El dossier

JOSEP BARRI

MÚSIC DE COBLA I MEMBRE D'UN GRUP D'HAVANERES (GRANOLLERS - CALELLA)

“Som el parent fàcil quan s’ha de retallar”

ANUL·LACIONS
“Aquest any, entre les dues formacions, calculàvem fer unes vuitanta actuacions i no arribarem ni a les vint-i-cinc”

Músic per partida doble –contrabaix de la cobla Ciutat de Granollers i membre del grup d’Havaneres Els Faroners de Calella– Josep Barri ha viscut també doblement els efectes devastadors que la pandèmia de la covid-19 ha tingut en el sector de la cultura. “Només els membres de les grans orquestres i cobles es dediquen professionalment a la música, perquè la resta compaginem la feina amb les actuacions durant el cap de setmana i les festes”, explica, i afegeix: “Els concerts són un bon complement econòmic amb què comptes i, aquest any, ha estat catastròfic.” A més, en el seu cas, abans del confinament del mes de març el van acomiadar i confiava poder mantenir els ingressos amb els bolos de l’estiu. No ha estat així. “Aquest any calculàvem fer unes vuitanta actuacions, i no arribarem ni a les vint-i-cinc”, detalla. Tot i això, Josep Barri es considera prou afortunat davant un panorama tan negre perquè ha pogut lligar unes quantes actuacions fixes, totes de petit format, en diversos locals de Calella “quan encara eren oberts” i amb el grup d’havaneres van poder fer un concert més gran a Mataró i un altre a Calella durant la festa major del municipi, un dels pocs que es va arriscar a mantenir la celebració popular davant l’allau de renúncies de la majoria de poblacions catalanes. “Els ajuntaments han fet el que han pogut, però no hi ha hagut un criteri comú, i et podies trobar casos tan diferents com els de Calella –que va permetre fer concerts de sardanes sense ballar-les– i els de Sant Pol –on sí que es podia ballar– i Pineda –on es van ajornar–”, recorda, i afegeix que “amb els pressupostos retallats en cultura, les administracions locals han optat quan han pogut per contractar els grups més modestos i la resta n’han quedat al marge”.

Per a Barri és obvi que aquesta aturada forçada per la crisi sanitària –“la gent de la cultura sempre som els primers a rebre”, diu– significarà la fi per a moltes formacions que confiaven a fer la temporada per continuar. “I també hem de tenir en compte les edats dels músics, ja que per a més d’un una aturada puntual significa que desarà definitivament l’instrument”, assegura.

Per a aquest músic, el zel que les administracions han posat a l’hora d’anul·lar les activitats culturals “no està justificat de cap mena”. “La cultura és segura no és només un lema, és una realitat, perquè qualsevol concert, obra de teatre o actuació segueix escrupolosament les mesures de desinfecció, el control de l’aforament i les distàncies demanades, però sembla que no són suficients, i això, malauradament, significa la mort per a bona part del sector”, comenta, i repeteix: “En qualsevol crisi, el primer que es rebaixa és el pressupost de cultura, som la germana lletja, el parent fàcil quan s’ha de retallar.” Barri lamenta que, sobretot a través de les xarxes “on la gent parla pel broc gros” es fomenta el debat estèril i enganyós que justifica reduir la despesa en cultura per dedicar més diners a altres prioritats. “I no hauria de ser així, perquè la cultura també fa una tasca social, és un aliment per a l’ànima i només cal recordar que durant el confinament total hi va haver molta gent que dia rere dia es va dedicar a fer música des dels balcons per animar els veïns i fer menys difícil el tancament”, rememora.

MOMENT DOLÇ

Josep Barri es queixa que la pandèmia ha arribat en una època en què la música d’arrel tradicional vivia un moment dolç. “A les dues formacions de les quals formo part, estàvem convençuts que aquest 2020 tindríem més actuacions que l’any passat; en el cas de la cobla, perquè havíem encetat un projecte de sardanes a les escoles que havia agradat, i en el del grup d’havaneres, perquè estàvem treballant en un concert de gran format que incloïa més grups i la participació de gent del món de la lírica”, especifica. Ara afegeix que de cara al 2021 “tot queda enlaire”. Per al músic, el futur a curt termini, sobretot en l’àmbit de la música tradicional catalana, no és gaire esperançador, i encara menys per als grups més petits, perquè quan es puguin començar a organitzar actes “no hi haurà diners per a tothom, i les administracions seran més reticents a gastar” i també perquè hi haurà menys oferta de grups que no hauran pogut superar l’aturada i s’hauran hagut de buscar la vida en altres feines menys precàries.

Barri, que va començar a treballar al setembre en una nova feina, manté que no li ha passat pel cap desar l’instrument definitivament. “La cobla continua i el grup d’havaneres, també, i el contrabaix i jo anirem allà on ens cridin fins que sigui possible i hi hagi ganes i, sobretot, possibilitats de continuar”, conclou.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor