El rànquing de les ciutats europees amb major mortalitat per la manca d’espais verds
Les ciutats d’Europa podrien evitar fins 43.000 morts a l’any si complissin amb les indicacions de l’OMS d’accés a espais verds. Aquesta és la conclusió a què arribat un equip de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació «la Caixa», que ha analitzat més de 1.000 ciutats de 31 països europeus i ha elaborat un rànquing de les ciutats europees amb major i menor mortalitat atribuïble a la manca d’espais verds. Les dades s’han donat a conèixer a través d’una publicació a The Lancet Planetary Health i la llista elaborada es pot consultar a través del web www.isglobalranking.org. Encapçalen el rànquing les ciutats italianes de Trieste i Torí, i les segueixen, en les deu primeres posicions: Blackpool, Gijón, Brussel·les, Le Havre, Bolulogne-sur-mer, Copenhaguen, la Corunya i Lió. Mentre que al top 10 de les ciutats amb menys mortalitat atribuïble a la falta d’espais verds hi ha, al capdavant, Elx i Telde.
Els espais verds s’associen amb diversos efectes beneficiosos per a la salut, entre els quals destaquen una menor mortalitat prematura, una major esperança de vida, menys problemes de salut mental, menys malaltia cardiovascular, millor funció cognitiva en nens, nenes i gent gran i nadons més saludables. Així mateix, ajuden a mitigar la contaminació atmosfèrica, la calor i el soroll, contribueixen al segrest de CO i facilien la pràctica d’exercici i la interacció social.
L’OMS recomana l’accés universal als espais verds i estableix la meta que hi hagi un espai verd d’almenys mitja hectàrea a una distància de no més de 300 metres en línia recta des de cada domicili. Partint d’aquest objectiu i de les dades proporcionades per estudis anteriors, un equip de la Iniciativa de Planificació Urbana, Medi Ambient i Salut d’ISGlobal ha estimat la mortalitat atribuïble a la manca d’espais verds en 978 ciutats i 49 àrees metropolitanes. L’equip científic va obtenir dades de mortalitat per causes naturals i de nivells d’espai verd de cadascuna de les ciutats estudiades relatius a l’any 2015. Posteriorment, usant una metodologia d’anàlisi quantitativa de l’impacte en salut i en base a les dades sobre associació entre espais verds i mortalitat proporcionades per grans meta-anàlisis publicades amb anterioritat, va estimar el nombre de morts per causes naturals que podria ser evitat en cas que cada ciutat complís amb la recomanació de l’OMS. L’estudi posa també de relleu que el 62% de la població estudiada viu en àrees amb menys espais verds dels recomanats. Aquesta manca d’espai verd estaria associada amb 42.968 morts, que es podrien evitar complint amb les indicacions de l’OMS i que equivalen a un 2,3% del total de la mortalitat per causes naturals.
«Els nostres resultats mostren que la distribució dels espais verds és molt desigual entre les ciutats a Europa, ja que la mortalitat atribuïble a l’exposició insuficient a espais verds oscil·la entre el 0% i el 5,5% del total de les morts naturals, segons la ciutat, comenta Evelise Pereira, investigadora d’ISGlobal i primera autora de l’estudi.»No obstant això», –afegeix–, «l’impacte desigual és no només entre ciutats, sinó també entre les diverses àrees d’una mateixa ciutat, la qual cosa col·loca a algunes persones en situació de desavantatge en funció de la ciutat o el barri on visquin. Moltes vegades els espais verds no es troben a prop d’on viu la gent, de manera que no generen beneficis per a la salut.»
La llista de ciutats amb majors índexs de mortalitat atribuïble a la manca d’espais verds inclou ciutats de Grècia, Europa de l’Est, les repúbliques bàltiques, Itàlia, així com la majoria de capitals del continent. Entre aquestes darreres, les que mostren major mortalitat són Atenes, Brussel·les, Budapest, Copenhaguen i Riga. «Les ciutats europees han d’apostar per la recuperació d’àrees urbanes per convertir-les en àrees verdes, per solucions basades en la naturalesa, com les teulades verdes o els jardins verticals, i altres mesures com reubicar el trànsit i reemplaçar asfalt per espais i corredors verds, arbrat urbà o parcs de butxaca. Així mateix, el nostre estudi mostra la importància que els espais verds siguin accessibles i estiguin pròxims als domicilis», conclou Mark Nieuwenhuijsen, director de la Iniciativa de Planificació Urbana, Medi Ambient i Salut d’ISGlobal.