El dossier

ANNA MERCADÉ

PRESIDENTA DE L’ASSOCIACIÓ 50A50

“Sempre ens estrenyem el cinturó els mateixos”

Anna Mercadé és una de les grans defensores de la presència de les dones als consells d’administració de les empreses, però sobretot és un torrent d’energia. Presidenta de l’Associació 50a50, treballa perquè aquest lideratge, si més no, sigui compartit. En l’entrevista parla del paper que les dones han de tenir si realment es vol construir un món més humà i equilibrat quan aquesta crisi hagi passat, i alhora no s’està de criticar amb duresa les mesures econòmiques anunciades pel govern espanyol, que considera del tot insuficients
CRÍTICA ALS POLÍTICS
“Necessitem que els polítics deixin de preocupar-se per guanyar eleccions i prenguin riscos si poden beneficiar les persones”
MESURES ECONÒMIQUES
“Van massa tard i només parlen i diuen que hi treballaran. I en quedaran fora les petites empreses, els autònoms i, no cal dir-ho, les dones”
LLIÇONS APRESES
“Una crisi és una oportunitat molt gran per canviar. Val la pena mirar en què ens hem equivocat i detenir-se a pensar com ho veiem les dones”
L’Anna Mercadé despenja el telèfon, ens saludem i, pocs segons després, amb l’energia que la caracteritza, ja demana començar l’entrevista parlant del col·lectiu de mares solteres. Endavant, doncs.
Estem en un moment d’una crisi bestial, global, hem de ser enginyosos i hem de buscar solucions pràctiques. I crec que la sortida més immediata perquè la gent no agafi angoixa és donar diners en efectiu, sobretot a aquella gent que està en risc de pobresa. A Catalunya, un 24,1% d’aquesta gent són dones i, d’aquestes dones, la majoria són monoparentals o dones separades amb criatures. Treballen però tenen uns sous de misèria i els fills a càrrec i no tenen dret a beques precisament perquè treballen. És un estrès horrorós, la situació actual, per a elles i per als seus fills. El govern italià ha donat 600 euros per a cangurs a les mares amb criatures petites.
Per tant, les mesures econòmiques les considera insuficients?
Van massa tard. I només parlen i diuen que hi treballaran. Estan pactant amb les grans patronals i amb els sindicats i en queden fora les petites empreses, els autònoms i, no cal dir-ho, les dones, que són les grans oblidades.
Les dones ja representaven un dels col·lectius més vulnerables abans del coronavirus. Hi ha dones que ara rebran l’estocada definitiva?
Aquestes ja haurien de tenir una ajuda. Quan parlo de les que estan en risc de pobresa parlo de dones amb títols professionals. Les que ja eren pobres abans de la crisi, que estan a l’atur, o que no estan donades d’alta a la Seguretat Social, o que no treballen, ja és horrorós. Pedro Sánchez va prometre canviar la reforma laboral per frenar el lliure acomiadament i no ho ha fet. I, per tant, hi ha moltes dones amb contractes d’un dia o d’una setmana que han anat al carrer. I vinga expedients de regulació d’ocupació. Les grans empreses han fet ERTO. I què passa amb les microempreses, que són el noranta per cent? Si la gent no es mor del virus es morirà de l’estrès.
Les mesures econòmiques deixen massa gent fora?
Molta gent no se sent apel·lada amb el que diuen, no entrarà en cap ajut. Segon punt: qui controlarà aquests ajuts i aquestes subvencions? Les patronals, que només afavoriran els seus? On aniran aquests diners? Les empreses seguiran pagant aquests sous astronòmics dels alts directius? L’Estat espanyol és un dels llocs d’Europa on hi ha una diferència més gran entre el sou dels grans directius i el sou més baix de la mateixa empresa. Durant els anys de crisi, els grans directius han vist augmentat el seu sou.
Com valora la resposta a aquesta crisi de les institucions locals i internacionals?
Seguint amb el tema dels sous, els polítics són els primers que no estan donat exemple i no s’han rebaixat el sou. Sempre ens estrenyem el cinturó els mateixos. És un moment molt difícil, però en l’aspecte econòmic veig que van tard, que estan tan preocupats per la seva cadira, per les eleccions, pel seu partit i per pactar amb els sindicats i les patronals que no fan passos concrets, ferms i realistes. Haurien de ser més ràpids i donar més diners a la població en risc. Això rebaixaria molt l’estrès de la gent. Segon punt: les administracions públiques han de pagar tots els diners que deuen a les pimes, abans no s’ensorrin. I que anunciïn d’una vegada que els autònoms no pagaran la quota d’aquest mes, com a mínim. Només veig promeses i mesures de pa sucat amb oli. I aquí parlo de tots els partits.
Ja podem treure les primeres lliçons d’aquesta crisi?
Crec profundament que les persones i les societats creixem a partir de les crisis, perquè aprenem les lliçons. Una crisi és una oportunitat molt gran per canviar. Val la pena mirar en què ens hem equivocat i detenir-se a pensar com ho veiem les dones. Només es fan preguntes als grans economistes que són homes. Doncs les dones creiem que hi hauria d’haver un gran pacte social amb visió de dona i per un cop a la vida posar al centre les persones i la seva cura. I això ha de ser corresponsabilitat de tothom. I perquè sigui així podríem organitzar els horaris en funció de la cura de les persones. Una fórmula europea rendibilitzant més les hores de treball per tal que siguin més productives. Que a partir de les quatre de la tarda, per exemple, ens puguem dedicar a cuidar els nostres nens i els nostres avis, o a ser creatius, o a descansar..., però que la societat estigui organitzada per tal que puguem treballar, cuidar-nos i ser persones. I potser les dones no haurien de deixar de treballar perquè no poden compaginar la vida laboral i familiar. Ara tenim una oportunitat per assentar les bases d’una economia del bé comú.
La resposta de la societat en aquesta crisi ha estat la que esperava?
Vull remarcar com està funcionant el sector sanitari. Un deu per a tot el personal de sanitat. Ara estem pagant les retallades dels darrers anys i fins ara no havíem valorat prou el col·lectiu d’infermers i el personal mèdic. Les necessitats de la gent i del país no es poden copsar des dels despatxos. S’ha de trepitjar el carrer i estar al costat de la gent.
El protagonisme que el govern espanyol ha cedit a l’exèrcit en aquesta crisi contribueix encara més a transmetre que la solució depèn dels homes?
Justament per combatre això vam organitzar l’associació 50a50. Si no hi ha un 50% de dones a tots els llocs de decisió, no arreglarem res al món. Perquè les dones, quan ens posem a manar, intentem posar al davant de tot la salut i el benestar de les persones Però els homes que hi ha no ens deixen pujar perquè on són ells ara es cobra més i es té més prestigi i reconeixement social. Si una dona rep tantes punyalades traperes per tal que no ascendeixi, i a sobre té criatures a casa, doncs acaba renunciant i dient “ja us ho fareu”. És la trampa. Hem d’exigir que el 50% dels llocs de decisió, com a mínim, estiguin ocupats per dones. Està demostrat que les grans empreses funcionen millor només amb un 30% de dones als consells d’administració.
Com s’ha de fer per convèncer al món una vegada per totes?
Ara és una oportunitat per dir que ja n’hi ha prou i que s’ha de donar valor al que realment és important a la vida. Aquests dies de confinament la gent ha de reflexionar sobre si la vida que portem és realment la vida que volem. De què tenim por aquests dies? D’agafar el virus i de morir-nos. Perquè al final només hi ha vida o mort i, per tant, el més important és conservar la vida. Et passes la vida treballant com una burra, sense veure els fills ni els pares, i total per a què? Per veure com un pocs no deixen de tenir més beneficis malgrat que sigui a costa que la resta ens anem tornant més pobres.
Té fe que aquesta crisi ens farà canviar per a bé?
Dependrà de cada persona, però tinc fe en la humanitat. Malgrat tot, mai havíem estat tan bé com ara i hem avançat, però necessitem que els polítics que poden introduir els canvis importants deixin de preocupar-se sobretot per guanyar eleccions i prenguin riscos si pensen que beneficiaran les persones.
Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït dels 5 d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)