El dossier

MONTSE DOLZ

PSIQUIATRA INFANTIL I JUVENIL I CAP DE L’ÀREA DE SALUT MENTAL DE L’HOSPITAL SANT JOAN DE DÉU

“La família és clau en la salut mental dels joves”

Les urgències de salut mental en adolescents han crescut un 47% a l’Hospital Sant Joan de Déu. La pandèmia ha agreujat un escenari ja prou delicat i ha afegit més casos de trastorns alimentaris i d’intents d’autolesió. Segons els professionals, els primers passos que cal seguir són la prevenció i la detecció de senyals d’alarma

POSAR-HI ATENCIÓ
“La detecció és ara mateix l’eina més útil que tenim per prevenir la malaltia mental en la vida adulta. Un 70% dels casos comencen abans dels 18 anys”
UN CAMÍ LLARG
“Un cop arriba el trastorn alimentari costa molt de superar. Entra molt a poc a poc i pot trigar anys a marxar”

Algunes de les conseqüències més evidents de la pandèmia han estat immediates, però d’altres necessitaran un temps per mostrar com són de profundes les arrels de la crisi sanitària. L’afectació a la salut mental dels més joves és una de les darreres a manifestar-se.

Parlem poc dels trastorns mentals dels adolescents i quan s’hi posa el focus tothom se sorprèn.
La dada sorgeix en el marc de la presentació de l’informe FAROS, que hem elaborat en els últims tres anys i en el qual el nostre principal objectiu era posar sobre la taula la importància d’estar atents a la salut mental dels més joves, perquè és molt rellevant com a factor de risc de les malalties mentals en la vida adulta. Gairebé un 70% dels casos comencen abans dels 18 anys.
Però no són fàcilment detectables.
Costen molt de veure, en bona part perquè molts dels signes i símptomes que veiem són difícils de destriar de la pròpia adolescència o d’altres malalties que no seran mentals. És com si detectes una febre que pot correspondre a un virus simple, i ja està, o és l’inici d’una cosa més greu. La detecció és ara mateix l’eina més útil que tenim per prevenir la malaltia mental en la vida adulta. Potser cal recordar que aquestes patologies són tres de les set causes de més discapacitat al món. Per tant, no hi ha discussió, és un tema important i cal estar-hi atent.
Les urgències de salut mental en adolescents a l’Hospital Sant Joan de Déu han crescut prop d’un 50% en el primer trimestre de l’any. Més que un toc d’alerta sembla un crit d’auxili.
La pandèmia ens ha portat una demanda que no esperàvem i que s’ha concentrat a les urgències. No tenim tan clar que hi hagi hagut un augment, sinó que més aviat hi ha hagut un desplaçament dels centres habituals de consulta a l’hospital. Els CAP i altres serveis on es feien les visites de salut mental han estat desbordats per la covid i molts dels pacients han acabat demorant les seves visites davant d’aquest escenari. Quan no han pogut esperar més, han vingut a urgències.
L’epidèmia sanitària ha afectat més els joves?
Ens ha sacsejat a tots i encara falta temps per poder-la comparar amb altres col·lectius, com ara la gent gran. És veritat, però, que l’augment en els joves és molt visible. Tot i això, no podem caure en l’error de la superprotecció i hem de treballar per fer-los resilients i donar-los instruments perquè puguin enfrontar-se als embats de la vida.
L’assenyalament de la malaltia mental és més accentuada en els menors?
Tinc la sensació que justament la gent jove tendeix a no estigmatitzar les malalties mentals, més que no pas els adults. A més, sobretot en la infància, els pares són cada cop més capaços de demanar ajuda als professionals. Crec que hem sabut incorporar-la d’una manera més amable, sobretot per part de la psicologia i també perquè amb els anys el debut en la malaltia mental cada cop arriba en edats més precoces. Certament, l’impacte de les xarxes socials en els models estètics és clar, són una via, un motiu de per què s’agafa un determinat símptoma, perquè el meu malestar es manifesta quan intento copiar uns models de bellesa predeterminats que m’apareixen constament. El consum excessiu d’aquests estereotips pot acabar afectant les persones més vulnerables.
Hi ha alguna recepta fàcil per contrarestar aquest excés de consum?
La implicació de tots els membres de la família és una condició indispensable, i es recomana aplicar certes pautes fàcils. Per exemple, donar valor als àpats compartits, en què es podrà veure ràpidament si hi ha algun problema, però també ens servirà per intercanviar informació, per escoltar-nos, per aconsellar-nos. De fet, els fills podran comprovar com resolen els problemes els pares, quines tècniques fan servir i si també les poden utilitzar. Compartir els àpats, en el cas específic dels trastorns alimentaris, ens servirà per detectar a temps si els fills s’acaben el menjar, o si quan acaben van ràpidament al lavabo o, fins i tot, si canvien d’un dia l’altre l’estil de vestir, amb roba més ampla, que no marqui els contorns del cos.
