El dossier

Descompassats

ERC i Junts acceleren les negociacions per formar govern, però l’acord es fa esperar. Els republicans pressionen per enllestir el pacte com abans millor, i Junts al·lega que encara no està prou madur. Tot indica que abans del maig no hi haurà anunci

GESTIÓ DE LES DIFERÈNCIES
No es vol deixar la gestió de les crisis a la improvisació. Per això, els grups negociadors parlen de com gestionar els conflictes
ELS FONS EUROPEUS
La gestió dels fons europeus és la cirereta que tothom desitja. ERC la situa a Presidència, i Junts la imagina a la Conselleria d’Economia

La investidura del nou president de la Generalitat segueix sense data, tot i que les negociacions entre ERC i Junts s’han intensificat en els darrers dies. Esquerra volia encaixar totes les peces del pacte durant aquest mes d’abril, però les presses dels republicans han topat amb el fre de mà de l’equip negociador de Junts, a qui no l’angoixa anar veient com passen els dies –la llei fixa que poden transcórrer un màxim de dos mesos des del ple fallit d’investidura o, en cas que no hi hagi un candidat amb una majoria suficient, automàticament es dissol el Parlament i es convoquen eleccions–. Mentre Esquerra defensa que la situació del país obliga a disposar d’un govern fort i estable amb la màxima celeritat que sigui possible, Junts es dona més marge amb l’argument que un acord sense fissures requereix temps. I que hi ha massa serrells sense resoldre.

El cert, però, és que després d’unes primeres jornades en què semblava que les negociacions avançaven a pas de tortuga, les dues grans forces independentistes han accelerat els contactes per mirar de posar fil a l’agulla. En els darrers dies, ERC i Junts han protagonitzat un intercanvi de documents i han abordat diverses qüestions, com ara els òrgans de coordinació entre els socis, el programa d’actuació o l’estratègia nacional i de confrontació amb l’Estat. El diàleg s’aviva, però a hores d’ara no hi ha res rubricat. Tot indica que, malgrat que es vulgui evitar esgotar els terminis, encara queden dies de negociacions.

ALLUNYAR LA CRISPACIÓ

On semblava que hi havia acord, d’entrada, era a l’hora de traslladar a la societat un ambient de joc net i respecte envers el rival entre les dues formacions, però els acords entre ERC i Junts caminen sobre una línia tan prima que fins i tot l’equilibrista més sagaç corre el perill de caure. En els darrers dies, el fair-play entre les dues formacions sembla que trontolla. ERC ha redoblat la pressió sobre Junts. S’ha cansat d’esperar. “No són esculls, són excuses”, ha afirmat recentment el president d’ERC al Parlament, Sergi Sabrià, en relació amb els arguments esgrimits per Junts per no acceptar, de moment, investir Pere Aragonès. “Pressionar Junts no funcionarà. Menys declaracions i més reunions”, li va etzibar la portaveu de la formació, Elsa Artadi. El partit de Carles Puigdemont és qui té ara la paella pel mànec. Els seus vots són imprescindibles. En paral·lel, té assumptes interns a resoldre, com les discrepàncies a l’entorn de si Junts ha d’entrar o no al govern –un debat que en les darreres hores ha anat perdent pistonada–, o com integrar les diferents famílies del partit en el futur executiu.

Mentre que la redacció del pla de govern es fa sota els compassos d’una mateixa melodia –la crisi sanitària, econòmica i social marca les agendes–, el futur de l’anomenat procés s’endevina més difícil de sincronitzar. En quines mans ha d’estar la batuta? A les de Carles Puigdemont, des de Brussel·les, o a les de Pere Aragonès, des de la Generalitat? Quina estratègia s’escapoleix més dels tentacles de la justícia espanyola? ERC no confia gens en el Consell per la República, òrgan cap a on mira Junts quan s’aborden aquestes qüestions. Junts no està disposat a renunciar al protagonisme de Puigdemont, que depèn de donar rellevància i amplificar tant com es pugui la veu del seu líder.

Malgrat que hi ha moltes diferències per resoldre, també hi ha punts de trobada, com ara l’estratègia per defensar la sobirania del Parlament. El repartiment de conselleries tampoc no es dibuixa com un gran escull que impedirà l’acostament. ERC va obtenir uns 40.000 vots més que el seu rival directe i, per aquest motiu, la presidència no està en entredit, però la diferència d’un sol escó al Parlament fa que tampoc no es qüestioni que el govern s’ha de distribuir a parts iguals. El repartiment no serà un calc del de la legislatura que ara expira. Junts reclama Salut –vol conselleries de perfil més social– i Interior podria anar a parar per primer cop a Esquerra.

La gestió dels fons europeus és la cirereta que tothom desitja. ERC la situa a Presidència, i Junts la imagina a la Conselleria d’Economia, que ara reclama i que gairebé tothom la traça ja pilotada per Elsa Artadi. El nou govern, que cada cop costa més d’imaginar sense Junts a dins, serà paritari, una exigència d’Esquerra que Junts comparteix. També es resoldrà en els propers dies si els dos partits donen llum verda a la proposta de Pere Aragonès de crear tres noves conselleries: Acció Climàtica, Universitats i Recerca i Feminismes. Que la proposta sortís de boca del futur president no vol dir que la gestió íntegra hagi de recaure en la formació que ell representa.

Tampoc es vol tancar cap pacte sense que s’arbitrin abans els mecanismes necessaris per gestionar qualsevol crisi del nou executiu. La història recent remet a duels intensos dins del Palau de la Generalitat. Tant a ERC com a Junts són molt conscients que iniciar un nou cicle hauria de portar explícit enterrar la destral de guerra, però que les diferències aniran aflorant, com succeeix en qualsevol govern de coalició. Aquest cop, però, no es vol deixar la gestió de les crisis a la improvisació. Per aquest motiu, els grups de negociació parlen de gestió de crisis, de com superar les diferències sense recórrer al guirigall extrem i de quins mecanismes es poden arbitrar per gestionar els conflictes abans que no es mengin l’entesa que ara es persegueix.

Les negociacions, d’altra banda, tenen una altra pedra a la sabata: la coordinació dels grups independentistes al Congrés dels Diputats. L’estratègia de diàleg a Madrid fa aigües, però ERC no vol tancar cap porta i segueix apostant-hi. Junts en desconfia, però tal com recull el preacord subscrit per Esquerra i la CUP, es donarà un cert marge “des de la crítica i l’escepticisme”. Els pocs avenços que ha fet la tramitació de l’indult dels presos polítics, sumat a l’actitud d’escarment del ministeri fiscal, contribuirà, si es manté així, a congelar les esperances que Esquerra havia dipositat en l’estratègia negociadora, alhora que podria fer convergir els tres partits independentistes en la unitat d’acció a Madrid.

LA CUP S’HO MIRA DE PROP

La partida de les negociacions es disputa actualment als terrenys de joc d’ERC i Junts però no es pot passar pel alt que hi ha una tercera formació que els darrers dies ha perdut protagonisme i presència als mitjans de comunicació, però que haurà d’avalar, amb els seus vots al Parlament, l’acord que finalment segellin els dos partits grans. Xavier Pellicer, diputat de la CUP, assegura en declaracions a La República que la formació que representa “segueix tenint molt clar que el preacord signat amb ERC és inamovible” i afegeix: “Per tant, no aprovarem cap pacte que no respecti el cent per cent del contingut.” Segons Pellicer, representants de Junts han fet arribar als cupaires dubtes sobre algunes propostes del document, però es mostra confiat que “no plantejaran modificar-lo”, tot recordant que la CUP “no es tanca a ampliar aquest acord que ja és de mínims”.

Xavier Pellicer també creu que la darrera polèmica que ha suscitat la publicació del nou protocol sobre l’ús de projectils de foam per part dels Mossos d’Esquadra, que ha topat amb el rebuig frontal de la CUP, no posa de moment en perill el suport dels anticapitalistes a la investidura d’Aragonès ja que es mostra convençut que Esquerra comparteix els plantejaments dels cupaires i que el tema no està tancat.

Així doncs, dins les parets de la Generalitat gairebé tothom dona per fet que en els propers dies es podrà afirmar allò que la terera és la bona i que es podrà convocar el ple en què Pere Aragonès serà investit com a primera autoritat del país. Just després començarà a rodar el govern de la tretzena legislatura. Els partits tenen ara a les seves mans transmetre a la societat que el nou executiu arrenca vigorós o, ben al contrari, enfila un camí ple de sotracs i molt difícil d’asfaltar.

NINGÚ PENSA EN ELECCIONS

En el món independentista ja fa temps que no es descarta cap escenari, però es faltaria a la veritat si no s’admetés que la repetició de les eleccions cotitza ara mateix a la baixa. Ningú dins dels partits sobiranistes té al cap en aquests moments repetir els comicis del 14-F, conscients que una nova convocatòria podria malbaratar el rècord històric assolit fa poc més de dos mesos, quan els vots independentistes van suposar el 52% del total, comptant les forces que no van aconseguir representació al Parlament de Catalunya. ERC marca en un calendari els dies que falten per encapçalar el nou govern, Junts ha garantit que investirà tant si com no Aragonès, fins i tot si fa un pas al costat i passa a l’oposició, i la CUP no juga amb aquesta amenaça, sabedor que la societat civil que vota formacions independentistes no perdonaria que aquests partits llancin per la borda el resultat del 14-F i la possibilitat d’impulsar la recuperació econòmica i social del país des de l’eix de l’esquerra. Així doncs, només falta saber quina serà la composició del nou govern i si les veus cupaires que aposten per formar-ne part acaben demanant la paraula.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït dels 5 d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)