El dossier

dies de captiveri

El 12 de juliol es compleixen 1.000 dies de l’entrada de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart a la presó. El judici va deixar clar que se’ls condemna per les idees, no pas pels fets

TERCER GRAU
Actualment s’està tramitant la qualificació que els permetria la semillibertat, però la fiscalia posarà molts pals a les rodes

Mil dies. Es diu ràpid però en aquest temps es poden fer vint-i-quatre voltes al món en veler i també són els dies que va necessitar el català Sergi Mingote per escalar els catorze sostres del món. Mil dies són, malauradament, el temps que fa (diumenge 12 de juliol) que Jordi Sànchez i Jordi Cuixart van ingressar a la presó per ordre de la jutgessa de la Audiencia Nacional Carme Lamela. Era el preu que pagaven per haver liderat, en nom de l’Assemblea Nacional Catalana i d’Òmnium Cultural, la protesta del 20 de setembre davant la Conselleria d’Economia. Una mobilització social pacífica en tota regla, sense fissures. Darrere de la seva entrada a la presó, va venir el correctiu a set dels polítics independentistes que van organitzar la consulta de l’1 d’octubre, tots els que no van marxar a l’exili.

El delicte dels Jordis, segons Carmen Lamela, era el mateix que l’any passat va ratificar el Tribunal Suprem: sedició. A ulls de bona part del món, però, aquell 20 de setembre l’escena que es va viure va ser la dels dos presidents de les dues entitats referents per a l’independentisme pilotant una protesta pacífica i, en un moment determinat, cridant a la seva dissolució. Les imatges parlen per si soles. El dret a la manifestació exercit aquell dia per milers de catalans el recull la mateixa Constitució espanyola a què els jutges apel·len per imposar una sanció modèlica que marqui el camí. Però res d’això ha evitat que els Jordis, com popularment han estat batejats, acumulin dos anys i prop de nou mesos entre reixes. Mil dies privats de llibertat i amb una sentència a les espatlles que els condemna a un total de nou anys de presó.

Aquella imatge del 16 d’octubre del 2017, amb Jordi Sànchez i Jordi Cuixart enfilant sense perdre el somriure el camí de l’Audiencia Nacional, ha fet història. Eren els primers a declarar a Madrid. El vicepresident d’Òmnium Cultural, Marcel Mauri, explicava en una entrevista en aquest setmanari que no va acompanyar el seu gran amic a Madrid perquè en cap moment li va passar pel cap que se’l quedarien. Jordi Cuixart i Jordi Sànchez no eren tan optimistes. S’havien acomiadat de la gent més propera i tenien clar que serien víctimes d’una macrooperació d’escarment. L’Estat s’encarregava d’enviar el diàleg a la presó. Passaven uns pocs minuts de les nou de la nit d’aquell 16 d’octubre, ara fa mil dies, quan la notícia queia com un galleda d’aigua freda damunt una bona part de la societat catalana. També sobre una part del món unionista. L’independentisme es glaçava però reaccionava hores després per esdevenir un clam de llibertat al carrer.

Des d’aleshores, les mostres de suport s’han succeït sense dilació. Moltes places del país s’omplen un dia a la setmana per reclamar la llibertat dels nou presos polítics i el retorn dels exiliats. Si es fa difícil entendre que set líders polítics ingressessin a la presó per convocar un referèndum, per molt que desobeïssin l’Estat, encara és més complicat intentar comprendre que dos líders socials –l’entrada de Sànchez a la política va ser posterior– n’estiguin pagant els plats trencats. Sobretot a un preu tan elevat.

Des d’aquell 16 d’octubre, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart només han dormit unes poques nits a casa, fruit de permisos molt puntuals. Cuixart va ser el primer pres polític a abandonar durant quaranta-vuit hores la presó, quan ja acumulava 822 dies sense llibertat. Sànchez va obtenir el seu primer permís nou dies més tard. Des de principis d’aquest any, surten per treballar o fer voluntariat. El tercer grau es comença a ensumar, tot i que resta per veure fins on arribaran ara els tentacles de l’Estat. Les juntes de tractament de les presons on estan distribuïts els nou presos polítics han decidit per unanimitat concedir-los el tercer grau, una classificació que, a mode de resum, els obliga a anar a dormir a la presó entre setmana. El Departament de Justícia ha de validar ara una decisió que la fiscalia ja ha anunciat que recorrerà. La pilota dels presos podria retornar aleshores a la teulada del Tribunal Suprem. La decisió final, doncs, estaria en mans del mateix botxí que ja els ha condemnat.

Malgrat que la llibertat dels nou presos polítics i el retorn de tots els exiliats és un dels grans objectius a assolir per una majoria de l’arc parlamentari català i de la societat civil (una enquesta del Centre d’Estudis d’Opinió indicava el 2019 que el 70,3% dels catalans considerava injusta la situació dels líders independentistes), l’accent a l’hora de demanar el seu alliberament ha recaigut sobretot en el cas dels Jordis, exonerats de qualsevol decisió de caire polític. A banda de les organitzacions internacionals i dels partits polítics que han exigit la seva llibertat immediata (observeu la llista adjunta), diverses personalitats de reconeixement mundial s’han sumat a aquest reclam. És el cas de la primera ministra d’Escòcia, Nicola Sturgeon, del socialista francès Benoît Hamon, de l’exministre de Finances de Grècia Yanis Varoufakis, del Premi Nobel de la Pau Jody Williams i de la cofundadora del moviment Madres de la Plaza de Mayo Nora Cortiñas.

Totes les peticions, però, han caigut en un sac foradat, sobretot per a uns fiscals que s’entesten a usar mà de ferro per aconseguir netejar el cervell dels líders independentistes i que recorren qualsevol decisió que s’acosti a la semillibertat, malgrat que la prevegi la llei que s’aplica amb la resta de presos. Diumenge 12 de juliol es commemora un trist aniversari que mai hauria d’haver estat marcat al calendari. Mil dies d’una injustícia amb noms i cognoms.

RECLAMEN LA SEVA LLIBERTAT diverses organitzacions internacionals i partits polítics: ELEN AEDH ÀGORA JUDICIAL AMNISTIA INTERNACIONAL AMNISTIA INTERNACIONAL ESPANYA OMCT FRONT LINE DEFENDERS FORMER FRENCH MINISTER OF EDUCATION - BENOÎT HAMON IADL PEN INTERNACIONAL WGAD UN WORKING GROUP ON ARBITRARY DETENTIONS BLOC - BNG - CUP - ERC - EHBILDU - PNV - JUNTSxCAT - MÁSPAÍS - UNIDAS PODEMOS
Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor