El dossier

SÈRIE

DESPRÉS DEL CORONAVIRUS (2)

Tots sota control

La lluita contra el coronavirus ha obert diversos interrogants, també pel que fa a l’ús de les nostres dades i a la limitació de drets polítics i socials. En parlem amb quatre experts

ENRIC LUJÁN
Politòleg i professor a la UB
“El que seria molt irresponsable políticament seria dir que es necessiten totes les dades de tothom perquè totes són important”
TONI RODÓN
Politòleg i professor de la UPF
“La crisi pot crear una necessitat de lideratges forts i de governs tecnocràtics que podrien justificar certes retallades de llibertats i drets”
MANUELA BATTAGLINI
Advocada especialista en ètica de dades
“Cal regular l’ús de les dades amb una norma amb rang de llei i no usar-la per a altres propòsits que no siguin el rastreig de contactes”
SIMONA LEVI
Activista social i cofundadora d’X-Net
“Nosaltres diem que les dades són propietat de les persones i demanem que [per a nosaltres] disposar de les nostres pròpies dades sigui automatitzat i superàgil”

La lluita contra el coronavirus ha obligat la societat a obrir diversos debats i a plantejar-se un munt d’interrogants. Hi ha una qüestió que, sens dubte, ha estat en l’epicentre de la discussió i així està cridada a seguir durant un bon temps: la cessió de les dades personals en favor de la lluita contra la pandèmia i la pèrdua de privacitat en què aquest comportament pot derivar. Una societat més controlada és menys vulnerable davant una crisi sanitària d’aquesta magnitud? Les nostres dades estan fora de perill? I si parlem de control, el segon debat és inevitable: la pandèmia es gestiona de manera més òptima centralitzant el poder o optant per la via contrària? En parlem amb quatre experts.

Enric Luján és professor de ciències polítiques de la Universitat de Barcelona i membre de Críptica, una associació experta en privacitat. “El problema de fons, que no només passa a Espanya i a Catalunya, és com es gestiona una pandèmia democràticament. Jo no ho sé, sincerament”, assenyala com a punt de partida. “La millor acció política que es pot fer sempre –indica– és consultar els experts i debatre amb les altres formacions parlamentàries per intentar prendre les millors mesures, sense obviar que tens el handicap del temps i dels morts.” I fent un exercici d’empatia amb els governants, recorda: “No hi ha solució màgica que ens permeti gestionar això de la millor manera possible. Podem estar tots d’acord que es podria haver fet millor, però un cop t’hi trobes és molt difícil actuar.” L’expert assenyala com a element positiu el fet que el govern espanyol no tingui una majoria absoluta perquè “forçosament juga a favor del diàleg i dels acords i, tot i el procés de centralització de poder, Pedro Sánchez s’ha vist obligat a negociar per revalidar l’estat d’alarma”. Amb tot, sembla inevitable que tot s’analitzi en algun moment en clau electoral. “Si ho fas malament, la teva gestió tindrà conseqüències polítiques i, si ho fas bé, tindràs interès a mostrar una imatge sòlida de bon gestor”, augura.

Pel que fa a l’ús de les dades, Enric Luján recorda que en l’àmbit europeu existeix el Reglament General de Protecció de Dades (GDPR), en el qual, en el mateix preàmbul, ja s’informa que hi poden haver situacions excepcionals, com una epidèmia, per les quals l’interès públic passa al davant de l’interès individual. Aquest seria el cas que ens ocupa. “La pregunta que ens hauríem de fer és quina recopilació pot ser útil per a les finalitats que volem. El que seria molt irresponsable políticament seria dir que es necessiten totes les dades de tothom perquè totes són important. Això no val. El fet que sigui interès públic ho pot justificar pràcticament tot”, reflexiona el professor de la UB.

Ara bé, Enric Luján troba lògic i fins i tot necessari que el govern vulgui coordinar certa part de les seves respostes a partir de dades: “Si no ens trobaríem amb una resposta institucional més pròpia de l’edat mitjana, consistent només a dir-nos en quins horaris podem sortir o no de casa.” Tanmateix, el que Luján qualifica de “greu” “és que les dades es traslladin a grans empreses que ara estan ajudant el sector públic a transferir-les i que en facin un ús posterior”. En teoria no ho poden fer, però quan es parla de dades, mai es poden descartar sorpreses. Finalment, assenyala que ja s’està treballant en l’elaboració d’una aplicació única a escala europea, també amb la participació de l’Estat espanyol, que permetrà avisar-te de si has estat en contacte amb algú que després hagi donat positiu. Actualment, afegeix, “hi ha debat sobre quina arquitectura tecnològica ha de tenir aquesta aplicació per ser respectuosa amb la privacitat”.

TOT SEGUIRÀ IGUAL

El politòleg i professor de la UPF Toni Rodón s’afegeix al debat sobre l’ús de les dades i té molts dubtes que el coronavirus canviï molt tot el que té relació amb aquesta qüestió “perquè és un tema estructural que ve de lluny i que en el fons depèn de com els governs legislen el tractament de les dades i de com les persones són capaces d’acceptar què fan amb les nostres dades”: “L’ús massiu de les dades ja es feia abans.” En posa algun exemple: “En països amb un nivell de capital social i confiança més gran com poden ser Suècia i Dinamarca, quan neixes et donen un identificador personal i per a tota la vida amb què pots saber de tot. Jo com a investigador puc agafar aquest ID i disposar d’informació referent a hipoteques, contractes, préstecs... i ningú posa en dubte el tractament de les dades i la privacitat interacciona amb la cultura política.”

A l’altra banda, però, hi ha les societats que desconfien molt dels sectors públics, com els Estats Units i l’Estat espanyol, “on es té més recança sobre això”. Per a Toni Rodón, una clau pel que fa a l’ús de les dades “és tenir clar que pot ser perillós que sàpiguen individualment què has fet, on has treballat, on vius...; en canvi, si ets un identificador anònim i és difícil d’identificar-te el perill és menor”.

Actualment, qualsevol persona busca informació sobre un destí turístic o sobre un espectacle a Google i automàticament se li omple el mòbil de publicitat, però la majoria no ho percep com una conseqüència agressiva. Ara bé, diu Toni Rodón: “Una altra cosa és que una empresa m’ofereixi un producte concret perquè sap que he tingut una malaltia perquè ha pogut accedir a les dades del metge del meu CAP. Això sí que és més perillós, tot i que moment no es permet.” El politòleg tampoc no imagina, de moment, un escenari a casa nostra similar al de la Xina, on el control de la població és mil·limètric i invasiu. “Aniríem en contra d’Europa, on ni tan sols Hongria, que és el país més autoritari, ho ha fet”, subratlla. Es pot utilitzar la tecnologia per intentar solucionar el virus, però es pot fer d’una manera que respecti la privacitat de la gent.

D’altra banda, Toni Rodón també recomana estar amatents per si la crisi actual, com sembla que passarà, crea una necessitat de tenir lideratges forts i governs tecnocràtics que, en alguns casos, “podrien ser el detonant per justificar certes retallades de llibertats i de drets, i pot ser que alguns partits se n’aprofitin per anar més enllà del que anirien en contextos normals”. Un exemple: “El dret a manifestació. Se’n poden fer, però també hi pot haver algú que trobi una justificació per no autoritzar-les; aleshores, però, ja estaríem entrant en un altre terreny, sobretot si la ciutadania ho acceptés. És la clau de volta.”

Manuela Battaglini, advocada especialitzada en ètica de dades i privacitat i directora executiva de l’empresa Transparent Internet, considera: “Els governs no necessiten usar les nostres dades personals, i encara menys els nostres moviments, per seguir la pista digitalment a la covid.” Precisament, Battaglini i altres refents de l’ètica en la intel·ligència artificial a Europa com Virginia Dignum, Ricardo Vinuesa i Andreas Theodorou acaben de publicar un document sobre el marc ètic que els governs han de seguir a l’hora de dissenyar una aplicació de seguiment de contactes digital. El text, detalla l’advocada, incorpora dinou criteris ètics, dividits en tres grans àrees. La primera àrea valora l’impacte en els ciutadans i inclou el respecte pels drets fonamentals, el respecte per la privacitat i la protecció de dades i, en aquest sentit, indica que abans s’ha de fer una avaluació d’impacte de protecció de dades i publicar-la per tal que estigui a l’abast dels ciutadans. També fa referència a la transparència a l’hora de notificar quines dades es recopilaran i com els ciutadans poden exercir els seus drets o, entre d’altres, insta a evitar la discriminació estigmatitzant ciutadans per sospitar que poden estar contagiats. És molt important que sigui una app accessible a tothom i que se’n promogui una difusió pedagògica.

El segon bloc de mesures ètiques es refereix a l’ús de la tecnologia, explica Battaglini. Parla d’elaborar un protocol descentralitzat, com el protocol DP-3T, dissenyat i elaborat a Suïssa, que preserva la privacitat dels ciutadans, no recopila cap dada personal i emmagatzema la informació als telèfons mòbils dels ciutadans. Recomana guardar només les dades que són estrictament necessàries i fer ús dels protocols de seguretat. Per evitar qualsevol atac o bretxa de dades veu imprescindible que sigui una app fàcil d’instal·lar i de desinstal·lar i de codi obert.

Finalment, la tercera gran àrea es refereix a la governança. Aposta perquè sigui una app pública i no d’iniciativa privada, que se’n publiqui la governança de les dades i que el seu ús sigui voluntari. “Cal regular-ne l’ús amb una norma amb rang de llei i no usar-la per a altres propòsits que no siguin el rastreig de contactes”, sosté.

Davant l’allau d’informació que circula, Manuela Battaglini aconsella a la població consultar fonts oficials. “En cas que vulguem consultar què diuen altres persones –sosté– aquí juga un paper fonamental la càmera d’eco de la qual formem part. O, el que és el mateix, preferim llegir a les xarxes socials les persones afins a les nostres idees. Seria ideal que tots contrastéssim aquestes opinions amb les fonts oficials.”

Pel que fa al combat de l’ús inapropiat que determinades empreses puguin fer de les dades dels ciutadans, aquesta advocada experta en ètica de dades admet que no tenim eines i que un cop les aplicacions del nostre mòbil recopilen totes les dades que poden, i els hi permetem, aquestes van a parar a servidors de fora d’Europa i mai sabrem quin ús en fan. “Si revisem a la configuració del nostre mòbil cada aplicació i veiem a què tenen accés, sabrem quin tipus de dades estan recopilant”.

Malgrat que la lluita aferrissada de molts sectors per tenir control sobre els nostres moviments, els nostres gustos i les nostres opinions sembla que no té fre, Manuela Battaglini té clar que tenim a les nostres mans posar-hi una barrera: “La situació no és incontrolable si fem servir eines que han estat dissenyades i desenvolupades amb una base ètica, com el protocol DP-3T, que no recopila dades personals ni té accés al nostre GPS.” Finalment, assenyala que la majoria dels governs europeus s’hi han adherit i que l’acord entre Google i Apple per confeccionar una API “té els mateixos ciments que aquest protocol”. “Europa està donant lliçons d’ètica a Silicon Valley i han vist que la gent sap de quin peu coixeja i que el més important és la confiança dels ciutadans.”

LA GRAN VICTÒRIA

Simona Levi, activista social i cofundadora de la plataforma X-Net (formada per persones que treballen en diferents camps relacionats amb els drets digitals, la democràcia en xarxa i la llibertat d’expressió), ressalta en primer lloc “la gran victòria” que suposa el fet que Google i Apple, que inicialment s’havien situat al costat de les posicions més centralitzadores, “finalment hagin acceptat alliberar el codi i posar-lo al servei del comú”. A més, prossegueix, “seran auditades pels líders de l’equip que defensa la màxima descentralització”: “Això és una victòria de la gent que, quan ha sentit a parlar de geocalització, ha fet canviar l’actitud dels gegants, posant la tecnologia al servei del comú.” Simona Levi no veu cap trampa en el canvi de comportament de les dues grans empreses, acostumades a fer un ús comercial de les dades: “Que obrin el codi permet que ningú se’n pugui aprofitar per fer diners. A més, la ID està encriptada i tot el procediment està auditat per la Universitat de Lausana i el grup DP-3T [al qual ha fet referència Manuela Battaglini]”.

Sense abandonar el control de les dades, Simona Levi detalla que hi ha posicions centralitzadores (liderades per França) que volen emmagatzemar tota la informació en un ordinador central, tot i que Google i Apple “han vist que no els convé aquest paper davant dels seus clients”. A l’altre extrem, hi ha qui defensa que geocalització i identificació no poden anar plegades, de manera que mai es pugui disposar de les dues informacions: on has estat i amb qui has estat. L’activista opina que la solució “bona” seria “un cercle virtuós que et permetés tenir la informació al teu telèfon, però que no la poguessis ni activar ni dirigir”: “Només s’activaria amb el codi del test que et fa el metge i seria a través d’un servidor en què es detectaria si algú amb qui m’he trobat és positiu.”

L’activista social no té cap dubte que la tecnologia “s’ha de posar al servei d’una tasca ja definida i consolidada que ja existeix per evitar epidèmies”, i tant ella com el seu equip defensen que el més útil “seria fer un gir a la llei de retenció de dades, que ara permet a les companyies de telèfon disposar de totes les dades dels ciutadans durant un any”: “Nosaltres diem que aquestes dades són propietat de les persones i demanem que [per a nosaltres] disposar de les nostres pròpies dades sigui automatitzat i superàgil.” Per a Simona Levi, “no utilitzar les dades a favor de la salut seria tan absurd com que no s’hagués usat la roda quan es va inventar”. Això sí, matisa, “s’han d’utilitzar dins d’un marc de respecte democràtic i de drets civils”. Com a conclusió, afegeix: “No hem de tenir tecnofòbia ni fer tecnosolucionisme. Hem de posar la tecnologia al servei del que fa l’epidemiologia. El que es fa s’ha de fer més ràpid i millor.”

ESCENARIS POLÍTICS

Com es traduirà, en la ment i els desitjos dels ciutadans, la centralització de poder que ha aplicat l’Estat espanyol? El politòleg Toni Rodón dibuixa tres escenaris: “El primer és que tot seguís igual que abans i que, per tant, els problemes estructurals de l’estat de les autonomies es mantinguessin. Un segon escenari seria que hi hagués més recentralització i que una gran part de la ciutadania espanyola encara la volgués accentuar més,” i cita un estudi recent de la UB que demostra que arran del coronavirus s’ha produït un suport més alt a la tecnocràcia i a les formes de govern autoritàries: “El panorama no fa gaire bona pinta.” I el tercer escenari, que Rodón no veu tan probable, seria que certes comunitats valoressin la feina pròpia i augmentessin els desitjos de descentralització. En definitiva, Rodón aposta més per un punt intermedi entre els dos primers, atès que la cultura política espanyola “és més favorable a tenir administracions autonòmiques que no pas sobiranes”.

EXPOSATS 164 COPS

Encara hi ha gent que se sorprèn quan consulta el preu d’un bitllet d’avió per a un destí concret i poc després comença a rebre un bombardeig d’ofertes de vols, o quan persegueix una entrada per a una obra de teatre i el telèfon se li omple de tota l’oferta cultural de la ciutat. Cada cop més persones, però, tenen clar que els nostres moviments són venuts a centenars d’empreses que ens perceben com a possibles clients. El que potser molta gent no sap és que, segons l’advocada Manuela Battaglini, “les dades sobre la nostra ubicació recopilades des dels nostres mòbils són enviades al millor postor una mitjana de 164 cops al dia. Quin és el procediment? “Si una app de rastreig de vols té accés al meu GPS i a la meva càmera és perquè està recopilant la meva ubicació de forma constant i em fa fotos o vídeos mentre faig servir el telèfon. En paral·lel, està venent aquesta informació als data brokers (empreses venedores de dades) que, alhora, faran perfils nostres i els vendran a bancs, asseguradores, empreses de màrqueting, reclutadores de personal... i prendran decisions sobre nosaltres basades, en part, en aquestes dades”.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït dels 5 d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)