El dossier

L’hora del desempat

Més enllà de la dificultat que suposa dissenyar una campanya i celebrar unes eleccions en un context de pandèmia, la cita del 14-F resoldrà cap a quin bàndol es decanta el frec a frec entre l’independentisme i l’unionisme i entre els dos principals candidats sobiranistes

UNA BATALLA AGRE
La lluita entre Junts i ERC per obtenir la presidència de la Generalitat es preveu que mantindrà el clima de retrets i acusacions dels darrers mesos
LA FEINA DELS MILITANTS
Sense grans actes i amb la mobilitat potser condicionada pel virus, es confia en el paper dels militants d’arreu
ACTES DE PETIT FORMAT
Tots els partits pensen en actes amb poc públic, conscients que l’hivern no convida a convocar la gent al carrer

Eleccions en temps de pandèmia. Una situació inèdita que obliga aquells que hi concorren a reformular tant la campanya electoral com l’eix sobre el qual pivotarà el seu missatge. A hores d’ara, amb el coronavirus descontrolat, són diversos els interrogants que planen sobre la nova cita electoral. Fins i tot si s’arribarà a celebrar en la data prevista. En tot cas, i més enllà de les condicions en què els electors acudiran a les urnes i de si finalment es garantirà el dret de vot a tothom, aquests comicis compliran la funció del doble desempat: el que les enquestes vaticinen entre l’independentisme i l’unionisme, i el frec a frec entre els dos caps de llista que aspiren a conquistar el tron de president o presidenta i, en paral·lel, l’hegemonia independentista: Pere Aragonès i Laura Borràs.

Anem a pams. Els partits polítics es troben immersos en el disseny d’una campanya insòlita que haurà d’admetre variacions fins al darrer instant. “Hi haurem de posar creativitat i imaginació”, afirma la vicepresidenta i portaveu de JuntsxCat, Elsa Artadi, que preveu combinar actes al carrer, probablement de petit format, amb la presència telemàtica. Artadi parteix del que anomena un gran avantatge, “presentar una candidata que és molt coneguda”, i planteja com “un gran repte” arribar a la gent atès que, alerta, “no es pot ignorar la bretxa telemàtica”. Reflexionant en veu alta, diu que “potser s’ha de pensar si cal ampliar els espais de propaganda als mitjans públics per poder arribar a tothom”. No és l’única formació que ho assenyala. Ja se sap que els actes grandiloqüents de final de campanya resten, de moment, per a la història.

La portaveu de JuntsxCat aposta també per reduir la despesa electoral en època de crisi i austeritat. Preguntat per aquesta qüestió, el president del grup parlamentari d’ERC, Sergi Sabrià, opina que és “demagògic” defensar que els partits polítics han de donar exemple i reduir la despesa: “És just ara quan és més necessari arribar a tothom.” On sí que coincideixen Artadi i Sabrià és a l’hora de presagiar una campanya agra. Ara bé, tothom assenyala el rival a l’hora de rendir comptes. “Si mirem les darreres campanyes, es pot constatar com des de Junts ens ataquen molt sovint, i la Laura Borràs ara ho fa cada dia”, diu Sabrià. Artadi en discrepa: “Des de Junts hem deixat molt clar que volem la unitat i no una guerra, però tenim clar que els atacs continuaran i que no hi caurem.” Sabrià recorda que l’objectiu d’ERC és polaritzar amb el PSC, on Esquerra té marge per pescar vots, i que, malgrat que presagia que es perseguirà atacar els republicans amb el dibuix d’un hipotètic pacte amb els socialistes, “l’únic exemple de pacte entre el PSC i els independentistes és el de la Diputació de Barcelona”.

