El dossier

Tot el curs a examen

El dilluns 14 de setembre s’activen les classes presencials entre les promeses de l’administració que les aules són segures, la denúncia dels mestres per la falta de recursos i la por de les famílies que els centres esdevinguin un focus de contagi per als infants

RAMON FONT (USTEC)
“La intenció real i no feta pública de l’administració és acabar fent l’ensenyament a distància”
JOSEP BARGALLÓ
“No podem tenir una generació d’alumnes que no hagi tingut la formació adequada, amb socialització i contacte amb la resta d’alumnat i professorat”
BELÉN TASCÓN (FaPaC)
“Hi ha centres amb una alta densitat, amb aules petites i on les distàncies socials no es podran mantenir”

Aquest no serà un curs normal per a ningú. Ni tampoc fàcil. Dilluns les escoles tornaran a obrir unes portes tancades des de fa sis mesos per la pandèmia de la covid-19 i amb el dubte raonable que les mesures de seguretat i protecció àmpliament anunciades per l’administració siguin suficients perquè els alumnes puguin continuar ocupant les classes amb certa normalitat fins al mes de juny. El virus ha capgirat l’estructura educativa i, a banda de garantir l’activitat pedagògica, obliga ara també a donar resposta per evitar que l’escola esdevingui un nou focus de contagi i propagació de la malaltia. A la por de les famílies i dels professionals educatius, s’hi afegeixen les queixes a una resposta insuficient i amb retard que pot tenir conseqüències imprevisibles. La decisió de mantenir les classes presencials, com una aposta clara per mantenir el dret universal a l’educació i evitar que la bretxa social es faci més gran, topa directament amb la falta de recursos per garantir classes amb unes ràtios significativament més baixes –i, per tant, amb menys perill de contagi– i amb suficients professors. La incertesa sobre com respondrà la pandèmia al començament de l’activitat escolar neguiteja i atemoreix a parts iguals les famílies, i preocupa els mestres i professors que seran els primers a veure si les mesures preses tindran o no efectivitat.

ESCOLA SEGURA

Gairebé a contrarellotge, i a raó de comunicat diari, el Departament d’Ensenyament ha anat informant en els darrers dies de la planificació acordada en un esforç per transmetre el missatge que en la darrera roda de premsa va repetir el conseller Josep Bargalló: “L’escola és el lloc més segur per a un infant i adolescent fora de casa seva.” Un Bargalló que va insistir en la importància de mantenir els coneguts com a grups estancs –conjunt d’infants que compartiran l’aula– com a base de la convivència al centre. Tot i això, el conseller va reconèixer: “Serà un curs diferent, però l’hem de fer millor, canviant, matisant, posant i traient mesures. Serà un curs de constant adaptació.” El conseller també va posar l’accent en el dret a l’educació. “No podem tenir una generació d’alumnes que no hagi tingut la formació adequada, amb socialització i contacte amb la resta d’alumnat i professorat”, va dir.

L’optimisme de l’administració, però, no és compartit ni pels professionals sanitaris, ni pels educatius ni per les famílies que, en el millor dels casos, creuen els dits perquè la situació no es descontroli. Dos referents en salut a Catalunya, el cap d’epidemiologia de l’Hospital Clínic, Antoni Trilla, i el metge i investigador de l’Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona, Oriol Mitjà coincidien a TV3 en la necessitat de fer tests massius a l’alumnat abans de començar el curs, a reduir molt els grups i a fer tests d’antígens setmanalment als mestres i professors. Més contundent es mostrava l’investigador de la Universitat de Leicester Salvador Macip, que proposava fer les classes a l’aire lliure. “Crec que podria funcionar, perquè tenim els resultats de l’estudi fet durant els casals d’estiu, amb un índex molt baix de contagi i en què una de les característiques principals són precisament les activitats a l’aire lliure”, puntualitzava. Altres veus crítiques amb l’administració des del món sanitari s’han deixat sentir a través del Sindicat d’Infermeres de Catalunya, que veu “insuficient” el pla de reforç de l’atenció primària. L’entitat no veu bé que els gestors covid, que faran de contacte entre les escoles i el seu CAP de referència, siguin personal administratiu sense coneixements sanitaris i no una infermera. El col·lectiu considera que només un professional format pot donar l’atenció requerida.

DRET FONAMENTAL

Des de la Federació d’Associacions de Mares i Pares d’Alumnes de Catalunya (FaPaC) es defensa un retorn a les classes presencials com a condició indispensable per garantir “el dret fonamental a l’educació”, però el vincula al fet que sigui “amb totes les mesures de seguretat i prevenció que calgui”. La presidenta de l’entitat, Belén Tascón, reclama garanties del Departament d’Educació que aquestes mesures es compliran “en tots i cadascun dels centres escolars sense excepció, per minimitzar el risc d’un nou confinament que significaria un revés social molt fort per a l’alumnat”. Tascón valora positivament la creació de grups estancs, però alerta que no s’hi pot confiar únicament per garantir la màxima seguretat. “Hi ha centres amb una alta densitat, amb aules petites i on les distàncies socials, per molt que la ràtio no superi els vint alumnes, no es podran mantenir”, recorda, i afegeix: “Els efectes de les retallades educatives que vam començar a denunciar el 2012 són ara, en una situació de pandèmia, més evidents.”

Des de l’entitat que representa majoritàriament les famílies d’alumnes sí que es valora com una bona notícia que les escoles i la resta de centres educatius es mantinguin oberts “per als fills i filles de les treballadores essencials i per prestar el servei de menjador escolar” encara que s’hagi d’anul·lar l’activitat pedagògica per contagis en dos o més unitats de convivència.

Un dels aspectes que més preocupa la Fapac pocs dies abans de l’inici de curs és la poca concreció de les mesures de conciliació perquè les famílies es puguin fer càrrec dels seus fills en cas que aquests s’hagin de confinar, o bé perquè s’hagin contagiat de la covid-19 o bé perquè pertanyen a un grup en què s’ha detectat algun contagi. “És imprescindible que les famílies puguin disposar d’una baixa laboral retribuïda, perquè així s’evitarà que la cura dels infants recaigui, com és habitual, només en les mares”, comenta Tascón. Per a la presidenta de la Fapac, la resposta de l’administració a les seves demandes “no pot ser ara més que mai que no hi ha recursos, perquè si en una situació d’urgència pública com l’actual no es pot invertir, quan es podrà?”.

Igual de contundents s’han mostrat els set sindicats de docents amb més pes tant en l’escola pública com en la concertada, que a finals d’agost van signar un document en què plantejaven ràtios de fins a deu alumnes per a infantil i quinze per a primària i secundària i la resta de nivells. L’Ustec, CCOO, la Intersindical, l’Aspepc-SPS, l’UGT, la CGT i l’USOC exigien, també, entre altres mesures, l’increment del personal docent, d’atenció educativa i de serveis i l’ús de la mascareta obligatòria per als alumnes a partir de 6 anys. En l’escrit, a més, deixaven la porta oberta a “prendre les formes de mobilització col·lectiva que es creguin necessàries”, tot i que s’ha descartat la convocatòria d’una vaga el primer dia de classe. “La situació que estem vivint ara mateix a l’hora d’obrir les aules no ens genera confiança”, respon contundent el portaveu del sindicat majoritari del sector, Ustec-STEs, Ramon Font. Segons els càlculs del sindicat, una reducció de ràtios que garanteixi la qualitat de l’ensenyament “reclama una inversió de 1.500 milions d’euros per a la contractació de 40.000 mestres només per a l’escola pública”. El Departament va anunciar la incorporació de 8.162 professionals, 5.321 dels quals són exclusivament personal docent, i el conseller va obrir la porta a noves incorporacions durant el curs i en funció de la demanda.

Ramon Font va un pas més enllà. “La intenció real i no feta pública de l’administració és acabar fent l’ensenyament a distància, perquè és el més barat a curt termini, encara que a llarg termini ens pot sortir a tots molt més car”, assegura, i lamenta que “els centres educatius es poden convertir en un amplificador de la pandèmia, es poden tancar moltes escoles i es poden acabar paralitzant altres sectors econòmics per una irresponsabilitat com aquesta per part del govern català”.

01
Mascaretes
D’ús obligat a partir dels 6 anys, com a mínim durant les dues primeres setmanes del curs.
02
Temperatura
Es prendrà cada dia als estudiants, que hauran d’entrar a l’escola de forma esglaonada.
03
Ràtio
Ensenyament la redueix a un màxim de 20 alumnes per aula a primària, ”sempre que sigui possible”.
04
Grups estancs o unitats de convivència
Estaran integrats per alumnes i professors fixos.
05
Distància mínima
1,5 m entre els grups, en especial als espais comuns com el menjador i el pati.
06
Cribratge
Es durà a terme en 500.000 persones, entre mestres, alumnes i personal de servei i administració.
07
Neteja de mans
Un mínim de cinc cops al dia; caldrà ventilar les aules i els espais durant i després de la jornada.
08
Referent de salut
Cada centre tindrà una persona encarregada de contactar amb el CAP per atendre i resoldre dubtes.
09
Canal
Ensenyament habilitarà un canal a Telegram per informar diàriament de les incidències.
10
Tancament
Si hi ha dos casos positius en grups diferents es podrà tancar l’activitat lectiva al centre.
LUPE CORTÉS / MARE DE DOS NENS

“EL GOVERN HA GENERAT DESCONFIANÇA I POR”

Lupe Cortés té dos fills, de 8 i 5 anys, que dilluns comencen el curs en una escola pública de Badalona.

L’angoixa portar les criatures a l’escola?

Em salva la confiança que tinc en la direcció i els mestres de l’escola i la convicció que les classes presencials són necessàries per arribar a tothom, però és cert que em preocupa la poca planificació que he vist per part dels governants.

La preocupa el tema de la conciliació en cas que els posin en quarantena?

A casa, ens ho podem combinar per atendre’ls, però moltes famílies estaran en mans de l’atzar, ja que dependrà bàsicament que el metge de capçalera els vulgui donar la baixa. És un tema que no s’ha resolt.

Què retreu al govern?

No s’han pres les mesures adequades, falta professorat de reforç, no ha arribat material de protecció, han derivat tota la responsabilitat als centres educatius, no han dotat els centres d’eines per abaixar la ràtio i ha aparegut molt tard, quan està a punt d’arrencar el curs. Ha generat desconfiança i por.

CASALS COM A EXEMPLE

En les darreres setmanes han aparegut dos estudis amb què s’ha defensat el baix índex de transmissió de la covid-19 entre infants i adolescents. El primer el va dur a terme l’Hospital Infantil Sant Joan de Déu, entre més de 1.900 persones (infants i monitors) de 22 casals d’estiu de l’àrea metropolitana. La conclusió principal és que la transmissió en aquests col·lectius és fins a sis vegades menor que entre els adults. El segon estudi, liderat per l’Hospital Vall d’Hebron, es va fer sobre una mostra de 163 menors que van donar positiu. Només en tres casos es va demostrar que havien estat els transmissors del virus.

LARA NAVARRO/ PROFESSORA

“LA SEGURETAT ME LA DONA L’ESCOLA”

Lara Navarro, de Mataró, té dos fills de 13 i 14 anys que dilluns comencen segon i tercer d’ESO, respectivament.

Afronta amb por l’inici del curs?

Amb por no, amb incertesa.

Confia en les mesures de seguretat que s’han anunciat?

No hi confio ni em crec el Departament. A mi la seguretat me la dona l’escola, l’equip docent del centre dels meus fills, perquè sé que fan i faran molt bona feina perquè tot sigui tan normal com es pugui.

L’opció de promoure les classes presencials és la millor?

Les escoles s’han d’obrir, perquè els infants i els joves tenen dret a la millor educació, i en les millors condicions de seguretat, ja que s’ha comprovat que l’escola telemàtica crea moltes desigualtats i deixa de banda les famílies més desafavorides.

Quin creu que serà el principal repte del curs?

El confinament dels alumnes quan hi hagi casos de covid-19. Serà una situació molt difícil, ja que encara avui l’Estat no ha garantit una sortida econòmica per als pares i mares que s’hagin de quedar a casa per tenir cura dels seus fills.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït dels 5 d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)