El dossier

IGNASI RIBAS

DIRECTOR DE L’IEEC

“Pel que fa a talent, anem ben servits”

RETORN ECONÒMIC
“Els pròxims anys, si tot va bé, hi podrà haver una inversió pública d’uns 18 milions d’euros en aquest sector, amb una previsió que es multipliquin per deu o per vint quant a retorn econòmic”
Quin és el paper de l’IEEC en aquesta nova estratègia de New Space a Catalunya?
Com que som part del sector públic de la Generalitat, el que farem serà canalitzar els recursos que s’hi destinin. Com a especialistes en el tema, hem gestionat aquest pressupost de 2,5 milions d’euros, i l’hem licitat en forma de dos lots per al llançament dels dos nanosatèl·lits, el de Sateliot i el d’Open Cosmos. Des de l’IEEC en farem el seguiment i tota la valoració tècnica des de l’inici i fins al llançament, l’arribada de les dades, l’explotació... El nostre rol és actuar com a experts entre la Generalitat i les empreses encarregades dels projectes.
Quant temps fa que s’hi treballa?
Del New Space, fa uns deu anys que se’n parla, i ara s’està arribant al moment clau en què els actors que hi vulguin participar han de fer les seves apostes. La idea d’enlairar aquests dos primers nanosatèl·lits té més d’un any. S’ha fet un estudi preliminar de quines necessitats hi havia i és per això que s’ha decidit que una de les missions sigui de telecomunicacions i l’altra d’observació de la Terra. Aquests són els dos àmbits en què creiem que es pot fer una aportació més important, i en la qual Catalunya pot tenir un avantatge competitiu.
La pandèmia ha fet necessària aquesta estratègia?
De fet ja se’n parlava abans. Aquesta estratègia toca el punt clau d’una transició econòmica molt important per a Catalunya, que és cap a la digitalització. Una transició cap a un país amb llocs de treball més qualificats. Si bé l’any 2019 ja era un tema sobre la taula, amb els fons Next Generation UE, Europa demana concretament digitalització, accés a la informació i estudis de mitigació del canvi climàtic. Aquest tipus de projectes estan en el focus ja no català, sinó europeu. Per tant, el que hi ha darrere de tot això no és gastar uns diners, que és un terme incorrecte, sinó invertir uns diners per impulsar un sector. La idea és que es puguin col·locar persones joves que s’han format aquí, perquè ara mateix les universitats catalanes generen més talent del que el sistema català pot absorbir.
Hi ha potencial...
Sí, tenim un gran potencial. Tenim start-ups que poden fer aquesta feina, que saben fer-la, però que necessiten el diner públic perquè hi hagi una activació i que el sector agafi una certa embranzida. És una inversió que esperem que es multipliqui per molt. Ens els pròxims anys, si tot va bé, hi podrà haver una inversió pública d’uns 18 milions d’euros en aquest sector, amb la previsió que es multipliquin per deu o per vint quant a retorn econòmic, perquè aquest retorn s’escala molt ràpidament.
Com es rendibilitza tot plegat? Es recullen dades i després es venen?
Hi ha dues maneres de fer servir les dades que es recolliran. D’una banda, l’administració farà servir les que li interessin i sempre és més barat tenir-ne de pròpies que no pas haver-les de comprar. Després, hi ha la part de l’explotació econòmica. Per exemple, es podrà oferir IoT a qui ho demani. Hem de pensar que els nanosatèl·lits no només orbitaran sobre Catalunya, orbitaran la Terra i recolliran dades de tot arreu, per tant és un negoci global. Pots vendre aquests dades a l’Amèrica del Sud, a Groenlàndia o a Corea, tant per tenir accés a IoT com per a observació de la Terra. La idea és generar uns productes i uns serveis que siguin d’interès global, i que qui hi estigui interessat ho pugui comprar, no a l’IEEC o a l’administració catalana, sinó a les empreses que explotin aquests productes i aquests serveis. La gran pedra angular d’aquests anys i dels que venen és fer negoci amb dades, per això Google és una companyia supermilionària. L’objectiu és que Catalunya es converteixi en proveïdora de dades i que això ens doni un avantatge molt gran.
A l’hora de posar nanosatèl·lits a l’espai, quins són els principals reptes?
Sempre hi ha un risc important que alguna cosa falli, però anem ben servits pel que fa a talent. La tecnologia perquè funcionin aquest tipus de missions la tenim aquí a casa. Alguns dels subsistemes d’aquests nanosatèl·lits els fabriquem directament a l’IEEC a través de contractes d’innovació. Fabriquem l’ordinador de bord de l’Open Cosmos, i el sistema de telecomunicacions també el fem nosaltres. Això ens permetrà, en el futur, poder comercialitzar no només dades sinó també components. Quant a talent i coneixement, en tenim sobradament, i aquestes persones no hauran de marxar, que és un dels drames amb què ens trobem ara.
Tornant al satèl·lit que es llançarà ara, des d’on se’n farà el seguiment?
Des de l’Observatori Astronòmic del Montsec. Des d’allà fem el seguiment de satèl·lits i de brossa espacial amb els telescopis. Les comunicacions, tant d’enviament de comandes com de recepció de dades, es fan des de dues antenes VHF/UHF i de banda S. Aquesta protoestació, instal·lada en col·laboració amb la UPC, servirà per comunicar-nos amb els nostres nanosatèl·lits. Més endavant, farem créixer l’estació i també entrarem en el mercat comercial d’aquest tema.
Parlem de l’IEEC. Quin tipus de recerca s’hi fa?
Tenim un munt de grups que fan un munt de coses. M’atreviria a dir que toquem tots els temes pel que fa a recerca espacial, des d’allò que està més a prop fins a allò més llunyà. El primer pas seria l’observació de la mateixa Terra: tenim investigadors que observen, per exemple, fenòmens de pluja intensa o com estan les capes de gel de Groenlàndia o del pol sud, a través de la informació dels satèl·lits. D’altres investiguen el sistema solar, els seus planetes i els asteroides. També gent com jo mateix, que investigo els exoplanetes, els planetes on hi podria haver vida. Estudiem l’evolució de les estrelles, com neixen i com moren; les galàxies: quines estructures tenen, com es mouen les estrelles i què són, i el centres de les galàxies amb aquests superforats negres que ara sabem que hi ha i que són molt i molt grans. Estudiem galàxies encara més llunyanes, l’estructura de l’univers a gran escala. I les maneres d’observar l’univers, ja sigui amb rajos X, o de molt altes energies, que són fenòmens molt violents, així com les ones gravitacionals que formen forats negres i creen tota una sèrie de pertorbacions que són visibles... En total, una trentena de grups amb uns 200 investigadors fent recerca tant teòrica com aplicada.
En el seu àmbit, el dels exoplanetes, quin descobriment li agradaria fer?
Aquesta resposta és molt senzilla: vida fora de la Terra! Avui dia sabem que hi ha molts llocs a l’univers, moltes estrelles a la nostra galàxia que tenen planetes semblants al nostre i que, per tant, les condicions a la superfície d’aquests planetes haurien de ser adequades perquè tinguessin aigua líquida. Però encara no tenim la manera d’observar si realment la tenen en forma d’oceans i rius. Crec que d’aquí a deu o vint anys trobarem una resposta perquè estem treballant en missions per poder-ho descobrir. Jo espero, si les coses no canvien molt, veure la troballa de vida fora del nostre sistema solar.
Potser ho sabrem, però arribar a un planeta habitable encara queda molt lluny, no?
Ara mateix, tecnològicament no hi ha cap possibilitat, està completament fora de lloc. Les naus que tenim els humans no permeten viatjar a distàncies interestel·lars. Amb la nau més ràpida que tenim ara, per viatjar a l’estrella més propera trigaríem 50.000 anys. El desplaçament d’un ésser humà és impensable. M’agrada distingir entre ésser humà i humanitat. La humanitat sí que hi arribarà, però segurament a través d’un llarguíssim viatge i en un futur a molt llarg termini. El problema és que pensem que si no hi poden arribar no ho podem estudiar, però, de fet, tota l’astronomia es basa a no tocar res del que s’estudia, aquest és precisament un dels seus atractius. En un futur podrem estudiar molt bé planetes que puguin tenir vida, però sempre remotament.

VINT-I-CINC ANYS D’HISTÒRIA

L’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya, que acaba de complir vint-i-cinc anys, és un centre de recerca que ha participat i participa, amb diferents agències internacionals, en el que es coneix com a Old Space: grans missions per anar a l’espai o per estudiar l’univers. Ara també entra de ple en l’estratègia New Space amb la gestió dels nous nanosatèl·lits. “Personalment, tinc el cor dividit. Per als que estudiem l’univers, com menys coses tinguem orbitant, millor. Hem de mirar de trobar un equilibri, enviar objectes a l’espai però fer-ho de manera que molestin tan poc som sigui possible. Els humans, a mesura que desenvolupem nova tecnologia, ens hem de plantejar nous reptes”, explica el seu director.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït dels 5 d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)