El dossier

Més que unes eleccions

Condicionats per la pandèmia i amb la viabilitat del FC Barcelona en joc, Laporta, Font i Freixa aspiren a la presidència, en principi el 7 de març, per intentar redreçar el rumb de l’entitat

LEO MESSI
La continuïtat de l’astre argentí és l’únic punt de ple consens entre tots els candidats i precandidats durant la campanya
XAVI HERNÁNDEZ
Víctor Font ha assegurat que té un acord amb ell, tot i que l’excapità s’ha volgut distanciar de tot el procés electoral

w Sens dubte, el procés electoral que es viu a can Barça ha de suposar un nou punt d’inflexió en els 121 anys d’història de l’entitat. El FC Barcelona, que com tothom sap és més que un club, afrontarà unes eleccions transcendentals i decisives per al seu futur i la seva viabilitat, i enmig d’una pandèmia mundial, que ha afectat, i molt, la seva economia. Una pandèmia que també ha obligat a ajornar la cita electoral, que estava prevista per al 24 de gener i que arribarà, en principi, el 7 de març, després d’uns mesos convulsos amb el darrer i polèmic tram de la presidència de Josep Maria Bartomeu. Sis anys de mandat que van començar bé, amb el segon triplet de la història en la seva segona temporada, amb Luis Enrique a la banqueta. A partir d’aquí, tot i guanyar dues lligues més i quatre copes del Rei, tot va anar cap avall.

El 2020 va ser un desastre per al ja expresident. Va destituir Ernesto Valverde i poc després va fer eclosió el Barçagate, amb una suposada campanya de difamació orquestrada des del mateix club i adreçada a figures de l’entorn i fins i tot als mateixos jugadors. El 2-8 encaixat a l’agost en els quarts de final de la Champions League contra el Bayern de Munic, amb un Quique Setién totalment desbordat pel càrrec des del primer dia, va fer vessar el got de la ja desgastada paciència culer. L’escenari no va millorar amb l’intent fallit de Messi de marxar. Tot i que Bartomeu va anunciar l’avançament de les eleccions, que havien de ser inicialment el juny del 2021, la campanya de signatures per la moció de censura, encapçalada per Jordi Farré, va ser demolidora. A la plataforma de Farré es van afegir diversos grups i els també precandidats Víctor Font i Lluís Fernández Alà. Josep Maria Bartomeu, finalment, va claudicar i ara s’ha decidir successor i projecte. El Barça està en joc, i els candidats a redreçar-li el rumb són tres: Joan Laporta, Víctor Font i Toni Freixa. Tots tres van aconseguir presentar el dia 11 de gener l’aval mínim de 2.257 signatures per optar a la recta final. Sis van caure pel camí. Les dificultats per les restriccions van fer mal.

URGÈNCIES, COM eL 2003

La situació recorda el 2003 pel que fa al baix moment esportiu, anímic i econòmic en què es troba l’entitat blaugrana. Aquelles van ser les eleccions més concorregudes, amb sis candidats finals: Lluís Bassat, Jordi Majó, Josep Martínez-Rovira, Josep Maria Minguella, Jaume Llauradó i Joan Laporta, que va donar la sorpresa guanyant contra pronòstic. Set anys més tard, Sandro Rosell superava tres rivals i es convertia en el president més votat de la història, amb 35.000 suports, un Rosell que ha reconegut i confessat que està “molt preocupat com a soci per com està el tema”. El 2015, Bartomeu agafava el relleu, superant el mateix Laporta, Freixa i Benedito, candidats i precandidat en aquesta convocatòria.

