El dossier

175 dies de classe

Els estudiants catalans de primària i secundària faran aquest curs 175 dies de classe. Comparat amb altres alumnes europeus, són dels que tenen més vacances a l’estiu

DOS PERÍODES MÉS
A part de l’estiu, el Nadal i la Setmana Santa, en molts països també hi ha algunes setmanes de festa a la tardor i per carnaval
ELS PRIMERS A COMENÇAR
A Dinamarca, les classes de primària del curs passat van començar el dia 10 d’agost i el curs va acabar el 26 de juny
220 DIES A LA XINA
El gegant asiàtic té un dels cursos escolars més llargs de tot el món, amb una jornada de 9,5 hores diàries
QUI DECIDEIX?
En països centralitzats, com França, l’estat decideix el calendari. En d’altres, com Alemanya, ho fan les regions

Catalunya, com la resta de l’Estat espanyol, es troba entre els països de la Unió Europea amb més vacances escolars d’estiu, des de la tercera setmana de juny i fins a la segona de setembre. Tot i això, encara té al davant altres països que superen aquest lapse estival, com Albània (on el curs passat va anar del 8 de juny al 14 de setembre), o Bulgària (del 31 de maig al 15 de setembre). Ara bé, que les vacances d’estiu siguin més o menys llargues no significa que no es facin els mateixos dies lectius, ja que en països on potser no s’allarga tant aquest període tenen altres dies de festa repartits durant el curs.

En general, l’estructura del calendari escolar, al marge de dates concretes, és força semblant a tots els països europeus, amb el gran període de vacances durant els mesos de més calor, i la resta repartides normalment entre Nadal i Setmana Santa, encara que en alguns indrets també és tradicional fer una setmana o com a mínim alguns dies de festa a la tardor i/o entre el febrer i el març, coincidint amb el carnaval.

També s’ha de tenir en compte que l’escolarització pot canviar en funció de la zona específica de cada país, perquè no totes les decisions sobre el calendari estan centralitzades. De fet, això és el que passa a l’Estat espanyol, on cada comunitat autònoma decideix. Aquest curs els que comencen abans són els murcians (entre el 6 i el 9 de setembre), però la data més habitual a la resta del territori és el dia 10. A Catalunya, en canvi, les classes comencen entre el 12 i el 14, en funció del dia de la setmana en què cau la Diada. Fa dotze anys, el govern de Pasqual Maragall va intentar que s’avancés la data al 7 de setembre, guanyant una setmana de vacances durant el curs, però finalment aquesta mesura no es va aplicar.

200 dies a dinamarca

Pel que fa als països europeus, els que comencen abans són Dinamarca i Finlàndia. Segons les dades relatives al curs passat i recollides per Eurydice (la xarxa d’informació educativa de la Unió Europea), les classes daneses de primària van començar el dia 10 d’agost del 2020 (les de secundària el 12) i van acabar el 26 de juny del 2021.

Durant el curs hi va haver quatre períodes més de vacances (una setmana a la tardor, dues setmanes per Nadal, una setmana per carnaval i deu dies per Pasqua), però tot i això els danesos són els que fan més dies de classe a l’any, amb un total de 200.

A Finlàndia, per la seva banda, les classes comencen entre l’11 i el 18 d’agost i s’acaben a finals del mes de maig. Tenen uns períodes festius semblants als dels danesos, però una mica més curts, i el balanç final és de 187 dies de classe (normalment són 190, però el curs passat van tenir més dies festius perquè l’1 de maig va coincidir amb una festa religiosa i van fer pont).

el model finlandès

Finlàndia ha estat durant les dues dècades en què s’ha dut a terme l’informe PISA una referència pels seus bons resultats acadèmics, tot i que recentment ha anat baixant punts en comparació amb els països asiàtics. Tot i això, l’organització del seu sistema educatiu es considera un model d’èxit: els infants comencen l’escola obligatòria un any més tard que aquí, als 7, però abans els municipis ofereixen als pares educació preescolar en què se’ls anima a participar.

Els centres educatius són gairebé tots públics i els llibres de text, també. L’escola és una part important de la comunitat. Tot i que hi va variacions, normalment la jornada escolar es desenvolupa entre les dos quarts de nou del matí i dos quarts de dues del migdia, amb tres petit descansos. Les classes de cada matèria no duren més de 45 minuts, i a la tarda els alumnes fan extraescolars segons les seves aficions. Els professors tenen molta llibertat per organitzar les classes i és freqüent que els alumnes tinguin el mateix mestre durant els sis primers cursos a l’escola. També tendeixen a donar molta llibertat als alumnes perquè treballin en els projectes que ells mateixos trien. L’altre punt fort que es planteja com a clau en l’èxit finlandès és que l’educació es considera un pilar bàsic de la societat, un fet que genera un gran consens polític, de manera que mani qui mani els canvis que es fan del model –que solen ser pocs– estan molt pactats entre tots els actors.

En qualsevol cas, l’organització del calendari escolar no és necessàriament una garantia d’èxit, perquè com ja hem vist, en altres països nòrdics –Dinamarca, però també Suècia i Noruega– segueixen un esquema anual semblant i no obtenen els mateixos resultats.

