El dossier

SÈRIE

DESPRÉS DEL CORONAVIRUS (3)

El consum mira a prop

La recuperació de la pandèmia hauria de portar un consum proper i responsable, però en un context de crisi com el que es preveu no es podrà exigir a tothom el mateix esforç de sostenibilitat

PILAR MEDINA
Professora de psicosociologia del consum a la Universitat Pompeu Fabra
“El discurs de la por a la crisi es va estenent, ens diuen que si cobrem alguna cosa és el nostre deure moral gastar”
JÚLIA TERÉS
Tècnica jurídica de l’OCUC
“Moltes petites empreses s’han hagut d’adaptar i ara ens permeten comprar en línia en comerços de proximitat. Tanmateix, s’ha de tenir en compte que aquest tipus de compres també generen més residus”
ANA ISABEL JIMÉNEZ ZARCO
Professora dels estudis d’economia i empresa de la UOC
“La por impulsarà el petit comerç de proximitat, que ofereix un producte de qualitat i a bon preu i que no té aglomeracions de gent”

Un dels tòpics del confinament era pensar que d’aquesta crisi en sortiria un model de societat millor, més sostenible i menys consumista. De moment, però, el que estem veient és que gastem més plàstics i productes d’un sol ús i mirem amb més recel el transport públic. Per tant, la por al coronavirus supera els criteris de sostenibilitat. A més, tenim a sobre l’amenaça de la crisi econòmica que tothom vaticina. Davant de tot això, empreses i administracions es comencen a preocupar pel pilar del sistema capitalista: el consum. Com serà el consumidor postpandèmia? Aquesta és la gran pregunta.

Per a Pilar Medina, professora de psicosociologia del consum a la Facultat de Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra, tots els moments de crisi poden ser, o bé una oportunitat per canviar comportaments i hàbits, o bé un pas enrere per reafirmar les posicions prèvies. “Aquesta crisi ens porta les dues opcions. I s’ha de ser realista, les veus que ens deien que tot això provocaria un canvi es basaven en les ganes de pensar que el futur seria diferent, eren afirmacions que es feien des de la por. I els canvis reals no poden venir de la por, perquè han d’estar ben assumits. A mesura que anem avançant en la desescalada, veurem qui en fa realment una reflexió i canvia les pautes de conducta, i qui no”, assegura. Ara bé, també assenyala que perquè aquesta situació de canvi es consolidi no n’hi ha prou amb un exercici de reflexió individual si les estructures econòmiques en què està immers l’individu no canvien.

Contradiccions

En aquest context que vivim i viurem es generen contradiccions. “Per exemple –diu Medina– amb al teletreball tenim l’oportunitat d’evitar desplaçaments i això ens porta al consum més proper, de barri. És perfecte, tothom hi surt guanyant, però falta que la nostra empresa accepti que continuem fent teletreball. Si ens obliguen a tornar a l’oficina ja no és possible. Per tant, el ciutadà ha de tenir clares les seves capacitats de canviar, però això no ens ha de fer oblidar que un dels grans responsables dels hàbits de consum que tenim són les estructures econòmiques actuals.” I, de moment, el sistema el que fa és avisar-nos que vindrà una gran crisi. “Se’ns està transmetent que cal tornar a consumir com abans si no volem que es perdin llocs de treball. El discurs de la por econòmica es va estenent; pràcticament ens estant dient que si a final de mes cobrem alguna cosa és el nostre deure moral gastar. Per tant, si tornar a consumir està al servei del sistema previ, l’oportunitat de canvi que representa la crisi queda neutralitzada”, insisteix la professora.

Consum responsable

La necessitat d’un consum més responsable ja era una realitat abans d’aquesta crisi. Les Nacions Unides el van incorporar com un dels objectius de desenvolupament sostenible –l’ODS 12– de la famosa Agenda 2030, i ara s’haurà de veure si hi arribem per convenciment o per necessitat a conseqüència de la caiguda dels ingressos familiars. A Catalunya, per conèixer l’impacte del coronavirus entre els consumidors, l’Agència Catalana del Consum va fer una enquesta a 1.000 persones durant el mes d’abril, en les setmanes sis i set del confinament. A part d’obtenir dades concretes d’aquell moment, també es van recollir opinions sobre tendències de futur. Així, un 60% dels enquestats es van mostrar convençuts que arran del coronavirus augmentaria el consum responsable. Al mateix temps, gairebé un 40% preveia que en el futur tindrien menys ingressos.

Serà compatible el consum responsable amb menys recursos? Podem exigir a ciutadans que tenen uns ingressos mínims que s’esforcin a mirar la procedència d’allò que compren?

Segons Pilar Medina, hem de ser conscients que hi ha consumidors que no es poden permetre la possibilitat de reflexionar-hi. “Els canvis d’hàbits de consum normalment venen de classes mitjanes i altes. No tothom té la mateixa capacitat de decisió sobre el seu entorn que aquells que estan en una situació econòmica més còmoda. Fer reflexions sabent que a final de mes continuaràs cobrant un sou és molt diferent de fer-les si estàs patint perquè has perdut la feina, estàs en un ERTO i vius en un pis de 30 m²”, assegura. I recorda que no tots estem en les mateixes condicions, “però al sistema econòmic neoliberal li interessa que ens n’oblidem”.

Marques blanques

Segons un informe de diversos experts de la Universitat Oberta de Catalunya, en el futur més pròxim les economies familiars més perjudicades hauran de reduir la despesa i pararan més atenció a les ofertes i promocions. “Moltes de les marques de distribuïdor o marques blanques es veuran beneficiades per la situació, ja que una racionalització més gran, fruit d’una capacitat econòmica més baixa, portarà el consumidor a valorar més la relació qualitat-preu”, explica Juan Carlos Gázquez-Abad, professor col·laborador dels estudis d’economia i empresa de la UOC. De tota manera, es preveu que l’augment de les marques blanques no serà tan important com el 2008, quan es va enfilar fins al 10%.

En l’àmbit de la llar, els productes ecològics, més cars, es podrien convertir en un luxe només per a les classes benestants, tot i que això encara no està gaire clar. “Les marques blanques han introduït cada vegada més el producte ecològic a les seves gammes, i atès que la crisi en dispararà el consum, si els preus són assequibles, podria ser que el consumidor consumeixi marca blanca, però també producte ecològic”, explica Neus Soler, també professora de la UOC.

a distància

Un dels efectes clars del confinament han estat les compres a distància. “És evident que molts consumidors han hagut de provar el canal en línia i s’han adonat de com és de còmode i segur per a ells. Aquesta experiència incrementarà la quota en línia de cada client”, afirma Juan Carlos Gázquez-Abad. Segons l’enquesta de l’Agència Catalana del Consum, un 5% dels catalans han comprat en línia per primer cop durant el confinament. Tot i això, el volum total de vendes d’aquest tipus ha baixat perquè s’han deixat de comprar entrades per a espectacles o viatges.

Ara bé, el confinament ha fet que el sector de la població que comprava menys per internet, els més grans de 55-60 anys, hagi tingut més necessitat de fer-ho. “Sobretot els més grans de 70 anys, que són els més vulnerables a la malaltia i els que, per tant, han hagut d’estar més confinats i sense ajuda dels familiars”, afirma Neus Soler. Segons dades de la consultora Kantar, fins i tot ha augmentat la compra a distància de productes frescos. “En el sector de l’alimentació, la venda en línia de productes frescos no acabava de tenir èxit. El consumidor preferia comprar aquesta mena de producte presencialment, però el confinament l’ha afavorit; si el consumidor comprova que el producte que rep a casa compleix les expectatives, és molt probable que després de la crisi segueixi comprant per internet”, afegeix Soler. També creu que els consumidors de més edat que hagin perdut la por al comerç en línia el continuaran utilitzant per la comoditat que suposa.

Per comprar en línia amb seguretat s’han de tenir en compte una sèrie de consells que ens poden resultar evidents, però que no sempre es tenen presents. “En primer lloc, hem de triar un lloc segur. De vegades costa, perquè hi ha tantes pàgines a internet que ets pots perdre. S’han de mirar les dades de contacte per saber qui hi ha al darrere de la venda. És important saber a qui estàs comprant per si posteriorment s’han de fer reclamacions i perquè, en definitiva, estàs donant moltes de les teves dades personals, que han d’estar protegides”, explica Júlia Terés, tècnica jurídica de l’Organització de Consumidors i Usuaris de Catalunya. També s’han de tenir en compte les característiques del producte, com s’ha de pagar –si hi ha quotes o finançament associat– i qui es fa càrrec del transport. Durant l’estat d’alarma s’ha anul·lat el dret de desistiment, que implica que el comprador en línia pot tornar el producte durant els catorze dies següents a la compra, però se suposa que un cop acabi l’alarma, aquest dret, que és indispensable per protegir el consumidor, tornarà a estar vigent. “En les compres a distància també s’ha de saber que el termini d’entrega no pot superar els 30 dies, perquè si no s’entén que no s’han complert les condicions del contracte de compravenda”, afegeix Terés. Llegir bé les condicions, tenir en compte les finestres premarcades –que fan que sense adonar-nos acceptem condicions que potser no ens interessen– i guardar totes les confirmacions dels pagaments també són accions imprescindibles en la compra a distància, igual com exigir la factura, el contacte del venedor i la confirmació del dret de desistiment un cop rebem el producte.

Més automatització

Un dels canvis en el futur pel que fa al consum podria venir de l’automatització. Durant el confinament ja s’ha vist un augment de les compres pautades a través dels supermercats. És el que s’anomena comerç automatitzat: el client programa una compra automàtica de productes que anirà necessitant periòdicament i ja no se n’ha de preocupar més. Són compres recurrents de productes de neteja, d’higiene personal, de determinats aliments o fins i tot menjar per a mascotes. La comoditat de rebre’ls a casa, amb la periodicitat necessària i sense haver de perdre temps, juga a favor d’aquesta opció que, segons els experts, es podria anar estenent si els grans operadors afinen els algoritmes sobre futures compres i poden oferir preus més competitius.

Proximitat i en línia

En qualsevol cas, amb la crisi del coronavirus s’ha vist que les compres en línia i el consum de proximitat no són incompatibles. “Abans sí que la compra a distància estava lligada a les grans empreses, però ara moltes petites empreses s’han hagut d’adaptar a la situació i ens permeten comprar en línia, però en comerços de proximitat”, explica Júlia Terés. És una manera de potenciar el consum local, “però també s’ha de tenir en compte que aquest tipus de compres generen més residus, perquè hi ha més embalatge, més paper, més plàstic…”, afegeix.

Pel que fa a les compres presencials, durant el confinament els supermercats de barri van guanyar pes davant dels grans hipermercats per la por al contagi, i s’haurà de veure si aquesta tendència es manté. “Hi ha molta gent que té por d’anar a les grans superfícies. Possiblement això impulsarà el petit comerç de proximitat, que ofereix un producte de qualitat i a bon preu i que no té aglomeracions de gent”, explica Ana Isabel Jiménez Zarco, professora de la UOC.

La retirada d’efectiu a l’Estat espanyol va caure un 68% durant el mes de març, al començament del confinament, ja que no es tenia clar –tampoc ara– si manipular bitlles i monedes podia ser un element de contagi del virus. La por als diners ha fet que aquesta sigui la primera crisi en què la demanda d’efectiu baixa en lloc d’augmentar. En canvi, s’han fet molts més pagaments amb targetes de crèdit. “Atesa la por al contagi, és gairebé segur que el consumidor farà servir menys efectiu per comprar al supermercat (i, en general, als comerços al detall) i incrementarà l’ús de la targeta i de mitjans de pagament mòbil”, afirma Juan Carlos Gázquez-Abad. Afegeix, però, que l’ús de la targeta en lloc de l’efectiu incrementa el grau d’impulsivitat i augmenta la despesa mitjana cada vegada que comprem. I encara més si ens trobem promocions al punt de venda.

Això pot fer que siguin més necessàries que mai les campanyes de foment del consum responsable. De fet, en la presentació de l’informe Impacte de la crisi sanitària per la covid-19 en els hàbits de consum de la població catalana, la directora de l’Agència Catalana del Consum (ACC), Beth Abad, va defensar la necessitat d’investigar el canvi d’hàbits per part de consumidor per reorientar estratègies “i fer un consum molt més responsable i solidari”. “Tornarem a recuperar la campanya de consum responsable, apostarem per potenciar fortament l’arbitratge i la mediació en consum, i treballarem en campanyes d’inspecció específiques en àmbits concrets per tal de defensar els drets de les persones consumidores davant l’engany i les estafes”, va explicar.

Comprar moda

La compra compulsiva de moda barata en grans centres comercials s’havia convertit en una pla d’oci per a moltes persones, tot i que darrerament cada cop hi ha més persones conscients que darrere d’aquest tipus d’indústria hi ha explotació laboral i ambiental. Arran del coronavirus, què passarà si les mesures higièniques fan que ja no sigui tan divertit emprovar-se roba? En disminuirà el consum? O les ganes de sortir i gastar superaran les pors i els prejudicis? O finalment s’estendrà la idea d’un consum més responsable també en aquest àmbit? Segons Neus Soler, encara que la gent ja hagi adoptat una consciència mediambiental, si passa dificultats econòmiques farà passar l’interès individual per sobre del col·lectiu o comunitari, de manera que si la seva economia no permet comprar un producte produït de forma sostenible, per bona voluntat que tingui, no ho farà.

Per a Pilar Medina, s’ha de continuar sensibilitzant el consumidor perquè sigui responsable, però sense culpabilitzar-lo. “Potser no et pots permetre comprar productes ecològics, d’acord, però potser també et pots negar a comprar una samarreta de 3 euros perquè ja saps què hi ha al darrere. Hem de saber que consumir també és una opció de ciutadania i que consumir ens interpel·la a tots com a ciutadans”, afegeix.

Aprenentatges

Segons Medina, s’han d’aprofitar els aprenentatges de la crisi. “Menys trànsit, menys soroll, menys contaminació, una ciutat més ocupada pels infants, amb més natura… Aprofitar-ho no sembla negatiu”, diu. També indica que l’urbanisme està molt vinculat amb el consum i posa com a exemple el projecte de l’alcaldessa de París: buscar la manera perquè els parisencs cobreixin en un radi de quinze minuts a peu o en bicicleta totes les seves necessitats: el treball, les compres, l’escola, l’institut, el metge… “Si has d’agafar el cotxe per anar a treballar, probablement optis per passar per una gran superfície, que, a més, com a gran distribuïdor, pot abaixar preus. És força lògic si necessites estalviar. I hem de ser realistes, no podem posar la mateixa responsabilitat de consum en una situació privilegiada que en una de precarietat”, insisteix.

DANIEL PI Coordinador de l’Oficina Tècnica de l’Associació per a la Promoció del Transport Públic

“El transport públic hauria de sortir enfortit d’aquesta crisi’”

La por a contagis pot anar en detriment del transport públic?

El coronavirus és una amenaça molt seriosa, però la contaminació també és un problema molt greu per a la salut. El que no podem fer és tornar a la situació anterior o, encara pitjor, més enrere. Si les persones que abans de la pandèmia utilitzaven el transport públic l’abandonen per anar a peu o en bicicleta, o perquè deixen de moure’s –ja que hem vist que hi ha molta mobilitat que no és necessària– serà fantàstic, una notícia excel·lent. Però si se’n van al vehicle privat, recuperarem soroll, contaminació i col·lapses. A Barcelona i l’àrea metropolitana, el transport privat és minoritari. La majoria de les persones utilitzen transport públic o es decanten per la mobilitat activa, en bicicleta o a peu. Si ara hi ha un repunt del cotxe, la ciutat es col·lapsarà, perquè no hi ha espai físic per als vehicles. Per evitar-ho podem fer algunes actuacions.

Per exemple...

A curt termini cal assegurar l’oferta de transport públic que necessitem. Alguns viròlegs estan dient que estar en una terrassa no és més perillós que estar en un mitjà de transport públic. De fet, no hi ha cap estudi que relacioni transport públic i propagació del coronavirus. Sembla que més aviat és al contrari, el coronavirus s’ha escampat pels viatges a llarga distància i als entorns laborals. El transport públic no hi ha jugat un paper especialment rellevant, però no s’ha donat la informació correcta a la gent. No s’ha sabut explicar quin és el risc de les nostres activitats. Per exemple, primer es va obligar a portar la mascareta al transport públic, però després ja s’ha vist que és necessària en tots els espais on hi ha densitat de gent, tant és un mitjà de transport com un supermercat, una botiga o un passeig marítim quan tothom fa esport. El problema no està determinat per l’espai físic, sinó per la quantitat de gent que hi ha.

Però sí que sembla que el transport públic, pel fet de ser un espai tancat, suposi més risc...

He posat l’exemple d’un passeig marítim perquè t’hi pots trobar gent que passi esbufegant a trenta centímetres de la teva cara. En canvi, al metro o a l’autobús, no hi ha ningú corrent, un factor compensa l’altre. En qualsevol cas, prenent les mesures necessàries, l’ús del transport públic continua sent raonable i necessari.

Es prenen prou mesures higièniques?

Una cosa és el que es fa i una altra el que s’explica. No podem respondre per tots els operadors, però la majoria han incorporat unes mesures efectives per garantir la seguretat. S’està fent, però s’explica molt poc. Tots tenim molt clar que quan anem a la botiga, el botiguer ha netejat i desinfectat, però el que fan els operadors amb els vehicles ningú s’ha molestat a explicar-ho. Si les coses es fan bé per part dels viatgers i per part dels operadors, el transport públic no s’ha de veure com cap risc potencial, tot el contrari.

Com es pot promoure?

Com que tenim els autobusos que tenim, si hem de transportar una determinada quantitat de persones, per reduir la densitat el que hem de fer és augmentar la velocitat. Si jo tinc tres autobusos que triguen cada un una hora a fer el seu trajecte, en passarà un cada 20 minuts, però si aconseguim que aquests autobusos triguin mitja hora a fer el mateix recorregut, farem que passi un autobús cada 10 minuts. Amb els mateixos autobusos podrem portar molta més gent. Aquest increment de la velocitat depèn de fer el que tímidament ja s’ha començat a fer a Barcelona, que és donar més espai al transport públic. Ara és el moment de marcar carrils busos d’emergència, però amb voluntat de continuïtat, perquè aquell autobús que abans perdia temps fent cua ara pugui anar més ràpid. Insisteixo, es pot aconseguir tenir més freqüència amb la mateixa flota d’autobusos. És el moment de guanyar en velocitat, des de Barcelona s’està fent un esforç clar per guanyar espai per al carril bici, i també un esforç, encara que tímid al nostre parer, pel transport públic en general. Però on no s’està fent absolutament res és a les vies d’accés a la ciutat, que són competència de la Generalitat.

Quina és la reivindicació?

En aquests moments s’hauria d’estar pintant el carril esquerre de totes les autopistes d’entrada a Barcelona per reservar-lo per a l’autobús, perquè és l’única manera que els autobusos que venen del Baix Llobregat, o del Vallès, no hagin d’estar fent cua amb els cotxes amb què competeixen. El carril bus de la B-23, que és l’entrada per la Diagonal, fa anys que es reivindica. I ara ja és una emergència: si l’autobús guanya 10 minuts en el tram entre Molins de Rei i Barcelona en relació amb el cotxe, aquest autobús passa a ser competitiu; si triga el mateix, no. I si guanya 10 minuts pot augmentar la freqüència i garantir la distància social. De moment la Generalitat no ha mogut fitxa i ens sap molt de greu haver-ho de dir.

I fora de l’àrea metropolitana?

A tot arreu és important ampliar i mantenir el sistema de transport públic. A les zones rurals, la pandèmia pot fer que hi hagi una pèrdua del servei. Moltes línies d’autobús petites poden desaparèixer o reduir el nombre d’expedicions diàries. I això no ho hauríem de permetre. Els transport públic hauria de sortir de la crisi enfortit, no debilitat. Per tant, és molt important el finançament. Ja sabem que tothom ho està passant molt malament, però hem de pensar que tots els operadors estan donant un servei importantíssim i no estan tenint recaptació. S’ha de buscar un bon sistema de finançament, tal com tenen la majoria dels països europeus. A França, per exemple, hi ha una llei que determina que les empreses han de contribuir al sosteniment del transport públic. Els recursos poden sortir d’impostos als vehicles, als combustibles fòssils, als peatges, als aparcaments... Si volem canviar la mobilitat no ens han de fer por aquestes mesures, però també hi ha una altra qüestió.

Com han de ser les inversions en mobilitat?

Cal centrar-les en aquells projectes assumibles econòmicament i que tenen un impacte immediat. Per exemple, ajuntar els tramvies de la Diagonal ens permet que en lloc d’anar amb autobusos de quaranta persones anem en tramvies de doble composició on n’hi caben 400. Automàticament ens estem adaptant a la realitat, però és que, a més, aquesta mobilitat és més barata de gestionar, i els autobusos que alliberem els podrem destinar a un altre lloc de la ciutat. Aquesta és una inversió que ja s’hauria d’haver fet. Un altre exemple són els dèficits dels túnels de Rodalies de Barcelona, que són la principal causa de la inestabilitat del sistema i que se solucionarien amb mesures tècniques que no són excessivament complicades. Sí que seria interessant fer desdoblaments i ampliar línies, però ara el que ens convenen són actuacions més immediates, pràctiques i de menor cost. No sembla que tingui gaire sentit que mentre hi ha la possibilitat de resoldre la connexió amb el Vallès amb una solució relativament senzilla com és un túnel a Montcada, la Generalitat estigui parlant de fer un túnel de 15 km a Collserola per connectar la ciutat amb Sant Cugat. Aquesta no és la solució, aquestes coses ja sabem com van... triguen trenta anys i no se sap com acabar-les. Ens hem de centrar en les inversions que tenen un retorn immediat, però, per desgràcia, quan parles d’infraestructura costa molt tocar de peus a terra. Un altre exemple: no sé fins a quin punt és urgent allargar la línia dels Ferrocarrils de la Generalitat des de la plaça d’Espanya fins a Gràcia. Barcelona ja té una xarxa de metro molt densa, potser s’hauria d’invertir en les àrees de la primera i la segona corona metropolitanes i assegurar que des de ciutats com Vic, Igualada, Manresa, Vilafranca i el Vendrell es pot connectar amb Barcelona de manera competitiva.