Els trastorns alimentaris continuen ocupant els primers llocs en la llista de les malalties mentals.
Les consultes per anorèxia, bulímia o afartament han crescut un 25% en el període comprès entre el desembre del 2020 i el febrer del 2021 en comparació amb el mateix trimestre de l’any anterior. I les derivacions de casos urgents s’han duplicat. Un cop arriba el trastorn alimentari, costa molt de superar. Entra molt a poc a poc i pot trigar anys a marxar. Parlem d’intervencions terapèutiques de molt llarga durada, de recorregut lent i que sovint esgoten les famílies i les desesperen, i amb raó.
Les famílies tenen prou armes per afrontar amb èxit un trastorn mental en el fill?
En general crec que tenen prou competències per tirar endavant una criança correcta dels fills, perquè no hem d’oblidar que hem anat incorporant coneixements generació rere generació. Ara bé, quan hi ha un problema de salut mental és un repte i sovint es desborden. Malgrat que es tracta també d’una malaltia, el maneig de la fractura d’un braç, una apendicitis o fins i tot una patologia crònica com la diabetis no són el mateix que quan es tracta d’un trastorn mental. Les eines per lluitar-hi són més complexes, perquè ens afecta a allò que sentim, a allò que pensem, a com definim la realitat o a com ens impacta. S’han de deixar aconsellar pels professionals, però han de tenir clar que els joves i els adolescents es recuperaran gràcies a la intervenció familiar i del seu entorn. La família és clau en la salut mental dels joves.
Les conductes autolesives també han augmentat.
Sí. De moment hem constatat que són casos lleus i els vinculem a una manera equivocada de canalitzar les emocions i els sentiments, que s’han accentuat en una època de confinament i de restriccions més elevades. Cal alertar que es tracta d’actituds amb un elevat risc de contagi i que s’haurien d’abordar des de les mateixes escoles.
Parlant d’escoles. Tancar-les ha repercutit en la salut mental dels alumnes?
Partim de la base que la decisió segur que es va prendre tenint en compte tots els factors, i amb això, res a dir. Ara bé, parlem d’un espai de socialització, on el joc i la trobada amb els iguals és molt important. Afortunadament, les escoles es van tancar en un període curt! Perquè si s’hagués allargat, segur que hauria tingut una afectació molt gran. Les situacions agudes es toleren molt millor que no pas les cròniques, i amb el temps ens hi hem anat adaptant. En la història de la humanitat s’han viscut, i superat, moltes tragèdies.
Hi ha un repunt de les conductes agressives dels menors?
No ho tenim registrat, i posar l’accent en casos puntuals no ajuda a enfocar la problemàtica correctament. Les conductes agressives són habituals en l’adolescència, perquè és una època de canvis i de maduració. Precisament, un dels darrers àmbits que madura és el lòbul frontal, que regula la impulsivitat, la conducta i la planificació. No hem de tolerar cap agressió, cap, però els nostres fills i filles ens necessiten per créixer, també emocionalment.

.

METGESSA, PROFESSORA I CIENTÍFICA

Montserrat Dolz és va llicenciar en medicina i cirurgia per la Universitat de Barcelona (UB) el 1997 i es va especialitzar en psiquiatria al Parc Sanitari Sant Joan de Déu l’any 2000. És cap de l’àrea de salut mental del mateix hospital i és experta en psicosis d’inici precoç, trastorns mentals greus i estats mentals d’alt risc en població infantil i juvenil. Treballa en una línia d’investigació innovadora sobre les fases prèvies al desenvolupament dels trastorns mentals. “Sabem que atendre els problemes de salut mentals dels joves i adolescents amb el màxim rigor i professionalitat té un impacte en la vida de cadascun d’ells. Aquest és l’impuls que em mou cada dia”, comenta en la seva presentació oficial com a professional de l’Hospital Sant Joan de Déu. Des del 2010, compagina la seva feina al centre sanitari amb la de professora agregada de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona (UB). En el camp de l’activitat científica, destaca, entre altres treballs, com a integrant del grup d’investigació sobre etiopatogènia i tractament dels trastorns mentals greus i com a líder de la línia “Trastorns mentals en la infància i l’adolescència”.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït dels 5 d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)