzó. No, no és normal que el Ter causi inundacions a l’hivern. Al curs alt, per sobre dels pantans, és més cabalós a la primavera, perquè rep l’aigua del desglaç dels Pirineus. En canvi, al curs mitjà i baix, el cabal augmenta a la tardor, quan sol –o solia– ploure de manera més abundat. I evidentment també augmenta de manera artificial quan és necessari treure aigua dels pantans. Per això un temporal com el Glòria es considera excepcional, no només per les pluges que van caure –al sistema Sau Susqueda van entrar en tres dies la meitat de tot el volum d’aigua que s’hi pot acumular–, sinó també per l’època de l’any en què ho van fer. Va ser inevitable deixar baixar l’aigua riu avall, i la seva força destructiva va deixar empremta per tot el territori, desdibuixant camins i arrossegant tota mena de brossa fins a les platges. Unes platges ja molt malmeses pel temporal de mar, que en el cas de l’Escala va arribar a la categoria de mar desfeta.

A l’Estartit, els veïns asseguren que la construcció del trencaonades, fa vint anys, ha salvat el poble de quedar més malmès. Tot i això, en alguns locals els va anar de poc de no tenir pèrdues importants. “Vam haver de tancar durant quatre dies, i l’aigua no va entrar a la botiga per pocs centímetres. Si hagués pujat una mica més ho hauria malmès tot. Hem vist molts temporals, però mai cap com aquest”, indica en Lluís, el gerent de la Carnisseria Can Lluís. Al passeig arran de la platja que un grup de voluntaris acaba netejar, l’Elsa, una jubilada britànica que fa més de vint anys que passa els hiverns en aquesta zona, recorda els sentiments que li va provocar l’aiguat: “Por, tristesa, ràbia...”. “Estic acostumada a la tramuntana i les tempestes. I fins i tot he vist neu arran de mar, però mai res com això. Per sort, tothom ha reaccionat molt bé, especialment la gent de l’Ajuntament”, insisteix.

També estan contents amb la gestió del temporal un grup de caravanistes que van haver de ser desallotjats de la seva ubicació habitual prop del Parc dels Estanys de Platja d’Aro i que es van recol·locar al pàrquing del mercat. Viure una tempesta com la borrasca Glòria des de dins d’una caravana no deu ser una experiència gaire recomanable per a cardíacs, però Claude, un anestesista jubilat cors que té aquesta condició, ho recorda amb un somriure, ara que parla a pilota passada. “Vam passar moments de por per la pluja, els llamps i el vent, però agents de la policia municipal anaven venint per comprovar que tots estiguéssim bé, això ens va donar molta seguretat”, diu. A Platja d’Aro, com a la resta de la Costa Brava, el temporal va comportar onades gegants que també van causar molts danys a les infraestructures, tant en zones de passejos arran de mar, com directament a les platges que s’han quedat sense sorra, els espigons i els ports.

Per fer-se una idea de la força que pot tenir un mar enfurismat com el que hi havia aquells dies només cal imaginar blocs de formigó de 33 tones arrossegats com si fossin de fusta per les onades. Això és el que va passar al port d’Aro, on els blocs es van moure de tal manera que van tancar la bocana i van impedir el pas d’embarcacions un cop acabat el temporal. “Les onades feien por”, reconeixen treballadors del port. Les mateixes onades que van remoure tant el mar que van provocar riuades d’escuma en nuclis urbans com Tossa de Mar i Llançà.

Tots els pobles costaners van rebre d’una manera o d’una altra, però a la zona del Baix Ter la situació es va agreujar quan el riu va créixer imparable després de l’obertura de comportes dels pantans, que al final de l’episodi de pluges van sobreeixir. Això va fer que es multipliquessin les crítiques pel que fa a la gestió dels embassaments.

“Hem pagat nosaltres que es protegís la ciutat de Girona”, es lamentava un veí de Torroella. Altres, en canvi, assumien amb resignació les explicacions fetes des de les administracions: encara que hi havia previsions de pluja, no es podien començar a buidar pantans que tot just estaven al 70% de capacitat perquè si les pluges haguessin estat inferiors s’hauria posat en risc el subministrament d’aigua per a la zona més poblada del país: l’àrea metropolitana de Barcelona, que és on va a parar la major part de l’aigua del Ter. No s’ha d’oblidar que vivim en un país on els aiguats són recurrents, però també ho són les sequeres. I més ara que comencem a patir realment els efectes del canvi climàtic. Per això, i encara que sembli contradictori, cal continuar reclamant per al riu Ter els cabals que necessita durant tot l’any. En qualsevol cas, i tornant als efectes del Glòria, malgrat els esforços que es van fer per anar alliberant aigua dels pantans, quan aquests van sobreeixir la ciutat de Girona també va acabar patint l’embat del riu, amb inundacions als barris de Sant Ponç, Pont Major i Pedret, i danys en instal·lacions com l’Hospital Josep Trueta, el Pavelló de Fontajau, el Club de Futbol Potenc o el complex esportiu del GEIEG. Sense oblidar els ancians que van haver de ser desallotjats dels seus pisos o les persones amb discapacitat que van haver d’abandonar les Llars Oxalis i ser traslladats a residències de gent gran. I encara que no va ser culpa directa del Ter, no s’ha d’oblidar que a la comarca de la Selva els danys encara van ser més grans.

RIU AMUNT

Més amunt de Girona, els trams del riu al seu pas per Salt, Bescanó i Sant Julià del Llor i Bonmatí –on un centenar de veïns van haver de passar una nit al pavelló– han vist modificat el seu paisatge, ja que la crescuda del riu s’ha endut molt arbres. Quan baixava més ple era espectacular veure, i també escoltar, com la força de l’aigua era capaç de trencar i arrossegar arbres de grans dimensions, amb espetecs que semblaven trets o trons. Tot això mentre l’anunci que es tallaria el subministrament d’aigua potable a la ciutat desfermava un veritable allau de compradors als supermercats a la recerca d’aigua embotellada. La paradoxa del Ter (i de la resta dels rius): com més aigua porta, més probable és que hi hagi problemes d’abastament.

Dels efectes dels aiguats tampoc s’han salvat riu amunt. La carretera que porta fins al pantà de Susqueda ha quedat tallada per una esllavissada i ha aïllat nuclis del municipi d’Osor. Entre els afectats hi ha els usuaris de la Fundació Font Picant, una comunitat terapèutica per a persones amb problemes d’addiccions, que va veure molt alterat el seu funcionament. Altres veïns van haver de muntar un sistema alternatiu, deixant cotxes a banda i banda del forat, i superant a peu la zona de danys, per poder-se desplaçar.

Si una cosa va tornar demostrar el Glòria és aquesta dualitat tan humana que ens porta de la resiliència a la inconsciència. En els moments d’emergència molts veïns afectats en tot el recorregut del riu van rebre el suport i l’ajuda de familiars, amics, o desconeguts que es va posar a la seva pell. Al mateix temps, però, els serveis d’emergència van haver de batallar no només contra la meteorologia, sinó també contra l’estupidesa: en diferents ocasions els Mossos i els Bombers van trobar tanques mogudes per conductors imprudents i cintes de seguretat trencades per poder fer la foto més espectacular.

26
municipis
van rebre ordres de confinament per la seva proximitat al Ter.
7
metres d’alçada feien les onades
en alguns indrets del litoral.
1,2
tones de brossa recollida
pels voluntaris en un dia només a les platges de Castell-Platja d’Aro.
5
metres d’altura tenen els pals de les pomeres,
que en alguns camps van quedar coberts per l’aigua del Ter.
4,3
milions és la quantitat d’euros que s’ha calculat
en danys només a Torroella de Montgrí.

POMERES NEGADES

Cèsar Saiz, tècnic de l’empresa Giropoma, recorria els camps de pomeres després dels aiguats fent-se creus de fins on havia arribat el Ter. A Verges, en un dels camps del marge esquerre, es va trobar un palox –una de les grans caixes de fusta on es posen les pomes– penjat d’un pal, a cinc metres d’altura, situat a més de 500 metres de la llera habitual del riu. A la foto es pot veure la devastació: la línia d’arbres que es veu al fons és per on passa el riu. Al camp on ara només hi ha el verd de l’herba era ple de fileres de pomeres. L’aigua s’ho va endur tot: plantes, xarxes, pals, caixes... i ho va amuntegar a l’indret des d’on es va fer la fotografia. En altres conreus, però, hi ha hagut més sort i la inèrcia de l’aigua no es va endur les pomeres, que tot i haver quedat temporalment submergides, sembla que sobreviuran.

FIXAT EN EL RECORD

Si a les comarques gironines tothom recorda les grans nevades de fa deu anys, sens dubte els aiguats del Glòria també quedaran marcats en la memòria col·lectiva. Hi ajudarà el fet que per primer cop hàgim posat nom a una borrasca, senyal indiscutible que ja ens anem preparant –ni que sigui amb nomenclatura meteorològica– per als efectes del canvi climàtic. Fins ara només tenien nom els huracans i els ciclons. El temporal Glòria ja és història, i fent balanç, el Servei Meteorològic de Catalunya recorda que un episodi de precipitacions tan abundants i sobretot tan generalitzades al territori no s’havia produït des del 1932, en concret entre els dies 15 i 20 de desembre, quan es van recollir nivells de pluja molt semblants als d’aquest últim episodi –entre 400 i 500 l/m²– en diverses comarques. En aquesta ocasió el rècord ha estat per a l’Alt Empordà, amb 516 l/m² a Lliurona.

DESTROSSES

A la fotografia superior, Josep Estrany observa, al camí de la Mota entre Ullà i Torroella de Montgrí, el forat causat per la força del rec Madral, que es va endur pedres, terra i vegetació i va trencar canonades de grans dimensions. Els danys són molt greus, però segurament aquest forat va evitar que les inundacions a Ullà i Torroella fossin encara pitjors. “Els pagesos sempre patim, si no és pels aiguats, és per la sequera”, insisteix Estrany, que ara està especialment indignat perquè creu que les lleres dels rius, els recs i les rieres no es mantenen prou netes per deixar passar bé l’aigua quan el riu creix. A la imatge de sota, la cala Rovira de Platja d’Aro, on el mar es va endur la sorra deixant al descobert canonades i també l’esquelet d’una balena de més de 200 anys que estava enterrat en aquest indret.

RESILIÈNCIA

Un dels aspectes positius de la catàstrofe va ser la resposta immediata de la ciutadania per ajudar a netejar les platges malmeses pel temporal. A la fotografia es poden veure les piles de canyes a la Gola del Ter, on el riu va deixar tot tipus de brossa. Entre els objectes que es van recuperar en diferents punts del territori hi havia embolcalls de llaminadures que no es fabriquen des de fa dècades.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.