El dossier

La Generalitat engreixa la plantilla

El projecte de pressupostos de la Generalitat preveu augmentar el nombre de treballadors públics en un 11,7% en comparació amb l’any 2020, fins a 276.001

DESPESA SANITÀRIA
En termes reals, la despesa en salut només creix un 4,3% en relació amb la d’aquest any

El projecte de pressupostos de la Generalitat per al 2022 –l’aprovació dels quals dependrà de l’abstenció de la CUP, el PSC o En Comú Podem– preveu un increment de 28.882 places de treballadors públics en relació amb el 2020, amb un augment de l’11,7%, fins a 276.001. Això no vol dir que l’any que ve es creïn aquests llocs de treball, perquè s’inclouen les incorporacions extraordinàries dels dos últims anys per la pandèmica de la covid. El gruix de l’ampliació de plantilla es concentra al Departament de Salut (17.663 places), seguit per l’augment del personal en ensenyament (5.498 places) i el reforç en l’àmbit de la seguretat (mossos, bombers i agents rurals), amb 1.122 més.

El Departament de Salut és el que te un pressupost més gran: 11.171 milions d’euros, amb un augment de 1.382 milions, que inclou una dotació extraordinària de 500 milions d’euros per seguir afrontant la despesa sanitària derivada de la pandèmia (el govern espanyol ha anunciat que l’any vinent no transferirà fons per aquest concepte, pel qual Catalunya ha rebut més de 3.000 milions entre els anys 2020 i 2021 de l’Estat), i 205 milions més per mantenir els programes extraordinaris de contractació de personal per la covid i per atendre els fons Next Generation. Segons el sindicat Metges de Catalunya (MC), els 11,171 milions queden “molt curts” per fer front a la despesa que genera l’atenció a la pandèmia i a la postpandèmia i per revertir les retallades sanitàries aplicades des del 2010, de manera que mantenen “l’infrafinançament crònic” de la sanitat pública.

Aquest sindicat també adverteix que la quantitat prevista per l’executiu català no permetrà fer les inversions que “requereix el sistema de manera prioritària, com ara millorar les condicions laborals i retributives dels professionals, abordar el relleu generacional ni incrementar la plantilla de facultatius o renovar i fer el manteniment de les infraestructures i els equipaments”. Segons MC, si es descompten els fons extraordinaris habilitats per a la lluita contra la covid, el pressupost és “merament continuista”. Recorda que el conseller Josep Maria Argimon havia demanat com a mínim 12.000 milions d’euros amb aquest escenari, i l’organització afirma que perquè el sistema públic de salut surti de l’UCI necessita una injecció de recursos del voltant de 15.000 milions anuals.

El segon departament amb més recursos és el d’Ensenyament, que preveu la reducció de ràtios a P3 de 25 a 20 alumnes i la instauració de la gratuïtat de l’educació infantil de 2 a 3 anys (P2). Des de CCOO, assenyalen que destinar 90 milions a la gratuïtat de P2 és “insuficient” –només arribarà a les famílies de les llars d’infants públiques– i que vigilaran que la reducció de ràtios a P3 de 25 a 20 alumnes no suposi el tancament de cap grup. El sindicat USTEC-STEs també troba insuficient l’augment, i recorda que la llei d’educació de Catalunya assenyala que s’ha d’invertir en ensenyament el 6% del PIB i que ara no s’arriba a la meitat. El sector també ha trobat a faltar més inversió per a l’escola inclusiva i per a l’FP, ja que consideren inconcrets els 23 milions del pla de xoc anunciat per a aquesta etapa educativa.

El projecte de pressupostos preveu una despesa pública de 38.139 milions d’euros, 5.618 milions més que en els comptes del 2020. Gairebé la meitat de l’augment del 7,3% de la despesa prové dels fons europeus. El govern espera rebre 2.142 milions d’euros procedents dels fons Next Generation: 614 milions són del fons REACT, que la Generalitat rep directament de les institucions comunitàries, i 1.528 milions són del Mecanisme de Recuperació i Resiliència (MRR), que el govern espanyol gestiona i transfereix com vol a les comunitats autònomes.

