El dossier

JOSEP MARIA ANTENTAS

SOCIÒLEG DE LA UAB

“Hi ha poc entusiasme polític”

EL CORONAVIRUS I EL VOT
“La pandèmia pot afectar l’interès que els electors puguin tenir en les campanyes i en l’orientació política que tenen les persones”
La pandèmia ens afectarà l’ànim a l’hora de seguir la campanya i anar a votar?
La pandèmia ho afecta tot, però els efectes concrets encara són difícils de veure. D’alguna manera, queda clar que les prioritats i els problemes dels darrers mesos han canviat. Aquesta situació d’una vida quotidiana més difícil, lligada a la pandèmia i a la crisi econòmica que ha generat, pot afectar l’interès que es pugui tenir en les campanyes i en l’orientació política que tenen les persones.
Però ens pot afectar més per no voler saber-ne res o per votar amb més convicció i criteri?
És molt difícil de saber encara, però es poden donar els dos comportaments. Sempre hi ha reaccions diferents davant d’uns mateixos fets. Un pot reaccionar prioritzant la pandèmia a l’hora de votar, o desencantant-se’n. Estem en una etapa en què hi ha poc entusiasme polític. La pandèmia arriba després que moltes de les esperances polítiques del cicle anterior s’hagin anat esgotant. L’independentisme va aixecar moltes expectatives que després no ha pogut complir i, d’altra banda, les expectatives que venien del món del 15-M també han quedat entrebancades pel camí. Podemos ja no promet els canvis que prometia. Per tant, hi ha cicles que s’han acabat, amb un balanç complex, i la pandèmia arriba en un moment en què no hi ha l’entusiasme que hi havia per la política.
S’ajunten diversos desencants?
Exactament. Ara no hi ha propostes sobre la taula de cap moviment sociopolític que sigui com un horitzó. Abans podia ser la independència o l’asaltar los cielos de la línia de Podemos. Ja no hi són, les propostes de canvi que a curt termini es podien completar. Per tant, la pandèmia arriba en un context d’un cert desengany o de paràlisi. I encara no s’han generat nous moviments, amplis i forts, lligats a la pandèmia, al contrari del que veiem en altres països, on la pandèmia coexisteix amb lluites socials molt grans.
Abans del 14-F això no canviarà?
Crec que no. Quan parlem de moviments socials sempre hem de tenir clar que les coses són imprevisibles, però el més probable és pensar que no hi haurà cap sacsejada tot i que el context de fons existeix. De moment, estem en una etapa d’un cert malestar.
La comunicació política per tal que la gent se senti segura per anar a votar serà determinant?
Que la gent percebi que anar a votar és segur serà molt important, sobretot de cara a mobilitzar els sectors socials de més risc. Transmetre que es donen les condicions sanitàries adequades serà cabdal si es vol que hi hagi una bona participació.
Seran les eleccions amb més interrogants de la història del país?
No ho sé, perquè n’acumulem unes quantes amb molts interrogants, però és cert que es barregen els interrogants derivats de la situació posterior a l’octubre del 2017 amb el nou context de pandèmia. Això fa que sigui més difícil preveure comportaments i també definir projectes. Ho veiem en les forces polítiques catalanes, que es mouen entre els debats anteriors a la pandèmia i els nous problemes. I no sempre saben trobar l’equilibri.
Pot preveure quin estil de les forces independentistes pot trobar més suport en temps de pandèmia?
És difícil de dir. Només tenim les enquestes, amb totes les dificultats que tenen. Vivim una època en què hi ha més volatilitat electoral i preveure resultats encara és més complex.
La gestió de la pandèmia pot servir fins i tot d’excusa per justificar pactes postelectorals que trenquin amb els blocs independentista i unionista?
Sí i no. Sí, en el sentit que en el moment que hi ha noves prioritats es poden produir aliances més variables que abans. Però això té lloc sobre una falla política molt forta, que és el debat sobre la independència. Una cosa són votacions concretes amb una geometria més complexa i variable i una altra que hi pugui haver aliances estables que passin per sobre de la divisió anterior en relació amb la independència. Crec que ara mateix seria molt arriscat formar govern amb un partit de l’altre bàndol. Parlar de formació de governs sense el resultat és molt aventurat.
Les baralles entre els partits independentistes poden acabar allunyant part dels seus votants?
En part sí, però és una tendència, la d’un cert desencantament, que ve del 2017. I no és tant per les baralles com per la falta d’entesa. No és només que no es posin d’acord, és que ningú pot oferir grans coses. Tant l’aposta d’Esquerra de defensar que negociar amb el PSOE pot portar a algun lloc, com l’aposta de Junts per Catalunya de mantenir una confrontació amb l’Estat que té molt de retòrica, semblen creïbles. Semblen propostes fetes en un context de derrota. No hi ha una proposta que pugui entusiasmar. Ningú té una proposta de futur que sigui creïble. Les baralles porten desencantament, però també el fet que ningú té una proposta clara.

SARA MUÑOZ

smunoz@lrp.cat

.

CÀSTIG O PREMI PER LA GESTIÓ?

Les eleccions del 14-F estan farcides d’incògnites, i una de les més rellevants és si els electors premiaran o castigaran els partits del govern per la gestió de la pandèmia. Josep Maria Antentas creu que “és difícil tenir una avaluació de com es percep la gestió de la pandèmia”: “Pot ser una oportunitat per a qui ho faci bé, però també és una patata calenta.” I afegeix: “Qui sigui capaç de connectar els problemes d’abans amb els nous problemes derivats de la pandèmia es pot col·locar bé. Les forces polítiques que segueixin encallades en el món d’abans de la pandèmia, tindran dificultats de jugar-hi un rol.” El 14-F també es revelarà si la gent que està desencantada, la més castigada per la crisi, optarà per l’abstenció. En aquest sentit, Antentas reflexiona: “Si la gent està molt emprenyada, abstenir-se és una opció legítima, però té uns efectes crítics molt minsos, ja que queda dissolta enmig de l’abstenció passiva. En general, les idees crítiques tenen més força i incidència si es poden expressar en positiu en algun tipus de projecte.”

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor