L’acord del segle de trump

reconeixement dels assentaments

El pla de Trump preveu un Estat palestí a Cisjordània i Gaza, connectades a través de túnels o de carreteres elevades, duplicant l’extensió prevista en plans anteriors amb terres infèrtils al desert del Nègueb, però deixant la vall del Jordà en mans d’Israel. A més, congela durant quatre anys la construcció de nous assentaments a Cisjordània a canvi que l’Autoritat Nacional Palestina (ANP) reconegui els ja existents, que en cap cas seran desmantellats, i reconeix Jerusalem com a capital única d’Israel, i Israel com l’Estat jueu, primer pas en detriment dels drets de la ciutadania dels palestins amb nacionalitat israeliana (el 21% de la població).

Per descomptat, no diu res dels 5,4 milions de refugiats palestins sota l’empara de l’Agència de les Nacions Unides per als Refugiats de Palestina al Pròxim Orient (UNRWA), que viuen, en condicions d’extrema precarietat, a Gaza, Cisjordània, el Líban, Jordània i Síria. Com a compensació, promet als palestins que, si donen suport al pla, obtindran una ajuda –aquí és on entra la col·laboració de Riad– de 50.000 milions de dòlars en deu anys per implementar un pseudoestat i per ajudar els refugiats a canvi que renunciïn a retornar a casa seva i a recuperar les seves terres tal com estableix la resolució 194 de les Nacions Unides de l’11 de desembre del 1948.

En definitiva, com afirmava fa uns dies a la Ràdio Nacional d’Israel (KAN, podcast en espanyol) el professor Alberto Spektorowski, del Departament de Ciències Polítiques de la Universitat de Tel-Aviv: “L’acord del segle va ser pensat perquè sigui rebutjat pels palestins.” Hom els podrà acusar així de rebutjar la pau. I en paraules de Robert Fisk –un dels corresponsals amb més experiència a l’Orient Mitjà– al diari britànic The Independent (30 de gener), “aquest minúscul document [de 80 pàgines], que conté absurditat, burla i temible banalitat en proporcions similars, destrueix per sempre qualsevol esperança de construir un estat palestí independent... El document és un regal a Israel”, o més ben dit, al primer ministre Netanyahu, que, imputat per corrupció, està en espera d’intentar per tercera vegada guanyar la repetició de les eleccions i formar govern per evitar ser processat.

estranyes aliances

En definitiva, l’obsessió contra el règim iranià ha obert estranyes aliances a l’Orient Mitjà que depenen de sacrificar els palestins i el full de ruta dels dos estats que durant anys ha estat una de les propostes que hi hagut damunt la taula. Certament, el líder suprem iranià, Ali Khamenei, no és un exemple de virtuts democràtiques i de respecte pels drets humans. De fet, les darreres protestes al país contra el règim en són una mostra. Tot i això, la proposta de Trump és una infàmia contra els palestins i serveix com a taula de salvació per a un polític acusat de corrupció.

A més, té la participació d’un príncep hereu saudita gens democràtic, sota sospita d’haver ordenat l’assassinat i esquarterament del periodista Jamal Khashoggi a Istanbul el 2 d’octubre del 2018 i de liderar –amb el suport militar de Trump, però no del Congrés dels Estats Units– una guerra no menys brutal –de la qual ja s’han retirat les tropes dels Emirats Àrabs– contra els rebels hutis al Iemen, que tenen el suport de Teheran.

En conclusió, el pla que presenta Trump es tracta d’una carambola a diverses bandes: posar fi a la qüestió palestina, afavorir Netanyahu de cara a la repetició de les eleccions, consolidar en un any electoral el paper internacional del magnat estatunidenc, reforçat després d’un impeachment (judici al president dels Estats Units) fallit, i blanquejar la imatge de l’hereu saudita a canvi que pagui la festa d’aquesta aberració anomenada “l’acord del segle”.