El coronavirus passarà, però el canvi climàtic no…

Ni que sigui pel vessant egoista, per la possibilitat d’obrir les finestres a la ciutat, no ens hem de permetre tornar a la situació anterior. Jo no vull tornar a la contaminació que a Barcelona produeix 2.000 morts prematures anuals. La crisi del coronavirus és també un bon moment per fer una reflexió sobre el canvi climàtic. Si un virus ha provocat aquest daltabaix, un canvi climàtic sever quins efectes tindrà sobre la nostra manera de viure? I en aquell moment estaríem a temps de fer el canvi? O el canvi ja l’hem de començar a fer ara? I no calen canvis heroics, simplement plantejar-nos que el vehicle privat és necessari en determinats llocs, però per moure’ns per zones denses no té cap mena de sentit.

JOAN CARLES CALBET president de retailcat, unió d’entitats de retail de catalunya

“El client és sensible al seu paper en la recuperació”

El sector del comerç de proximitat s’adaptarà a la venda en línia?

Durant el confinament, una part important del comerç s’ha hagut d’espavilar per mantenir el contacte amb els clients per via telemàtica, ja sigui a través del telèfon, del correu electrònic, de WhatsApp, Instagram o Facebook... S’ha fet un salt molt important en el món digital, s’ha avançat moltíssim, i qui més qui menys s’ha adaptat per adreçar-se al seu públic. I aquest públic, en general, ha respost bé. Estem veient que comprar a distància no és estrictament comprar a una gran plataforma americana que tots sabem quina és. És molt més que això, pots comprar a empreses locals, a empreses del país, a empreses que estan a tocar de casa teva, amb el mateix bon servei i amb el mateix preu o fins i tot millor. El futur va cap a aquí i ho tenim claríssim.

Com pot afectar els hàbits de consum la crisi?

Hi haurà sectors que ho passaran molt malament, sobretot tots els lligats al turisme, la restauració, l’oci, els espectacles... Totes aquestes activitats quedaran molt afectades perquè, d’una banda, hi haurà menys activitat per garantir les mesures de seguretat i, de l’altra, la ciutadania pot haver agafat una mica de por. En canvi, el comerç és un lloc segur. De fet, és molt més segur anar a un comerç de barri que a segons quins llocs on et pots trobar una aglomeració de gent fent esport, o a segons quins supermercats, que poden estar més plens de gent. A les botigues de proximitat es demana entrar de dos en dos i hi ha un control molt rigorós de totes les mesures higièniques i de seguretat, de manera que no suposa cap risc.

Preveieu una bona recuperació?

No serà fàcil, però el comerç es recuperarà. Vindran uns mesos difícils, però ens fa la sensació que s’ha instal·lat una certa sensibilitat per part de la gent de comprar al seu entorn, de manera que ha de col·laborar amb aquests comerços, bars i restaurants i els ha d’ajudar a recuperar la normalitat. Hi ha la sensibilitat per part dels ciutadans que ells són una part important de la recuperació. Però és cert que en aquests moments tenim dos tipus de consumidors: els que ho han passat malament, han quedat a l’atur o no han cobrat l’ERTO, i tenen problemes per arribar a final de mes, i els que han continuat teletreballant, han mantingut els ingressos i han tingut menys despeses perquè s’han quedat a casa i no han pogut anar enlloc. Aquests darrers, potser ara tenen més diners al banc que mai i tenen ganes de consumir. Hi ha una dualitat i, com a mínim, els primers dies del desconfinament sembla que hi ha hagut més activitat de la que s’esperava.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït dels 5 d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)