El dossier

Amarats de vi

Fa milers d’anys que la vinya i el vi formen part de la cultura catalana, però no ha estat fins ara que li ha arribat el reconeixement. Amb l’enoturisme en alça, el tast del vi penetra en qualsevol univers

FUTUR
L’enoturisme viu un gran moment, però més enllà de les experiències cal potenciar l’essència i el caràcter genuí del territori i el paisatge
RUTH TROYANO
“Tenim l’oportunitat de salvar economies i paisatges des de la reflexió i l’argumentació. Explicar per què un vi és diferent, parlar del seu caràcter identitari”

Catalunya és un país de vins. La vinya i el vi són dos elements indissociables del paisatge i la cultura del nostre territori. El cep, el raïm i el vi són la cara visible d’una sòlida estructura agroindustrial que traduïda en xifres s’explica a través de 52.000 hectàrees de vinya, 8.500 viticultors, més de 800 cellers embotelladors i 4.800 persones que treballen directament en la indústria de l’elaboració de vins. Les dades que facilita l’Institut Català del Vi (INCAVI) també parlen de consum. Tot i que la pandèmia ha alterat les estadístiques i les vendes de vi van descendir un 10,5% l’any passat a Catalunya, el consum de vins catalans a casa nostra es consolida i de mica en mica s’està revertint una anomalia difícil de justificar: tot i tenir bons vins amb denominacions d’origen (DO) catalanes, preferim els vins de fora. Fa deu anys, de cada deu ampolles de vi que es consumien, només 2,7 eren de vi català. El percentatge ha crescut i ara ja són més de quatre les ampolles que es veuen amb DO catalanes.

A còpia d’anys i esforços, el sector ha sabut posar en valor el producte i, de retruc, s’ha retroalimentat un negoci del vi que va molt més enllà del plaer de degustar el beuratge servit en copa. L’enoturisme, principal exponent de la cultura del vi, està vivint un moment dolç, però sense una arrelada tradició de vi i cava al llarg de la nostra història no es pot explicar que, per exemple, anualment es puguin organitzar a Catalunya més de 180 esdeveniment enogastronòmics, que s’afegeixen a una infinitat d’iniciatives vinculades al vi que es promocionen des de l’àmbit privat.

la màgia del vi

Cap altre producte agroalimentari ha aconseguit amarar àmbits tants diversos i crear un món paral·lel amb un llenguatge propi que va més enllà del consum del producte en si. Què té el vi que no tinguin els altres? “El que té és la màgia, la capacitat d’elevar l’esperit de les persones que en beuen amb mesura”, respon Xavi Fornos, museòleg, historiador de l’art i director del Vinseum, el Museu de les Cultures del Vi de Catalunya que hi ha a Vilafranca del Penedès. Ell li atribueix un poder socialitzador, que lligat a valors afegits com són la defensa del producte a partir de la salvaguarda d’un territori i un paisatge, expliquen aquesta literatura que hi ha al voltant del vi com a fenomen cultural. Des del Vinseum, un equipament que s’està ampliant per convertir-se en referent de la cultura del vi en l’àmbit europeu, no se centren a explicar com es fa el vi –que també– perquè el que volen “és posar-lo en valor des de l’òptica cultural, dignificant també aquest producte que té tot un vessant de manifestacions culturals, històriques, antropològiques que ens explica com a societat”, especifica Fornos. De fet, que el museu formi part de la xarxa de museus d’etnografia ja és tota una declaració d’intencions.

Partint d’aquesta capacitat transformadora del vi, el director del Vinseum fa un repàs històric d’aquesta cultura del vi que ja tenia el seu protagonisme en rituals mitològics i religiosos. “Els primers caps de tribu de les antigues civilitzacions eren els únics que tenien accés directe a un producte que generava un estat elevat de la seva consciència”, exemplifica. Després el seu consum es popularitza per diversos motius: és més segur que l’aigua, és un aliment calòric i no es fa malbé. “El fet que durant molt segles formi part de la dieta de casa nostra fa que la societat vagi construint un relat sobre el vi”, assenyala Fornos. De fet, només fent una recerca ràpida a internet el refranyer temàtic de Víctor Pàmies ofereix fins a 1.287 refranys amb el vi com a eix central, fet que demostra la importància del producte en la història més recent del país. Però l’historiador de Vilafranca tira més enrere i parla dels banquets d’època grega, on els filòsofs expliquen que sense el vi no hi ha aquesta capacitat d’anar més enllà en els seus diàlegs filosòfics, o del cristianisme, que adopta aquesta tradició d’ubicar el vi com a element central dins la litúrgia. També durant la primera edat mitjana hi ha un recolliment de l’essència del vi al voltant dels monestirs del Cister que, en el cas del de Poblet, tenien un celler –que ara es reprodueix en una maqueta– on els monjos van mantenir viva la producció de vi.

El boom actual

Les botes de vi han rajat de manera ininterrompuda al llarg de la història, però per arribar al boom actual cal fer el pas del vi a doll a l’ampolla. El segle XIX, per obligació del mateix producte, s’embotellava el que llavors s’anomenava xampany (actual cava), però per tradició, els cellers locals de Catalunya venien el vi a raig. Amb la transició democràtica, des de la mateixa administració catalana, explica Fornos, es comença a entendre que el vi forma part de la identitat del poble de Catalunya i comença un camí de recuperació i posada en valor de la tradició vitivinícola. “Aquest va ser el primer impuls, entendre que s’havia de garantir una qualitat de vi i una identificació d’aquest vi al territori, apostar més per la qualitat que no pas per la quantitat. Això és un procés molt llarg que arrenca en els anys vuitanta, que en els noranta comença a tenir un impacte en el mercat i que a partir del 2000 ja és definitiu.” L’exemple paradigmàtic es troba en la transformació del Priorat, amb una llarga tradició basada en el vi a doll, on apareixen uns joves que aposten per un vi i una terra molt singulars i converteixen la comarca en una de les regions més prestigioses del món del vi.

Amb el vi embotellat i amb l’etiqueta que l’identifica s’obre una nova etapa en la qual el viticultor necessita un relat per sortir a vendre aquella ampolla. “No és només la família i la tradició, sinó també la terra i aquesta pàtina de prestigi que té el vi respecte a altres productes agroalimentaris els que construeixen uns relats que, gràcies a institucions com el Vinseum, són rigorosos i documentats”, diu el director de l’equipament cultural, que afegeix: “Si això no existís, el relat seria molt feble.”

Encara hi ha feina a fer per incrementar el consum de vins catalans, però el relat que el vi forma part d’un poble de cultura mediterrània i que és un element més de prestigi d’aquesta identitat s’ha entès. A més, amb l’exportació de vins a més de 140 països s’ha potenciat “l’orgull que som un país de grans vins”.

“Vivim un moment apassionant” afirma Ruth Troyano. A més de sommelier, és periodista especialitzada en enoturisme i enocomunicació. Fa anys que observa i treballa el sector des de diversos prismes i no es pot estar de reivindicar present passat i futur. “Mai com ara hi havia hagut enòlegs tan ben preparats. També podem fer arqueologia del vi i ens assegurem l’enologia del futur amb centres com el Vitec, el Parc Tecnològic del Vi de Falset, on es fa recerca.”

Futur

Des del present, però amb aquesta mirada al futur, Troyano posa el focus en l’enoturisme com la millor manera que el vi té de comunicar-se. “Qui ha creat el vi t’obre les portes de casa seva i allí tot es redobla. No t’emportes una ampolla de vi, t’emportes una història”, explica. A més, amb les restriccions derivades de la pandèmia, els cellers s’han obert també cap a l’exterior: “Ara l’enoturisme ja no és només veure tines i màquines, sinó que és fer entendre un paisatge i, amb aquesta redescoberta, salvar aquest paisatge.” L’experta en comunicació del vi parla de les necessitats d’un sector que, assenyala, sovint és massa endogàmic: “Hi ha una necessitat d’obrir-se i de captar nous públics”, diu Troyano. Això explica l’èxit de propostes aparentment tan antagòniques com ara combinar el ioga amb el vi, l’oferta d’experiències que proposen rutes amb caic i tastos de vins o iniciatives com les del Celler Molí de Rué, a Vinebre, que ha recuperat el llagut Lo Roget i ara combina la navegabilitat per l’Ebre amb la visita al celler i els tasts dels seus vins. “Es tracta d’oferir tasts més emocionals. Els tasts de vins ja són emocions i al final es tracta de lligar plaers, lligar maneres d’entendre la vida”, remarca.

S’ha tocat sostre?

Ruth Troyano insisteix en la necessitat que el vi penetri encara en més espais perquè, diu, “aquí encara es veu poc vi en comparació amb països com França i Itàlia”. Què més es pot fer amb el vi que no s’estigui fent ara? Doncs cita experiències de països nòrdics on pots entrar al cinema amb una copa de vi, o de l’Uruguai, on hi ha llistes musicals que associen vins a cançons. “Hem d’aprendre a comunicar el vi de manera més creativa i explorar el món de l’audiovisual”, explica. No estem parlant d’una operació de màrqueting perquè el que ara li convé al vi es reflexió: “Tenim l’oportunitat de salvar economies i paisatges des de la reflexió i l’argumentació. Explicar per què un vi és diferent, parlar del seu caràcter identitari. Cal anar a buscar el coneixement i fer-ne pedagogia”, remarca.

Això és el relat amb fonaments que també reivindica Xavi Fornos, que coincideix amb Troyano quan diu que el potencial de la cultura del vi encara no ha tocat sostre i que, més enllà de les experiències, cal aprofundir en l’essència i la genuïnitat del vi i el territori. “Possiblement continuï aquesta dinàmica de l’enoturisme com a atracció turística, amb una experiència sensorial explosiva, però per sort està creixent la persona que visita un territori per descobrir la seva singularitat, per conèixer un celler autèntic o per parlar amb gent que té un gran coneixement del vi”, diu Fornos, que posa com a exemple la Borgonya: “Dubto que allí hi hagi gaires llocs on et donin una experiència sensorial explosiva quan visites un celler. La Borgonya s’explica des de la Borgonya, explicant els terroirs, la vinya, el clima, els vins i la tradició. Només amb això ja és un parc temàtic viu.”

La coexistència dels dos models no és incompatible i com a punt de partida abans d’escollir una o altra proposta ens serveix la pregunta amb la qual arrenca la visita al Vinseum: què hi ha al darrere d’una copa de vi? “Volem que quan el visitant surti hagi trobat respostes i que quan es begui un glop de vi tingui una connotació diferent de la que tenia abans, pugui captar que allò té un pòsit històric inigualable.” I és en aquesta pòsit on s’ha fet gran la seva màgia.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït dels 5 d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)