El dossier

Què s’espera del futur govern ?

Cinquanta representants de la societat civil catalana s’adrecen al govern que liderarà les polítiques públiques els propers quatre anys i que s’hauria de constituir en els propers dies per exposar-li quines haurien de ser, sota el seu parer, les prioritats immediates

TREURE LA CALCULADORA
El nou president o presidenta ha de ser investit amb un mínim de 68 vots en la primera volta o per minoria simple en la segona

Les eleccions del 14-F han deixat lloc a una clara victòria de l’independentisme (51,14%, comptant els partits que no han obtingut representació parlamentària) i a una elevada preocupació pel grau d’abstenció i de malestar de la ciutadania. El resultat de les urnes obliga les diferents formacions a afinar estratègies i a buscar aliats per formar un nou govern. La mateixa nit electoral, els partits polítics van saltar al terreny de joc per mirar de configurar el futur executiu. La pilota roda pel camp des del minut 1, però a hores d’ara és impossible presagiar quin serà el marcador definitiu. Només és evident que tard o d’hora, tant si en les properes setmanes hi ha acord per investir un nou president o presidenta com si s’albiren nous comicis al juliol, Catalunya estrenarà govern. Davant d’aquest fet inqüestionable, hem preguntat a cinquanta professionals i personalitats de la societat civil catalana quines són les prioritats que, sota el seu parer, s’hauria de fixar el nou executiu.

Són persones que representen àmbits molt variats: cultura, salut, serveis socials, migració, restauració, drets nacionals, comunicació... La gran incògnita és: quin govern recollirà les propostes de la societat civil? Quin candidat està en condicions d’aplegar el mínim de seixanta-vuit vots que són necessaris per ser investit en primera volta, o una minoria simple per ser proclamat en segona instància? L’independentisme ha arribat més lluny que mai. ERC (33), Junts (32) i la CUP (9) sumen 74 escons, però fins a l’entesa, si s’acabés produint, s’endevina un camí desconcertant. La disputa per aconseguir l’hegemonia de l’independentisme ha caigut del bàndol d’Esquerra, així que s’originen pocs dubtes sobre el fet que, en cas d’acord d’aquestes tres forces, Pere Aragonès hauria de ser el nou president. Els republicans, però, insisteixen en la voluntat de crear un front ampli que també incorpori els Comuns. Els de Jéssica Albiach i els de Laura Borràs, però, es repelen com l’oli i l’aigua. Algunes veus de l’entorn de la CUP, d’ERC i d’En Comú Podem somien veure fructificar un pacte d’aquestes tres forces, però els números canten. La fórmula necessitaria el suport de Junts per Catalunya o del PSC. I hauria de ser en forma d’un vot positiu. Ni tan sols l’abstenció d’un d’aquests dos partits seria suficient, si la resta de forces de l’arc parlamentari es posen d’acord per votar-hi en contra.

Així doncs, tothom mira cap a la CUP, àrbitre de nou d’aquesta partida. Els cupaires, de bracet de Guanyem Catalunya, han afegit cinc diputats als quatre que tenien i tenen la clau de la governabilitat. El seu suport es paga a preu d’or i caldrà veure si les seves condicions són assumibles per les altres forces independentistes, sobretot ara que el model policial s’ha erigit com a tema crucial de les negociacions. El procés per teixir costures serà llarg i farragós. Mentrestant el PSC, guanyador d’aquestes eleccions després de rendibilitzar la desfeta de Ciutadans, persegueix gairebé un miracle que dugui Salvador Illa a la presidència. El vet mutu entre els socialistes i les forces independentistes fa que l’aritmètica li vagi en contra. Les calculadores dels partits treuen fum. Ara per ara, sembla que ERC i JuntsxCat estan obligats a entendre’s i a seduir la CUP, si més no per tal que faciliti la investidura.

Si el 26 de maig no ha pres forma cap acord, el Parlament s’haurà de dissoldre i Catalunya viurà una nova convocatòria electoral. La del 14-F, les eleccions que passaran a la història per celebrar-se enmig d’una pandèmia i en una data imposada pels tribunals, hauran estat les de la victòria sense precedents de l’independentisme, les de la recuperació d’un PSC que no en tindrà prou per capitanejar el país –els socialistes s’han imposat en vuit de les onze ciutats de més de 100.000 habitants–, les de la irrupció de l’extrema dreta al Parlament i les de la gran patacada de Ciutadans, el guanyador del 2017.

Aquest dossier ha estat elaborat pels redactors següents:
Carina Filella
Xavier Oltra
Mercè Miralles
Teresa Márquez
Susanna Oliveira
Irene Casellas
Adela Genís
Pere Bosch
Joana Peña
Sara Muñoz
PAOLA GALBANY
PRESIDENTA DEL COL·LEGI D’INFERMERES I INFERMERS DE BARCELONA (COIB)

Més infermeres prenent decisions

GEMMA FERREÓN
PORTAVEU DE SOS RACISME

Voluntat per combatre el racisme institucional

FRANCINA ALSINA
PRESIDENTA DE LA TAULA DEL TERCER SECTOR

Que passi de les paraules als fets

MARCEL MAURI
VICEPRESIDENT D’ÒMNIUM CULTURAL

Cultura, cohesió social i amnistia

ÒSCAR CAMPS
DIRECTOR I FUNDADOR DE PROACTIVA OPEN ARMS

Compromís per frenar la crisi humanitària

SALVADOR MACIP
CIENTÍFIC I ESCRIPTOR

Priorització de la ciència i més suport per a la cultura

GASPAR HERNÀNDEZ
PERIODISTA I ESCRIPTOR

Agosarament per fer un país diferent

ESTRELLA MARTÍNEZ
DEGANA DEL CONSELL DE COL·LEGIS D'INFERMERES I INFERMERS DE CATALUNYA

Més infermeres als òrgans de decisió

FERRAN BUSQUETS
DIRECTOR D’ARRELS FUNDACIÓ

Una aposta clara per erradicar el sensellarisme

BLANCA GARCÉS
INVESTIGADORA CIDOB

Que combati els discursos d’odi

JORDI VÁZQUEZ
MEMBRE DE KURDISCAT I AUTOR DEL LLIBRE “KURDISTAN EL POBLE DEL SOL”

Que prioritzi la secessió

ALBA SIDERA
PERIODISTA

Compromís antifeixista

ANNA MERCADÉ I FERRANDO
EMPRESÀRIA I PRESIDENTA DE 50 A 50

Més dones en tots els llocs de decisió

M. CINTA PASCUAL MONTAÑÉS
PRESIDENTA DE L’ASSOCIACIÓ CATALANA DE RECURSOS ASSISTENCIALS (ACRA)

Recuperació econòmica i cohesió social

MARIE-PASCALE CASTELLI
Membre del Comitè de Solidaritat amb Catalunya de Còrsega

Accions per tirar endavant el diàleg de veritat

ISONA PASSOLA
DIRECTORA DE L’ACADÈMIA DEL CINEMA CATALÀ

Que situï la cultura com el quart pilar

BEA TALEGÓN
PERIODISTA

Unitat d’acció i servei al ciutadà

JORDI ARMADANS
politòleg, periodista i director de FundiPau

Diàleg, justícia i drets socials i polítics

Que ens tracti com a adults
CARME JUNYENT
LINGÜISTA

Que ens tracti com a adults

MÒNICA ROCA I APARICI
PRESIDENTA EN FUNCIONS DE LA CAMBRA DE COMERÇ DE BARCELONA

L’impuls d’un nou model econòmic

GEMMA CALVET
ADVOCADA

Generositat i coherència

MIGUEL PAJARES
PRESIDENT DE LA COMISSiÓ CATALANA D’AJUDA AL REFUGIAT

La posada en marxa del sistema català d’acollida de refugiats

ADA PARELLADA RESTAURADORA I DIVULGADORA

Llibertat per decidir i prosperitat

TXE ARANA
ACTRIU I COMUNICADORA

Compromís per avançar cap a una societat més lliure, justa i crítica

LLUCIA RAMIS
PERIODISTA I ESCRIPTORA

Que no escenifiquin les diferències

EDUARD TORRES
PRESIDENT DEL COMITÈ EXECUTIU DE TURISME DE BARCELONA

Més inversió en la marca Barcelona

ISABEL VIDAL
PRESIDENTA D’ADETCA I PORTAVEU D’ACTUA CULTURA

Un pressupost per a Cultura del 2%

TONI ORENSANZ
ESCRIPTOR I PERIODISTA

Polítiques socials de xoc i referèndum

TERESA DEL HOYO
SECRETÀRIA AMICAL RAVENSBRUCK

Una resposta a les necessitats bàsiques i que aturi el feixisme

SAFIA ELAADDAM
FILÒLOGA I IMPULSORA DE LA CAMPANYA “VOTAR ÉS UN DRET”

Que posi sobre la taula la diversitat real

BERTA BATET
POLITÒLOGA

Més acció de govern i respostes als reptes del dia a dia

BELÉN TASCÓN
PRESIDENTA DE LES ASSOCIACIONS FEDERADES DE FAMÍLIES D'ALUMNES DE CATALUNYA (AFFAC)

Una aposta ferma per l’educació pública

LLUÍS DANÉS
DIRECTOR DE CINEMA, GUIONISTA I ESCENÒGRAF

La cultura com a antídot al feixisme

MIREIA BOYA
AMBIENTÒLOGA. EXDIPUTADA DE LA CUP

Sentit de país, sense imposicions ni partidismes

FERRAN ARIL
PRESIDENT DE LA FEDERACIÓ CATALANA DE BÀSQUET

Respostes i accions, i no només paraules

MATEU TRES
PRESIDENT AGRUPACIÓ DE BESTIARI FESTIU I POPULAR DE CATALUNYA

Que consideri la cultura un bé essencial

JOAN SALA
PRESIDENT D’EDITORS.CAT

Compromís amb la cultura i efectivitat

MAGDA GREGORI
PERIODISTA I POLITÒLOGA

Autodeterminació i amnistia

MARTÍ GIRONELL
ESCRIPTOR I PERIODISTA

Actitud de país i no de partit per avançar

JOSEP-LLUÍS CAROD-ROVIRA
FILÒLEG I ESCRIPTOR

Decisions valentes i redefinir lideratges

ALBERTO VELASCO
HISTORIADOR DE L'ART

Ni deslleialtats ni interessos de partit

SALVADOR CARDÚS I ROS
SOCIÒLEG I PERIODISTA

Un període de treva entre ERC i Junts

LLUÍS MARCO
ACTOR

Amnistia, primer; i sanitat, educació i cultura

àlex arenas
físic

Una política proactiva davant la pandèmia

ELISENDA PALUZIE PRESIDENTA DE L’ANC

Decisió cap a la independència

CORALÍ CUNYAT
PRESIDENTA FEDERACIÓ DE FIRES DE CATALUNYA

L’aixecament de les restriccions al sector

XAVIER TRESSERRAS
PRESIDENT DE LA CONFEDERACIÓ SARDANISTA DE CATALUNYA

Un compromís clar amb la sardana

jOAN PUIGSERVER ROIG
PRESIDENT DE L'AGRUPACIÓ DE COLLES DE GEGANTERS DE CATALUNYA

Pla de reactivació i més pressupost

ROSA MARIA PROVENCIO
PRESIDENTA ENS DE L'ASSOCIACIONISME CULTURAL CATALÀ

Més recursos i presència als mitjans

Enganxats a les Xarxes

EL CALENDARI FINS A TENIR NOU PRESIDENT

Tan bon punt se celebren unes eleccions catalanes i es té el resultat definitiu sobra la taula –amb tots els vots provinents de l’estranger ja comptabilitzats– es posa en marxa el calendari per investir el nou president de la Generalitat.

12 MARÇ

És la data límit per celebrar el ple de constitució del Parlament, atès que s’ha de fer dins dels vint dies hàbils posteriors a la celebració de les eleccions. En aquesta sessió es tria el president del Parlament i els membres de la mesa.

23-24 DE MARÇ

Debat d’investidura del president de la Generalitat. Cal una majoria absoluta de seixanta-vuit vots per ser elegit president.

26-27 DE MARÇ

Segon debat d’investidura. Es pot ser president amb una majoria simple. De moment, tant el candidat del PSC, Salvador Illa, com el cap de llista d’ERC, Pere Aragonès, han manifestat la seva voluntat de presentar-s’hi.

26 DE MAIG

Data límit per a la investidura. Si no prospera cap acord, el Parlament s’ha de dissoldre i es convoquen noves eleccions cinquanta-quatre dies després. Podrien ser el 19 de juliol.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor