El dossier

Posar en valor el producte

Ester Gomis tenia clar de molt jove que es volia dedicar al camp, però a casa la van animar a estudiar. Es va decantar per la química i en acabar va fer un mòdul d’agropecuària que la va portar a treballar com a analista de laboratori. Ho va fer en diversos llocs fins que, amb el primer embaràs, es va quedar sense feina. Allò va ser el punt d’inflexió, i tot que el conreu de l’avellana ja estava en crisi ho va tenir clar: “Si a França, a Turquia, a Georgia s’estan plantant avellaners, com pot ser que aquí estiguem abandonant els conreus tot i tenir un bon producte?” I ella mateixa dona la resposta: “No la sabem vendre.” A partir d’aquí, va prendre la decisió d’agafar el relleu familiar a les terres que conreaven els seus pares i va crear una marca pròpia, Ca Rosset, a través de la qual fa venda directa d’avellana, ametlla i oli, que són els productes que conrea. D’això, ja en fa deu anys i tot i que les dificultats hi continuen sent, persisteix en la mateixa idea: “La nostra avellana té molt de futur perquè tot i que se’n cultiva en molts llocs del món, només hi ha dues zones que tinguin denominació protegida, la del Piemont i la nostra, la DOP Avellana de Reus”, remarca Gomis, que conclou amb una metàfora: “Aquí tenim un Porsche, però fins ara tancat al garatge.”

De fet, aquesta falta de promoció del producte i una insostenible devaluació del preu són les causes que, segons Gomis, han portat el sector a una situació límit: “En quaranta anys no s’ha fet cap tipus de promoció, al contrari, s’ha culpabilitzat el productor, fent-nos creure que la nostra feina no valia res i que les cooperatives ens feien un favor venent el nostre producte, però vendre un bon producte a baix preu ho sap fer tothom”, lamenta. La clau de volta per revertir la situació depèn del preu; no volen subvencions sinó un preu just per guanyar-se la vida i trencar amb els oligopolis actuals. També es queixa que fins ara totes les polítiques que s’han fet només beneficaven l’agroindústria i no el petit agricultor. Per aquest motiu, i també per reivindicar un preu just pel producte de qualitat que conrea, va ser una de les primeres a aplaudir el pla de valorització de l’avellana promogut pel govern i ha vist en iniciatives com Temps d’Avellana un aparador per empoderar el pagès que es dedica a aquest cultiu. “Ara hi ha possibilitat de canvi. Aquest pla ha de permetre una transformació com la que al seu dia va tenir el Priorat posant en valor el seu vi”, explica. Intueix que ja hi ha un canvi de tendència per part del consumidor i per això veu el futur amb optimisme: “L’avellana catalana és molt bona, tenim un pla per posar-la en valor i l’únic que hem de fer és seguir-lo! Vull creure que no tenim una crisi, sinó una oportunitat per revertir la tendència”.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït dels 5 d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)