El dossier

El model policial, a examen

Els jutjats estan plens de causes de policies contra manifestants, sovint amb el govern de la Generalitat formant part de l’acusació. El model policial està constantment sota supervisió. Enfrontaments recents accentuen la necessitat de reforçar la mediació

XAVIER PELLICER
“Les denúncies contra manifestants s’han usat per acontentar els sectors més durs dels cossos policials”
ANTONI FLORES
“Cal ampliar els equips de mediació per exercir aquesta tasca en el dia a dia, no de manera intermitent”
ROGER MANCHO
“El biaix ideològic o polític hi és, i l’estem veient en estaments com la policia i la justícia”

Són les paraules del president Quim Torra cridant a no abandonar la lluita independentista al carrer, però també són les proclames de molts polítics empenyent els ciutadans a ser motor, des del combat al carrer i des de la desobediència civil, de les diferents conquestes socials. Darrere d’aquest recorregut popular per reivindicar drets també trobem protestes que finalitzen amb desordres públics, amb identificació dels presents, amb enfrontaments amb els cossos de seguretat i fins i tot amb un bon grapat de causes obertes que aterren en un jutjat. En els darrers temps, bona part de les denúncies contra manifestants que estan en mans de la magistratura tenen relació amb protestes independentistes. Es comptabilitzen, segons una plataforma integrada per represaliats, fins a vint-i-sis manifestacions des de l’1 d’octubre del 2017 en què la Generalitat ha acabat prenent partida en contra dels concentrats, arribant a demanar pena de presó en molts casos. El mapa de la repressió d’Òmnium Cultural es dispara ja fins a les 3.000 persones.

Des del Gabinet Jurídic de la Generalitat de Catalunya, recorden que quan qualsevol funcionari públic pateix un dany durant l’exercici de la seva funció, té reconegut el dret a rebre assessorament jurídic per part de la Generalitat. Tant és que sigui mossos d’esquadra, com metge o mestre. Quan s’obre una investigació i les diligències acrediten que el funcionari ha patit una lesió –en la majoria de casos al darrere hi ha un mosso–, l’afectat, en cas d’optar per denunciar els fets, pot recórrer als serveis del Departament d’Interior, buscar el suport a través del sindicat que el representa o anar per lliure i contractar un advocat pagant-lo de la seva butxaca. “Si vol que el defensi la Generalitat, el més comú, té tot el dret a reclamar aquest servei”, aclareixen les mateixes fonts. És aleshores quan els fets arriben al jutjat i quan el govern català de torn es persona contra el manifestant denunciat. La polèmica està servida, sobretot si es té en compte que el govern no només anima a protestar, sinó que alguns dels seus membres podrien estar al darrere de l’organització de les grans mobilitzacions que l’independentisme ha protagonitzat arran de la publicació de la sentència del procés.

Des d’aquest gabinet asseguren que, en els casos en què la institució actua contra un ciutadà perquè hi ha un possible delicte d’atemptat contra l’autoritat, “s’intenta posar en pràctica la mediació entre totes les parts per evitar el judici”. En alguns casos, es resol amb l’acusat admetent la seva implicació en els fets i el policia que va denunciar els danys acceptant una indemnització i retirant l’acció penal, però aquest recorregut pot ser insuficient per posar fi al conflicte, com subratllen des d’Alerta Solidària: “La fiscalia no està obligada a retirar-se de la causa, malgrat l’acord, i pot continuar endavant amb el procediment, deixant el pacte en entredit.” La Generalitat respon remarcant que “per evitar precisament aquest escenari, sempre es negocia amb totes les bandes i es mira d’arribar a un acord al qual s’afegeixi tothom”.

DEFENSA DE 54 ENCAUSATS

Alerta Solidària és l’organització que porta la defensa de fins a 54 independentistes que han vist com el govern de la Generalitat els fa seure al banc dels acusats. D’aquest més de mig centenar, alguns casos han estat molt mediàtics, com el dels nou de Lledoners, pendents de judici, o l’Ibrahim i en Charaf, absolts després de passar vuit mesos a la presó per les protestes de la sentència del procés. El portaveu d’Alerta Solidària, Xavier Pellicer, sap que la llei obre la porta que la Generalitat es presenti com a acusació, però recorda que les lleis “es poden canviar, sobretot perquè actualment s’està posant en perill l’activisme social”. “Si la Generalitat no es persona contra els manifestants que són denunciats per la policia, els drets dels Mossos d’Esquadra, en aquest cas, no són vulnerats perquè es poden defensar igualment a través de la mateixa organització.” Pellicer, que aquesta setmana s’ha incorporat a la candidatura de la CUP per al 14-F, creu que aquesta persecució de la mobilització ciutadana i les denúncies posteriors “s’han usat per acontentar els sectors més durs dels cossos policials, situats en alguns casos en l’esfera de l’extrema dreta”. Fins i tot es mostra convençut que “s’ha arribat a dotar els cossos policials d’una certa impunitat per perseguir manifestants” i que “els informes policials suporten qualsevol visió dels fets, també quan les proves aportades són dubtoses”.

Qualsevol model policial està permanentment sota supervisió i admet revisions per tal d’adaptar-se als canvis que emergeixen de la mateixa societat. Una qüestió que es repeteix sovint és: hi ha una altra manera d’actuar per evitar els enfrontaments entre la policia i els manifestants, quan es produeixen desordres públics o quan hi ha un grup de persones practicant la desobediència civil? En parlem amb el cap de la policia municipal de Terrassa, Antoni Flores. És llicenciat en criminologia i la tesi del seu doctorat (UAB) tracta precisament sobre la gestió dels desordres públics. El seu punt de partida: “Qualsevol model policial, com tot a la vida, és revisable.” “La gestió de la protesta, o dels desordres públics, està en evolució constant, atès que són un reflex de la societat, que és canviant, sobretot en els darrers anys”, rubrica. Segons Antoni Flores, “no hi ha cap fórmula màgica sobre com gestionar aquestes temes, cap país la té”, però sí que considera que hi ha camp per córrer si es vol millorar la gestió de la protesta, sobretot quan deriva cap a un clima de tensió. Primera recepta que aporta: “Hi ha marge de millora en la gestió prèvia, en la mediació feta els dies anteriors a la cita, on les policies municipals han de tenir un paper fonamental.” Es tracta de pactar les regles del joc amb qui lidera la manifestació. Per exemple, acceptar que es talli una via principal, però amb el compromís de desallotjar-la a l’hora pactada. “La relació continuada amb la societat civil ajuda que no ens vegin com un enemic i a respectar els pactes”, sosté. Això ja es fa, admet, “però potser no s’ha institucionalitzat de manera sistemàtica, i també falten efectius per poder exercir aquesta tasca en el dia a dia, no de forma intermitent”. Flores és conscient que no sempre es pot emprendre una negociació prèvia, perquè hi ha ocasions en què la dimensió de la protesta supera aquesta estratègia. És el cas, per exemple, de les protestes per la sentència del procés, que a Barcelona van concentrat gent d’arreu.

Un altre element que és cabdal en la gestió dels desordres públics, segons aquest expert que també té una llarga trajectòria al cos dels Mossos d’Esquadra, és la transparència. Posa un exemple viscut en primera persona: “Fa uns quinze anys, a la ciutat alemanya de Hannover, vaig veure en una manifestació una furgoneta de la policia amb un megàfon gegant al sostre, típic de les manifestacions, per fer arribar el missatge a tothom. Anaven deixant clar que procedirien a detenir qui alterés la pau social.” El cap de la policia municipal de Terrassa recorda que les càrregues policials han de ser “justes, proporcionades, oportunes i congruents”, i creu també que alguns canvis en la llei ajudarien a evitar situacions d’enfrontaments, i assenyala d’entrada els desnonaments. “Si la llei permet fer fora aquella família i un jutge ho ordena –argumenta–, la policia no pot prevaricar i no té més remei que acatar, malgrat que es generi una situació on no se senti gens còmoda.” Una imatge habitual, molt present l’1 d’octubre, és la de policies retirant manifestants que mostren resistència pacífica. No sembla que sempre s’eviti la violència i els cops de porra. En aquest sentit, Flores matisa: “Darrere d’una actuació d’aquest tipus hi ha una ordre política de desocupar l’espai, i la policia no s’hi pot negar, malgrat que en diverses ocasions advertim que aquella càrrega no és convenient.” Considera també que en els darrers temps, el clima de tensió política que es viu al país no facilita la feina de la policia, que “està sovint en el punt de mira i que és utilitzada com a arma llancívola”.

Antoni Flores també vol deixar clar que “hi ha concentracions i manifestacions en què un dels objectius d’alguns dels presents és entrar en conflicte amb els cossos de seguretat”. I què es pot fer quan el diàleg fracassa? “Aïllar el grup i actuar de forma específica sobre aquest col·lectiu, sense afectar la resta. Així també s’evita el mimetisme i l’efecte contagi.” Quant al possible biaix ideològic d’alguns agents que denuncien diverses organitzacions, aquest criminòleg, en un exercici de sinceritat, admet que es pot donar en alguns casos “perquè tothom té idees i sentiments determinats”, però ell defensa, i així ho vol creure, que l’àmplia majoria de policies “actua amb absoluta professionalitat”. Finalment, destaca que la majoria de protestes del país “acaben sense enfrontaments i sense conflicte, però aquestes no apareixen als mitjans de comunicació ni són objecte de debats”.

Roger Mancho també és criminòleg. Considera que tots els cossos policials disposen d’eines per minimitzar l’ús de la força i es pregunta fins a quin punt és millorable la preparació dels agents pel que fa a aquest recurs. Ell té molt clar que l’aplicació del criteri de la proporcionalitat “és clau per evitar un ús indegut de la força”, i es mostra com un ferm defensor de la mediació, que s’ha d’iniciar tan aviat com sigui possible. Mancho creu que a casa nostra “encara hi ha un important recorregut a fer fins a tenir un model policial de mediació que eviti alguns enfrontaments” i, en aquest sentit, assenyala que hi ha països “que van deu o quinze anys al davant”. “També he viscut situacions en què la mediació s’ha aplicat d’una manera molt eficient per resoldre el conflicte”, matisa, alhora que percep que, dins dels diferents cossos policials, “els Mossos d’Esquadra i la Policia Local intenten anar cap a un model més de proximitat”. Aquest criminòleg troba que la majoria d’actuacions policials “són curoses”, però no té cap dubte a l’hora d’afirmar: “El biaix ideològic o polític existeix, i veiem que hi ha estaments, com la policia i la justícia, en què hi ha persones que prenen decisions en funció de la seva tendència.”

MÉS EFECTIUS PER MEDIAR

Des del Departament d’Interior de la Generalitat expliquen que, precisament, un dels objectius que d’un temps ençà estan fixats sobre la taula és el de “potenciar la tasca mediadora i augmentar els efectius de mediació i donar més pes a la seva tasca, així com buscar elements tant materials, com personals i de procediment, que permetin minimitzar els casos d’enfrontament directe cos a cos en aquelles manifestacions que poden derivar en actes violents per part d’un percentatge ínfim de manifestants o de persones alienes a la manifestació”.

Les mateixes fonts recorden que hi ha actuacions policials, com les que tenen lloc en el cas d’un desnonament, en què “queda clar que el paper de la policia és el d’executors d’una ordre judicial i, per tant, el marge per part seva és mínim o nul perquè compleixen ordres de la comitiva judicial”. “Des del Departament –assenyalen–, el conseller Sàmper promou i fa una crida a un abordatge integral i transversal d’aquesta problemàtica, que és bàsicament d’habitatge i no policial.” I afegeixen: “La policia no és l’origen del problema ni tampoc en té la solució.” Precisament, s’està promovent una taula amb tots als actors implicats, com tribunals, fiscalia, Generalitat, ajuntaments... D’altra banda, el Departament d’Interior nega rotundament que al cos dels Mossos d’Esquadra hi pugui haver agents que actuïn motivats per un biaix ideològic: “És radicalment fals. El cos de Mossos d’Esquadra és precisament el garant dels drets i les llibertats i qui persegueix delictes d’odi i qualsevol tipus de discriminació.”

Des de la Plataforma d’Afectats per la Crisi de Badalona, Luis Ros en discrepa fermament. La policia l’ha identificat més de cinquanta cops, fins i tot quan no era ell qui cridava a aturar un desnonament. Va ser detingut el 2018, després d’una protesta, i el seu cas segueix en fase d’investigació. Si arriba al jutjat, calcula que li demanaran “sis o set anys de presó”. Se segueix plantant al carrer cada cop que es vol fer fora de casa una família. “Hi ha policies que volen que tinguem por, però amb mi no ho aconseguiran”, sentencia.

MARCEL VIVET Judici suspès fins al 22-F

“ÉS UNA JUGADA PENOSA I RIDÍCULA”

El badaloní Marcel Vivet havia de ser jutjat aquest divendres 18 de desembre. Inicialment, la Generalitat li demanava cinc anys de presó per la protesta del setembre del 2018 contra el sindicat de policies Jusapol. Hores abans, el govern va anunciar que optava per atenuar la pena en els delictes d’aldarulls i que rebaixava la petició fins a l’any. La fiscalia, però, es va mostrar inamovible i manté els sis anys i mig. El mateix divendres, per sorpresa, la Generalitat va demanar l’ajornament del judici fins passades les eleccions. “S’està perseguint el dret a la dissidència i tractant de criminals les persones que ens manifestem”, va afirmar Vivet, en declaracions a aquest setmanari. Diu que no té cap esperança en la justícia, que qualifica de “teatre”, i té claríssim que aquest procés, al marge de com acabi, no farà que deixi de lluitar “pels drets de la classe treballadora”. Marcel Vivet, es va referir a la decisió de suspendre el judici com “un nou ridícul i com una jugada penosa per descarregar de pressió, fins després del 14-F, el Ministeri d’Interior i la fiscalia de la Generalitat, que són el mateix”. El badaloní agraeix la xarxa de suport que s’ha gestat al seu voltant, “clau per seguir lluitant”.

BRIAN Li demanen dos anys de presó

“VULL AJUDAR ALTRES ENCAUSATS”

El molletà Brian s’enfronta a una pena de dos anys de presó després que fos detingut el 18 de desembre del 2019 durant els aldarulls que van tenir lloc al Camp Nou en la concentració convocada per Tsunami Democràtic. La Generalitat s’ha personat com a acusació particular. És la segona detenció que acumula. La primera va tenir lloc durant les protestes pel Consell de Ministres que es va celebrar a Barcelona el 2018. “La primera detenció va ser molt dura. Em vaig tancar molts dies a casa, perdut, sense saber què fer”, confessa. I va optar per perdre la por i per mantenir-se al peu del canó en la defensa dels drets socials. Ara ha optat per fer bandera de la seva causa i usar-la per unir les persones represaliades: “És important que ens unim, que fem xarxa, que siguem solidaris i, sobretot, que les persones encausades sentim que no estem soles”, afirma. Entre les dues detencions, va passar cinc nits a la presó. L’ajuda de persones que han passat un procés similar ha estat cabdal per tirar endavant i no defallir. “A mi m’han ajudat molt les detingudes del 23-S i ara vull fer el mateix amb altres afectats”, sosté.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït dels 5 d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)