El dossier

MARCELO VILLANI

INFORMÀTIC (PALAMÓS)

“Darrere un metge hi ha moltes mans”

“No exagero si dic que el volum de feina ha augmentat un 50%.” Així resumeix Marcelo Villani l’impacte del coronavirus a l’Hospital de Palamós, on treballa com a informàtic. En la primera onada, dos-cents companys van passar a fer teletreball, dues-centes persones que no s’havien connectat mai de manera remota i que van haver d’aprendre-ho tot. També es van haver de reestructurar serveis i medicalitzar hotels. “La Generalitat va enviar portàtils i mòbils per muntar centres d’emergència als geriàtrics i als pavellons. A mesura que augmentaven els casos, també augmentaven les necessitats i, per tant, calia muntar més ordinadors, impressores... En altres ocasions s’havia de moure tot per poder deixar més distància de seguretat. I fer-ho vol dir entrar en una zona bruta i posar-te l’EPI. No arribes a veure el pacient, però t’acabes vestint d’astronauta igual”, explica. “Perquè un metge pugui treballar –afegeix– al darrere hi ha la feina de centenars de persones, no només infermeres, auxiliars i zeladors, que són els que veuen els pacients. I no només els informàtics, també el personal de manteniment, l’enginyer d’electromedicina, els administratius i, evidentment, el personal de neteja, que està fent una tasca brutal.” Villani, que en l’àmbit familiar no ho ha tingut fàcil –la seva dona és metgessa i té un fill d’un any i mig– s’entristeix quan veu que no tothom és conscient de la gravetat de la situació. “Els que treballem en sanitat, quan veiem algú sense mascareta ens sentim insultats.”

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.