El dossier

L’economia postcovid

Les empreses s’afanyen a presentar projectes per captar part dels 750.000 milions d’euros que la UE invertirà per remuntar la crisi derivada de la pandèmia amb una economia més verda i digital

La demarcació de Girona va liderar la caiguda del PIB a Catalunya l’any 2020, un 14,2% menys que el 2019, una davallada superior a la mitjana catalana (-11,4%) i a la del conjunt de l’Estat (-11%). Barcelona i Tarragona també van caure per sota de la mitjana espanyola, amb variacions interanuals del -11,7% i del -11,4%, respectivament, mentre que Lleida va ser l’única demarcació on la caiguda es va situar per sota de l’espanyola, amb el -8%. Segons el Banc d’Espanya, les restriccions a la mobilitat i el pes del turisme van ser les variables més influents en la caiguda de l’activitat, i cita el comerç, el transport i l’hostaleria (-24,1%) i les activitats artístiques i recreatives (-24,2%) com els sectors més afectats per la pandèmia, mentre que les activitats financeres (+2,9%), el sector públic (+1,4%) i el sector primari (+4,8%) van acabar amb taxes de variació positives. Les caigudes catalana i espanyola són les més altes de la UE –amb un descens de la producció del -6,4%, major que en les crisis de la grip del 1918, les del petroli del 1973 i el 1979 i la de l’última crisi financera– perquè l’economia depèn dels sectors més afectats per la pandèmia de la covid-19, el turisme i l’hostaleria, i té menys indústries i de mida més petita.

Al juliol, els governs de la UE van acordar respondre a aquesta situació excepcional mobilitzant 750.000 milions d’euros, finançats mitjançant l’emissió de deute comunitari, que sumats als 1,074 bilions del pressupost 2021-2027 permetran abordar un volum d’inversions sense precedents. D’aquesta milionada dels fons de recuperació Next Generation EU, a l’Estat espanyol li corresponen 140.000 milions d’euros (la meitat en transferències a fons perdut i la meitat en crèdits) en els propers sis anys, una quantitat que equival a l’11% del PIB del 2019. El govern espanyol concentrarà l’esforç de mobilització dels prop de 72.000 milions de transferències en el període 2021-2023, per maximitzar el seu impacte sobre la reconstrucció ràpida de l’economia.

Per criteri de població, a Catalunya li correspondrien 11.200 milions, però s’ha de tenir en compte que els fons no es reparteixen amb criteris territorials, sinó a partir del compliment dels criteris fixats per la Comissió Europea, que avaluarà les propostes que abans del final del mes que ve li ha de fer arribar el govern espanyol, que indica que la mobilització de tants recursos “permetrà no només la superació de la crisi i la recuperació de l’ocupació, sinó que facilitarà la modernització de l’economia, perquè aquesta recuperació sigui verda, digital, inclusiva i social”. Suposant un grau de palanquejament en línia amb l’experiència internacional en aquest tipus de projectes, 4 euros privats invertits per cada euro públic, els 140.000 milions d’origen públic podrien multiplicar el seu efecte mobilitzant més de 500.000 milions d’euros d’inversió en el sector privat.

La UE posa el focus del finançament dels projectes en la transició ecològica i digital, a les quals cada estat haurà de destinar el 37 i el 20% dels fons, respectivament. S’introdueix, a més, el principi de “no perjudici” en matèria climàtica, de manera que no es podran finançar mesures que perjudiquin aquest objectiu. Els plans també hauran d’abordar “totes o un conjunt significatiu” de les recomanacions econòmiques que la Comissió Europea fa anualment als països, en concret les del 2019 i el 2020, incloent les relatives al control del dèficit i el deute. En el cas espanyol, són recurrents les recomanacions sobre les reformes del mercat laboral i del sistema de pensions. Si un estat les incompleix, la Comissió podrà suspendre l’enviament de fons: com a màxim l’equivalent al 0,25% del PIB anual de l’estat afectat o el 25% dels compromisos de pagament previstos en el pla (el que sigui menor) amb el primer incompliment, i aquests llindars es podran elevar si la infracció persisteix.

La Comissió per a l’Elaboració del Pla per a la Reactivació Econòmica i Protecció Social (CORECO) de Catalunya havia rebut fins al gener 444 projectes que encaixen en els seus cinc eixos estratègics –84 en economia per la vida, 141 en transició ecològica, 128 en transició digital, 42 en societat del coneixement i 49 de transversals–, dels quals la Generalitat n’ha triat vint-i-set d’“emblemàtics” que compten amb el suport institucional del govern i que seran defensats perquè rebin finançament europeu.

Un dels més destacats és el Carbon recovery, exemple de com s’intenta colar com a novetat revolucionària el que no és res més que el retard d’un projecte vell. “La xarxa ferroviària és clau per avançar en la descarbonització de la mobilitat urbana i metropolitana, alhora que és un motor per al desenvolupament econòmic i una garantia de cohesió social i territorial”, diu l’exposició de motius de la Generalitat, que a continuació explica que un dels tres àmbits d’actuació serà “la culminació de l’L9 i l’L10” del metro de Barcelona, projectada gairebé abans que la Sagrada Família.

Hi ha sectors que tenen clar que qui decideix quins projectes s’envien a Brussel·les és Madrid, de manera que no passen per la finestreta autonòmica i presenten els papers directament al govern espanyol. És el cas de més de cinquanta empreses del sector de l’automoció de Catalunya que participen en un pla tractor dissenyat pel Clúster de l’Automoció de Catalunya (CIAC) i el centre tecnològic Eurecat. Encara que no s’han divulgat les característiques d’aquests projectes ni la relació completa de participants, fonts del CIAC han assegurat que Seat, Nissan, Gestamp i Ficosa figuren a la llista, i que hi ha iniciatives relacionades amb el cotxe elèctric, amb la indústria 4.0 i amb els nous materials.

De la mateixa manera, el Clúster Català de la Moda (Modacc) participa en un projecte de transformació del sector, que s’ha unit per optar al fons europeu de recuperació. Hi participen més de cent empreses (un terç són del clúster català) i associacions de la indústria tèxtil i de la moda de tot l’Estat. L’objectiu és transformar la cadena de valor de la indústria del tèxtil i la moda, i implementar criteris de sostenibilitat i economia circular en el sector a través de diverses plataformes digitals. El pla recull també la necessitat de desenvolupar una producció més eficient i impulsar la fabricació de proximitat i la inclusió de tecnologies 4.0. Els participants volen donar especial importància a la internacionalització de la indústria i a la inversió en canals de promoció i comercialització B2B.

Els plans esmentats opten al finançament del Ministeri d’Indústria a través del programa Projectes Estratègics per a la Recuperació i Transformació Econòmica (PERTE), que requereixen un pressupost mínim de 40 milions d’euros, un mínim de cinc entitats participants, un mínim del 40% d’entitats considerades com a pimes i impacte en més d’una comunitat autònoma. El sector de l’alimentació i les begudes n’ha presentat set, liderats per empreses com Acesur, Cualidad Pascual, Central Lechera Asturiana, Frit Ravich, Grefusa i Nova Pescanova.

El secretari general d’Indústria i de la Petita i Mitjana Empresa d’Indústria del govern espanyol, Raúl Blanco, va assegurar dimecres passat que les ajudes van “del ministeri a l’empresa” i que no tenen com a intermediaris ni les comunitats autònomes ni les consultores. En diverses ocasions, Blanco ha parlat de “la confusió” que aporten iniciatives com la de la Generalitat de publicar un document amb vint-i-set projectes que opten als fons comunitaris per a la recuperació econòmica. El comentari també fa referència a consultores que venen els seus contactes amb el govern espanyol i les institucions comunitàries per captar clients que opten als fons europeus. A Blanco no se’l creuen ni els seus: la Corporació de Ràdio i Televisió Espanyola (CRTVE) va fer al gener un concurs per contractar una consultora que l’ajudi a identificar i presentar projectes susceptibles de finançar-se amb càrrec als fons Next Generation EU, que ha estat adjudicat per 142.780 euros a KPMG. Entre les consultores que ofereixen els seus contactes hi ha Acento, fundada per José Blanco, exministre de Foment del PSOE i Antonio Hernando, exportaveu al Congrés del mateix partit, i que presideix Alfonso Alonso, exministre de Sanitat del PP. En l’equip també hi ha Elena Valenciano, exvicepresidenta del Partit Socialista Europeu.

DÈFICIT PÚBLIC RÈCORD

El deute del conjunt de les administracions públiques va acabar el 2020 amb el rècord d’1.311.298 milions d’euros, un 117,1% del PIB, amb un increment de122.439 milions, un 10, 3%.

La major part del deute públic es concentrava a l’Estat, amb 1.166.098 milions, 110.980 milions més que un any abans, per una pandèmia que ha disparat les despeses i erosionat els ingressos tributaris. L’administració estatal ha finançat la major part de les ajudes directes, així com els expedients de regulació temporal d’ocupació (ERTO) i la prestació d’autònoms.

A més, en el seu deute computa la transferència de 16.000 milions efectuada a les comunitats autònomes a través del fons covid-19 per finançar les despeses en sanitat, educació i ajudes vinculades a la pandèmia. Tot i això, les comunitats autònomes també van veure incrementat el seu endeutament: 8.372.000 més, fins a 303.452.000. La Seguretat Social va acabar l’any amb un deute de 85.355.000, un 55% més. En canvi, les corporacions locals van reduir el seu endeutament a 22.011.000 milions, 1.220 milions

menys.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor