El dossier

Els interrogants del 17-A

Tres anys després dels atemptats de Barcelona i Cambrils, que van deixar 16 morts i centenars de ferits, i quan està a punt de començar el judici, encara queden massa preguntes sense resposta

ELS ENIGMES SOBRE L’IMAM
Judicialment no s’ha avançat sobre la relació de l’imam i el CNI, i una de les acusacions qüestiona que sigui mort
DEBAT JURÍDIC
Encara queda per determinar quins fets es jutjaran, si només l’explosió d’Alcanar o també els atemptats

Tres dels joves que presumptament formaven part d’aquella cèl·lula integrada per una colla de nois de Ripoll –que encara ningú s’explica com es van radicalitzar– seran jutjats d’aquí a pocs mesos, probablement abans de final d’any. Quan es compleixen tres anys d’aquells atemptats que van commoure el país i van costar la vida a setze persones, a banda de provocar centenars de ferits, queden moltes preguntes sense resposta. Sembla clar que els atropellaments a la Rambla i al passeig Marítim de Cambrils van ser un pla improvisat després que explotés la casa d’Alcanar on emmagatzemaven i fabricaven les bombes que pretenien utilitzar. On les volien utilitzar tampoc se sap. A la Sagrada Família, a l’estadi del Barça… Se sap que els joves havien fet cerques sobre diferents llocs, però no és clar si ja tenien un objectiu.

El fiscal, en el seu escrit de conclusions provisionals, argumenta que va ser el maig del 2017 quan el grup de joves van començar a concretar l’atemptat: “A finals de maig del 2017, coincidint amb la festivitat del ramadà, Youssef Aalla, Younes Abouyaaqoub i Mohamed Hichamy van convocar Omar Hichamy, Mohamed Houli Chemlal, Saïd Aalla, Moussa Oukabir i El Hussein Abouyaaqoub a una reunió en un parc de Ripoll, on els van comunicar que necessitarien ajuda per ensorrar la Sagrada Família i altres monuments emblemàtics de la ciutat de Barcelona amb els explosius que prepararien.” Segons el fiscal, entre el 7 i 8 d’agost van realitzar fins a 81 cerques a internet sobre la Sagrada Família i diversos establiments d’oci de Lloret de Mar. I els dies 12 i 13 les van ampliar a locals de diversió i estadis esportius de Barcelona i Girona i a festivals de música del País Valencià. No es descarta tampoc que entre els objectius hi hagués la torre Eiffel de París, ja que els dies 11 i 12 d’agost del 2017 Younes Abouyaaqoub –qui duria a terme l’atropellament a la Rambla– i Omar Hichamy van fer un viatge llampec a la capital francesa i en van prendre fotografies, “un estudi operatiu com a potencial objectiu terrorista per als seus plans”, diu el fiscal.

El que ningú qüestiona és que l’explosió de la casa d’Alcanar on fabricaven els explosius, la nit del 16 d’agost, va precipitar els atemptats de l’endemà i de la matinada del dia 18. Tots els autors materials dels atemptats van ser abatuts pels Mossos: a Cambrils van morir Mohamed Hichamy i el seu germà Omar, El Hussein Abouyaaqoub –germà del jove que va perpetrar l’atropellament a la Rambla–, Saïd Aalla –germà de Youssef Aalla, mort en l’explosió d’Alcanar– i Moussa Oukabir –germà de Driss Oukabir, un dels acusats en el judici que s’ha de celebrar–; i la tarda del 21 d’agost, a Subirats, Younes Abouyaaqoub, que va fugir després de l’atropellament massiu de la Rambla aprofitant la confusió. En la seva fugida també va matar Pau Pérez per poder robar-li el cotxe.

QUÈ ES JUTJARÀ?

El fet que tots els autors materials dels atemptats siguin morts ha generat un debat jurídic sobre què s’ha de jutjar en el judici que en pocs mesos es farà a l’Audiencia Nacional. Serà, això segur, un judici llarg. En la causa hi ha fins a 21 acusacions particulars o populars en representació de les víctimes dels atemptats, dels mossos i bombers ferits durant les tasques de desenrunament de la casa d’Alcanar, dels ajuntaments de Barcelona i Cambrils i de la Generalitat, a més de dues associacions de víctimes del terrorisme (AVT i Associació 11-M). Els processats són Mohamed Houli Chemlal, supervivent de l’explosió d’Alcanar; Driss Oukabir, a qui també s’acusa de preparar els atemptats i que va llogar la furgoneta utilitzada per a l’atropellament de Barcelona, i Saïd ben Iazza, acusat de col·laboració per haver facilitat la seva documentació per comprar precursors d’explosius i facilitar una furgoneta per traslladar-los. Per a Chemlal, el fiscal demana 41 anys de presó, 36 per a Oukabir i 8 per a Ben Iazza. El fiscal, però no els imputa els setze assassinats de Barcelona i Cambrils. I és que el jutge instructor, en el processament, va acotar els fets que s’haurien de jutjar a l’explosió d’Alcanar i en va deixar fora els atemptats. La majoria de les acusacions reclamen anar més enllà i que se’ls jutgi i faci responsables també dels atemptats. Aquest debat, sobre el qual el tribunal que ha de jutjar els fets encara no s’ha pronunciat, tindrà una gran transcendència per saber els límits en què s’establirà el judici i fins on es permetrà anar per indagar tot allò relacionat amb els atemptats.

l’IMAM I EL CNI

Un dels elements més controvertits del judici serà la relació del llavors imam de Ripoll, Abdelbaki es-Satty, amb el CNI, els serveis secrets espanyols. En la causa judicial s’han denegat tots els interrogatoris i les investigacions sobre aquest punt. En la comissió del Parlament sobre els atemptats, la investigació va concloure “acreditada” aquesta relació, i es va rebutjar, per majoria parlamentària, establir una desvinculació del CNI amb els atemptats, deixant així una porta oberta a molts dubtes, que probablement tampoc no es resoldran en el judici. Ni el director del CNI, Félix Sanz i Roldán, ni l’excúpula policial i política del govern espanyol, entre ells la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría, van comparèixer a declarar durant la comissió. Els dubtes són molts i fins i tot es qüestiona, per part d’una de les acusacions, que l’imam sigui una de les dues víctimes mortals de l’explosió d’Alcanar com s’ha determinat judicialment (vegeu l’entrevista a l’advocat Agustí Carles, a les planes següents).

.

JOVES FANÀTICS I ASSASSINS

Per què uns joves suposadament integrats en un municipi com Ripoll van arribar a acumular tant d’odi cap als no musulmans que es van sentir obligats a matar-ne uns quants? Què va fallar perquè ni familiars ni amics sospitessin que la radicalització del seu discurs anava més enllà d’una conversa de cafè? Quins mecanismes no van funcionar per donar resposta a la realitat multicultural de determinades poblacions de Catalunya on les diferents comunitats més que conviure només es toleren i es miren amb recel i amb por? Molts són els interrogants que han quedat sobre la taula després dels atemptats que van sacsejar Catalunya i que van acabar amb la mort dels set joves terroristes abatuts a trets per la policia. Tres anys després, i amb un nivell d’alerta terrorista de 4 sobre 5 que exigeix no abaixar la guàrdia, s’han posat les bases per afrontar una integració amb garanties? La periodista Anna Teixidor ha resseguit el fil de les vides dels nois per trobar respostes a una actuació monstruosa que beu del fanatisme i s’alimenta de la sensació de discriminació. Parlem amb l’autora del llibre Sense por de morir. Els silencis del 17-A. / T. MÀRQUEZ

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït dels 5 d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)