El dossier

Anar més enllà del gest

Els indults són un primer pas per resoldre el conflicte català o per voler tancar-lo en fals? Europa ja no només mira, sinó que assenyala Espanya? El diàleg serà entre iguals o les línies vermelles el faran inviable? Donem la veu als experts

MAGDA GREGORI
“Cap pres polític incomoda el govern espanyol com pot incomodar-lo Carles Puigdemont”
XAVIER GODÀS
“Catalunya viurà la cronificació de l’independentisme com ho han fet altres països”

La tramitació i posterior concessió dels indults als nou presos i preses polítics amb una intencionalitat gens innocent per part de les institucions espanyoles sembla que hagi de canviar l’escenari de les relacions entre Catalunya i Espanya. Segur? Des del govern de Pedro Sánchez s’ha venut el perdó, després de setmanes justificant el canvi de rumb per afavorir un clima de concòrdia i germanor altruista en què molts pocs creuen, com una decisió magnànima i gens condicionada per l’informe crític del Consell d’Europa. Per la seva banda, el president Pere Aragonès considera que la mesura “dona credibilitat al camí del diàleg, la negociació i l’acord”, però garanteix que les reivindicacions independentistes es mantenen: celebrar un referèndum d’autodeterminació pactat amb l’Estat i aconseguir la llei d’amnistia. La resposta de l’Estat no s’ha fet esperar: ni parlar de referèndum ni d’amnistia. La crispació i el conflicte, doncs, sembla que només s’han apaivagat a favor de la trobada i el diàleg. Aconseguir una entesa és avui més difícil que abans? Les posicions enrocades es podran superar, per molt que cap dels interlocutors digui ben alt que no farà cap pas enrere?

El sociòleg Xavier Godàs considera que la crispació social no es rebaixarà “senzillament perquè els indults han arribat en un moment en què la conflictivitat a nivell de carrer és molt baixa”. “Els sociòlegs acostumem a diferenciar entre l’«és», analític, i l’«ha de ser», polític. Per molta retòrica encesa que hi hagi, la realitat va en una altra direcció”, indica, i considera que el conflicte a Catalunya existeix i es mantindrà en el temps, però que es troba “en un estadi d’estabilització i de ritualització que no té res a veure amb el 2017”. El sociòleg, però, creu que no hi ha d’haver-hi excuses per començar a treballar per resoldre tant els múltiples casos pendents de repressió com els de la gent que està a l’exili. “Un cop s’assumeixin els dos conceptes, aquests angles morts, a la taula de diàleg, el conflicte català pot entrar en una fase d’estabilització com passa en altres llocs”, assenyala, tot i reconèixer que el cas català té una singularitat pròpia. “S’ha creat sobre la base d’un procés de mobilització ciutadana i d’un moviment important de masses que s’ha de tenir en compte”, destaca, i afegeix que, tot i que veu viable que es pugui arribar a un acord per aturar la repressió, pel que fa a l’amnistia la situació és molt més complexa. “Significaria que l’Estat hauria de reconèixer que es tracta d’una causa política i no el veig en aquesta tessitura”, comenta.

Xavier Godàs està convençut que, si el diàleg polític avança en positiu, “el sobiranisme s’haurà de replantejar profundament si vol mantenir la legitimitat de l’objectiu i la voluntat democràtica d’assumir-lo”. S’està acabant una etapa, doncs? “Sí, la que es va obrir el 2012. Amb les darreres eleccions ja es va veure clar que es tancava allò que fins ara hem anomenat el procés”, afirma, i insisteix que, encara que apareguin nous elements de conflictivitat –un nou embat del govern espanyol, una decisió judicial injusta–, la resposta de l’independentisme serà diferent. “El conflicte no s’ha de mesurar per la seva intensitat en un moment determinat, sinó pel seu procés històric, i té alts i baixos. Catalunya viurà la cronificació de l’independentisme com ho han fet altres països, i que s’expressa en aquesta idea que som massa forts per ser vençuts, però massa febles per guanyar”, exposa. Finalment, Xavier Godàs recorda que la disputa política es concentra en el control de les institucions autonòmiques “perquè és l’escenari real que tenim i que, de moment, no es pot canviar”. Conformitat? “No ho crec, Catalunya no s’ha conformat mai, ni en l’època de l’oasi català, però tampoc es pot viure en una realitat paral·lela i després de tres anys i mig no hem fet el pas cap a un independentisme madur i solvent”, admet.

INDULTS COM A SOLUCIÓ?