L’augment del 17,3% de la despesa és enganyós, perquè el pressupost del 2020 es va aprovar abans de la pandèmia i es van incorporar més despeses. Per exemple, es destaca que els 5.022 d’euros que els departaments disposaran per a depesa no finalista representa un increment del 18,6%, que en el cas de Salut és d’un 15%. En canvi, si es compara la despesa realment efectuada el 2021, la despesa en salut només creix un 4,3%.

Sobre els increments de recursos, els departaments d’Educació i Salut són els únics amb augments que superen els 1.000 milions. El de Drets Socials s’hi queda a prop, amb 905 milions més que el 2020. En l’àmbit del benestar, es destinen 400 milions d’euros a la renda garantida de ciutadania i es reserven 4 milions d’euros per finançar un pla pilot per implementar la renda bàsica universal, que es posaria en marxa el desembre del 2022.

Javier Pacheco, secretari general de CCOO, es va reunir amb el conseller d’Economia, Jaume Giró, i li va fer arribar la valoració negativa del sindicat pel fet que s’hagi “renunciat a augmentar els ingressos fiscals provinents de les rendes més altes” i la necessitat d’incrementar els recursos per habitant, especialment en els capítols de Salut i Educació. També es va queixar que els comptes no preveuen una partida específica per al Pacte Nacional per a la Indústria, que s’està negociant.

En la mateixa línia es manifesta la UGT, que en un comunicat afirma que Catalunya necessita superar la crisi i “accelerar les transformacions cap a un model econòmic i productiu més just, solidari i sostenible, que afronti el repte tecnològic i climàtic, i amb una mirada feminista, que posi al davant de tot la salut i el benestar”.

MÉS RECAPTACIÓ PEL CO2

Es preveuen creixements significatius en tots els tributs mediambientals, com ara el que grava les emissions de diòxid de carboni de vehicles o el de les instal·lacions que afecten el medi ambient, que recaptaran, respectivament, 160 i 155 milions. En total, els impostos propis s’elevaran un 60%, fins als 410 milions. Els impostos cedits també aportaran més diners, amb un creixement de l’11,3%, fins a 4.275 milions, gràcies sobretot al creixement de l’impost de successions i el que s’aplica sobre dipòsits en entitats de crèdit, que compensen caigudes en d’altres, com el del joc o el d’operacions societàries. Per aconseguir que els cupaires es moguin, el govern garanteix que aquest novembre començarà a cobrar l’impost a les emissions d’òxid de nitrogen emeses pels grans vaixells.

LA INVERSIÓ PÚBLICA CREIX UN 96%

La inversió del conjunt del sector públic s’enfila fins als 3.951 milions i gairebé dobla la inversió pressupostada el 2020 (2.012 milions). Les polítiques que concentren un major esforç inversor són salut (585 milions), habitatge i actuacions urbanes (529 milions), educació (291 milions), carreteres (265 milions), societat de la informació i el coneixement (227 milions) i infraestructures ferroviàries (223 milions). Hi ha una partida de 120 milions destinada a la compra dels terrenys on s’ha de construir el complex de Hard Rock al Centre Recreatiu i Turístic (CRT) de Vila-seca i Salou, que rebutgen la CUP i En Comú Podem. El govern inclourà als comptes una disposició addicional que establiria que la Generalitat “no assumirà, en cap cas, cap cost” en concepte del projecte de BCN World.

FA CURT EN HABITATGE

Una de les reivindicacions de la CUP per posar-s’hi bé en la votació dels pressupostos és que es destinin 1.000 milions d’euros a polítiques d’habitatge. S’han quedat en 770 milions, amb un augment de 410 milions. Entre les actuacions més rellevants, destaca l’increment de 387 milions en les aportacions per a ajuts i subvencions destinats a la rehabilitació. Es preveu una dotació de 141 milions per ampliar en més de 3.300 habitatges el parc públic, mitjançant la construcció de nous immobles i la compra amb procediments de tempteig i retracte. A més, es destinen 100 milions d’euros a ajuts per al pagament del lloguer.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor