El dossier

L’escola com a planter per fer arrels

MÒNICA GANDUXÉ
“Volem que els alumnes valorin el lloc on viuen, volem fomentar el valor de l’estima i que es facin arrels, per això el nostre projecte educatiu està tan vinculat a l’entorn”

El Priorat és una comarca amb una orografia complicada. Les muntanyes, les vinyes emparrades i els paisatges que la fan excepcional paisatgísticament parlant, compliquen la mobilitat dels que hi fan vida i són un fre per a segons quin tipus de desenvolupament industrial. Les obres del coll de la Teixeta, que uneix el Priorat amb el Baix Camp, i el boom del vi del Priorat van ser el revulsiu que la comarca necessitava per créixer en autoestima i entendre que no tot estava perdut. Això, però, no treu la necessitat d’aplicar-hi polítiques de discriminació positiva, i per frenar l’èxode de població, tenir escoles obertes és un dels puntals.

A Catalunya hi ha 419 municipis de menys de 2.500 habitants que tenen escola, i d’aquests n’hi ha 43 on a l’escola hi ha menys de quinze alumnes. Els números no sempre quadren, però aquí no valen les matemàtiques, i la filosofia del Departament d’Educació és clara: “Hem d’aturar la sagnia del despoblament i una de les maneres és evitar tancar escoles i obrir-ne de noves sempre que es pugui”, diu el director general de Centres Públics del Departament d’Educació, Jean Marc Segarra. Perquè això sigui possible, calen uns requisits bàsics: que el municipi no tingui oferta escolar, disposar d’un mínim d’entre deu i tretze alumnes, d’un espai que compleixi les característiques necessàries per fer d’escola i que la inversió sigui assumible. Això no sempre és fàcil d’aconseguir, i són pocs els anuncis que es fan de zones rurals que recuperen escoles. El de la reobertura de l’escola rural de Palau de Santa Eulàlia, a l’Alt Empordà, tancada des de la dècada del 1970, va ser el darrer.

Ara, un dels objectius que s’ha marcat el departament és garantir que tots els municipis que vulguin puguin tenir una llar d’infants, a partir fins i tot d’un alumne. Això depèn d’integrar aquestes llars als centres escolars. “Es tracta de crear planter per a les escoles. Si els pares han de buscar fora del poble una llar d’infants, és possible que després l’escolarització de l’infant també sigui fora del poble, amb la qual cosa aquest anhelat arrelament ja queda estroncat”, puntualitza el director de Centres Públics.

Les llars d’infants les gestionen els ajuntaments, però amb la proposta que vol impulsar Educació passarien a estar gestionades pel departament a canvi d’un cànon. Actualment, hi ha 67 municipis que tenen integrades les llars a les escoles, i la voluntat és que el curs 2022/23, la xifra arribi als 255. Això, diu Segarra, a més de garantir la viabilitat futura de l’escola rural, pot generar un efecte crida per a les parelles joves. “La feina del govern és evitar que tot passi a les grans capitals i a la costa. Hem d’equilibrar el territori, evitar el desarrelament i afavorir el repoblament, i per aconseguir-ho hem de treballar conjuntament tots els departaments, perquè la gent tornarà als pobles si hi troben bons serveis, si hi ha fibra i si hi ha oferta d’habitatge”, conclou Jean Marc Segarra.

