El dossier

El poder de la gent

La força de l’organització popular com a eina transformadora és el tema central de l’Agenda Llatinoamericana Mundial 2022

Pere Casaldàliga (1992)
“La solidaritat ha de ser exigent, justiciera, estructural. Que no se solidaritzin amb nosaltres aquells que no són capaços de solidaritzar-se amb les nostres reivindicacions”
Eduardo Galeano (2007)
“El dret de vot s’ha universalitzat, però la democràcia continua sent un gran estadi on el poble assisteix a les cabrioles dels que juguen en nom seu”
Leonardo Boff (2014)
“Necessitem alliberar-nos d’aquest sistema ecocida i biocida que ho posa tot en risc per voler acumular i consumir més i més”
Gabriela Serra (2022)
“Quina normalitat? Ens continuem interrogant: la de la devaluació dels valors, la de la despossessió dels recursos naturals, la de la usurpació de la dignitat de la gent i els pobles “democràticament” sotmesos... Quina normalitat?”

L’Agenda Llatinoamericana Mundial arriba a la 31a edició amb el lema Organització popular. Esperança i acció transformadora. Ho fa recollint una cinquantena llarga d’articles per reflexionar sobre diferents lluites socials: feminisme, ecologisme, immigració, pacifisme… Moviments populars que són indispensables per avançar en millores socials i que han d’agafar una nova embranzida en la postpandèmia. “Si la nit és llarga i el temps advers, és urgent alimentar la utopia en un projecte col·lectiu. Un somni que se somia sol pot ser pura il·lusió; un somni que el somiem junts és senyal d’una solució”, diu en la introducció de l’Agenda el religiós Paulo Gabriel, que va treballar amb desaparegut bisbe Pere Casaldàliga durant més de vint anys.

L’Agenda Llatinoamericana va néixer el 1992 quan Casaldàliga i el claretià José María Vigil van decidir donar resposta a les celebracions dels 500 anys del descubrimiento editant-la per donar veu als pobres i als marginats, a les víctimes oblidades del sistema. Des de llavors, s’ha convertit en una eina pedagògica que convida a la reflexió, el compromís, el diàleg i la lluita per aconseguir un món més just per a tothom. L’Agenda ha estat un instrument per fotografiar el món i desvetllar consciències. La mort de Casaldàliga i el pas al costat de Vigil –que s’ha pres un descans després de tres dècades– no han estat obstacle perquè aquesta iniciativa continuï amb força un any més, impulsada per editors locals i amb una coordinació internacional al Salvador.

A Catalunya, com cada any, se n’editen 2.000 exemplars en català, així com nombrosos materials pedagògics, entre els quals el Calendari Solidari, que compleix vint anys de bracet del dissenyador Xavier Besora. L’Agenda també és una eina per “fer xarxa”, ja que les presentacions que es fan cada any a Catalunya permeten la dinamització solidària i ajuden a enfortir els lligams i els ponts de diàleg amb l’Amèrica Llatina.

TEMES GLOBALS

L’Agenda té l’atractiu de recollir un munt de veus a banda i banda de l’Atlàntic per tractar temes que afecten tothom, i són molts els autors que hi han participat en aquestes tres dècades. En l’edició del 2022 s’inclouen articles de pensadors i activistes com Leonardo Boff, Juan José Tamayo, Frei Betto i Yayo Herrero. L’aportació catalana és important, amb col·laboracions com les del filòsof Josep Maria Terricabras, l’experta en economia del bé comú Adela Suñer, l’economista Josep Manel Busqueta, l’activista Gabriela Serra o el col·lectiu Fridays For Future.

“L’Agenda d’enguany ens fa prendre consciència que vivim en comunitat i que, per tant, ens hem d’organitzar i hem de dialogar per conviure de manera més humanitzada, respectant-nos mútuament i cooperant els uns amb els altres”, explica una de les col·laboradores, Núria Ribas i Vidal, que és membre de la comissió permanent de l’Agenda Llatinoamericana de Girona.

En aquesta edició també hi ha col·laborat Salvador Martí, que és catedràtic de ciències polítiques a la Universitat de Girona i membre del Centre de Relacions Internacionals de Barcelona (CIDOB). Precisament, Martí acaba de coordinar la publicació del llibre Impactos ¿Qué consiguen los movimientos sociales? (Edicions Bellaterra) que és el resultat d’unes jornades fetes just abans de la pandèmia amb la participació d’una vintena d’experts internacionals en moviments socials.

“L’organització popular, al llarg de la història, sempre ha tingut molt d’impacte. Les situacions han anat canviant, en gran mesura, gràcies al fet que la gent s’ha mogut”, explica Martí. Dit això, també reconeix que és difícil atribuir canvis concrets directament a l’acció d’un moviment específic, perquè el món és molt complex i hi ha molts factors que s’han de tenir en compte. Ara bé, la mobilització popular és la base, l’arrel, de qualsevol avenç social.

“Certament els moviments aconsegueixen canvis, però sovint no ho fan en el temps que volen ni aconsegueixen tot allò que volen. Potser calen dècades per obtenir els objectius marcats”, assegura. “I potser –afegeix– no s’aconsegueixen de manera directa. Per exemple, els moviments socials plantegen les seves reivindicacions; després, aquesta demanda la recullen els partits, i finalment els partits la porten a les institucions i les institucions la processen. Però és evident que sense moviment inicial això no s’hauria aconseguit.”

AGENDA LLATINOAMERICANA MUNDIAL
S’edita en vint-i-sis països i en diversos idiomes. L’edició en català va a càrrec de la Comissió de l’Agenda Llatinoamericana (972 219 916). L’acte de presentació es farà el 5 de novembre a les 19 h al Centre Cívic Sant Narcís de Girona. Més informació:

“QUE L’AGENDA ENS INTERPEL·LI EN EL NOSTRE DIA A DIA”

Des de la Comissió permanent de l’Agenda Llatinoamericana de Girona, Núria Ribas i Vidal reivindica utilitzar l’Agenda Llatinoamericana Mundial com una eina perquè també ens plantegi qüestions a una escala micro. “És a dir, que ens interpel·li de manera personal i íntima en la forma com ens organitzem i actuem en el dia a dia en el nostre entorn proper”, afirma.

“Amb més o menys mesura en algun moment de la vida, tots ens trobem a la intempèrie i vivim en la fragilitat. L’estil de relacions humanes que desenvolupem pot generar grans dosis de confiança i esperança quan s’opta per intentar desenvolupar l’alegria de viure, la bondat, l’acompanyament, el suport mutu... Però això no és fàcil ni senzill encara que ho sembli”, afegeix. Segons Ribas, cal anar-ho posant en pràctica cada dia. “Sempre ho podem fer millor per anar caminant cap a les petites grans utopies de la quotidianitat. Si cadascú intenta aquesta transformació en el seu àmbit íntim i personal, es pot anar fent una taca d’oli que, finalment, arribi a provocar un canvi a millor en les qüestions macro, qüestions pròpies de la política, com l’economia, l’educació, l’atenció a la salut, l’ecologia, la distribució dels béns de la terra... i d’altres com l’espiritualitat, la justícia, el treball...”, conclou.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït dels 5 d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)