Dones i ciència
El Dia de la Dona torna a posar el focus en la discriminació que encara hi ha en molts àmbits de la societat. També en la ciència i la tecnologia, que veiem com a punta de llança del progrés. Les dones científiques i tècniques existeixen i han existit sempre, però no solen figurar com a referents
Són dones que trenquen estereotips i que fan valer el seu talent en un món tradicionalment masculinitzat. Afortunadament, les que es dediquen a la ciència, la tecnologia, les enginyeries i les matemàtiques cada cop són més. Diversos indicadors ho assenyalen, tot i que revertir la situació creada per segles de discriminació és molt lent. Davant d’aquesta situació, hi ha dues posicions: pensar que és només qüestió de temps arribar a la igualtat real, o bé posar mesures immediatament per trencar les dinàmiques masclistes.
A Catalunya, la majoria dels estudiants universitaris són noies (prop del 55%), tenen millors expedients acadèmics i n’hi ha més que acaben la carrera (el 59% dels graduats). “Però, en canvi, es produeix la segregació horitzontal i vertical”, explica Anna Berga, presidenta de la Comissió Dones i Ciència del Consell Interuniversitari de Catalunya. La segregació vertical passa en el món acadèmic, però també en el món empresarial i, de fet, en el conjunt de la societat: a mesura que es puja en la jerarquia de presa de decisions es va perdent talent femení pel camí. “En l’àmbit legal hem assolit una igualtat formal. La llei catalana 17/2015 (llei d’igualtat efectiva de dones i homes) és una de les més avançades del nostre entorn, però en canvi continua sent molt complicat escalar cap a posicions superiors. Les dades ens ho diuen: hi ha més noies universitàries però, en canvi, el 80% dels catedràtics són homes. I de les dotze universitats catalanes, només n’hi ha dues amb rectores.”
Al mateix temps, la segregació horitzontal separa nois i noies en funció dels estudis. Algunes dades: el 72% d’estudiants en l’àmbit de la salut són dones, que també són el 64% en les humanitats. En canvi, en les enginyeries només ho són un 24%, i en les TIC (tecnologies de la informació i la comunicació, un àmbit de futur que tindrà les posicions més competitives en el món laboral) només arriben al 10%. “Costa molt revertir-ho, i no només hem de posar èmfasi pel que fa a les dones, també falten nois que estudiïn treball social, educació primària...”, insisteix Berga.
Per això cal canviar el model social, perquè encara que es coordinin i s’impulsin polítiques d’igualtat en el sistema universitari i de recerca, el problema ve d’abans. La universitat i el món professional és el final d’una seqüència. “Es transmeten estereotips, de vegades de manera inconscient, a través de l’educació, dels mitjans, de la publicitat... Els interioritzem i ens condicionen la tria de determinats itineraris acadèmics: els nois desestimen el treball social o la infermeria perquè no entren al seu imaginari, i amb les noies detectem que passa el mateix en l’àmbit STEM, és a dir ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques” remarca.
La matemàtica Marta Casanellas, professora de la UPC, explica que el biaix comença des de petits. “Quan les matemàtiques es tracten a les escoles, el típic problema és el dels trens: si un tren surt de Madrid a tal hora i un altre surt de Barcelona a tal hora, a quina hora es trobaran si saps la distància i la velocitat? Doncs aquest enunciat segurament a moltes noies els sembla una bajanada; en canvi, poder calcular necessitats reals, com les medicines que es necessiten en un hospital, potser els semblaria més interessant” diu.
Per Núria Salán, presidenta de la Societat Catalana de Tecnologia i involucrada des de fa més de vint anys a promoure vocacions femenines en aquest àmbit, es pot resseguir a la inversa el procés que aparta les noies de les carreres tècniques.
“Les que arriben a la universitat ja han triat, hem d’anar enrere, als anys de batxillerat. Aquí també han triat. Al batxillerat científic hi ha noies, però les que el fan solen anar cap a medicina, infermeria, biologia... potser alguna acaba en alguna enginyeria, però són poques. I al batxillerat tecnològic gairebé no hi ha noies. Normalment, d’una classe de vint-i-cinc alumnes n’hi ha dues”, lamenta.
Per això reclama més atenció en el que passa a l’ESO, entre els 12 i el 16 anys, quan els estudiants es comencen a orientar cap a una banda o l’altra. “Aquí, en algun moment, passa alguna cosa que perdem les noies. Reben missatges que les aparten de la tecnologia. I bàsicament no han conegut cap dona que es dediqui a això”, insisteix. Segons Salán, és indispensable que als llibres de text deixin d’aparèixer només homes com a inventors. “Les nenes coneixen noms com Gutenberg, Franklin, Edison, Ford... Són noms que associen amb enginys. Si els preguntes per una dona inventora totes contesten Marie Curie, però ella era científica, no era inventora. Aquí ja les hem perdut, si no coneixen dones que fan informàtica o dones que fan enginyeria no tenen models i han d’empatitzar amb models d’homes, que és una mica complicat quan ets adolescent”, conclou.
