El dossier

DOSSIER

LA RETIRADA DEL MONUMENT FRANQUISTA DE LA BATALLA DE L'EBRE

L’últim front

La història del monument a la batalla de l’Ebre de Tortosa evidencia la manipulació històrica i la consolidació i impunitat del discurs franquista en l’últim gran vestigi de la dictadura, que ara la Generalitat es prepara per retirar

CONSENS RELATIU
Dels cinquanta-quatre anys que fa que és a lloc, n’ha passat més sent centre de polèmiques que no pas generant consens
DESENLLAÇ IMMINENT?
L’Ajuntament tortosí té sobre la taula el tràmit burocràtic que ha de permetre al govern culminar la retirada del símbol feixista

El 22 de novembre del 1963, una breu comunicació del comissari d’aigües de l’Ebre alerta que el guarda fluvial del subsector 45 ha detectat que “per compte de la prefectura general del Movimiento s’estan realitzant obres de demolició d’una pilastra de l’antic pont de la Verge de la Cinta, per tal de construir el monument commemoratiu de la batalla de l’Ebre”. La comunicació està dirigida al cap provincial del Movimiento, a qui s’alerta amb to vehement: “Em permeto recordar-li que totes les obres que es realitzen en un curs fluvial públic precisen l’autorització de la comissaria d’aigües respectiva, per la qual cosa hauran de sol·licitar-la a aquest organisme.”

És el primer document oficial sobre l’inici efectiu de les obres del monument de la batalla de l’Ebre, una intervenció escultòrica que encara avui presideix el tram del riu que travessa la ciutat de Tortosa. L’admonició activa les alarmes a més alt nivell. El Movimiento (comissariat polític feixista que, paradoxalment, vetlla per l’immobilisme) es posa en marxa ràpidament. El seu cap provincial es diu Rafael Fernández Martínez, que, com és habitual en l’època, compagina el càrrec amb el de governador civil de Tarragona.

El 27 de desembre del mateix any, el governador Fernández Martínez respon amb una petició formal, resposta amb èxit al gener, per regularitzar les obres. La comunicació del capitost franquista no deixa cap dubte sobre la naturalesa d’una iniciativa que després de quaranta-cinc anys de democràcia encara cueja. Val la pena reproduir íntegrament el primer paràgraf del document, que es conserva a l’Arxiu de la Diputació tarragonina, mantenint l’idioma original en què va ser escrit: “La provincia de Tarragona ha proyectado commemorar el XXV aniversario de la batalla del Ebro levantando en el cauce del río Ebro a su paso por la ciudad de Tortosa un monumento que recuerde a las generaciones venideras el heroismo de aquella gesta de la Cuzada de Liberación que, dirigida personalmente por S.E. el Generalísimo, fue clave de la gran victoria alcanzada por los ejércitos nacionales y premisa de la paz que, bajo la guía del Caudillo, goza hoy nuestro pueblo”.

És, efectivament, un monument commemoratiu, però no pas per recordar la batalla de l’Ebre, sinó per reverdir la glòria de la Cruzada nacionalcatòlica. Un monòlit per homenatjar no pas les víctimes de la batalla, sinó per victorejar els vencedors i, sobretot, per recordar qui mana de manera ostentosa i a la vista de tothom.

PROJECTE AMB PRECEDENTS

La proposta que s’acaba materialitzant es comença a gestar uns anys abans amb l’excusa de commemorar el quart de segle de la fi de la batalla de l’Ebre, l’experiència bèl·lica moderna més devastadora que hi ha hagut mai sobre sòl del Principat, efemèride emmarcada en una commemoració d’abast general en el marc de la cínica campanya Veinticinco años de paz destinada a blanquejar la dictadura considerant que el feixisme no va ser pas el moviment colpista que va provocar la Guerra Civil, sinó el que va portar la pau. El món a l’inrevés sostingut sobre les restes de la pilastra del pont de la Cinta, volat per les tropes lleials a la República l’abril del 1938 per dificultar l’avenç de les tropes insurrectes.

