El dossier

“En lloc d’escoltar-nos, ens maten”

Sidssy és germana d’una de les primeres víctimes mortals de la violència: Lucas Villa. Mestre de ioga, 37 anys, a punt de graduar-se en ciències de l’esport a la universitat. El 5 de maig va rebre vuit trets mentre es manifestava

AMENACES
“Sí que tinc por! Tots tenim por! I en tenen els periodistes, i els grups de drets humans. Se’ns veu a la cara. Però qui venç aquesta por té la valentia més gran”

Al viaducte de Pereira, capital del departament de Risaralda –tocant a la vall del Cauca–, el 5 de maig al vespre, es va tallar la llum. Per uns minuts, van deixar de funcionar les cinc càmeres de seguretat dels voltants. No hi havia policia, sorprenentment. En els minuts que tot va quedar a les fosques, Lucas Villa i dos nois més, tots ells manifestants, van rebre una pluja de bales, sembla que provinent d’un vehicle ocupat per civils. En Lucas va rebre vuit impactes. Al cap d’uns dies es va fer oficial: mort cerebral. Els altres dos nois van sobreviure. Hi ha vídeos i missatges de tot aquell dia, que mostren la manera de manifestar-se de Villa, i de tots: cantant, ballant i fent crides a la no violència. Instructor de ioga, Villa estava a punt d’acabar uns estudis universitaris. Era, sense pretendre-ho, un líder natural. La família no té notícies de cap avenç en la investigació del seu assassinat. Els germans de Lucas vinculen la mort amb una crida que es va fer pocs dies abans des del govern local, adreçada a les “persones de bé” per defensar-se. És a dir, una crida al paramilitarisme. Així ho pensa la Sidssy, una de les germanes de Lucas Villa.

La Sidssy es connecta amb nosaltres a les sis del matí, hora colombiana. És dissabte, i es prepara per a una jornada intensa de marxes al carrer. Podrem veure-la, al final del dia, en nombrosos vídeos amb què van deixant proves de la reivindicació pacífica. Vol recordar el context: “El conflicte a Colòmbia té més de seixanta anys d’història... El poder que sempre ha estat en mans de la burocràcia i no del poble. Aquest conflicte ha generat diferents grups, bandes criminals, grups armats, paramilitars, i els joves carreguem amb tot això i ja no podem més. És ara o mai! La burocràcia, que ha vist que faci el que faci el poble calla, ha intentat ara una nova reforma, tributària, de salut, laboral. Ells, que no saben què costa res, que estan desconnectats del poble!” Rebenta tot. I insisteix: “Per part de la població, les accions són pacífiques, amb activitats culturals, plantades, assemblees. Demanem un canvi, però el govern es nega a escoltar-nos, no dic negociar perquè no hi ha res a negociar. Però ens han respost amb repressió assassina. En lloc d’escoltar-nos ens maten.” És un despertar, diu, en què els colombians de ciutat han pogut viure allò que viuen els camperols des de fa més de cinc dècades: “Massacre, tortura, decapitació, violacions. Es poden veure els vídeos!”

Provocació infiltrada

El govern de Duque sembra d’acusacions la revolta: són uns vàndals, estan implicats amb el narcotràfic, la guerrilla. “El 28 de maig, un munt de gent estàvem a la plaça Victòria de Pereira; feia un mes del paro. Es va muntar una tarima, perquè cadascú pogués dir-hi la seva. I del no res van sortir una colla d’encaputxats i va començar la violència, la trencadissa. Tenim testimonis, i sabem que no eren dels nois de primera línia, els més joves, que ens protegeixen a la resta, i que amaguen la seva identitat perquè els amenacen, a ells i les seves famílies. Ells són els que estan pendents que no hi hagi esvalotadors ni policies infiltrats.” La infiltració d’elements aliens a la protesta és una constant, insisteix.

Millor callats?

Des que va morir en Lucas, els germans han decidit donar la cara públicament. Un intent de neutralitzar les amenaces de mort. “Sí que tinc por! Tots tenim por! I en tenen els periodistes, i els grups de drets humans. Se’ns veu a la cara. Però qui venç aquesta por té la valentia més gran.” Per què, amenaces? “Volen que deixi de parlar. Per què he de parar? A qui perjudico fent present la vida del meu germà assassinat? Com a ciutadà saps que a Colòmbia hi ha violència, però de cop t’ho trobes al davant. Això ha passat, amb tants colombians, que per a ells la violència ja no és virtual, es real.” Tot allò que saben del cas del germà, explica, és per la recerca de la família. La fiscalia es va posar en contacte amb ella en el moment que van començar a demanar respostes a través de les xarxes. “Per què no parlen? Per què no donen informació? Els processos no avancen. Capturen els nois de primera línia il·legalment, però en canvi no hi ha processos contra els que els torturen. Hi ha les evidències i hi ha testimonis, es deriva a la justícia penal militar i allà es perden els expedients.”

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït dels 5 d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)