El dossier

SONIA VIVAS pOLÍTICA i ACTIVISTA LGTBI

“Hem de ser intolerants amb els discursos de l’odi”

Sonia Vivas és regidora de Justícia Social, Feminisme i LGTBI per Unides Podem a l’Ajuntament de Palma. És força activa a les xarxes, on no deixa de destacar notícies i reflexions sobre el feminisme i el respecte a la diversitat. No sembla que tingui por de dir el que pensa. La seva primera vocació, arrelada en el moll de l’os, ha estat ser policia i ho ha posat en pràctica, durant molts anys, a Palma. A còpia de rebre bufetades s’ha refermat en la decisió de plantar cara. Guanya companys de camí incondicionals i detractors, és clar. Aquests últims, tot i dissentir-hi –alguns amb certa ràbia–, no es perden cap dels seus moviments, a la vida en línia i fora de línia. És autora de Vivas nos queremos. Manual de autodefensa feminista (Montena, del grup editorial Penguin Random House, 2019) i recentment de Cuando vinieron a por mí. Historia de una vocación arrebatada (Ediciones Península, 2021). A la policia local va viure l’assetjament per part d’alguns companys –i la inacció dels que ho presenciaven–. “Tijeritas, tijeras, bollera, tortillera i acudits de lesbianes i gais, era el que havia d’escoltar tothora [...]. De vegades en Rafa em mirava i es tocava l’entrecuix agafant-se els genitals.” A la unitat motoritzada, on era l’única dona, el mínim que es trobava cada dia eren les rodes desinflades. L’estrès va portar Vivas a la bulímia. No satisfets amb l’assetjament, va ser objecte d’una acusació falsa, en un intent de fer-la callar i no denunciar una trama de corrupció amb implicació policial. Tot plegat ha acabat als tribunals. A poc a poc, la veritat s’imposa i es poden tancar etapes.

Pel que fa a les agressions contra el col·lectiu LGTBI en l’actualitat, comenta: “La meva parella i jo ho notem. Anem pel carrer i, de vegades, quan ens agafem de la mà, tenim por. Com en els anys noranta; ho veig així, com la tornada als noranta. Insults, botzinades des dels cotxes. Segueix: “S’està tornant a plantejaments que semblaven superats. El més greu és que s’ha posat de moda ser mala persona. Els antivalors ara són valors: ser egoista, mala gent, dèspota, prepotent... està ben vist i troba aplaudiments. No crec que estiguem anant enrere, hi ha un sector de la societat que sempre hi ha estat i sempre hi estarà; la diferència és que ara tenen un micròfon. Els agressors tenen un denominador comú, són persones amb molta por de si mateixes, insegures de la seva capacitat, de la seva força interior. Persones dèbils, que per tenir fortalesa intenten posar el peu al coll d’aquells que creuen que són més dèbils.”

Tolerància zero, ho té clar: “No totes les opinions són lícites. Quan fas violència amb la paraula no és una opinió. Si li dic a una persona que és una merda, és violència, no és una opinió. A tot Europa hi ha una dreta que aplana el camí de la intolerància. Des de Vox, concreta, “es posen de moda tots els antivalors que comentàvem”. Com podem posar fi a tot plegat? “Hem de ser intolerants amb els discursos de l’odi.” Hem d’anar a l’individu. “Sovint ens centrem a dir «els polítics han de fer», «a la televisió, haurien de»... Després, en el nostre entorn més pròxim algú explica un acudit espantós, homòfob, i callem. Els petits canvis individuals en propicien d’altres. Totes les nostres petites accions porten a crear una massa crítica capaç de fer un canvi global.”

Ed.: Península Pàgines: 256 Preu: 17,90 CUANDO VINIERON A POR MÍ. Historia de una vocación arrebatada
Sonia Vivas entra al cos de policia, on l’assetgen per ser lesbiana i l’acusen falsament per haver denunciat una trama de corrupció.
Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït dels 5 d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)