ELS BÀLTICS

A Europa hi ha tretze països que comencen les classes a l’agost. La resta, ho fan al setembre. En general, com més al sud del continent, més tard comencen les classes, i com més al nord, més aviat. En el cas dels països bàltics, però, no és ben bé així. Comencen el dia 1 de setembre i acaben a començaments de juny. També aquí es detecta que un calendari semblant no determina els resultats acadèmics, ja que Estònia destaca per sobre de Lituània i Letònia en l’informe PISA. De fet, Estònia ja es considera la nova Finlàndia, el model a imitar, sobretot tenint en compte que el país –amb poc més d’1 milió d’habitants– ha passat del desgavell soviètic (en els anys noranta només la meitat de la població tenia telèfon) a ser un dels estats més tecnològicament avançats, on l’accés a internet està garantit per la Constitució i es permet votar en línia. El sistema educatiu és flexible, els alumnes treballen a partir de problemes de la realitat quotidiana i hi ha molta estabilitat legislativa.

alemanya i frança

Els dos països de la UE amb més població tenen un sistema escolar força diferent. A França, amb vuit setmanes de vacances estivals però menys dies lectius que nosaltres (fan 162 dies de classe a l’any) es nota més la tendència centralitzadora, ja que és al ministeri on es decideixen continguts, matèries, calendari i organització. El departaments i els ajuntaments tenen més competències sobre les qüestions materials (la construcció i el manteniment de les escoles i els liceus). Les vacances estiuenques curtes (aquest any el curs va acabar el 7 de juliol i es reprèn el 2 de setembre) es compensen amb més períodes de festa durant el curs: dues setmanes entre octubre i novembre, dues per Nadal, dues entre febrer i març i dues més a la primavera (no en diuen Setmana Santa, que per alguna cosa són laics). Una curiositat és que aquestes dues vacances (hivern i primavera) no són iguals a tot el territori, sinó que es divideix tot el país en tres zones (A, B i C) i a cada zona comencen i acaben un dia diferent. Sembla que d’aquesta manera les carreteres no es col·lapsen tant amb les escapades –per exemple, a esquiar, durant l’hivern– que aprofiten per fer moltes famílies.

A Alemanya, contràriament al que passa a França, cada land té llibertat per dissenyar el seu propi sistema educatiu, a partir d’una legislació molt bàsica en l’àmbit federal. Així, l’inici del curs pot anar des de l’1 d’agost fins al 15 de setembre en funció de la regió, i les classes poden acabar a mitjans de juny o a començaments de juliol. Amb una mitjana de 188 dies lectius, també fan vacances a la tardor, per Nadal, per Setmana Santa i a la primavera. Una de les peculiaritats d’aquest país és que els alumnes no es distribueixen per edats segons l’any natural, sinó que hi ha una data de tall (per exemple, en alguns lands és el 30 de setembre) per decidir quin curs toca. Les classes normalment comencen a les vuit del matí i acaben a les dotze del migdia en el cas de la primària i a les dues en la secundària obligatòria. També pot resultar xocant per a nosaltres que en moltes ciutats i pobles alemanys –i d’altres països centreeuropeus, com Suïssa–, els nens de primària vagin sols caminant a l’escola.

classes en dissabte

Tornant al tema de la durada del curs, l’altre país, a més de Dinamarca, on hi ha més dies de classe és Itàlia. El curs comença a mitjans de setembre i acaba a començaments de juny, però entremig fan poques vacances, només per Nadal i Setmana Santa i depenent de les regions alguns dies per carnaval. També hi ha molta flexibilitat regional, si bé les matèries i els continguts es decideixen des del Ministeri d’Educació. El 91% dels centres d’ensenyament obligatori (primària i secundària) són púbics, i de la resta, la meitat són catòlics. La jornada escolar és variable segons les escoles; algunes fan jornada completa i d’altres fan menys hores al dia i la resta les poden recuperar dissabte (a França també ho feien fins fa una dècada).

la resta del món

Si a Europa hi ha diferències evidents pel que fa a l’organització escolar, a la resta del món encara són més accentuades. A la Xina, per exemple, la jornada escolar dura nou hores i mitja i els cursos són de 220 dies. És obligatori portar uniforme (cosa que no passa a cap escola pública europea), i els centres faciliten els àpats als alumnes. Això en general, ja que lògicament en un país tan gran hi ha moltes peculiaritats. El que sí que tenen totes les escoles xineses en comú és que solen donar molta importància a les matemàtiques.

A Corea del Sud, amb jornades de vuit hores, un curs de 220 dies lectius i classes amb una mitjana de trenta alumnes, els resultats acadèmics són molt bons, però en canvi, a mesura que s’avança en les etapes educatives els estudiants es consideren menys satisfets i molts tenen problemes d’estrès. Aquest país, però, és el que, segons diversos estudis, ofereix als menjadors escolars els àpats de més qualitat. Tot el contrari del que passa als països pobres, on la mainada, a més, ha de fer grans desplaçaments per poder anar a l’escola, si és que funciona: la crisi del coronavirus ha fet que més de 72 milions de nens hagin deixat d’anar a l’escola de primària.

Després de la diada

Des dels anys setanta, a Catalunya el curs escolar sempre ha començat després de l’11 de Setembre. Fins fa dues dècades, el retorn es podia allargar (el 2001, fa just vint anys, va ser el 17 de setembre), però en els últims deu anys sempre s’ha començat el 12 i, només entre el 12 i el 15 si hi havia cap de setmana pel mig.

ELS EFECTES DE LA COVID

El curs passat, els països europeus van anar obrint i tancant escoles en funció de les onades pandèmiques, però en general el curs es va poder seguir de manera presencial o a distància. Ara bé, segons les estimacions de l’organització Save the Children, els infants dels països més pobres van perdre un 66% més de dies d’escola durant la pandèmia en comparació amb els infants dels països més rics. A més, les nenes són les més afectades: als països més pobres van perdre un 22% més de dies a l’escola que els nens.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor