El dossier

TONI COMÍN

EURODIPUTAT

“Hem obtingut una victòria política”

L’eurodiputat reflexiona sobre la rellevància del nombre de suports rebuts en la votació per retirar-los la immunitat i analitza quin és el futur a partir d’ara en la resolució de l’euroordre davant la justícia Belga

JURISPRUDÈNCIA PIONERA
“El que passarà a partir d’ara amb la nostra immunitat si a Bèlgica ens donen la raó és un tema que està en discussió. Amb el nostre cas sempre anem obrint situacions jurídiques inèdites”

L’eurodiputat de Junts ha culminat aquesta setmana una etapa intensa de pedagogia i argumentació per sensibilitzar els eurodiputats respecte al vot del suplicatori. En el moment de fer-li aquesta entrevista, ha transcendit el retorn de Meritxell Serret a Catalunya des del fins ara exili a Brussel·les.

Com valora la decisió de Meritxell Serret, fins ara exiliada a Bèlgica com vostès?
Ens n’alegrem immensament per ella. Si algú es pot posar en la seva pell som nosaltres. Per tant, ens imaginem bé el que està sentint en aquests moments i el trasbals emocional que comporta tornar.
No els va informar del seu retorn?
Ens n’hem assabentat igual que la resta, però es pot entendre que en una operació judicial d’aquesta naturalesa la discreció és important. Un cop estava tornant de Madrid cap a Vallfogona hem pogut parlar-hi i hem pogut transmetre-li la nostra emoció. Des que es van dictar les nostres euroordres i veient que ella no en tenia, li he estat insistint que es mirés molt bé la situació legal, perquè alguns teníem molt clar que si ella tornava no tenia cap risc de presó preventiva. Enteníem que ella tenia unes condicions especialment favorables per tornar i si, com és comprensible, era la seva prioritat, ho havia de fer.
Això com influeix en l’estratègia judicial de la resta d’exiliats?
En res. La Meritxell ja no en participava des de feia molt temps.
Pel que fa a la votació en què els han suspès la immunitat, es pot parlar de dolça derrota?
Jo parlaria de derrota aritmètica i victòria política. És més exacte. Cal tenir en compte que l’octubre del 2017 no hi va haver cap reacció als fets de Catalunya. No hi va haver ni tan sols marge per fer una resolució per condemnar la repressió espanyola de l’1-O. I si s’hagués presentat hauria perdut de manera abassegadora. En tres anys, hem passat de suport zero al 42%, que és el percentatge de vots que no han votat a favor d’aixecar-nos la immunitat. S’estava votant si es dona suport a la repressió, a la judicialització. Els que han votat a favor nostre ho han fet perquè hi veuen un cas clar de lawfare, de persecució política. Això vol dir que la internacionalització va avançant.
Coneixent les dinàmiques de la política europea de grups de pressió, el resultat és un èxit diplomàtic?
Hi ha una feina diplomàtica de puntes de coixí. Al Parlament hi ha set-cents diputats de molts països i de moltes sensibilitats i no hi pots anar només amb un argumentari. Has de fer un vestit a mida, ja no per a cadascun dels grups polítics, sinó gairebé diputat a diputat. S’ha fet una feina ingent. I s’ha parlat durant moltes hores amb moltes persones.
Això ha fet possible que una votació que habitualment és una rutina en què tothom vota les conclusions de l’informe, hagi estat tan dividida?
És un resultat molt bo. I tenint en compte la pressió espanyola, que ha estat immensa, descomunal, cosa que era natural i previsible, té més valor.
Una pressió a la qual es comencen a veure els límits?
El Parlament Europeu funciona amb dues lògiques. Una és la lògica dels valors europeus. L’altra és la lògica dels favors entre estats. Són dues lògiques que sempre estan en tensió. I aquesta vegada la lògica dels favors entre estats no ha aconseguit imposar-se de manera total, ni de bon tros. El suport dels Verds i de les esquerres ha estat molt important, però més enllà d’això crec que podem mantenir l’esperança en Europa, perquè hi ha hagut diputats d’altres grups, com el socialista i el liberal, que han estat molt valents i han aguantat la pressió dels espanyols i han decidit prioritzar els principis i els valors europeus al davant de la lògica dels estats. Diputats conscients que el que està passant és que el silenci de les institucions europees davant de la deriva autoritària de l’Estat espanyol està arruïnant la reputació d’Europa.
Borrell com a exemple?
Europa no és la primera en economia a escala mundial. No és la primera en ciència i tecnologia. No és la primera en l’àmbit demogràfic. No és la primera en poder militar. Si els europeus fins ara érem els primers en alguna cosa al món era en democràcia. Això és el que ens distingia com a potència mundial. I molts ara veuen que el silenci davant la repressió espanyola està perjudicant l’autoritat moral europea. Això ataca l’essència d’Europa. Sense democràcia i drets civils, Europa no és res. El que li va passar a Borrell a Moscou després de la votació d’ahir encara passarà més, tot i els valents que han decidit mantenir viu el projecte europeu.
Examinant els suports que han obtingut vostès hi ha una certa transversalitat però majoritàriament és un suport d’esquerres.
És molt senzill. Si dividim el Parlament entre esquerres i dretes com si fossin dos parlaments, a la meitat esquerra hem guanyat. I a la meitat dreta hem perdut de manera total.
No li resulta si més no curiós que a Catalunya JuntsxCat sigui considerat per l’esquerra com un partit de dretes mentre que a Europa obté el suport justament de les esquerres i no de la dreta?
A banda d’aquesta votació, hi ha una altra dada rellevant. Hi ha un mètode per saber amb quins grups coincideixen més els vots de cada diputat al llarg del mandat. I en aquest any que fa que hi som, amb els grups amb què més coincideixen els nostres vots, en tot tipus de qüestions, són els Verds i l’Esquerra Unida Europea. Més encara que amb el grup socialista. Per tant, la nostra línia política està clarament fixada en el que és l’esquerra.
No creu que això no s’explica prou bé en l’àmbit intern català?
Segurament a Catalunya hi ha molta gent a qui no li interessa que això es vegi, però no em preocupa perquè els fets es van imposant per si mateixos. És evident que jo segueixo sent tan d’esquerres com sempre.
En quina situació queden vostès?
Hem de veure què passa amb la tercera euroordre. Hi ha la incògnita de si les qüestions prejudicials del jutge Llarena suspenen temporalment la tramitació de l’euroordre davant la justícia belga. Però en cas que no la suspengui tornem a la situació inicial, que és que estàvem en un procés judicial davant la justícia belga i fins ara quan hi ha hagut una euroordre l’única mesura cautelar ha estat no sortir del país. Hem d’acabar d’aclarir si aquesta vegada també se’ns dictarà aquesta mesura cautelar, però no tant pel fet d’estar sense immunitat, sinó pel fet d’estar en un procés a Bèlgica.
Si no hi hagués aquesta mesura cautelar de no poder sortir de Bèlgica, hi hauria el risc que s’activés l’euroordre en qualsevol altre país on viatgessin.
En principi, si tot va com ha anat els altres cops, a partir d’ara no podrem sortir de Bèlgica fins que hi hagi sentència aquí. Un cop surti la sentència s’obrirà un nou debat jurídic: fins a quin punt una resolució a Bèlgica obliga els jutges de la resta de països.
Però un cop hi hagi resolució a Bèlgica, si els és favorable no recuperaran la immunitat?
És un tema que està en discussió. No hi ha jurisprudència. Amb el nostre cas sempre anem obrint situacions jurídiques inèdites. Quan el jutge belga hagi dictat sentència, aquest suplicatori queda esgotat? I l’euroordre queda finalitzada? I tornarem a tenir la immunitat, que ens ha estat aixecada per aquest procediment concret? No hi ha unanimitat entre els juristes que s’han fet aquestes preguntes, però no és evident que l’euroordre pugui seguir viva a la resta de països.
Resoldre això portarà molts mesos.
Segur. Primer hem d’esperar que el tribunal de Luxemburg resolgui el nostre recurs. Potser anul·la el suplicatori i recuperem la immunitat.
Hi tenen gaires esperances?
Hi ha opcions. I després cal veure què passa amb les qüestions prejudicials. Els calendaris d’aquests dos temes i del judici a Bèlgica no es poden predeterminar, i ara mateix no sabem quant trigarà.
En tot cas mentre Luxemburg no resolgui, res no avança.
No ho tenim clar, tampoc. No sabem si mentre no es resolguin les prejudicials a Luxemburg el procediment queda aturat o bé el jutge belga pot avançar. En termes de calendari, la incertesa és total.
Això no impacta molt en els seus drets com a parlamentaris perquè els dificulta l’exercici del càrrec?
Per això hem demanat mesures cautelars, perquè mentrestant puguem mantenir la immunitat, perquè si no la nostra llibertat de moviments quedaria limitada. El que és segur és que ens han vulnerat els nostres drets com a diputats quan tenint immunitat fins ara no hem pogut trepitjar l’Estat espanyol.
Les prejudicials fan patir?
Em semblen una llarenada. La funció de les prejudicials és demanar com has d’actuar tu com a jutge quan tens un dubte, no per preguntar com pot actuar un altre jutge, en aquest cas el belga. Un jutge no pot preguntar sobre l’actuació d’un tercer. I en aquest sentit, la majoria de les prejudicials de Llarena es refereixen a com hauria d’actuar la justícia belga. I això és impropi. Crec que hi pot haver motius per a la no admissió, o si més no que el responguin però sense contestar-li les preguntes referents a la justícia belga.
Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït dels 5 d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)