El dossier

CARLES SANTACREU

INSPECTOR EN CAP DE LA POLICIA LOCAL (PINEDA DE MAR)

“La majoria de la gent ha acceptat les normes”

EL MÉS DIFÍCIL
“El que costa més de complir és portar ben posada la mascareta i evitar els grups i les ‘terrasses invisibles”

Carles Santacreu és el cap de la policia local de Pineda de Mar des de fa dotze anys i mig i suma més de trenta-quatre anys de trajectòria dins del cos en diferents municipis. Afirma que des del seu lloc de feina, de servei a la ciutadania, el més difícil ha estat adaptar-se a les exigències donades per una pandèmia que no són estrictament policials. “Estem parlant d’àmbits que no ens són propis, però que ens corresponen a nosaltres, com ara demanar a la gent que es posi la mascareta, que no s’ajunti en grups, que no se salti el toc de queda... A més, nosaltres treballem amb normes de llarga durada, i amb la pandèmia les ordres que ens arribaven i que ens arriben canvien cada dia”, assenyala. En aquest sentit, Santacreu recorda que en aquests sis mesos ha recopilat un índex molt gruixut d’ordres –uns 120 documents– que diàriament compartia amb els agents. “Ens hem hagut d’adaptar, perquè no hi havia una altra manera d’entomar-ho.”

Per a l’inspector en cap de Pineda, “la gran majoria dels ciutadans ha acceptat les normes, per canviants que siguin”. “Els responsables i cívics ho acostumen a ser en qualsevol situació, igual que el percentatge d’incívics i antisistema s’ha mantingut més o menys estable durant la crisi de la covid-19”, diu Carles Santacreu, que assegura que al municipi no hi hagut més infraccions amb l’aparició de la pandèmia. Tot i això, reconeix que hi ha tres imposicions que, avui en dia i superada amb escreix l’excusa del desconeixement, a la gent li costa més complir. “Portar ben posada la mascareta, evitar els grups i actualment allò que anomenem les terrasses invisibles, que són les reunions de gent al voltant dels bars quan van a buscar el cafè per endur-se”, assenyala, i afegeix que és el resultat “de no tenir assumida la cultura anglosaxona del cafè per emportar-se”.

Per a l’inspector de policia, la llegenda urbana que els ciutadans s’empescaven mil i una històries per poder saltar-se el confinament que es va imposar durant el mes de març no és majoritària. “Sí que et trobaves el veí que passejava tot el matí la barra de pa o que treia el gos vint vegades, però el més comú era que els carrers estiguessin buits, en especial a les zones menys comercials”, manté.

Pel que fa a la valoració social, Santacreu destaca que la ciutadania els ha donat molt de suport. “Mai ens havien aplaudit tant com durant el confinament, un moment en què quan els veïns veien una patrulla repicaven de mans de forma espontània”, comenta. Tot i això, l’inspector es mostra taxatiu a l’hora de valorar determinades actuacions més festives d’altres policies que es van fer virals a les xarxes socials. “Sí que ens van demanar que felicitéssim aniversaris fent sonar la sirena dels cotxes patrulla, ballant o portant globus, però era evident que no ho podíem ni ho havíem de fer, per molt divertit que semblés. No era seriós ni pertocava”, rememora. D’anècdotes d’aquests nou mesos, no en guarda cap de sucosa, però recorda que uns veïns els van obsequiar amb un paquet d’ampolles d’aigua.

SENSE FESTES

Una de les primeres mesures que es va implantar a la comissaria de Pineda va ser la de garantir la presència i la disponibilitat de tota la plantilla amb l’anul·lació de festes personals i vacances. “Va suposar un gran sacrifici per a tothom, però era evident que havíem de garantir la màxima protecció a la població”, assenyala, i destaca que la bona predisposició dels agents va facilitar i encara facilita una tasca marcada per la pandèmia. “Les crítiques de gent descontenta amb alguna actuació policial que es considera que no s’ha resolt satisfactòriament han existit i existiran sempre, però puc garantir que estem treballant conscienciats que es tracta d’una situació extraordinària, encara que s’estigui allargant en el temps”, explica.

Pineda de Mar és una població amb un elevat nombre de segones residències, fet que la va convertir al seu moment en un indret procliu a enxampar conductors que se saltaven el tancament perimetral local els caps de setmana. “L’explicació més habitual era que tenien entès que es podien moure per la demarcació de Barcelona, i no només per la ciutat de Barcelona. Nosaltres els dèiem que podíem arribar a entendre la confusió, però que en cap cas es lliuraven de la sanció perquè la norma era molt clara i ells se l’havien saltada”, assegura el cap de policia.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)