El que és clar és que en aquesta catorzena cita electoral el soci no es pot equivocar, igual que el 2003, perquè la viabilitat i la supervivència del Barça no està gens clara després d’un exercici en què les pèrdues han vorejat els 100 milions d’euros. El deute total s’enfila gairebé fins als 900 milions i els ingressos previstos en el darrer pressupost difícilment s’assoliran, entre altres coses perquè al Camp Nou no hi entra públic. L’enorme massa salarial que ha hagut d’arrossegar el club els darrers anys (amb Messi al capdavant), diuen que la més gran de qualsevol entitat esportiva del planeta, ha estat letal per equilibrar comptes. Ara no hi ha líquid i el projecte de l’Espai Barça es complica més que mai. Es van dilapidar els 222 milions de la venda de Neymar amb operacions esportives milionàries i molt discutibles, com ara les contractacions de Dembélé, Coutinho i Griezmann, que han esdevingut errònies i ruïnoses. Una política esportiva que pot acabar enfonsant el club.

TOTS PENDENTS DE MESSI

Hi ha un aspecte en què tots els candidats i precandidats han estat d’acord des de l’inici de la campanya: el futur depèn de la Masia i de la renovació de Messi. Hi ha hagut unanimitat en tota la cursa electoral a favor de la continuïtat de Leo Messi, el millor jugador del món. Tots apel·len a esperar el resultat i en cas de victòria, fer-li arribar una proposta esportiva i econòmica prou estimulant perquè l’argentí es quedi i es retiri al club de la seva vida, deixant de banda els cants de sirena de Manchester i París. El mite del barcelonisme va declarar en una entrevista fa un mes que no prendria una decisió fins a final de temporada. Un alleugerament per a tota l’afició barcelonista, que encara somia tornar a viure dies de glòria amb l’astre com a epicentre.

XAVI, L’AS DE LA BARALLA

Tot i que l’excapità ha estat sempre en gairebé totes les travesses per ocupar en un futur proper la banqueta del Barça, només la candidatura de Víctor Font, segons paraules del mateix empresari, ha assegurat que té un acord amb l’exjugador. Això sí, sense concretar si farà de tècnic o mànager general esportiu, una figura que Font vol crear per al perfil de Xavi Hernández. En qualsevol cas, la resta de candidats, òbviament, han mostrat respecte cap al mític migcampista i no s’han mullat amb contundència sobre si Xavi entraria o no en el seu projecte per a la banqueta.

Per la seva banda, el de Terrassa es va voler desmarcar al desembre de qualsevol projecte concret en una carta feta pública als mitjans, en què l’actual entrenador de l’Al-Sadd de Qatar assegurava: “Ara per ara, estic concentrat a gaudir aquí i a aprofitar al màxim l’oportunitat.” En el mateix comunicat també deia que encara volia exercir “un petit paper en l’emocionant viatge cap al mundial de Qatar”. Un mundial que es disputarà el 2022. Això el descartaria per incorporar-se al Barcelona la temporada 2021/22 (per a la qual Koeman té contracte). Malgrat aquestes paraules, Font ha insistit que en cas de guanyar, Xavi s’incorporarà immediatament al seu projecte i al Barça. A ningú se li escapa que Xavi potser no es vol tancar a una única candidatura. El futur dirà.

Ara qui té la paraula és el soci. I el cara a cara entre Joan Laporta i Víctor Font està servit, amb permís de Toni Freixa. Laporta, gran favorit en les enquestes, ha aprofitat el seu carisma i la nostàlgia que envolta el pessimisme culer per inflar el pit i guanyar terreny als seus adversaris. Ha apel·lat a l’experiència, a la seva amistat amb Messi, s’ha lluït amb cops d’efecte com la pancarta gegant a Madrid i ha mantingut un to desconegut en ell, molt més mesurat i tolerant. Font, l’únic que no ha estat en cap directiva, el rebat amb noms, projecte i molta més concreció. Ben rodejat i amb el lema Sí al futur no ha pogut, però, sumar ni la meitat de signatures que l’expresident. Toni Freixa, el més agressiu amb Laporta, repeteix com al 2015 i té un entorn electoral més sòlid però, de moment, insuficient.

XAVI OLTRA

xoltra@lrp.cat

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït dels 5 d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)