El dossier

Turisme amb garanties

La por i el fre al contagi de la covid-19 han provocat un estiu orfe de visitants estrangers a Catalunya. Serà un episodi únic o un punt i a part en el model d’èxit dels últims anys?

BENET MAIMÍ
“El visitant exigirà la màxima seguretat i plenes garanties sanitàries a les seves destinacions, serà com un plus a la resta de demandes que ja li eren cobertes”
SANTIAGO GARCÍA-NIETO
“Girem la vista cap al turista de proximitat, però condicionats per les restriccions en els desplaçaments aeris i de creuers”
BORJA EXPÓSITO
“Anem cap a un turisme cada cop més d’experiència, de vivències lligades al territori que l’acull, i el sector s’haurà de preparar per a això”

L’any passat van visitar Catalunya 19 milions de turistes i s’hi van gastar 21.325 milions d’euros. Una xifra rècord que se sumava a la dels últims anys en una corba d’èxit ascendent que semblava difícil d’aturar. El sector vivia una època d’or, aportant el 13% del PIB, però amb un debat obert sobre la necessitat d’aturar, o diguem-ne suavitzar, les conseqüències mediambientals d’un fenomen, el del turisme de masses, que amenaçava de menjar-se la gallina dels ous d’or. L’arribada imprevista i devastadora de la covid-19 en l’àmbit mundial ha destrossat la fortalesa del sector, que es mostra perdut a l’hora de fer unes previsions que ningú coneix. L’estiu del 2020 ha passat de ser imaginat com una nova temporada de màxima ocupació i despesa a convertir-se en un malson per a l’empresariat, els treballadors i les administracions que preguen perquè, com a mínim, es puguin salvar els mobles. Però, i després? Com serà el turisme postpandèmia? Ningú no té certeses, però obrim la porta a les hipòtesis.

Els professionals consultats coincideixen a destacar que el turisme en l’àmbit mundial es ressentirà mentre no hi hagi una vacuna efectiva contra el virus. Serà a partir de llavors que el sector podrà comprovar com de fons ha estat el forat d’aquest 2020.

De moment, les millors expectatives situen en un màxim del 50% l’ocupació hotelera durant els propers mesos d’agost i setembre i unes vacances marcades per la proximitat i els espais oberts com càmpings i cases rurals. “El visitant exigirà la màxima seguretat i plenes garanties sanitàries a les seves destinacions, serà com un plus a la resta de demandes que ja li eren cobertes”, explica Benet Maimí, doctor en economia i turisme per la Universitat Abat Oliva i professor de màrqueting turístic, planificació turística i turisme de creuers al Tecnocampus Mataró-Maresme (UPF). Maimí està convençut que la infraestructura hotelera pot patir canvis significatius en els propers mesos. “Hi haurà hotels que no obriran, d’altres que hauran de tancar i d’altres que passaran a mans de nous grups financers”, destaca, però afegeix que no preveu que la crisi sanitària pugui acabar canviant la fesomia de les destinacions turístiques.

Per a Santiago García-Nieto, president de la Confederació Empresarial d’Hostaleria i Restauració de Catalunya (ConfeCat), aquesta temporada turística “es preveu caòtica, molt dolenta per al sector”: “Tindrem sort si tirem endavant. Girem la vista cap al turista de proximitat, però condicionats per les restriccions en els desplaçaments aeris i de creuers i veient com també estan amenaçats altres àmbits de gran importància econòmica més enllà de les vacances, com és el turisme de congressos”, assenyala.

Per a l’empresari, l’arribada de la vacuna marcarà un nou escenari “en què aguantaran les destinacions més fortes i que transmetin una major sensació de seguretat als seus clients”. Tot i els núvols de tempesta pel que fa a aquest any, García-Nieto manté que el model de turisme “tant català com espanyol” és un model d’èxit “que s’ha sabut adaptar a la demanda, amb una gran diversificació i una aposta clara de l’empresariat per la millora de les seves instal·lacions i serveis”. “La gent no deixarà de fer vacances”, insisteix. García-Nieto, però, malgrat que reconeix l’esforç de les administracions per buscar solucions a l’aturada en sec del sector, considera que hi ha hagut “poca sensibilitat” per part de la Generalitat aprovant en plena pandèmia l’increment de la taxa turística. “No era el moment, i malgrat que s’han ajornat els pagaments, s’hauran de fer en un moment o altre, i el futur dels propers mesos queda molt lluny de la normalitat”, conclou.

LA SOSTENIBILITAT, A DEBAT

El turisme de masses, aquell que omple i sovint monopolitza els espais públics, haurà quedat tocat de mort després de la covid-19? La crisi sanitària obligarà a plantejar una nova manera de viatjar més equilibrada i sostenible i menys destructiva amb el territori? El debat està sobre la taula, però no és fàcil de solucionar. “El turisme desbordant, aquell que només té com a objectiu produir diners no és un bon model i cada cop més s’evidencia la necessitat d’una alternativa que prioritzi la qualitat al davant de la quantitat. Aviat veurem si la pandèmia ha estat el moment idoni per avançar en aquest sentit”, exposa Benet Maimí.

El turisme, doncs, entès com a fenomen econòmic que no acabi generant rebuig per part del ciutadà que l’ha de viure, i sovint patir, durant determinades èpoques a l’any. L’exemple més clar d’aquests dies el trobem amb els elogis dels ciutadans de Barcelona disfrutant d’espais tan emblemàtics com el Park Güell sense la pressió de centenars d’estrangers fent cua per entrar-hi. Un turisme que, per necessitat, ha dipositat les esperances de fer calaix en la gent de casa o, com a molt, en aquella que marxarà de vacances amb el seu cotxe i no pas amb mitjans fins ara tan habituals com els avions low cost. Les campanyes de publicitat tant de les administracions en l’àmbit de país com dels ajuntaments que tenen el turisme com el principal motor econòmic no s’han fet esperar. L’objectiu prioritari és copsar l’interès, i la despesa, d’aquells catalans, espanyols, francesos i altres europeus propers que es neguen a quedar-se a casa, però que han renunciat a destinacions més llunyanes i exòtiques. “El visitant de proximitat comença a reaccionar i les reserves s’estan animant, però en aquests moments encara hi ha hotels que no han obert i més d’un no ho podrà fer perquè no li sortiran els números.” Parla Borja Expósito, conseller delegat de ZipZap Social i expert en màrqueting turístic, que malgrat no renunciar a l’optimisme, assegura que les empreses del sector que no tinguin una tresoreria sanejada “difícilment se’n sortiran”.

EXPERIÈNCIES SOSTENIBLES

Per Expósito, el futur, tant en temps com en perspectives, va lligat en el món del turisme a la sostenibilitat que, al seu entendre, probablement ha guanyat punts pel que fa a la importància de les destinacions. “Cuidar i millorar el nostre espai, aquell que oferim a l’exterior, ja no és una opció, sinó que s’ha convertit en una obligació per fidelitzar els possibles clients”, assenyala. L’expert posa l’accent en com s’han convertit en imprescindibles per al segment del viatger més jove aquells llocs i països on s’ha fet bandera del respecte al medi ambient. Expósito torna a fer gala del seu optimisme quan qualifica de “bones perspectives” l’augment gradual de la demanda un cop l’oferta turística es va començar a moure a mitjans de juny. “Bones perspectives respecte a l’inici d’any, quan estàvem a zero, perquè a ningú se li escapa que aquest 2020 Catalunya no rebrà 19 milions de turistes ni de bon tros”, comenta, i afegeix que la crisi sanitària “no és pitjor que la del 2008, és molt pitjor!”.

L’obertura de fronteres interiors a Europa, que es va començar a accelerar a partir de la segona quinzena de juny ha fet un nou pas aquesta setmana amb l’anunci de la Unió Europea de la reobertura de les exteriors. Això sí, amb moltes limitacions i amb grans països emissors de viatgers que n’han quedat fora, com ara Rússia i els EUA. Els ciutadans de la Xina, a més, només podran entrar al Vell Continent si el gegant asiàtic també permet l’accés als europeus. L’Uruguai és l’únic país de l’Amèrica Llatina inclòs a la llista. Cal recordar, però, que l’acord no s’imposa i que cada país membre de la Unió Europea tindrà l’última paraula sobre les seves fronteres exteriors. La intenció manifestada és la de coordinar-se entre tots els membres, com a mínim per oferir una imatge d’unitat que s’ha vist molt perjudicada durant la crisi sanitària.

Borja Expósito té clar que la recuperació del turisme a Catalunya no serà ràpida. “L’any vinent podem arribar a les xifres de fa quatre o cinc anys, sempre que el coronavirus no es torni a descontrolar, i s’hauran d’anar assumint certs canvis en el producte”, diu. Quins canvis? “Anem cap a un turisme cada cop més d’experiència, de vivències lligada al territori que l’acull, i ja hi ha estudis que parlen que el 2025 la meitat dels visitants ja vindran sota aquesta etiqueta, per tant el sector haurà d’estar preparat en tots els sentits per atendre aquesta demanda”, reflexiona.

Unes vacances, doncs, amb la seguretat sanitària com a condició inexcusable, amb un valor afegit pel que fa al respecte mediambiental i amb un atractiu cada cop més valorat per l’experiència diferent al sol i platja de tota la vida que, cal dir-ho, també es mantindrà.

19

milions
de turistes van visitar Catalunya l’any passat.

21.323

milions
de despesa va deixar el turisme al país, el 21,3% del total de l’Estat.

PERFIL DEL VIATGER

La consultoria turística Tourislab va publicar a mitjans del mes de juny un estudi sobre quins serien els trets bàsics del visitant que aquest any triaria Catalunya. Segons les dades obtingudes, el 52,2% dels catalans viatjaran al davant d’un 47,8% restant que no ho farà. Dels que faran les maletes, el 52,1% no es mourà del territori català. Les principals destinacions turístiques seran, bàsicament, la Costa Brava i els Pirineus, i la meitat dels enquestats per Tourislab té previst gastar-se entre 50 i 100 euros per persona i dia, mentre que en el cas dels turistes internacionals, la despesa mitjana diària es va situar en 195 euros per persona el 2019.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït dels 5 d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)