La campanya commemorativa del quart de segle de dictadura serveix, de fet, per desencallar el vell somni del franquisme local de fer un monument a l’Ebre. Com ha documentat magníficament un treball de la periodista Sònia Castelló i Torà publicat recentment, la primera proposta documentada data del 31 d’octubre del 1939, el mateix any que acaba la guerra, quan la gestora municipal de Tortosa ja té la idea d’utilitzar la pilastra del pont de la Cinta com a base d’un monumento alegórico del triunfo de las armas nacionales. La idea va canviant de calaixos, i fins i tot en surt periòdicament en forma de maquetes i dibuixos exposats, amb pressupostos de materialització inclosos, en diferents presentacions públiques durant els anys quaranta i cinquanta, la majoria inspirades o impulsades per l’arquitecte municipal Agustí Bartlet, que topen amb la falta de recursos o amb el corrent d’opinió més pragmàtic partidari de refer el pont.

L’impuls definitiu pren forma aprofitant el vent de cua que propicia l’efemèride dels vint-i-cinc anys, sota el padrinatge del governador Fernández Martínez. Constitueix una comissió promonument integrada per ell mateix i pel president de la Diputació, Antonio Soler Morey; l’alcalde tortosí, Joaquim Fabra, i el sotscap provincial del Movimiento, Tomás Pelayo. El disseny del monument és encarregat al director de l’Escola d’Art de Tarragona, l’escultor Lluís Saumells, que també va dirigir i supervisar unes obres que es van donar per concloses el 13 de novembre del 1964, amb un cost de 4,5 milions de pessetes finançat per mitjà de donatius de la Diputació, ajuntaments i entitats de la zona i també per particulars. Saumells projecta i executa un conjunt escultòric de 45 m d’altura format per dues piràmides estilitzades de ferro de diferents altures, que contenen tota la parafernàlia feixista del moment, com la creu de Sant Jaume, una àliga de ferro amb les ales desplegades que avui dia encara no ha aixecat el vol, tot i que el 1986 se li va treure l’anagrama personal del Caudillo que sostenia amb les urpes, i una altra creu orientada simbòlicament a les serres de Pàndols i Cavalls, on es van produir els combats més cruents. Vitralls il·luminats de nit des de l’interior, i restes de metralla incrustades artísticament completen una obra coronada per l’estàtua de bronze d’un combatent sostenint un estel amb el braç alçat. Les connotacions ideològiques fins i tot arriben a les empreses escollides per materialitzar la feina, entre les quals hi ha el subministrador de ferro del règim, l’empresari i primer alcalde franquista de Barcelona, Miquel Mateu.

inauguració fastuosa

Tot i que la feina s’enllesteix a finals del 1964 cal esperar fins al 21 de juny del 1966 perquè el monument sigui inaugurat, en una cerimònia presidida pel dictador en persona i que, si es creuen les cròniques de l’època i es revisa el butlletí corresponent del NO-DO disponible a YouTube, aplega més de 100.000 persones arribades de les comarques de Tarragona, Terol i Castelló. Les cròniques de l’època, concentrades en el Diario Español, editat a Tarragona, destil·len tota la pirotècnia verbal i la faramalla adjectiva i d’adhesió al règim. En l’edició del 22 de juny s’hi recull en un lloc destacat l’al·locució feta pel dictador des de la mateixa riba de l’Ebre, un discurs que mostra la voluntat de tergiversar els fets històrics i presentar-se ell mateix com el salvador de la pàtria: “No constituyó el triunfo de un bando, sino la victoria de toda la Nación, representó el término de una larga etapa de decadencia, e1 cambio completo a una nueva era de resurgimiento de la Patria, lo que, en la razón o en el error, todos los españoles ansiaban. Sobre ella se levantaron estos veintisiete años de paz y de ¡resurgimiento. Por eso hemos de agradecer a Tortosa, ciudad mártir de aquella epopeya, que haya querido perpetuar aquella gesta, con este grandioso monumento al heroísmo de tantos españoles que, con el sacrificio de sus vidas, rubricaron el mandato solemne de nuestros muertos.” Hi ha un fragment que, de passada, aclareix algun dubte a aquells que consideren que les llibertats de Catalunya no van ser objectiu del franquisme, quan Franco recorda que a les vores de l’Ebre “libramos la batalla más trascendente de nuestra guerra, ya que en ella se decidió, para siempre, la unidad entre las tierras y los hombres de España.” Contra rojos i separatistes, queda clar. La crònica periodística de la jornada, una mica més conciliadora, remarca que a l’acte hi han assistit “los que combatieron en un verano de veintiocho años atrás junto a las aguas nutricias del Ebro, los que estuvieron en una y otra orilla, porque si para quienes llegaron a ellas con la brújula impar de las banderas victoriosas el día tenía ecos de honor y de gloria, para los que no alcanzaron este dosel la jornada tenía ritmos de amor y de hermandad”.

