El dossier

Jordi Cruz

President de “Metges de Catalunya”

“Han canviat coses, però el concepte és el mateix que fa cent anys”

El president de Metges de Catalunya ressegueix el passat i el present del principal sindicat dels facultatius catalans amb motiu de la commemoració del seu centenari

Metges de catalunya, 1920-2020. Cent anys de sindicalisme, medicina i país Edita: Metges de Catalunya Data: Març 2020
COMPROMÍS AMB EL PAÍS
“De la mateixa manera que el 1931 ens vam posar al costat de la República, ara també ens hem posicionat a favor del dret a decidir”

PERE BOSCH I CUENCA

pbosch@lrp.cat

Què queda d’aquell sindicat que es va fundar fa cent anys?
Han canviat moltes coses, lògicament, però jo diria que el concepte bàsic segueix sent el mateix. El Sindicat de Metges va néixer per defensar els drets laborals i professionals i els de les seves famílies. I per això es van crear les seves filloles, com ara la Mutual Mèdica, la Cooperativa de Consum i la Caixa de Previsió i Crèdit. Ara potser no seria tant de les famílies, però vaja, l’esperit és el mateix. Des de Metges de Catalunya defensem les condicions laborals de metges i metgesses.
I quines diferències destacaria?
Unes quantes. Antigament, els metges eren autònoms. Després, durant els anys seixanta i setanta van passar a ser funcionaris. I a partir dels vuitanta, amb la xarxa concertada, eren laborals. El model, doncs, ha canviat d’autònom a assalariat. El fons és el mateix, però els matisos són importants, perquè quan es té un cap que et colla el que cerques és una cobertura que defensi els teus drets.
El compromís polític del Sindicat, que des de bon començament va tenir un marcat caràcter catalanista, també es manté?
Nosaltres, per definició, hem de ser transversals. Entre els 9.500 socis que tenim hi ha de tot, des d’alguna persona d’extrema dreta fins a d’altres de la CUP, per posar dos casos extrems. Aleshores, en funció de quines decisions prenem, de vegades se’ns enfaden per les dues bandes, però això no ens ha impedit fer passos i tenir una implicació en alguns aspectes polítics. De la mateixa manera que el 1931 ens vam posar al costat de la República i vam participar en la redacció de l’Estatut o en el disseny de la política sanitària, ara també ens hem posicionat a favor del dret a decidir, i quan el conseller Toni Comín es va haver d’exiliar, per exemple, vam anar a Brussel·les a posar-nos al seu servei i a entrevistar-lo. Això va provocar que hi hagués unes noranta baixes d’afiliacions, per ser exactes. Hi ha entitats com el Col·legi de Metges que han optat per no posicionar-se, però nosaltres vam creure que no ens en podíem mantenir al marge, que hem d’intentar ser transversals però que al mateix temps hem d’estar al costat de les institucions que lliurement i democràticament ha escollit el poble. Per això, per exemple, des de bon començament vam participar en el Pacte Nacional pel Dret a Decidir.
I en allò que fa referència als serveis que ofereix i als que proporciona avui dia, com ha canviat?
El tema de la cooperativa de compra no el tenim, però sí que oferim assegurances als nostres metges i metgesses, sobretot per a casos de malaltia o si hi ha alguna lesió. Sempre intentem que els afiliats tinguin unes bones cobertures. A part de fer de sindicalistes i de protestar quan ho considerem necessari, també tenim un vessant formatiu. A la seu es fan cursos tant de l’àmbit sindical com de formació estrictament mèdica i, lògicament, estan oberts als afiliats, però també a les persones que no ho són. A banda d’aquests serveis, tenim dues potes més. Una d’aquestes potes és l’assessoria jurídica gratuïta, un servei molt valorat entre els afiliats, i l’altra és la de comunicació. Tenim un servei de comunicació potent i treballem molt el paper d’interlocutor en l’àmbit sanitari, tant en l’intern –amb el nostre butlletí i les notícies que traslladem als afiliats– com també des d’un punt de vista extern, adreçat als mitjans de comunicació com a referent de l’àmbit sanitari.
M’imagino que quan hi ha una crisi sanitària com la que ha provocat el coronavirus deveu ser reclamats permanentment...
Sí, efectivament. En aquest cas, no ens reclamen tant des del punt de vista de l’epidemiòleg, sinó per conèixer en quines condicions es duu a terme la lluita contra el virus, per saber si disposem del material adequat, com ho afronta el personal sanitari, què passarà si fan confinar els metges... La mateixa administració també ens té com a referents, ja sigui de manera puntual o més estable.
I en l’àmbit de la representació, quina posició ocupeu?
Tenim representació en bona part de les taules de negociació, llevat de la taula general de la funció pública, bàsicament perquè els lloc que hi obtens van en funció de la representació en l’àmbit global. Nosaltres no ens podem presentar a tot arreu. Ens presentem a les empreses sanitàries, però no a la metal·lúrgica, per exemple. En tot cas, a banda d’aquest espai, estem presents en totes les taules de negociació i, a més, hi som de manera notable. A la part que és cent per cent pública vam ser, fins al març de l’any passat, el sindicat majoritari, tot i que el personal mèdic, que és el que apleguem nosaltres, no és el majoritari als centres sanitaris, sinó que representa un 25%, aproximadament. Es tracta d’un fet molt rellevant que es té molt en compte des de l’Institut Català de la Salut. En les darreres eleccions, el març del 2019, vam quedar segons. CCOO és el primer, amb 71 delegats, i nosaltres som els segons, amb 69, només dos per sota. I això tenint en compte que CCOO pot representar tothom i nosaltres, en canvi, només representem els metges i metgesses. I en l’atenció primària, som la primera força sindical des de fa dotze anys.
A banda de l’acte al Palau de la Música, que s’ha hagut de suspendre per la crisi del coronavirus, que més teniu previst per celebrar el centenari?
De moment, l’acte central l’hem ajornat fins al 16 d’octubre. Un altre acte que tenim pendent és la col·locació d’una placa commemorativa al carrer del Pi. A part d’això, tenim dues coses més. D’una banda, la presentació del llibre commemoratiu que ha fet Josep Lluís Martín Berbois, que ja havia fet un estudi i coneix molt bé la història del Sindicat. I d’una altra, també s’havia demanat, per part dels quatre col·legis, la mateixa Mutual Mèdica, alguns exconsellers i altres entitats del sector, que ens concedissin la Creu de Sant Jordi amb motiu del centenari, però això no ha estat possible. L’any que ve hi tornarem i esperem que llavors sí que sigui possible.

.

Centenari agredolç

El tret de sortida dels actes del centenari es va donar el 28 de juny de l’any passat, amb una conferència a càrrec de Josep Lluís Martín Berbois que es va celebrar a Tarragona, la ciutat que, cent anys enrere, va acollir el tercer Congrés de Metges de Llengua Catalana; un acte en què es va gestar el futur sindicat. L’historiador de Sabadell ja va ser l’autor d’una primera monografia sobre el sindicat, que es va publicar a l’Editorial Afers, i també ha estat el responsable d’un llibre commemoratiu que rebran tots els associats. El programa previst ha quedat enterbolit per la crisi sanitària que viu el país, que ha obligat a ajornar l’acte central, que s’havia de celebrat ahir mateix al Palau de la Música.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït dels 5 d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)