El dossier

Pèrdues i guanys

La votació sobre la suspensió de la immunitat de Puigdemont, Comín i Ponsatí evidencia que el cas català genera un debat cada cop més creixent i allunyat de l’afer intern que pretén l’Estat espanyol

DIPLOMÀCIA CATALANA
En una votació normal, l’oposició a un suplicatori obté una vintena de vots. Els tres polítics catalans en van obtenir 248

Una derrota parcial, però amb elements de victòria. És la conclusió més plausible que es pot extreure arran de la prevista retirada de la immunitat als tres eurodiputats independentistes Carles Puigdemont, Clara Ponsatí i Toni Comín aquesta setmana al Parlament Europeu. El sentit del resultat estava cantat donada la correlació de forces i el pes de la representació espanyola en els principals grups. El que ha estat inesperat és que la votació fos tan ajustada. Concretament, el ple de la cambra europea, integrat per un total de 705 eurodiputats, amb 693 electes presents, va aprovar el suplicatori contra el president Puigdemont per 400 vots a favor, 248 en contra i 45 abstencions. En la votació sobre Comín i Ponsatí hi va haver 404 vots a favor, 247 en contra i 42 abstencions, una diferència respecte del primer que no respon a cap decisió política, sinó probablement a algun error o confusió d’algun dels diputats.

SUPORT DEU COPS MÉS ALT

Es podria considerar que 400 vots és una majoria prou folgada que no deixa marge als dubtes. Posada en el context de les votacions habituals dels suplicatoris es constata que el resultat ha estat un avís seriós a l’actitud de l’Estat espanyol. Sense anar més lluny, en la mateixa sessió també es va votar la suspensió de la immunitat del diputat conservador portuguès Nuno Melo, amb 662 vots a favor, 14 abstencions i només 21 en contra, així com la del liberal croat Valter Flego, amb uns resultats similar als del portuguès: 662 a favor de la suspensió de la immunitat, 26 en contra i 13 abstencions. El resultat d’aquestes dues votacions és l’habitual en totes les tramitacions de suplicatoris d’aquest tipus. Comparativament, doncs, els 248 vots en contra d’aixecar la immunitat dels diputats catalans, deu vegades superior a la de les altres votacions, és una victòria incontestable de la diplomàcia catalana a l’hora de buscar complicitats i suports, ja que sense un treball sobre el terreny, segons fonts consultades, normalment els diputats es limiten a votar rutinàriament en el sentit de l’orientació de l’informe previ.

DIVISIÓ D’OPINIONS

L’altre fet destacat del resultat són les esquerdes en tots els grups de la cambra en aquest posicionament. El grup dels populars, el dels socialistes i el dels liberals, que són les famílies polítiques en què s’integren, respectivament, el PP, el PSOE i Ciutadans, sumen 417 escons. A aquests cal sumar-los els dels Conservadors i Reformistes Europeus (ECR), en què hi ha Vox, amb un total de 63 eurodiputats. Fent sumes es constata que els quatre blocs favorables al suplicatori haurien d’haver assolit 480 vots. Per contra, inicialment a les files catalanes, d’entrada es comptava amb poc més d’un centenar de vots, compromesos per les forces agrupades a Els Verds/ALE i l’Esquerra Unitària Europea. L’aritmètica, doncs, ha sumat, però els vots no només són números, sinó que també tenen una lectura política que no és gens afalagadora per a uns interessos espanyols que han hagut d’exposar a la llum del plenari europeu un “afer intern” que ha generat una clara controvèrsia.

DIVISIÓ A MADRID

Una altra de les derivades polítiques és la disparitat de vot entre els dos socis del govern espanyol, ja que el PSOE ha optat per continuar judicialitzant el conflicte polític, mentre que els eurodiputats de Podemos s’han alineat en aquesta votació al costat de l’independentisme català, amb una defensa clara de la via política. Tot i que la divergència entre els socis espanyols ha estat irrellevant a efectes pràctics, és indiscutible que el govern de Madrid, tot i els esforços de la ministra d’Afers Exteriors, Arantxa González Laya, per marcar la posició, ha mostrat internacionalment una imatge de divisió en un tema tan sensible, una circumstància que no ha passat per alt a les cancelleries europees ni als corresponsals de premsa.

el recorregut judicial

Al marge de la impugnació anunciada per l’equip jurídic del trio català, liderat per Gonzalo Boye, que portarà l’aixecament de la immunitat a Luxemburg (un altre repte: els magistrats europeus mai s’han atrevit a revertir una decisió política de l’Eurocambra sobre la protecció parlamentària dels seus membres), el curs natural de les coses a partir d’ara indica que les prejudicials del magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena seran la clau en un procés que es podria allargar uns quants mesos. El fins ara reiteradament fracassat magistrat espanyol ha fet arribar al Tribunal de Justícia de la UE els seus dubtes sobre el rebuig de Bèlgica a l’euroordre contra l’exconseller Lluís Puig. En aquest sentit, cal recordar que la justícia belga va determinar que el Tribunal Suprem no és competent en el cas de l’1-O i que no es respecta la presumpció d’innocència. Aquests dos riscos de vulneració de drets fonamentals van justificar la denegació de l’extradició de Puig per un delicte de malversació i van establir un precedent clar per als seus companys.

El jutge Llarena ha decidit preguntar a l’alt tribunal europeu, entre altres qüestions, fins a quin punt els tribunals belgues poden qüestionar la seva competència i si poden declarar l’existència d’un risc per als drets fonamentals a partir de l’informe del Grup de Treball de l’ONU. “Constitueix aquest informe un element objectiu, fiable, precís i degudament actualitzat per justificar [...] la denegació de l’entrega?”, planteja concretament Llarena sobre la clau de volta de la sentència belga, un posicionament que podria estar en perill si el TJUE creu que no és suficient per demostrar una vulneració de drets fonamentals. La defensa de JuntsxCat preveu que les prejudicials deixin paralitzades les euroordres que ara s’havien de posar en marxa una altra vegada amb l’aixecament de la immunitat. Mentrestant, la fiscalia belga ja n’està estudiant la reactivació en espera de les autoritats espanyoles. La resolució va per llarg.

diàleg amb ostatges

L’eurodiputat socialista català Javi Díaz va justificar dimarts el seu vot a favor de suspendre la immunitat dels independentistes assegurant que “votar a favor del suplicatori és compatible amb la taula de diàleg”. Una afirmació de la qual –tenint en compte que el cas s’emmarca en un intent fins ara frustrat d’empresonar-los juntament amb els altres presos polítics– es pot deduir que la voluntat del govern de Pedro Sánchez és una de les versions més infames del diàleg, la de la negociació amb ostatges.

Fruit d’aquesta estratègia virtualment coordinada entre els poders executiu i judicial espanyols, l’aixecament del suplicatori ha coincidit amb la denegació del tercer grau als presos segrestats a Lledoners, que el mateix dimarts van haver d’entrar a la presó. El jutge de vigilància penitenciària número 5 de Catalunya ha revocat les mesures penitenciàries argumentant que “la progressió acordada en la resolució impugnada s’ha d’entendre com a precipitada”. El jutge estima tots els arguments de la fiscalia, en un relat argumental centrat en el fet que els presos polítics no reconeixen el delicte. “No entreveu en ells un mínim d’assumpció de responsabilitat penal en el sentit d’haver trencat normes bàsiques de convivència”, sosté el jutge en aquest sentit. Pel que fa a les preses Carme Forcadell i Dolors Bassa, de moment el tercer grau continua vigent, tot i que res fa pensar que no acabin veient un altre cop com se’ls revoca.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït dels 5 d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)