El dossier

Medicina i humanitat

Marcos Hourmann és el primer metge condemnat a Espanya per ajudar a morir una persona. Va ser el 2005 i va ser condemnat a un any de presó. Aquella decisió va trasbalsar la seva vida

DECISIÓ
“El meu coneixement ja no donava per a més, i si no la podia salvar com a metge, com a humà vaig creure que l’havia de salvar del dolor”

Va escriure un llibre explicant la seva experiència, Morir viviendo, vivir muriendo, i fa uns mesos va estrenar l’obra de teatre Celebraré mi muerte, produïda per Alberto San Juan i Jordi Évole (Producciones del Barrio). És la manera que ha tingut el metge argentí Marcos Hourmann d’exorcitzar una experiència que el va marcar per a tota la vida. Hourmann és avui en dia l’únic professional sanitari condemnat per aplicar l’eutanàsia a l’Estat espanyol. L’any 2005, treballava al servei d’urgències de l’Hospital de Móra d’Ebre (Tarragonès) i va administrar 50 mil·ligrams de clorur potàssic a la Carmen, una dona de 82 anys amb un càncer de colon, hemorràgies internes i un infart de miocardi. Carmen patia una agonia insuportable i li va demanar fins a tres vegades que posés fi al seu dolor. “No hi havia res més a fer, el patiment de la Carmen no tenia cap sentit. El meu coneixement ja no donava per a més, i si no la podia salvar com a metge, com a humà vaig creure que l’havia de salvar del dolor”, explica. Hourmann ha aconseguit refer la seva vida després de l’episodi, però no ha estat gens fàcil. “En cap moment vaig creure que estava actuant malament. I per això vaig fer l’informe explicant fil per randa tot el procés tal com havia anat, inclosa l’administració del clorur de potassi”, rememora. A partir d’aquell informe, el metge va ser denunciat per la direcció de l’hospital, que també el va acomiadar. “No només em van fer fora, sinó que van informar del cas a l’altre centre sanitari on exercia. Em van arruïnar la vida”, diu.

PERSEGUIT I ASSENYALAT

En un primer moment, la fiscalia li va demanar deu anys de presó i una xifra semblant d’inhabilitació. Finalment, les dues parts van arribar a un acord que fixava en un any el temps de presó i una multa, però no se l’inhabilitava per exercir com a metge. “Per a mi era vital poder continuar amb la meva professió, i per això vaig acceptar, no pas perquè assumís cap culpa”, insisteix Hourmann, que destaca que des del primer moment va tenir al seu costat la filla de la pacient que va ajudar a morir. Malgrat que l’acord judicial l’hauria d’haver ajudat a tornar a la normalitat, la realitat va ser un altra. “El sistema sanitari espanyol em va repudiar i vaig haver de marxar a l’estranger”, comenta. El 2006 es va instal·lar a Anglaterra, però quatre anys més tard, el diari sensacionalista The Sun va recuperar la seva història i el va batejar com el “Doctor Mort”. Hourmann va haver de marxar novament i va decidir tornar a Catalunya, on actualment exerceix com a autònom a la zona del Garraf. “No tornaria a actuar de la mateixa manera. He pagat un preu molt alt per ser conseqüent amb allò que crec”, confessa el metge que, tot i això, es mostra esperançat que la llei de l’eutanàsia sigui finalment una realitat abans de l’estiu. “Ha de ser un text garantista, que tingui en compte la decisió de la persona que vol morir, però també que protegeixi el professional que subministri la medicació”, indica, i afegeix que un dels aspectes més controvertits que es debaten és si s’han de fer llistes amb els noms dels metges que, un cop entri en vigor la llei, es declarin insubmisos argumentant raons ètiques. “Segur que seran estigmatitzats, per això seria millor que posats a fer llistes, també en féssim d’aquells metges que sí que estan disposats a aplicar l’eutanàsia”, considera Hourmann.

El metge està convençut que la societat espanyola és prou madura per acceptar l’aplicació d’una llei que garanteixi una mort digna per a les persones. Recorda que així s’ha manifestat majoritàriament a través de les enquestes dels darrers anys i que el fre que s’ha posat fins ara respon a interessos polítics o de grups ideològics concrets, com ara l’Església catòlica. “Fins i tot entre els votants de les opcions més conservadores es defensa posar fi al patiment innecessari. No es pot imposar la decisió d’una minoria quan es tracta de decidir el final de la vida”, explica. Per a Hourmann el que segueix passant ara és que la gent que vol decidir sobre la seva mort està obligada a morir segons ha establert el sistema. “Un dret tan fonamental ens és negat i ens obliga a renunciar a tenir cap poder sobre la nostra pròpia vida”, denuncia, i afegeix que “tothom ha de poder dir-hi la seva quan arriba el final”.

‘MEMENTO MORI’

El mes de gener passat, dins del cicle “Memento Mori” que la Sala Beckett va organitzar per commemorar el trentè aniversari de la mort de Samuel Beckett, l’obra de teatre que protagonitza Marcos Hourmann va arribar a Barcelona. La peça demana la implicació del públic, que haurà d’emetre un veredicte sobre els fets verídics que narra el metge. “És l’única manera de sotmetre la meva decisió a un jurat, un jurat format per la ciutadania que podrà escoltar la meva versió de què va passar i opinar sobre el cas”, diu. Des de l’escenari s’enceta el debat sobre un dels grans temes que la humanitat encara no ha resolt: la mort. I menys quan encara no hi ha els mecanismes legals adients per garantir que el final només el decidirà un mateix.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït dels 5 d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)