Però quan Salán reclama paritat en el contingut dels llibres de text la resposta que es troba és: “Llavors, a quin home traiem?” “Doncs a qui faci falta –insisteix–, sempre que les nenes també coneguin dones com ara Martha Coston, que va inventar les bengales de seguretat que han salvat moltíssimes vides. D’exemples, n’hi ha moltíssims.”
Anna Berga també remarca la necessitat d’aconseguir models de referència. “Per això, des de la Comissió impulsem campanyes a les escoles. Hem de visibilitzar models femenins que siguin atractius, que les noies vegin que la ciència no és com a Big Band Theory. I al mateix temps també és important cuidar les noies que arriben a la universitat”, indica. Així, a part dels plans d’igualtat que es fan a les universitat també són necessàries altres actuacions, com les mentories: l’ajuda que estudiants de cursos superiors ofereixen a les noies que comencen els estudis més masculinitzats, perquè no se sentin tan soles.
“Hi ha el problema d’arribar-hi, però també hi ha el de l’abandonament, i no ens podem permetre perdre el talent femení”, insisteix Berga. Un talent que també es perd més enllà dels estudis, quan les dones es posen a fer recerca i han de competir amb homes que no tenen tantes dificultats per conciliar la vida personal i professional. “La maternitat no hauria de ser cap fre. Ja estem treballant amb l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya perquè el temps que les mares investigadores estiguin de baixa per maternitat no les perjudiqui en la seva avaluació”, avança.
icasellas@lrp.cat
Pioneres: les primeres estudiants de medicina
I.C.
A Catalunya, la presència de dones en el món de la medicina no es va començar a generalitzar fins que es va acabar la dictadura. Així, en els inicis dels anys seixanta, només hi havia un centenar de metgesses col·legiades. El 1945 eren 37 (de prop de 2.800 col·legiats). I a començaments del segle XX, es podien comptar amb els dits d’una mà. Les pioneres van ser les tres dones que apareixen a les fotografies, que van haver de fer front a pressions, amenaces i insults de tota mena. En primer lloc hi ha Dolors Aleu i Riera (1857-1913), que va ser la primera llicenciada a la Universitat de Barcelona (l’únic lloc on es podien fer els estudis de medicina) i també la primera a doctorar-se amb una tesi sobre l’educació “higienicomoral” de la dona. Es va dedicar a la pediatria i la ginecologia, camps en què va exercir durant més de vint-i-cinc anys a Barcelona i, entre altres coses, va lluitar perquè les dones deixessin d’utilitzar les cotilles que els oprimien la cintura. Dolors Aleu va poder estudiar perquè el seu pare era un polític influent de l’època que li va pagar els escortes que l’acompanyaven a classe.
La segona fotografia és de Martina Castells i Ballespí (1852-1884), que procedia d’una llarga nissaga de quatre generacions de metges lleidatans. Va defensar la seva tesi doctoral el 9 d’octubre del 1882 a Madrid, només tres dies després que ho fes Dolors Aleu. I ho va fer gràcies a l’ajuda de dos catedràtics que van rebre moltes crítiques per haver-li donat suport. La premsa madrilenya va titular la notícia amb un contundent: “Que no es repeteixi.” Aquell mateix any es va prohibir per reial decret l’accés de la dona a la universitat, una prohibició que va durar fins al 1910. Martina Castell va exercir poc de metgessa perquè va morir durant el seu primer embaràs.
La tercera imatge és d’Elena Maseras i Ribera (1853-1905), que en realitat va ser la primera a acabar els estudis de medicina, el 1878, però que va trigar quatre anys més a llicenciar-se perquè li endarrerien expressament els permisos. Al final es va cansar de tants impediments i va acabar fent de mestra.
“EN EL MÓN DE LA TECNOLOGIA FALTEN DONES”
I.C.
Aquesta estudiant de l’institut Esteve Terradas i Illa de Cornellà de Llobregat va guanyar l’any passat el Premi Dona TIC, en la categoria d’estudiant de formació professional, pel projecte TempoCat. “El vam fer la meva companya Mayra Caballero i jo amb la col·laboració del centre Citilab de Cornellà, i consisteix en un web meteorològic. Obtenim les dades de la temperatura, la humitat i la pressió gràcies a un sensor connectat a una placa anomenada Whitecat. Després passem la informació a un servidor al núvol, en què hi ha la nostra base de dades. I, per acabar, les dades es mostren al web.” Dacosta està estudiant el cicle formatiu d’Administració de Sistemes Informàtics en Xarxa i Ciberseguretat. “Sempre m’han interessat les noves tecnologies i en un futur vull ajudar que evolucionin. Espero poder treballar en el que m’agrada”, afegeix. Reivindica més presència femenina en aquest àmbit. “I tot i que la societat es comença a moure cap a la paritat –no solament en les tecnologies, també en les ciències, les enginyeries i les matemàtiques– és important motivar les dones a estudiar i treballar en aquests camps.”
“ENS HEM D’EMPODERAR”
I.C.
Llicenciada en bioquímica i doctora en immunologia, Julia García Prado lidera un grup de recerca a l’IrsiCaixa, a l’Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona. La seva feina se centra a buscar noves estratègies en la lluita contra el VIH. Amb motiu del Dia de la Dona i la Ciència, va participar en una per esperonar les vocacions científiques entre les estudiants catalanes. “Les dones i els homes tenim dret a accedir als mateixos estudis. Per tant, en igualtat de condicions, totes les dones poden accedir a una carrera científica, tot i que veiem que a mesura que aquesta carrera científica i que la vida de les dones avança, cada cop n’hi ha menys en posicions de lideratge, com a directores de centres d’investigació o com a caps de grup. Aquí és on veiem que les dones ens hem d’empoderar i promoure un canvi. Creure que som capaces de fer-ho, canviar les dades i assolir aquestes posicions, si les volem”, diu. També remarca que aquesta és una missió conjunta: no la poden fer només les dones, els homes també s’hi han d’implicar. I adreçant-se directament a les noies que estan decidint el seu futur, conclou: “Ho podeu fer, ho heu de fer, i ho aconseguireu.”
“NO TENIM LES MATEIXES OPORTUNITATS”
I.C.
Segons Marta Casanellas, professora de la Universitat Politècnica de Catalunya i especialista en l’aplicació de les matemàtiques a la biologia, un dels motius pels quals les dones no arriben o no finalitzen el seu doctorat té a veure amb un major interès per la ciència interdisciplinària. “En el cas de les matemàtiques, les noies no troben al·licient a estudiar temes tan abstractes. A la majoria els interessa més aplicar les matemàtiques al món real”, assegura. Un altre fre que constata és la falta d’igualtat. “En realitat, dones i homes no tenim les mateixes oportunitats. Per exemple, als qui ens dediquem a la recerca se’ns valora per sexennis, en funció del que haguem publicat durant sis anys. Però si durant aquest temps les dones tenim fills i estem de baixa per maternitat, això no es té en compte”, insisteix. A ella, que té tres fills, li ha passat, i per compensar- ho ha hagut de treballar més intensament del que ho hauria fet un home que en la seva mateixa situació hagués tingut també tres fills però no hagués agafat la baixa. “Calen mesures legals efectives que tinguin en compte aquesta realitat. Com també donar facilitats si has d’anar a un congrés i estàs alletant. No pot ser que t’hagis d’endur la criatura i pagar-ho tu de la teva butxaca.” Finalment, Casanellas també destaca les barreres mentals. “L’informe PISA del 2015 es va centrar en les diferències pel que fa a les preguntes de matemàtiques entre nois i noies i es va veure que les noies tenen menys confiança en elles mateixes”, explica. A més, no tenen models de referència en qui emmirallar-se. “És molt importar creure que ho pots aconseguir i no deixar-te cohibir per la societat.”
“HI HA POCS REFERENTS FEMENINS”
I.C.
Un projecte per transformar una planta industrial en una d’energia virtual ha permès a Eva Urbano, estudiant de doctorat de la UPC, guanyar el Premi Eficiència Energètica 2019. Recent llicenciada per l’Escola Superior d’Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa, parla de l’experiència d’estudiar i treballar en un àmbit tan masculinitzat. “Actualment hi un esforç per part de la societat per reconèixer el treball de les dones en l’àmbit de les ciències i les tecnologies, però és cert que fins i tot en aquests dies en què s’exalta la contribució femenina dins d’aquests camps apareixen pocs exemples de dones per prendre com a referència. Continuem sent poques en el sector. Jo mateixa m’he trobat en moltes ocasions que era l’única dona a la sala en àmbits de treball”, explica. Pel que fa a la lluita contra els estereotips diu: “L’existència d’idees preconcebudes associades a col·lectius socials, ja siguin grups de gènere, culturals o econòmics, és inevitable. Davant d’aquests estereotips, totes les persones que no ens hi sentim identificades lluitem per demostrar com som en realitat.” I quan se li pregunta sobre els seus possibles referents, ho té molt clar. “No he tingut cap referent femení en el camp de les STEM, tot i que tampoc masculí. Si hagués d’escollir quins referents femenins han influït en la meva manera de ser, serien la meva mare i la meva àvia. Tant la meva àvia, que va venir directament del camp buscant una vida millor, com la meva mare, que va crear la seva pròpia empresa, representen una manera de fer basada en l’esforç i la constància que aplico al meu dia a dia”, assegura.