uN INSTITUT ESCOLA PIONER

Tanmateix, tant o més importat que garantir oferta per als més petits és educar i fer créixer l’alumnat tan a prop de casa seva com sigui possible per contribuir a arrelar-los al territori. Amb aquesta idea, el curs 2019/20 es va posar en marxa de manera experimental el primer institut escola de Catalunya integrat en una zona escolar rural (ZER), a Cornudella de Montsant. D’agrupacions d’escoles rurals de poblacions properes que comparteixen projecte educatiu i recursos, n’hi ha moltes arreu de Catalunya, però el que es va fer a Cornudella va ser fusionar l’escola Doctor Piñol i Aiguadé –que estava integrada a la ZER Montsant-Serra de Prades i que compartia projecte amb les escoles de Prades, Poboleda i Ulldemolins– amb l’institut del poble. El resultat és el nou Institut Escola Montsant, que aplega uns 150 alumnes des de P-3 fins a 4t d’ESO, amb la peculiaritat que quan la canalla de Prades, Poboleda i Ulldemolins arriben a l’institut continuen amb el mateix projecte educatiu que han iniciat a primària. A més d’oferir una formació molt més personalitzada perquè es pot fer un seguiment dels alumnes des que són petits, el que caracteritza aquest projecte educatiu “és que entre els objectius hi ha com a part pedagògica la vinculació de l’alumnat amb el seu territori”, explica Mònica Ganduxé, la directora del centre escolar. Els alumnes treballen amb l’entorn, es relacionen amb les entitats i associacions del poble i fan comunitat perquè, diu Ganduxé, “quan un coneix, estima”: “Volem que els alumnes valorin el lloc on viuen, volem fomentar el valor de l’estima i fomentar que es facin arrels, per això el nostre projecte educatiu està tan vinculat a l’entorn.” El pati de l’escola, fet amb materials naturals, està inspirat en la serra del Montsant, que forma part del seu paisatge, i entre les activitats extraescolars hi ha l’escalada, una de les pràctiques esportives amb més tradició a la zona.

Es fa difícil fer balanç d’aquests dos anys de projecte pilot perquè a les dificultats de tirar endavant un projecte experimental s’hi ha sumat un context tan atípic com el de la pandèmia, però tot i així Ganduxé vol remarcar que “gràcies al compromís i a la motivació de l’equip humà, aquest projecte de transformació educativa n’ha sortit enfortit”. Prova d’això és l’interès mostrat per una família islandesa que ha decidit instal·lar-se al municipi i una altra de nouvinguda procedent del País Basc.

És fàcil que les coses surtin bé quan tothom rema en la mateixa direcció i, en aquest sentit, la directora del centre remarca que “aquí tothom aposta perquè això funcioni”. I tothom és, a banda de pares i professorat, el Departament d’Educació i els ajuntaments de la zona d’influència. Tots plegats, juntament amb la direcció del centre, han creat una comissió de zona rural que vetlla pel desenvolupament d’aquest projecte educatiu en comú, que vol forjar en l’alumnat aquest sentiment de pertinença i arrelament a l’entorn que els ha vist néixer.

Des del Departament d’Educació, el balanç també és positiu, i Jean Marc Segarra vol posar precisament en valor la feina que s’ha fet des d’aquesta comissió tècnica i política, a través de la qual s’ha aconseguit, per exemple, facilitar el transport perquè els nens puguin participar en les activitats extraescolars que es fan als altres municipis.

Des de l’Ajuntament de Cornudella, l’alcalde, Salvador Salvadó, també parla d’aquesta necessitat de sumar esforços i treball conjunt per poder donar uns serveis clau perquè la gent no marxi. “Des de l’Ajuntament, assumim els costos del projecte per unificar físicament els dos edificis escolars”, posa com a exemple, perquè del que es tracta és de facilitar les coses en lloc de posar-hi pegues. El pavelló també està a disposició per fer les activitats extraescolars. Tot i que són un municipi petit, han apostat fort per l’institut escola –“tenir els nens al poble fins als 16 anys és important per a nosaltres”, diu– i per un seguit de serveis –“són massa per a la gent que som, però si no els tinguéssim, cada dia seríem menys”, afegeix Salvadó–. Parla de la guarderia, del CAP vint-i-quatre hores o de la piscina i el pavelló. La recompensa són el centenar de veïns nous que ha guanyat el poble aquest darrer any i que encara no consten en el registre. La corba, aquesta vegada, fa pujada.

Cornudella de Montsant Comarca: Priorat Habitants: 944 (2020) Densitat: 14,87 hab/km²
Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït dels 5 d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)