El dossier

Patiment constant

La República dedica l’últim capítol de la minisèrie sobre els efectes del temporal ‘Glòria’ al Delta de l’Ebre, on la desgràcia del mes passat ha empitjorat la situació de precarietat d’un territori que es considera ignorat

“Menjar ostrons és fer país.” Tota una declaració d’intencions que es pot llegir a l’accés del restaurant Lo Goleró, just a tocar de la bassa de les Olles a la badia del Fangar. Al restaurant fins fa unes setmanes s’hi arribava des del nucli de l’Ampolla en cotxe seguint uns centenars de metres de camí de terra paral·lel a la platja de l’Arenal. La via és avui un gran sorral embardissat després que el temporal Glòria fes entrar el mar terra endins deixant en la retirada una llenca de sorra, canyes i vegetació que, servint de fita per mesurar el desastre, arriba a l’altura de la barrera que tanca el pas rodat en l’accés a la zona protegida. “L’aigua va passar de llarg del restaurant –situat a més d’una cinquantena de metres de la línia de mar– i va negar els camps, i de moment ha reobert, però per arribar-hi cal fer la volta per un camí que hi accedeix per darrere.” Qui ho explica és Montse Castellà, que habitualment arriba a la zona per fer sortides en caiac.

“El temporal Glòria ha estat més violent que cap altre, però ha topat contra un Delta malalt, que ja no té defenses”, assegura aquesta veu coneguda de la defensa de l’Ebre. Cantautora amb vint anys de carrera i quatre discos al sarró, també té una llarga experiència com a activista, primer com a portaveu de la Plataforma en Defensa de l’Ebre, entre el 2000 i el 2004, i avui com a rostre més visible de la Plataforma Trens Dignes, una altra de les problemàtiques, la de les comunicacions ferroviàries, que és endèmica en aquest territori i que últimament encara ha empitjorat amb la reordenació del servei de l’Euromed. “A l’Ebre no s’hi ha d’actuar per solidaritat amb nosaltres, sinó en defensa pròpia de tot el país”, exposa Castellà, que vol defugir el victimisme tot i constatar que l’abandonament del territori del sud del Principat “no és una sensació, sinó una certesa que ara s’ha demostrat”.

“Notre-Dame es va cremar i va desaparèixer de cop i tothom va quedar astorat, però com que el Delta desapareix a poc a poc la gent de fora només se n’adona de tant en tant, quan hi ha una llevantada”, afegeix la mateixa activista.

muscleres arrasades

A la platja de l’Arenal, dues setmanes després de la gran borrasca encara s’hi veu avarada alguna tonyina, en avançat estat de descomposició, procedent del criador que l’empresa Balfegó té unes milles més al nord, davant del litoral de l’Ametlla de Mar. No és l’únic conreu marí de la zona. Només a uns pocs centenars de metres de la bassa de les Olles, al mig de la badia del Fangar, hi ha una setantena de muscleres que fins ara produïen unes vuit-centes tones anuals de musclos i un centenar llarg de tones d’ostra. Segons les dades oficials, n’hi ha 31 de malmeses en diferents graus, i quatre més a la zona dels Alfacs. Un dels trenta propietaris actuals és el veí de l’Aldea Ramon Carles Gilabert. En aquest temporal hi ha perdut tres de les seves plataformes, cadascuna de les quals, segons explica, produeix entre 8.000 i 16.000 quilos de musclos anuals: “La collita d’aquest any, que es fa a l’agost, a les muscleres afectades ja la podem donar per perduda.”

Ramon Carles és fill del pioner d’aquest conreu de marisc. El seu pare va instal·lar les primeres muscleres a la badia del Fangar fa més cinquanta anys. Era l’any 1964, i el veterà aqüicultor recorda com van ser els inicis, amb estructures fetes artesanalment amb branques d’olivera a tocar de l’arena i una profunditat mitjana a la zona que ha canviat dràsticament en aquest últim mig segle: “A la badia hi havia un metre i mig de profunditat on ara hi ha entre 25 i 30 centímetres, perquè els corrents marins i els vents van aportant arena”, explica en Carles, que afegeix que els canvis a la zona provoquen el tancament de la badia i una dificultat creixent d’entrada d’aigua salada a la zona d’aiguabarreig on desguassen els canals, fet que afecta directament la productivitat dels musclos. “La bocana es va tancant i l’aigua cada cop és més dolça, no sé si això és o no canvi climàtic, però el cert és que cada cop va a pitjor”, es lamenta aquest musclaire. Aquests canvis en la morfologia del litoral han provocat que la producció de musclos hagi de passat de les 1.800 tones anuals dels anys vuitanta del segle passat a les 800 actuals, una situació similar, en quantitats menors però en proporcions similars, a la de l’ostra cultivada.

ARROSSARS SALATS

Un parell de quilòmetres més amunt el problema no és d’aigua dolça, sinó tot el contrari. El temporal ha trencat la part més externa de la punta del Fangar i la platja de la Marquesa i ha negat amb aigua de mar tots els arrossars fins a tres quilòmetres terra endins. La Marcela Otamendi és la propietària dels primers camps que han rebut, just a tocar la zona del conegut restaurant Vascos, que regenta la seva germana. Otamendi assenyala amb la mà com la línia de la platja ha desaparegut gairebé fent que l’aigua del mar pugui entrar sense dificultats. “Tinc 54 anys i quan era petita les dunes arribaven un quilòmetre més enfora en el que avui és mar endins, i els arrossars quedaven molt lluny de mar, ara no queda pràcticament platja”, lamenta Otamendi, que té entre cella i cella poder tornar a sembrar al maig, que és quan toca. “Ha entrat aigua salada hi ha deixat llomes d’arena que s’hauran de llevar, però a principis de maig hem de sembrar sigui com sigui”, afirma una agricultora que afronta la desgràcia amb determinació però sense sorpresa: “Qualsevol persona que visqui aquí sabia que això passaria.” En això, tots els testimonis són coincidents. El malestar és general tant entre arrossaires, mariscadors i altres ciutadans vinculats amb el sector primari, com també entre el sector turístic, i fins i tot en la política local, com és el cas de Lluís Soler, l’alcalde de Deltebre, el municipi que queda just a l’epicentre de la catàstrofe. “Estem emprenyats, i això no va de partits polítics, sinó que ens facin cas”, sostenia taxatiu el dia 5 de febrer, davant de més de 200 agricultors del sector arrossaire que protestaven amb els seus tractors en una ruta que acaba a la platja de la Marquesa, un espai que es calcula que retrocedeix tres metres i mig cada any, una xifra que es pot considerar terrible fins que t’expliquen que a l’illa de Buda la regressió anual és d’uns dotze metres pel cap baix. El malestar i la sensació d’abandonament és a flor de pell i, en aquest sentit, la sensació de discriminació de molts habitants del Delta l’exemplifiquen amb l’estupor que els va causar el fet que la televisió pública catalana obrís algun telenotícies amb l’amenaça de desbordament de l’Onyar a Girona en el mateix moment que el Delta ja estava inundat.

el pla delta

El temporal Glòria ha fet posar les piles a totes les administracions. Ara caldrà veure si les piles estan carregades o tot, un cop més, queda en gesticulació i bones paraules. El cert és que, de moment, encara no una setmana després de la desgràcia, es presentava a Sant Jaume d’Enveja, amb el president de la Generalitat al capdavant, un ambiciós Pla Delta consensuat inicialment amb els principals actors polítics i socials de la zona. El pla, exposat per l’assessor tècnic de la Taula de Consens creada ara fa dos anys per lluitar contra la regressió del Delta, preveu diverses mesures que combinen accions a curt, mitjà i llarg termini. Les més urgents són la redistribució de la sorra, per regenerar-la allà on l’aigua se l’ha endut i treure-la de les zones colgades; el reforçament de les dunes, que són una barrera natural davant l’escomesa de les maregasses, i recuperar i reforçar el paper dels camins de guarda a les badies.

Més a mitjà termini, el pla també preveu la creació de dics submergits, la gestió dels sediments dels embassaments de Mequinensa, Riba-roja i Flix per tal que arribin al Delta en més quantitat i, també, canviar la gestió de l’aigua amb un model integral a partir de la segmentació del Delta en una quinzena de zones. Per als experts, la gestió dels sediments és bàsica per tal que tota la resta de mesures siguin efectives, i també hi ha una reivindicació molt especial dels habitants del Delta: el manteniment de la morfologia actual d’un espai que amb els segles ha anat canviant de manera natural, però que de cap manera pot permetre acceptar la regressió com a part d’aquesta evolució natural. “No ens val que ens diguin que el Delta és un territori dinàmic i que no cal fer res perquè es va regenerant”, sosté per exemple l’alcalde de Deltebre. En aquest sentit, el polític ebrenc fa seu el lema Ni un pam més enrere utilitzat per la Unió de Pagesos en les seves mobilitzacions. “El temporal ha provocat danys afegits a un problema d’inacció pública, i tant l’administració catalana com l’espanyola s’han de creure que el Delta no és només un lloc on venir el cap de setmana a fer un arròs.”

REGANTS

Sobre el terreny, des de la platja de la Marquesa el president de la comunitat de regants, Javier Casanova, explica a La República que en una xerrada amb el sector només una setmana abans ja es va arribar a la conclusió que en qualsevol moment podia arribar el drama. “Ens van dir: «Penseu que en una nit pot passar una desgràcia», i només una setmana després ja la teníem”, recorda Casanova, que no s’atreveix a fer càlculs exactes sobre la recuperació dels camps: “Primer de tot hem de rentar els terrenys amb una campanya de rec excepcional i després a veure com va la primavera. Si ve una primavera seca, avançaríem bé, si ve humida, ja ho veurem”, sentencia.

L’esperit de cohesió del territori en defensa d’aquest espai únic a Europa interpel·la fins i tot els caçadors de la zona, que s’afegeixen a les protestes i reivindicacions quan en tenen ocasió. És el cas de José Pedro Tomàs, de 64 anys, president de la societat de caçadors Sant Miquel de la Cava. “Com a caçadors estem molt conscienciats, perquè hi ha zones de nidificació d’anàtids que han resultat molt afectades, especialment de la fotja i el collverd”, explica Tomàs. La importància de l’activitat cinegètica a la zona la mostra el fet que hi ha onze societats de caça i més de 4.000 llicències en una àrea d’uns 60.000 mil habitants. Segons Tomàs, la caça ajuda a l’equilibri del territori per tal que la sobrepoblació d’aus no faci impossible el conreu de l’arròs, tot i que bona part de les espècies que nien al Delta són protegides. “A nosaltres ens interessa tant allò que es caça com allò que no es pot caçar i estem compenetrats amb el parc natural, de manera que quan cal donar gas, en donem, i quan cal llevar-lo es lleva”, argumenta aquest caçador de la Cava.

Caçadors, arrossaires, musclaires, sector turístic, residents... La conjura del territori per revertir els efectes de la regressió és total per evitar una situació i la resumia a la perfecció el portaveu de la Taula de Consens, Xavi Curto, el dia de la presentació del Pla Delta, mirant de fit a fit el president del país: “La gent del Delta no volem ser els primers refugiats climàtics d’Europa.”

99%
és el percentatge
de sediments que porta l’Ebre que es queda als pantans.
40%
és el percentatge
de tot el cabal del riu l’Ebre que es consumeix abans d’arribar al Delta.
80.000.
habitants
sumen els set municipis del Delta.
3.330
hectàrees
d’arrossars afectades pel temporal ‘Glòria’, segons dades oficials.
35
muscleres malmeses,
31 de les quals a la badia del Fangar i 4 a la dels Alfacs.

La taula de consens

CARLES RIBERA

La desgràcia del temporal Glòria ha servit per tornar a posar en primera línia la Taula de Consens del Delta de l’Ebre, constituïda oficialment el novembre del 2018 amb l’objectiu de consensuar i treballar en mesures necessàries per fer front a la regressió de la zona. L’organisme està format per representants de la Comunitat General de Regants del Canal de la Dreta de l’Ebre, la Comunitat de Regants Sindicat Agrícola de l’Ebre, els alcaldes dels set municipis del Delta de l’Ebre –Amposta, Deltebre, Sant Carles de la Ràpita, Sant Jaume d’Enveja, Camarles, l’Aldea i l’Ampolla–, el delegat del govern de la Generalitat a les Terres de l’Ebre i el subdelegat del Govern de l’Estat a Tarragona. Des de la Taula de Consens es va presentar un pla d’actuació només una setmana després del temporal, en presència del president de la Generalitat.

TRES ZONES CRÍTIQUES

CARLES RIBERA

Tot i que la regressió amenaça tot el Delta, hi ha tres zones més sensibles als efectes de temporals i corrents marins, que són la platja de la Marquesa i en general la zona del Fangar, l’illa de Buda i la barra del Trabucador, que per la seva posició geogràfica són les àrees que reben els principals embats del mar, que cada cop costen més de regenerar.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el darrer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)