El dossier

Mig segle de lluita

El 1971, un grup d’activistes canadencs i nord-americans va intentar aturar les proves atòmiques que es feien a Alaska. Naixia així l’ONG ambientalista i pacifista més important del món: Greenpeace

L’esperança en acció. Així és com descriuen els dirigents actuals la tasca de Greenpeace, una organització amb presència en cinquanta-cinc països, més de tres milions de socis i molts més simpatitzants i col·laboradors. Una entitat que es proclama independent perquè no rep ajudes governamentals ni empresarials, i que mig segle després de la seva creació continua utilitzant l’estratègia de les accions directes, sense violència, per cridar l’atenció sobre temes que afecten el medi ambient i la defensa dels drets humans.

Durant aquests cinquanta anys, els activistes de Greenpeace han aconseguint fites tan importants com la fi de les proves atòmiques i de l’abocament de residus nuclears al mar, la protecció de les balenes i les cries de foca, la protecció de l’Antàrtida o la investigació i denúncia de les grans corporacions contaminants. Entre les victòries més recents hi ha la condemna, el mes de juny passat, per part d’un alt tribunal holandès, a la companyia Shell, obligada a reduir en un 45% les seves emissions de CO2 per a l’any 2030.

Es tracta d’una resolució que mostra, a instància de Greenpeace, que la lluita contra el canvi climàtic no és només cosa dels governs. Una altra victòria que suposa un important precedent s’ha produït també aquest any als tribunals alemanys, on nou joves van posar una demanda –assessorats per Greenpeace i tres entitats més– contra el govern federal, en considerar que la llei de protecció climàtica no traçava un camí clar cap a la descarbonització de la societat.

La demanda va ser admesa i la llei s’haurà d’adaptar als acords de París, ja que el tribunal ha considerat que Alemanya té l’obligació de protegir les generacions futures. L’emergència climàtica és el gran repte global, però l’entitat també fa actuacions locals que comporten canvis més immediats. A l’Estat espanyol, per exemple, es van fer diverses campanyes fins a aconseguir el tancament de la central nuclear de Garoña, a Burgos, el 2016. En una d’aquestes accions, el 2004, divuit activistes de l’ONG van ser detinguts en una protesta pacífica, però tot i això es va continuar fent pressió fins a aconseguir l’objectiu. També s’han dut a terme accions legals contra el govern espanyol i diversos governs autonòmics quan s’han incomplert lleis, i s’han utilitzant reclams imaginatius per cridar l’atenció de l’opinió pública, com quan es van portar 20 quilos d’abelles mortes a la porta del Ministeri d’Agricultura per aconseguir l’aprovació de l’estratègia estatal per a la conservació dels pol·linitzadors.

la gent al davant

El cert, però, és que en aquestes cinc dècades la salut del planeta ha empitjorat notablement. “Quan es compleixen cinquanta anys del primer viatge de Greenpeace, la pèrdua de biodiversitat s’accelera, l’emergència climàtica s’està aprofundint i la desigualtat creix”, va declarar la directora executiva de l’entitat, Jennifer Morgan, en els actes del cinquantè aniversari, en què també va exigir que es preguin mesures decidides per aconseguir un futur “més verd, més pacífic i més just, en què les persones i el planeta estiguin al davant dels beneficis”. També va recordar que la història de Greenpeace és una història de poder de la gent, de gent corrent que fa coses extraordinàries: “És una història de cinquanta anys que demostra que junts podem forçar un canvi radical, podem fer allò que al principi podria semblar impossible.”

Tot i que en aquests moments no li fa falta presentació, l’entitat continuarà aprofitant l’efemèride per donar a conèixer les seves campanyes arreu del món. Així, en l’àmbit de la lluita contra el canvi climàtic està fent campanya a favor de les energies renovables per aconseguir un sistema energètic que sigui no només 100% net, sinó també més democràtic. Pel que fa a la producció d’aliments, denuncia el model d’agricultura i ramaderia intensives, que posa en greu risc la biodiversitat i la nostra pròpia salut. El consumisme que sustenta l’actual sistema econòmic també preocupa molt: es calcula que el 2050 hi haurà al món 9.600 milions de persones i que es necessitaran els recursos de tres Terres per abastir el ritme de creixement actual.

l’esforç no s’atura

Els reptes són molts, i Greenpeace manté que ens trobem en un punt d’inflexió en què cal actuar amb fermesa i des de molts àmbits si volem preservar el nostre entorn natural. Els més importats són reduir les nostres emissions globals per poder prevenir els impactes més catastròfics del canvi climàtic; transformar els sistemes que afecten la producció d’aliments per fer-la més sostenible; assegurar la protecció del 30% dels oceans del món l’any 2030, si es vol impedir que es col·lapsin; restaurar els boscos antics del planeta, que són clau per a la biodiversitat, i finalment buscar la justícia climàtica en nom de les comunitats vulnerables ja afectades per l’emergència climàtica en curs. Aquestes són les actuacions més importants a escala global, però cada esforç suma. “Cada espai natural que protegim, per petit que sigui, compta”, deia recentment l’activista canadenc Rex Weyler, que va ser el primer director de la fundació Greenpeace.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor