El dossier

Desgavell electoral a la vista

El TSJC es dona marge fins al 8 de febrer per prendre una decisió sobre les eleccions catalanes i, de moment, manté la convocatòria del 14-F. Els partits es veuen abocats a iniciar una campanya que es podria suspendre a mig fer

DINERS LLENÇATS
Si la campanya electoral s’ha de suspendre quan estigui a la meitat, es llençaran uns 10 milions d’euros

Catalunya acumula un bon grapat d’històries surrealistes i sorprenents en els darrers tres anys i escaig. A més, té la capacitat de superar-se a si mateixa cada cop que uns fets s’escapen de la raó. Ara mateix, tothom sap que hi ha eleccions catalanes a la vista, però quan falten escassos dies perquè arrenqui la campanya, ningú s’atreveix a predir quan se celebraran. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) s’ha erigit en l’autèntic protagonista d’aquests comicis i ara té tot un govern de la Generalitat amb l’ai al cor. I és que els magistrats que tenen a les seves mans la decisió final, d’acord amb la fiscalia, s’han ratificat en la decisió de suspendre el Decret 1/2021 del govern que ajornava les eleccions catalanes, alhora que s’ha donat de marge fins al 8 de febrer per resoldre el fons de la qüestió i prendre-hi partida. Mentre s’ho repensa, la sala contenciosa administrativa manté la data del 14 de febrer, malgrat la unanimitat de totes les forces polítiques del Parlament per traslladar-la al 30 de maig. Actualment, només els socialistes avalen la celebració de les eleccions en una data pròxima, malgrat que s’hi arribaria amb la pandèmia descontrolada. La demoscòpia, aquests dies, els juga a favor.

Així doncs, l’escenari que s’ha obert aquesta setmana és absolutament kafkià. Entrem tots plegats en una dimensió desconeguda que afegeix incertesa a un context que ja és per si mateix prou complicat. Ara per ara, la Generalitat ha reactivat el procés electoral pensant que les eleccions se celebraran el 14 de febrer. El TSJC així l’obliga a fer-ho. Els partits, per tant, arrencaran la campanya, si els magistrats no sorprenen amb un nou gir de guió en les properes hores, el 29 de gener. Si els set jutges de la secció cinquena de la sala contenciosa administrativa esgoten el termini del 8 de febrer per anunciar la seva decisió, els partits ja hauran consumit la meitat d’una campanya que perdrà bona part del sentit si finalment s’ajorna la votació.

El temps que les maquinàries electorals dels partits hi hauran destinat en va, però, no serà el més lamentable. Al cap i a la fi, ja fa temps que costa discernir entre la campanya oficial i una precampanya que gairebé enllaça unes eleccions amb les immediatament posteriors. La gravetat d’aquest escenari és que s’hauran llençat a les escombraries uns 10 milions d’euros, segons dades del govern, entre la partida de la tramesa electoral i els diners que l’executiu avança als partits per a la campanya. Per reblar el clau, el darrer informe de l’Agència de Salut Pública preveu que el 14-F hi pugui haver 140.308 persones aïllades o en quarantena que tindran restringit el seu dret de sufragi. Si en poc més de vint dies la ciutadania és cridada a votar, s’hi afegirien les dificultats per mobilitzar la població, situada ja en el marc mental de la desconfiança. Serà tot un repte capgirar aquesta situació i convèncer molts electors que votar el 14-F és prou segur malgrat les dades epidemiològiques.

En aquest sentit, el director general de Participació Ciutadana i Processos Electorals, Ismael López-Peña, ha assegurat via Twitter que, en cas que res no es mogui, es reforçarà el missatge que votar és segur i que la jornada es pot celebrar amb totes les garanties, tal com ell mateix ha defensat sempre en la taula de partits.

ELS AJUNTAMENTS, DE CORCOLL

Enmig d’aquest mar de dubtes, hi ha una qüestió que és irrefutable: els ajuntaments del país encarregats d’organitzar el dispositiu electoral senten que són els grans damnificats d’aquest nou terratrèmol judicial. “Que ens obliguin a votar el 14 de febrer és un daltabaix per a nosaltres, perquè anem molt justos de temps, ara hem de córrer molt i tot plegat significa una despesa extraordinària per als ajuntaments. Qui ha interposat el recurs i ha dictat la suspensió no és gens coneixedor de la realitat dels ajuntaments”, assegura l’alcaldessa d’Arenys de Mar, Annabel Moreno. L’alcalde Premià de Dalt, Josep Triadó, diu que tot plegat “és un desgavell”. En aquesta ciutat s’han hagut de canviar tres dels cinc punts de votació i s’està treballant ara mateix amb una única data al cap: el 14 de febrer. A la majoria d’ajuntaments, per sort, la disputa per la data els ha enganxat amb la feina força avançada. A Santa Coloma de Gramenet, per exemple, el sorteig de les meses no es va frenar i es va fer quan estava previst, sense ni tan sols conèixer les mesures cautelars. També la gran majoria de consistoris tenen decidits els col·legis electorals. A Tarragona s’habilitaran espais grans com l’antiga plaça de toros i, com a tot arreu, es prescindirà dels espais petits. “Anem de corcoll, tot i que el dispositiu electoral l’hem anat treballant des de fa molts dies”, indiquen fonts d’aquest consistori.

La piconadora repressiva judicial no s’atura

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) amb una mà inhabilita presidents de la Generalitat, amb l’altra decideix el futur de les eleccions per sobre de les decisions polítiques i amb el peu continua reprimint els servidors de la voluntat majoritària que va portar a la celebració del referèndum de l’1-O. Així ha estat com aquesta setmana el mateix dia que anunciava el manteniment de les eleccions per al 14-F, l’alt tribunal espanyol a Catalunya feia pública sense despentinar-se la condemna a inhabilitació del responsable de l’organització d’aquests comicis, el conseller d’Exteriors, Bernat Solé (ERC).

En la seva resolució, el TSJC considera l’avui membre del govern català autor d’un delicte de desobediència greu en facilitar el referèndum de l’1-O a Agramunt (Urgell) quan era alcalde d’aquest municipi i també diputat al Parlament. Per aquest motiu, Solé ha estat condemnat a un any d’inhabilitació per a l’exercici de càrrecs públics electes i de funcions de govern o administració, siguin en l’àmbit local, provincial, autonòmic, estatal o supranacional, així com a una multa de 16.800 euros, unes penes que no són d’aplicació immediata perquè la sentència és recurrible al Tribunal Suprem.

En el seu escrit, la sala civil i penal del TSJC considera que l’alcalde va desoir l’ordre del Tribunal Constitucional d’impedir l’1-O i va participar de forma “activa i decidida en el desenvolupament i bona finalitat” del referèndum, assumint “responsabilitats logístiques” durant la jornada de votació. La resolució ha generat la repulsa unànime de tot l’independentisme, que ha fet pinya al voltant del conseller d’Exteriors i ha denunciat l’enèsim cas de persecució judicial de l’independentisme. Per la seva banda, Bernat Solé va assegurar en conèixer la resolució judicial que en tot moment va estar al costat de la ciutadania i dels 3 milions de persones que van anar a votar. “Tornaria a estar al costat del poble. Condemnant-me a mi es condemna tot el món local compromès amb la democràcia”, va manifestar en una compareixença posterior a la publicació de la sentència.

La condemna del TSJC al conseller Solé és una altra explosió punitiva del camp de mines en què s’ha convertit la justícia espanyola per a l’independentisme, amb una multiplicitat de causes obertes en diferents instàncies judicials que afecten alcaldes, regidors, càrrecs públics i membres de la societat civil, amb una clamorosa disparitat de criteris que provoca una evident sensació d’arbitrarietat. De fet, Solé és el primer batlle condemnat per l’1-O, després que s’hagin anat arxivant la majoria de causes o absolent-ne els acusats, l’última la de l’alcaldessa de Roses, absolta pel jutjat número 1 de Figueres tot i que a la fiscalia li ha faltat temps per presentar-hi recurs un cop coneguda la sentència d’aquesta setmana. Tot i que de les setanta-una causes que es van anar obrint la majoria s’han anat arxivant, actualment hi ha una desena d’alcaldes més pendents de judici per la seva suposada implicació en l’1-O, com l’exalcaldessa de Badalona i candidata de la CUP-Guanyem Catalunya, Dolors Sabater; Marta Felip, de Figueres; Miquel Serra, d’Alcarràs; Salvi Güell, de Castelló d’Empúries; Josep Caparrós, de Sant Carles de la Ràpita; Paco Gas, de Roquetes; Miquel Solà, de Collbató, i l’exalcalde de Molins de Rei i fins fa poc cap de l’oficina del president Quim Torra, Joan Carles Casals. Antics alts càrrecs del govern, síndics electorals i membres dels CDR, entre d’altres, continuen en el punt de mira.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït dels 5 d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)