Tots contra Trump

pugna demòcrata

En les darreres eleccions presidencials, els demòcrates tenien un candidat clar i que aglutinava bona part dels seus votants: Hillary Clinton.

En aquesta carrera que tot just acaba de començar hi ha diversos noms que ballen. Els caucus fets a Iowa i, recentment, a New Hampshire obren nous escenaris que no es podran acabar de perfilar fins que arribi el superdimarts (quan la majoria d’estats votaran els seus delegats).

Un dels candidats que en aquests primers compassos electorals està guanyant la partida és el veterà Bernie Sanders. Amb 78 anys (el dia de les eleccions en tindrà 79) es reconeix com a “socialista demòcrata”, una definició que espanta en segons quins ambients nord-americans.

el demòcrata d’esquerres

Sanders es presenta com a progressista, i entre les seves propostes hi ha la cobertura de salut universal, augmentar els impostos als nord-americans més rics i apujar el salari mínim. També proposa la gratuïtat de les universitats. El candidat de Vermont juga com un outsider de les files demòcrates, però fa tot just quatre anys li va disputar l’elecció com a candidat a la mateixa Hillary Clinton, a qui totes les enquestes donaven com a favorita. Fill d’immigrants polonesos jueus d’orígens modestos, Sanders es va criar a Brooklyn (Nova York), on va néixer el 1941. En els seus actes de campanya es destaca el seu activisme pels drets civils. Alcalde de la ciutat de Burlington (Vermont) la seva tasca més destacada ha estat com a congressista i senador, quan es va oposar amb vehemència contra la guerra de l’Iraq.

És el candidat favorit entre els joves i la nova classe obrera, que ha de tenir dues o més feines per arribar a final de mes i clama per una sanitat més accessible. Sanders va tenir el suport el 2016 d’una activista del Bronx: el seu nom és Alexandra Cortes-Ocasio, que ara s’ha convertit en una de les congressistes més destacades. Sanders continua tenint el seu suport, així com el d’Ilhan Omar i Rachida Tlaib, que al seu moment van rebre els atacs furibunds del president per la seva procedència.

Si finalment Sanders queda com a primer classificat, la batalla per la Casa Blanca serà entre dos pols oposats: el liberalisme desaforat de Trump contra les mesures socials de Sanders.

contra wall street

En aquesta línia també es presenta Elizabet Warren. Amb 70 anys, és qui més s’acosta al perfil de Sanders i és coneguda com l’assot de Wall Street. Professora a la Universitat de Harvard, Warren va anar investigant el fet de les bancarrotes personals: la seva conclusió va ser que no eren culpa dels ciutadans, sinó que el sistema era abusiu i estava fet per afavorir les grans companyies.

El seu punt fort és el programa econòmic, tot i que en aquests primers temps de la pugna sembla que els votants demòcrates es deixen seduir pel discurs més directe de Sanders. Warren convenç els perfils més moderats. La professora universitària (exerceix des de fa més de trenta anys) va néixer a Oklahoma City, filla d’un tapisser i d’una mestressa de casa. La seva, segons diverses biografies consultades, és la història d’una persona que a través de molt d’esforç aconsegueix els seus objectius. A mitjans de gener The New York Times li donava suport de manera explícita.

un veterà de la política

Senador per Delaware durant tres dècades, Joe Biden va ser el vicepresident de Barack Obama. El veterà polític era un dels destacats a l’hora de ser nomenat candidat demòcrata abans que comencessin les assembles de delegats. Tot i això, els primers resultats (Iowa i New Hampshire, de moment) no han estat els esperats. Ara confia a remuntar posicions als estats de Carolina del Sud i Nevada. Biden té una llarga carrera política. Va ser senador amb 29 anys, un dels més joves de la història. Va estudiar ciències polítiques i història a universitat de Wilmington. Després, li va tocar viure una tragèdia personal, ja que va perdre la seva dona i la seva filla en un accident de trànsit. Va jurar el càrrec de senador a l’hospital, on els seus dos fills es recuperaven de les ferides que es van fer en el mateix accident. Biden ha focalitzat la seva campanya a atacar directament Trump, com si es tractés d’un combat de boxa. L’exvicepresident aposta per una reforma econòmica i per fer inversions en infraestructures. És el candidat de l’establishment del partit, però s’ha demostrat que en aquest inici de cursa electoral no desperta tanta tirada com Bernie Sanders i Pete Buttigieg.

el jove alcalde

De sergairebé un alcalde desconegut a encapçalar les enquestes per ser el candidat del partit demòcrata. Qui és Pete Buttigieg?

És la sorpresa de la carrera demòcrata. Amb un cognom d’origen maltès, ja se l’ha denominat com el candidat millenial. Amb 38 anys, és el més jove dels candidats demòcrates en aquesta cursa, i la gestió que pot demostrar és l’alcaldia de South Bend, un poble de l’estat d’Indiana d’uns 100.000 habitants. El que ha embadalit els seus seguidors és la seva facilitat de paraula i el discurs vibrant que fa servir en els mítings. Estudiant de la universitat de Harvard, Buttigieg està casat amb un professor i va participar en la tasques d’intel·ligència durant la guerra de l’Afganistan. El seu discurs és més centrista que el Sanders i Warren i fins tot més que el de Biden. Se’l compara amb Obama per aquesta facilitat de paraula i per l’optimisme que desprenen els seus actes públics. Entre els demòcrates també hi ha altres candidats que destaquen (i d’altres que ja han llançat la tovallola) i que en algun moment podrien donar alguna sorpresa, com la veterana de guerra Tulsi Gabbard, de 38 anys, que va servir a l’Iraq. En aquesta pugna també hi podria entrar l’exalcalde de Nova York, Michael Bloomberg, que també s’ha postulat com a aspirant demòcrata.

La cursa per arribar a la Casa Blanca ja ha començat i s’allargarà durant gairebé tot aquest 2020. Els candidats recorreran milers de quilòmetres per tot el país buscant cada vot. Les eleccions seran el 3 de novembre i es decidirà si hi haurà quatre anys més de Donald Trump –sembla impossible que des del mateix partit se li pugui fer ombra– o si, per contra, i haurà un canvi de tendència i els demòcrates aconseguiran guanyar les eleccions.