ÀFRICA
Casos: 38.461 Morts: 1.625 Recuperats 12.449
MOTIUS D’ESPERANÇA
“El clima sec i càlid i les vacunes contra la malària i la tuberculosi podrien haver influït en el fet que al Senegalhi hagi pocs casos”
FRAGILITAT
“Una gran part de la població viu del dia a dia i no ens podem permetre una aturada general, però podria arribar”TREPITJAR EL CARRER
“La primera vegada que vaig poder sortir va ser com si em trobés dins de la novel·la ‘Mecanoscrit del segon origen’, amb un paisatge desolat i buit”CANVIS
“El nostre projecte solidari aquí a Gàmbia s’ha hagut de reinventar i, evidentment, el turisme s’ha tallat en sec”Al Senegal es van començar a prendre mesures de protecció contra el contagi des del primer moment i han aconseguit arribar a un 60% d’altes de les persones contagiades. És una de les dades que destaca el reusenc Marc Salvadó, arquitecte i propietari d’una petita constructora que fa sis anys que viu a Dakar, la capital d’aquest país africà. Els motius d’aquestes dades tan esperançadores no es coneixen, però es plantegen diferents possibilitats. “Un nombre reduït de testos, el clima sec i càlid, les vacunes i tractaments que gran part de la població ha fet contra la malària o la vacuna de la tuberculosi podrien haver influït en el fet que hi hagi pocs casos”, enumera. Salvadó indica que les autoritats del país s’han esforçat a garantir el compliment de certes normes, malgrat que no s’ha imposat un confinament total. “Hi ha toc de queda de les vuit del vespre a les sis del matí, les escoles, universitats, restaurants i hotels estan tancats, s’han prohibit els desplaçaments entre regions, és obligatori l’ús de mascaretes pel carrer i hi ha una forta campanya centrada en la salubritat i en el manteniment de les distància personal entre 1 i 2 metres”, comenta, i afegeix que pel que fa a l’economia, la situació és diferent de la que es viu a Catalunya. “Malauradament aquí gran part de la població viu del dia a dia i no ens podem permetre una aturada general, però podria arribar en qualsevol moment”, assegura. Les notícies que li arriben des de casa de com s’està gestionant la crisi sanitària en l’àmbit estatal el fan ser molt crític. “Veiem una organització nul·la des de Madrid, plena de lluites internes de poder i política que ara no toquen, i una imatge militaritzada de l’emergència que donen un aire molt preocupant per a un estat europeu. I sobretot una desinformació de la realitat que des del món es veu preocupant”, indica. Pel que fa a la gestió de la Generalitat, diu: “S’estan fent molt bones propostes, però nomes són bones intencions, no tenim cap autogovern en la crisi... i seguim sent esclaus del govern central.”
REINVENTANT-SE
Fa deu anys que Sílvia Llopart, natural de Torrelles, va marxar a viure al país d’origen del seu marit, Gàmbia. Instal·lats a Tujereng i pares de tres fills, treballen com a operadors locals d’una agència de viatges i també dediquen bona part del seu temps a un projecte social anomenat Fandema, destinat a formar dones perquè puguin entrar en el mercat laboral. “Des del 18 de març, quan es van tancar escoles i es van prohibir reunions de més de deu persones, el nostre projecte solidari s’ha hagut de reinventar i, evidentment, el turisme s’ha tallat en sec”, enumera tot recordant que a Gàmbia aquest sector “sempre ha estat fluctuant”: “Ja ens va passar amb l’Ebola, sense tenir-ne ni un cas, vam haver d’estar un any sense poder organitzar viatges.”
En aquest sentit, tal com reconeix la Sílvia, la diversificació a l’hora de treballar és gairebé obligada. “Pel que fa a l’escola, com a projecte de cooperació al desenvolupament, l’hem hagut d’adaptar a les noves circumstàncies per poder continuar”, destaca, i recorda que Gàmbia és un dels països amb un nivell més gran de pobresa i amb més mancances en l’àmbit de la igualtat de gènere. “Cada crisi l’hem de viure com una oportunitat”, constata mentre explica que aprofitant els recursos formatius des de Fandema han començat a confeccionar mascaretes amb garanties sanitàries.
El confinament a casa es manté i les sortides al carrer són comptades. “La primera vegada va ser com si em trobés dins de la novel·la Mecanoscrit del segon origen, amb un paisatge desolat i buit”, diu. Un dels punts més conflictius continuen sent els mercats a l’aire lliure. “La gent no hi manté la distància social recomanada i tot té un punt de caòtic”, assegura.
Llopart sosté que la normalitat del país “s’ha trencat” amb el coronavirus. Es viu sota l’estat d’emergència, amb una economia de mínims que afecta de ple una ciutadania “acostumada a viure del producte o servei que ven cada dia”. Gàmbia manté tancades les fronteres amb els països veïns “en previsió que els casos puguin augmentar”.