L’esdeveniment multitudinari marca una fita històrica a la capital ebrenca, tot i que dels cinquanta-quatre anys que fa que és allà n’ha passat més sent centre de polèmiques que no pas creant consens, per bé que, com un altre cas emblemàtic de les Terres de l’Ebre, els bous, defensors i detractors del monument no coincideixen en ideologies i encara menys en sigles polítiques.

intents de retirada

Integrat majoritàriament pels tortosins com un element més del paisatge urbà, la realitat és que el suposat consens per mantenir el símbol franquista no és tan evident, ja que no passen ni vint anys abans que, un cop ja arribada la democràcia, sorgeixin les primeres reivindicacions de desmantellament. La primera, l’any 1984, arran d’una proposta de l’historiador local Ramon Miravall. No reeixeix per l’oposició intransigent de l’alcalde de CiU, Vicent Beguer, que malgrat tot, dos anys després, el 1986, aprofita unes obres de consolidació que hi fa el Ministeri de Defensa per retirar la parafernàlia més escandalosament franquista.

Durant vint anys, sembla que aquesta desfeixistització parcial visualment tanca la polèmica, que fins aleshores tampoc no ha passat de l’opinió pública local i comarcal, fins que l’any 2006, l’aleshores alcalde, el socialista Joan Sabaté, convoca un concurs d’idees per retirar el monument, un intent que també acaba estancat. L’aprovació de la llei de memòria històrica del 2008 reactiva la polèmica i, d’entrada, comporta la retirada de les plaques commemoratives situades a les ribes del riu, amb unes primeres propostes de resignificació de l’espai com a alternativa al desmantellament proposades des del nounat Memorial Democràtic, controlat en aquella època per ICV.

Amb l’arribada del convergent Ferran Bel a l’alcaldia (2007-2018) es revifa el debat entre detractors i defensors de mantenir la construcció. El 2010, el ple de l’Ajuntament tomba una moció presentada per una entitat cívica que insta a complir la llei de memòria històrica. Mentrestant, la incertesa sobre la titularitat efectiva de l’obelisc metàl·lic fa que totes les administracions xiulin a l’hora d’adjudicar la responsabilitat de la possible retirada. Campanyes populars en contra i a favor, catalogacions i descatalogacions com a bé cultural, informes del Síndic de Greuges i noves mocions presentades al ple desemboquen el 2015, arran del pacte de govern entre CiU i ERC per mantenir Bel a l’alcaldia, en l’anunci de celebració d’una consulta veïnal, mentre al Parlament de Catalunya, Junts pel Sí es divideix a l’hora de votar una moció de la CUP, el març del 2016, que insta a retirar el monument. Els diputats de l’òrbita de Convergència, hi voten en contra, els d’Esquerra s’abstenen i alguns independents, com Lluís Llach, Raül Romeva, Toni Comín i l’ebrenc Germà Bel, donen suport a liquidar el vestigi franquista. Dos mesos després, el 28 de maig del 2016, es fa la consulta a Tortosa, amb una pobra participació ciutadana, en què es mobilitzen més els partidaris de mantenir el monument, que obtenen gairebé el 70% dels vots.

‘ELS DIES COMPTATS’

Des d’aleshores, escudat en el resultat del referèndum i en el desconeixement de la titularitat del monument, l’Ajuntament tortosí, avui amb Meritxell Roigé (JuntsxCat) com a alcaldessa, ha anat llançant pilotes fora. Les novetats han tornat amb l’arribada de la tardor, després que fa uns mesos la consellera de Justícia, Ester Capella, digués que el monument de l’Ebre tenia “els dies comptats” i que aquesta mateixa setmana el grup d’ERC al Congrés hagi retret al govern espanyol que no s’hagi mogut ni un dit des que el 2007 es va aprovar la llei espanyola que permet des d’aleshores retirar el símbol franquista tortosí. L’anunci es podria concretar properament, un cop superats els últims tràmits burocràtics que n’impedeixen la retirada. La resposta als dubtes, previsiblement aviat. L’Ajuntament ja té els tres informes preceptius que han de permetre la descatalogació del vestigi feixista. Els del Departament de Cultura i el del Memorial Democràtic van arribar fa mesos. El de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE), s’ha fet esperar durant mesos, fins que la consellera Capella l’ha reclamat per carta al govern de l’Estat. La titular de Justícia, a més, està disposada que la Generalitat assumeixi els costos del desmantellament si l’Estat no s’hi posa. La pilota ara mateix és en mans d’un consistori que, tradicionalment, ha marejat la perdiu amb el tema. Si les picabaralles polítiques de campanar no ho impedeixen, el monument franquista de l’Ebre sembla a punt de perdre definitivament una batalla que no hauria d’haver guanyat mai.

CARLES RIBERA

cribera@lrp.cat

DE LA ‘NETEJA’ DEL 1986 AL REFERÈNDUM DEL 2016

Carles Ribera

El pont de la Cinta, construït per la companyia Maquinista Terrestre i Marítima i cedit a la ciutat de Tortosa, va ser inaugurat el 8 de juny del 1895 després que s’incendiés el pont de barques, de fusta. La imatge de dalt, del fotògraf Ramon Borrell, està feta aproximadament el 1915 i mostra l’estructura de ferro i l’única pilastra que el sostenia, on avui s’erigeix el monument. El pont de la Cinta, que va sobreviure als bombardejos de l’aviació franquista a la ciutat, va ser volat durant la retirada de les tropes republicanes per dificultar el pas a l’exercit feixista, una acció que va tenir lloc el 19 d’abril del 1938, tot i que algunes fonts daten la voladura un dia abans.

L’obra d’exaltació franquista, inaugurada el 1966, ha resistit el pas del temps amb poques modificacions. No va ser fins al 1986 que es va retirar el víctor que representava l’emblema del dictador Franco, que es va treure juntament amb la inscripció “Al Caudillo de la Cruzada y de los veinticinco años de paz” i una altra en què es llegia: “A la promoción Ebro de la Guardia Civil”, però es va mantenir l’àliga imperial que portava el víctor. El 2008, el consistori tortosí va retirar les plaques que hi havia a la rambla Felip Pedrell, a la riba davant del monument, que commemoraven la inauguració per part de Franco. Malgrat aquesta mínima neteja de simbologia feixista, a la base encara s’hi pot llegir “A los combatientes que hallaron gloria en la batalla del Ebro”, i contemplar l’àliga imperial. L’any 2016 l’Ajuntament va organitzar un referèndum en què només van votar unes 8.500 persones, un 29% del cens, majoritàriament (68%) a favor de deixar el monument.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït dels 5 d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)