No sembla, doncs, que en els propers mesos els dos partits que es disputen l’hegemonia de l’independentisme puguin trobar una certa harmonia i amagar els punyals. Més aviat, les relacions s’aniran recruant. Tant Junts com ERC són conscients que es juguen situar al taulell de joc el proper president o presidenta de la Generalitat. Hi aspiren dos rivals de perfil molt heterogeni. Borràs té una personalitat abassegadora, que li facilita connectar amb molta gent, però que no deixa indiferent. Tant pot despertar passions com rebuigs. Forma un tàndem molt popular amb Carles Puigdemont. La seva elecció contribueix a distanciar Junts de l’antiga Convergència, on mai va militar. Ven que vol posar la directa cap a la independència i corre el risc, en aquest sentit, de decebre el seu electorat. Junts jugarà la carta d’estar en disposició d’investir la primera dona presidenta. Només la investigació que el Suprem té oberta contra ella la pot apartar de la política. A JuntsxCat tenen clar que no hi haurà moviments abans del 14-F.

Aragonès és un home de l’aparell del partit. La gent que el coneix assegura que li agrada tenir-ho tot sota control. És conscient que no és una primera espasa, fet que l’obliga a mesurar molt bé les seves paraules i les seves accions. Discret i pragmàtic, és poc amic de les baralles i les discussions acalorades. Pere Aragonès té tots els números de formar part del proper govern, ja sigui com a president o com a vicepresident. En canvi, no tothom veu Laura Borràs de segona de bord, en cas que guanyi Esquerra.

Pel que fa al missatge que agafarà força, Junts vol remarcar que la sortida de la crisi econòmica i la independència “són les dues cares de la mateixa moneda”: “La independència guanya més sentit quan es visualitza que necessitem més recursos per gestionar millor la pandèmia”, diu Artadi. ERC, que posarà l’accent en un projecte “per fer costat a la gent”, confia trobar el suport d’aquells independentistes que perceben que la formació està situada “entre la mentida de Laura Borràs, que no explica com vol fer el camí de la independència, i la rendició de Damià Calvet, que ho vol aparcar fins a la propera generació”.

Pel que fa a la campanya que ERC ja dissenya, Sabrià es manté en la línia de la majoria de formacions: “Actes amb el nombre de persones que sens permeti, ús de les xarxes i convocatòries en línia i molta presència de la militància al carrer, ja que tenim la sort d’estar implantats a tot el país.”

ALTRES FORMACIONS

Com afronten la campanya altres formacions? Fonts de la CUP coincideixen amb altres partits en el fet que prendran rellevància els actes de petit format, però recorden dues dificultats afegides: “En ple hivern, la climatologia incidirà en l’horari de les convocatòries, i tampoc no podem obviar que potser els teatres o altres espais tancats tenen poca disponibilitat perquè poden estar recuperant activitats suspeses els mesos anteriors.” La formació cupaire calcula que aquesta campanya sortirà més cara que la del 21-D, atès que s’haurà d’invertir en streaming, seguretat i major nombre d’actes, entre d’altres, i considera que compta amb un element que juga a favor seu: “La implantació que tenim al territori ens permetrà arribar a molta gent a través dels militants. No tot passa pel cap de llista.” La CUP mirarà de colar-se amb força entre el que anomenen “la gestió neoliberal d’ERC i el discurs utòpic de confrontació amb l’Estat sobre la base de res de JuntsxCat”. I sempre posant l’accent “en els drets socials i la necessitat de la independència per regirar-ho tot”.

El PDeCAT es presenta a les eleccions sense l’empenta de Junts, però convençut que l’independentisme moderat ocuparà el seu lloc al Parlament. La seva candidata, Àngels Chacón, fa molts dies que protagonitza trobades de petit format per tot el país que li serveixen com a assaig per a la campanya electoral. “Aquests actes sectorials i transversals els mantindrem, ja que també permeten descobrir el costat humà de la candidata”, indiquen fonts del partit. Com la resta de forces polítiques, el PDeCAT mirarà de retransmetre via streaming tants actes com sigui possible. La formació vol explotar la seva presència als municipis –“conservem més de 200 alcaldes i alcaldesses”, indiquen– per convèncer la gent que “ara cal centrar el país, recuperar-lo, i la independència serà el pas següent”. “Ni representem l’independentisme màgic de Laura Borràs, ni ens hi posem de perfil com fa ERC”, diuen les mateixes fonts. Quant al pressupost que invertiran en aquesta campanya, cap força vol parlar, de moment, de números. Al PDeCAT tenen clar que “és en un moment d’austeritat”.

Pel que fa al PSC, fonts del partit indiquen: “És evident que la situació sanitària ha de redefinir la concepció tradicional d’una campanya. El repte és fer accessible la presentació de les nostres propostes polítiques, però reformulant la manera de fer-ho, servint-nos de tots els instruments tecnològics per tal de garantir la seguretat i, al mateix temps, que els representants públics puguem ser exemplars a l’hora de respectar les mesures adoptades per fer front a la pandèmia.” Aquesta formació anuncia que s’alternaran actes de petit format per garantir la distància entre els assistents, amb rodes de premsa telemàtiques i actes en línia. Els socialistes estan reformant la sala Ernest Lluch de la seu central a Barcelona per adaptar-la a les noves necessitats: “La convertirem en un espai des d’on es faran molts actes per afavorir que es puguin seguir a través dels nostres canals i xarxes socials. També considerem que en una situació com l’actual es reforçarà el paper de les entrevistes i dels debats electorals.”

Finalment, des de Catalunya en Comú (el Partit Popular i Ciutadans han declinat fer declaracions en aquest article) també es refereixen al “format reduït” com la fórmula per la qual apostar. Es té clar, per exemple, que s’haurà de prescindir del tradicional bus de campanya. Una opció que s’estudia és la d’adequar un espai per crear una mena de plató de televisió des d’on fer arribar els actes a tanta gent com sigui possible. Això no obstant, ni els Comuns, ni cap formació, té intenció de renunciar a la presència al carrer, sobretot sabent que als actes en línia es connecten majoritàriament els convençuts. Amb tot, des dels Comuns creuen que al febrer es mantindrà la tendència de passar més hores a casa, i això, sumat al fet que les connexions en línia ja són un costum, “ajudarà que moltes persones s’animin a seguir la campanya des d’un ordinador”. “És un repte per a tots aconseguir que les campanyes entrin a les llars”, subratllen. Pel que fa al missatge, aquest espai vol parlar de gestió i d’enfortiment dels serveis públics: “Aquestes eleccions no són un plebiscit, malgrat hi hagi qui ho vulgui veure així.”

ERC Pere Aragonès

EL CANDIDAT DE LA GESTIÓ

Pere Aragonès (Pineda de Mar, 1982) era un home de la sala de màquines del partit, dels que assumeixen la feina més interna, fins que l’empresonament dels líders d’ERC va provocar que ocupés un paper protagonista, i ara al primer lloc de la llista dels republicans. La inhabilitació del president Torra, a més, va provocar, per llei, la cessió temporal de la màxima responsabilitat del país a les seves mans. Es parla sovint d’ell com l’home pragmàtic i l’expert en gestió. Milita a ERC des dels 16 anys. Mai va poder ser alcalde del seu poble.

juntsxCAT Laura Borràs

UNA DONA AL VOLANT

Laura Borràs (Barcelona, 1970) és la candidata de JuntsxCat després d’imposar-se clarament a Damià Calvet en unes primàries. Actualment, és diputada a Madrid. Borràs aspira a ser la primera presidenta de Catalunya i aquesta carta li pot jugar a favor. Amb menys experiència política que el seu gran rival, representa un perfil més emocional. En contra té un procés penal obert pel TS, que la investiga per presumptes delictes comesos quan estava al capdavant de l’ILC.

VOTAR PER FRANGES

Els partits polítics ja han iniciat les trobades per parlar de com seran tant la campanya com les eleccions del 14-F, i ja disposen dels primers documents dissenyats pel Procicat. A grans trets, i tenint en compte que tot estarà obert a canvis, s’ha previst que els ciutadans votin per franges horàries, començant per les persones de risc i acabant amb els contagiats, els seus contactes estrets i els sospitosos d’estar-ho. La voluntat és convertir espais amplis en col·legis electorals, com ara pavellons, i promoure el vot telemàtic. Les butlletes es podran imprimir des de casa, però totes les formacions, en declaracions a aquest mitjà, s’han mostrat favorables a apostar per la tramesa única de manera que tots els electors rebin a casa, en un únic enviament, tant la propaganda com la butlleta de totes les formacions que hi concorren.

PDeCAT Àngels Chacón

DE CESSADA A CANDIDATA

Àngels Chacón (Igualada, 1968) era consellera d’Empresa del govern de Quim Torra fins que el trencaments de Junts i el PDeCAT van provocar una escabetxada de tothom que no va fer el trànsit cap al partit de Puigdemont. El 2 de novembre, s’anunciava la seva candidatura a presidir la Generalitat, després de rebre un ampli suport de les bases. El futur del PDeCAT, i de Chacón, està ple d’interrogants. Ella ni tan sols apareix, de moment, a les enquestes.

PARTIT POPULAR Alejandro Fernández

POPULAR PER LADY GAGA

Alejandro Fernández (Tarragona, 1976) és el president del PP a Catalunya i serà el candidat a la presidència de la Generalitat. L’exregidor de Tarragona, on es va fer popular amb un vídeo en què versionava una cançó de Lady Gaga, no semblava el candidat per qui apostava una part important del PP espanyol, més proper a l’exministra Dolors Montserrat, però aquest cop serà cap de llista sense ser qüestionat públicament per cap dels seus.

PSC Miquel Iceta

EL POLÍTIC MÉS EXPERT

Miquel Iceta (Barcelona, 1960) és el candidat que acumula més experiència en la política estatal i catalana. Per un moment va semblar que enguany podria ser rellevat pel ministre de Sanitat, Salvador Illa, però el mateix Iceta va deixar ben clar que no té rival. Sap nedar en aigües molt diverses, des de les més calmades fins enmig dels pitjors corrents, però l’aprovació del 155 per part del PSOE, avalat pel primer secretari dels socialistes catalans, el situen sine die al costat de la dreta.

CIUTADANS Carlos Carrizosa

CANDIDAT SORPRESA

Carlos Carrizosa (Barcelona,1964) va ser notícia en ple agost, quan es va saber que Ciutadans havia fulminat Lorena Roldán i apostava pel president del grup parlamentari com a candidat a la Generalitat. La sorpresa va ser majúscula, tenint en compte que l’exlíder del partit havia estat escollida un any abans a través d’un procés de primàries, amb un 86,6% de suport. Les enquestes, però, no li eren favorables.

catalunya en comú Jéssica Albiach

SENSE RIVAL AL PARTIT

Jéssica Albiach (València, 1979) va ser l’única candidata a les primàries de Catalunya en Comú, després que ningú més aconseguís reunir els avals necessaris. La presidenta dels Comuns al Parlament es va estrenar com a diputada el 2015. Té el suport de l’alcaldessa de Barcelona i líder d’aquest espai, Ada Colau. Com a número dos de la llista, segons s’ha fet públic els darrers dies, tindrà l’exsindicalista de CCOO Joan Carles Gallego. Els Comuns, un cop més, es presenten a aquestes eleccions catalanes en coalició amb Podem.

CUP Candidat per determinar

TANCANT L’ELECCIÓ

La CUP és, ara per ara, l’única formació de les que concorre a les eleccions del 14 de febrer que no ha fet públic quina persona encapçalarà la candidatura. Després del no de David Fernández a pilotar de nou el partit, el debat s’ha intensificat en els darrers dies, i l’elecció no anirà més enllà del dia 12. Aquesta setmana s’ha sabut que la CUP manté negociacions obertes amb la nova Guanyem Catalunya i amb altres formacions que aspiren a articular una confluència d’esquerres i independentista.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït dels 5 d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)