Pel catedràtic de ciència política de la UAB i síndic de l’1-O, Jordi Matas Dalmases, els indults són fruit de diferents aspectes. “La constatació que ni la via judicial ni la de la repressió són mesures idònies per resoldre un conflicte polític, que la pressió més o menys soterrada o subtil de la Unió Europea també té efectes en les decisions del govern espanyol i, finalment, que el mateix govern espanyol ha acabat percebent que la sentència del TS va ser desproporcionada”, enumera. Per Matas, si les aspiracions de l’Estat amb aquesta mesura se centren a desmantellar el moviment independentista, “va molt equivocat”, i, pel que fa a vendre els indults com a principi de diàleg, diu: “És una opció, però jo soc dels que creuen que no portarà enlloc.”

“En aquesta mesa de negociació, el govern independentista no farà marxa enrere en la sol·licitud d’un referèndum, d’una llei d’amnistia i de la fi de la repressió per molt que l’Estat pensi que aigualirà les seves demandes”, assenyala, i redueix a una simple amenaça les veus que reclamen anul·lar els indults. “Es crearia un conflicte duríssim entre aquells que s’han dedicat a perpetuar l’statu quo de l’Estat espanyol, que no estan per gaires alegries ni divisions”, assegura. Per Jordi Matas Dalmases, la fortalesa del moviment independentista, especialment en l’àmbit electoral, es troba en el millor moment possible. “Ha viscut contextos i conjuntures polítiques molt diversos, divisions internes, i encara persisteix, i si l’Estat no entén encara que el que es reclama són solucions de calat és que no entén res”, exposa el catedràtic de la UB. En aquest sentit, valora com a positiva la proposta del govern de Pedro Sánchez de modificar el delicte de sedició en el Codi Penal per adaptar-lo a l’actualitat i rebaixar-ne les penes que comporta. “Un bon pas, un pas que ajuda a la democratització, però que també arriba tard i que no pot ser l’únic”, diu.

UN PUNT... I SEGUIT

“Pedro Sánchez ha venut els indults com un punt final i no és cert. Primer perquè hi ha moltes causes obertes que s’hauran d’anar tancant, i segon perquè es tracta de mesures molt personals i concretes que no resolen el conflicte latent.” Parla la periodista i politòloga Magda Gregori, que es desmarca de les afirmacions que parlen d’un moviment independentista en hores baixes. “Menys mobilització ciutadana als carrers, és possible. Però no és menys cert que en l’àmbit institucional l’independentisme es troba en el millor moment”, assenyala, i recorda els dos anys de marge que s’ha donat el govern català amb la taula de diàleg.

Gregori considera que, malgrat la sessió de maquillatge de Sánchez per intentar superar la nefasta imatge de la justícia espanyola en l’àmbit internacional, “té altres carpetes obertes”; però, al mateix temps, no estalvia crítiques al govern català. “Fa la sensació que no hi ha rumb. Què faran els presos? Alguns ja han anunciat que, malgrat l’amenaça, continuaran fent política. Com es governarà? Fent polítiques públiques i reconstruint la Catalunya postpandèmica? O s’intentarà posar a prova els límits de l’autogovern? Podrem compatibilitzar els dos aspectes? Trobo a faltar ara més que mai el debat profund i serè sobre quines han de ser les conseqüències de l’1-O”, considera. Magda Gregori, a més, posa el focus en el paper dels exiliats. “Cap pres polític incomoda el govern espanyol com pot incomodar-lo Carles Puigdemont. És ell qui encara fa política activa, qui la fa des de les institucions europees, qui ha posat en evidència la justícia espanyola en més d’una ocasió i qui pot aconseguir tornar a Catalunya sense haver estat jutjat”, assegura la politòloga.

Gregori s’alinea amb Matas Dalmases sobre la fortalesa del moviment independentista. “És cert que cal veure com l’independentisme és capaç de gestionar amb fets aquest moment de la millor representació institucional que ha tingut fins ara i deixar enrere els complexos”, argumenta, i precisa la importància no només de fer passos endavant, “sinó de ser capaç d’aguantar en aquesta nova posició i de mantenir el suport necessari”.

Per Magda Gregori, hi ha “una certa por dins el moviment independentista a governar, a aplicar polítiques públiques, perquè es creu que s’entra en contradicció”. “Governar el teu país amb els marges que et dona l’autonomia no pot ser considerat una traïció als teus ideals, igual que treballar per la independència no s’ha d’assenyalar com una irresponsabilitat perquè s’abandona la responsabilitat d’atendre les necessitats de la ciutadania”, constata. La politòloga recorre a Escòcia per exemplificar el seu argument: “El Partit Nacionalista Escocès va aconseguir la centralitat política perquè va tenir clar que calia fer compatibles els dos conceptes.”

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor