El dossier

Primer assalt

Amb la mesa del Parlament constituïda sota la batuta de Laura Borràs i apuntalada la majoria independentista, el pas següent serà blindar el govern que dugui Aragonès a la presidència del país

LAURA BORRÀS
“El meu compromís és que aquesta casa, la de la sobirania del poble de Catalunya, preservi els drets de tots els diputats”

El Parlament de la tretzena legislatura ja avança amb pas decidit i tot indica, hores després de la seva constitució, que al davant s’ensuma un trajecte que serà de tot menys plàcid. La bona notícia per a l’independentisme és que els partits que el representen van aconseguir superar algunes diferències i van traslladar a la mesa del Parlament la majoria que els ciutadans li van atorgar a les urnes el 14 de febrer. La candidata efectiva de Junts, Laura Borràs, és la tercera dona que presideix aquesta institució des del 1980, després de Núria de Gispert (novena i desena legislatura) i Carme Forcadell (onzena legislatura). El balanç, fins ara, és de set homes i tres dones.

Així doncs, l’acord entre ERC, Junts i la CUP permet blindar una majoria independentista al principal òrgan de direcció de la cambra, on cinc dels set membres estaran compromesos amb els drets nacionals catalans. El PSC ocuparà les dues cadires que les votacions van reservar per al bloc constitucionalista, després que no prosperés cap acord amb els comuns per cedir-los un lloc. Borràs està flanquejada a la taula per la diputada d’ERC Anna Caula (vicepresidenta primera) i per la socialista Eva Granados (vicepresidenta segona). Les quatre secretaries les ocupen, en aquest ordre de votació, Ferran Pedret (PSC), Jaume Alonso-Cuevillas (Junts), Pau Juvillà (CUP) i Ruben Wagensberg (ERC). L’únic diputat que ahir no va poder votar va ser Lluís Puig, després que la mesa d’edat li negués per majoria aquest dret.

L’entrada de la CUP a la mesa del Parlament és una de les grans novetats d’aquesta legislatura. També ho és la composició de l’hemicicle, el més paritari de la història, amb 65 diputades electes que ocupen el 48,1% dels escons. La primera legislatura (el Parlament es va restituir l’any 1980) va transcórrer amb només set dones. Una altra variació és que la tretzena legislatura tindrà més grups polítics que mai, amb un total de vuit, una evolució que ha dut a la cambra, per primer cop, diputats de l’extrema dreta.

L’acord entre ERC i Junts, amb el vistiplau de la CUP malgrat la seva abstenció, s’endevina com l’antesala d’un pacte per formar un govern de signe independentista i desgranar el full de ruta de la nova legislatura. Les converses s’acceleraran en les properes hores, conscients que el calendari pesa com una llosa i obliga a prendre decisions abans del 26 de març, data límit per convocar el ple d’on haurà de sortir elegit el nou president o presidenta de la Generalitat per majoria absoluta. Si el divendres 26 no cristal·litzés cap opció, caldria un segon ple, i el president podria ser elegit per majoria simple. Els vots d’ERC que han permès cedir la presidència del Parlament a la candidata de Junts s’haurien de traduir, tret de sorpreses que ara per ara no entren en el guió, en el vistiplau del partit de Carles Puigdemont a Pere Aragonès per presidir el nou govern. Suport mutu seria, si fa o no fa. Els dos partits s’han conjurat per aconseguir-ho en els propers dies. El paper de la CUP en la nova legislatura encara s’ha de definir, però guanyen força les apostes que situen els anticapitalistes fora del nou executiu. La clau de la governabilitat, això sí, seguirà en possessió del partit encapçalat per Dolors Sabater. La legislatura donarà molt de si i tothom podria moure posicions a mesura que avanci. Els futurs escenaris són impossibles de predir veient el trencaclosques en què s’ha convertit la política catalana.

Així doncs, l’independentisme ha superat el primer assalt –el segon, si es té en compte el duel del 14-F–. Laura Borràs va necessitar una segona votació per poder pilotar la mesa del Parlament, ja que no va convèncer la CUP i es va imposar amb majoria simple. Una tercera votació va servir per triar les dues vicepresidentes, càrrecs que van anar a parar a les dues candidates més votades. Finalment, els diputats i diputades van votar per quart cop per elegir els quatre secretaris de la mesa. Atès que aquesta responsabilitat recau en les quatre persones més votades, els partits independentistes van haver de fer de més i de menys, i sobretot blindar un acord a tres bandes, per assegurar-se tres de les quatre places pendents d’assignació.

PRIMER DISCURS DE BORRÀS

Durant el seu discurs d’estrena com a presidenta del Parlament, Laura Borràs va deixar clar, amb totes les lletres de l’abecedari, que assumeix el càrrec de segona autoritat del país per exercir-lo sense complexos i que no li tremolarà el pols a l’hora de defensar la sobirania del Parlament. Aquest serà, de fet, un dels seus grans objectius, segons va indicar, conscient que amputar aquest dret “serà un dels objectius de la guerra bruta i antidemocràtica de l’Estat espanyol contra Catalunya”. La flamant presidenta va tenir paraules de denúncia contra la repressió que pateixen tots els presos polítics i exiliats. Des de la presidència del Parlament, Borràs es compromet a apuntalar la lluita pels drets nacionals del país, així com a garantir que a l’hemicicle es podrà parlar de tot “tret de les limitacions que imposen els principis democràtics” o de tot allò que té relació amb “el feixisme, el racisme, el masclisme o qualsevol tipus d’opressió”. En plena pandèmia i amb el repte de la recuperació econòmica i social al davant, va defensar que tant l’orientació del govern com l’impuls legislatiu de la cambra seran crucials per tirar endavant el país i afrontar els objectius que la pandèmia imposa. Laura Borràs assumeix el càrrec conscient que es troba enmig d’una causa judicial que pot posar en entredit el seu mandat. El reglament del Parlament obliga a suspendre els drets de qualsevol diputat tan bon punt s’iniciï el judici oral. A la cambra tothom ha après que qualsevol reglament deixa una porta oberta a la interpretació i, per tant, és massa d’hora per saber com acabarà aquest capítol. També és coneguda l’obsessió de la justícia espanyola de perseguir els membres de la mesa del Parlament. L’expresidenta Carme Forcadell compleix una condemna d’onze anys i mig per tolerar un debat, i els integrants independentistes de l’última mesa s’han acomiadat rebent una querella de la fiscalia per desobediència. El motiu? Haver admès a tràmit la resolució de resposta a la sentència de l’1-O que reiterava el compromís del Parlament amb l’autodeterminació de Catalunya i amb la reprovació de la monarquia.

Serret exerceix de diputada

Va ser, sens dubte, la imatge del dia: Meritxell Serret arribant al Parlament de Catalunya per recollir la seva acta de diputada. L’exconsellera d’Agricultura, que ha decidit posar fi a una etapa a l’exili que s’ha allargat més de tres anys, va recollir el poder que l’autoritza a exercir de política a casa seva i també grans mostres d’estimació i calidesa. La més recordada serà l’abraçada que divendres al matí va unir presó i exili, entre Serret i l’expresidenta del Parlament Carme Forcadell. Amb les emocions a flor de pell, tothom va oblidar que les mesures anticovid recomanen mantenir les distàncies.

Abans d’aterrar tres anys després al Parlament per participar en la constitució de la nova cambra, la diputada d’ERC va desfilar dijous per Madrid, per passar comptes amb el Tribunal Suprem, on té una causa oberta per un delicte de desobediència. Va ser un retorn sorpresa, sense anunci previ, molt aplaudit pel món independentista. Serret haurà de comparèixer el 8 d’abril davant el jutge Pablo Llarena. En principi, s’exposa a ser sancionada amb una multa –el seu cas és idèntic al de Carles Mundó i Meritxell Borràs– i no corre el perill d’entrar a la presó. El Suprem ja no la va incloure en la reactivació de les euroordres de detenció que es van dictar el 4 de novembre del 2019. Amb el viatge de Meritxell Serret de Brussel·les a Catalunya, ara queden sis polítics catalans a l’exili: Carles Puigdemont, Clara Ponsatí, Toni Comín, Lluís Puig, Marta Rovira i Anna Gabriel.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït dels 5 d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)